dimecres, 15 de setembre del 2010

El Congrés espanyol rebutja una moció d'ERC per aconseguir la nul·litat del judici a Lluís Companys


Amb els vots en contra de PSOE i PP i l'abstenció de CiU

directe!cat. 14 de setembre de 2010- 21:16 h
El Congrés ha rebutjat amb el vot en contra de PSOE i PP una moció d'ERC que reclamava a l'executiu espanyol 'les actuacions jurídiques i polítiques pertinents per anular la sentència del judici sumaríssim al president de la Generalitat Lluís Companys', i per reparar el seu honor. Els republicans no han acceptat una esmena del PSOE que reiterava el 'caràcter il·legítim' de totes les sentències polítiques de la Guerra Civil i la dictadura i considerava anul·lada la de Companys perquè 'ha estat expulsada de l'ordenament jurídic'. La Comissió de la Dignitat celebra dissabte un acte a Madrid davant l'antiga Direcció General de Seguretat, on Companys va ser detingut i torturat fa setanta anys.

La moció ha arribat a votació després que la setmana passada el ministre de Justícia espanyol, Francisco Caamaño, argumentés la negativa del seu executiu a fer les modificacions necessàries per a la nul·litat en el fet que la Llei de la Memòria Històrica ja va privar de 'tot efecte jurídic' la sentència que va condemnar Companys abans que fos afusellat el 18 d'octubre de fa 70 anys. Segons Caamaño, en declarar 'il·legítimes' les sentències, aquestes ja es consideren nul·les.

Els republicans, però, han emplaçat el govern espanyol a incloure a l'article 3 de la Llei de la Memòria Històrica un punt que declari expressament la nul·litat perquè aquesta sigui de ple dret 'sense que subsisteixi cap aparença de legalitat o validesa', i també a que habiliti el procediment administratiu necessari perquè el Consell de Ministres expedeixi el corresponent certificat de nul·litat als efectes legals procedents.

El diputat d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha recordat al govern espanyola que 'per molt que passin els anys' la reivindicació per la nul·litat del judici del president de la Generalitat 'no es difuminarà'. 'És absurd que pretenguin posar tanques a aquesta demanda', ha dit, 'perquè va unida al progrés dels valors democràtics' i 'ha quedat assentat internacionalment que els crims contra la humanitat no prescriuen ni poden quedar immunes'.

Tardà ha recriminat al PSOE manca de valentia i no ha donat per bons els arguments del govern espanyol. 'Si la declaració d'il·legitimitat de la Llei de la Memòria Històrica ja suposa la nul·litat de les sentències, perquè no fan un pas endavant i modifiquen la Llei perquè quedi clar que aquestes sentències queden anul·lades de ple dret', ha dit.

Modificació de quatre lleis

A més de la Llei de la Memòria Històrica, la moció d'ERC també reclamava modificacions de la Llei d'Enjudiciament Criminal i la Llei Processal Militar per incorporar entre els requisits per a una revisió de sentència la declaració d'il·legitimitat. A més, instava l'executiu de Zapatero a reformar la Llei Orgànica del Poder Judicial per atorgar la legitimació activa al govern espanyol per interposar recurs –directament o a través de la fiscalia- per a la revisió de les sentències declarades legítimes.

El diputat del PSC Daniel Fernández –que va ser ponent de la Llei de la Memòria Històrica- ha recordat que la llei 'declara el caràcter radicalment injust de totes les condemnes i sancions' i la 'il·legitimitat' dels tribunals, i ha apuntat que la família de Companys ja va exercir el dret a exercir una declaració de reparació i reconeixement personal.

Els republicans han rebutjat una esmena presentada pel PSOE que reiterava el 'caràcter radicalment injust de totes les condemnes i sancions' per raons polítiques o ideològiques, i la 'il·legitimitat dels tribunals' de la Guerra Civil i el franquisme, però no incorporava cap petició de modificació per fer possible la nul·litat del judici de Companys.

El text dels socialistes apuntava també que el Congrés 'constata' que la Fiscalia General de l'Estat ha declarat que en el cas de Lluís Companys les sentències dictades 'són inexistents i nul·les de ple dret sense que subsisteixi cap aparença de legalitat o validesa, perquè han estat expulsades de l'ordenament jurídic'.

Abstenció de CiU

El portaveu de CiU Jordi Xuclà ha apuntat que la seva formació dóna valor a la declaració d'il·legitimitat que es va incorporar a la Llei de la Memòria Històrica i a la declaració del fiscal de l'Estat que declara nuls de ple dret els judicis que han estat considerats il·legítims. CiU, que s'ha abstingut al segon punt de la proposta, ha anunciat que presentarà una nova iniciativa perquè el Poder Judicial emeti certificats de nul·litat dels judicis.

El diputat del PP Jorge Fernández Díaz ha assegurat que la millor llei de la Memòria Històrica va ser la Constitució i que els fets que van envoltar l'assassinat de Companys 'no són en absolut les de la societat espanyola d'avui en dia'. 'En canvi', ha dit, 'sembla que les preocupacions d'alguns estan més a prop del que va passar fa setanta anys que no el d'ara'.


Coincidint amb el 70è aniversari de l'afusellament de Companys, que es compleix el pròxim 18 d'octubre, la Comissió de la Dignitat ha organitzat una concentració davant la Direcció General de Seguretat (actual seu de la presidència de la Comunitat de Madrid a la Puerta del Sol), edifici on va ser retingut i torturat. A l'acte, on assistiran representants de diverses entitats, es farà una ofrena floral.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada