divendres, 29 d’octubre de 2010

Jornades de treball “El camp de la Bota: història, art i memòria” 3 i 4 de novembre


3 i 4 de novembre de 2010 al Centre Cultural Font de la Mina, al carrer Ponent 1-5 de Sant Adrià de Besòs.

El Camp de la Bota, situat a cavall entre els municipis de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, fou un dels indrets on es van dur a terme pràctiques repressives de violència estatal directa, per part de la dictadura franquista i sota forma d’afusellaments, entre 1939 i 1952.

Alhora que espai de repressió també era un important nucli barraquista, dividit en dos barris o sectors: el de Pequín, que s’estenia al voltant del castell de les Quatre Torres o caserna militar, al costat de Barcelona, i el del Parapet al costat adrianenc, just al indret on s’executaven les víctimes del règim.

Així doncs, trobem al Camp de la Bota dues tipologies ben diferenciades de grups socials exclosos per la dictadura: els presos condemnats a mort i els barraquistes. Dues categories de persones expressament abocades a la violència directa estatal i a la violència estructural, sotmesos a la mort i a la repressió els uns, i a l’explotació i la marginació els altres. Dos col·lectius desocialitzats, que constituïen un conjunt de ciutadans i ciutadanes de 2ª categoria a l’Espanya de Franco.

Aquesta doble condició de violència (directa i estructural) exercida pel règim al Camp de la Bota, i legitimada per la violència cultural, que emprava de forma tendenciosa llengua i religió, converteix aquest lloc en un dels més importants espais de memòria que des de Catalunya podem retornar a la ciutadania com un indret des del qual la memòria pugui treballar, bloquejant l’efecte de l’oblit i retent homenatge a les seves víctimes.

Cal convertir aquest indret en un exemple de Memòria Democràtica, anorreant qualsevol vestigi de violència que hi pugui quedar encara ara.

Però el repte no deixa de ser notable: al costat barceloní del Camp de la Bota, on fins a principis dels anys setanta s’alçaven els murs militars del castell, ara hi tenim el Fòrum de les Cultures, i al costat adrianenc, on hi havia el Parapet ara es troba el Port Fòrum-Sant Adrià. Fins i tot el litoral es troba a més de cinquanta metres d’on estava als anys quaranta.

Els dos ajuntaments han senyalitzat llurs extrems del Camp de la Bota, i mantenen amb comptades marques (una cartellera explicativa on era el Parapet, i un monument a la plaça del Fòrum) certs puntals de dignificació, ubicats a espais on ara es transita quotidianament. Però amb això no n’hi ha prou perquè el Camp de la Bota esdevingui un autèntic Espai de Memòria, un indret on la memòria pugui assolir materialitat i es transformi en un vehicle al servei del treball subjectiu i de l’acció col·lectiva, un lloc doncs, material i simbòlic, on la memòria pugui cristal·litzar en un seguit d’eines contra l’oblit al servei de tothom.

Encara resta molta feina per fer, i és per això que proposem aquestes Jornades de treball, el títol de les quals és “El Camp de la Bota: història, art i memòria”. Està previst que es celebrin els dies 3 i 4 de novembre d’enguany, al Centre Cultural Font de la Mina de Sant Adrià de Besòs, dins el mateix barri que va reallotjar la majoria dels barraquistes del Camp de la Bota entre els anys setanta i noranta del segle passat.

METODOLOGIA PROPOSADA: OBJECTIUS

La dictadura franquista va produir (utilitzant la terminologia de Johan Galtung) una formació social patriarcal, i per tant profundament violenta: barrejava violència directa, que intimidava i reprimia, amb violència estructural, que la institucionalitzava, i amb violència cultural, que combinava llengua i religió per legitimar la violència directa i l’estructural, interioritzant aquesta relació especialment en el cas de les víctimes, i aconseguint que l’estructura vertical i jeràrquica del règim durés i es mantingués durant molt de temps (quaranta anys, pel cap baix).

A banda dels diversos tipus de violència exercits per la dictadura, avui en dia, ben immersos en la normalitat democràtica, encara podem trobar exemples ben evidents de violència estructural i cultural, com ara el fet de negar el lliure accés de tota la ciutadania a la cultura en general, i als espais de memòria en particular, en igualtat de condicions.

Barrar el pas d’una persona amb discapacitat perquè pugui gaudir d’un equipament o recurs cultural és un cas molt clar de violència estructural, sigui perquè el visitant es trobi davant de barreres arquitectòniques, de comunicació o fins i tot econòmiques, depenent del tipus de recurs en qüestió. La Llei d’accessibilitat* protegeix la ciutadania contra aquests excessos, però malauradament encara no s’aplica amb prou contundència, ni amb prou rigor.

I com li afecta a aquest cas la violència cultural? Doncs fent opaca la realitat, de manera que no veiem fàcilment l’acte violent (que suposa no permetre el lliure accés a la cultura de qualsevol persona, amb discapacitat o sense) o almenys, no ho veiem com un acte violent.

Davant d’aquests darrers exemples de violència en la nostra societat actual, una gestió responsable de la Memòria Democràtica ha de poder garantir, de forma clara i decidida, dues respostes de caràcter marcadament cívic:

1. Contribuir a establir una estructura social horitzontal des de petits per a tots els ciutadans i ciutadanes, com a escenari de participació, solidaritat i cooperació.

2. Promoure una cultura menys excloient i més inclusiva, que pugui veure el Jo en l’Altre i l’Altre en el Jo.

A Sant Adrià de Besòs ja hem començat a treballar en aquest tipus de solucions, i prova d’això és tant el caràcter adaptat del Refugi antiaeri de la placeta Macià (RapM) des de la seva obertura el gener de 2008, com la propera adaptació del Museu de la història de la immigració de Catalunya (MhiC).

També hem fet arribar una proposta al Memorial Democràtic, des de Sant Adrià, proposant la creació d’una comissió interna d’adaptació d’espais culturals, perquè tots els Espais de memòria disposin d’un equip de professionals al seu abast, que els podran assessorar en la tasca d’adaptar llurs recursos i equipaments culturals, per tal d’assegurar l’accés del màxim nombre de visitants en igualtat de condicions.

El següent repte és, tal i com s’indica a la introducció, convertir el Camp de la Bota en un autèntic Espai de Memòria. Aquestes Jornades han de servir per raonar en comú, per reflexionar, per re-pensar entre un grup d’especialistes, de testimonis i de col·lectius que treballen tant en el món de les arts com en la recuperació de la memòria històrica, abordant també des de llurs disciplines diverses iniciatives de caire social.

Aquesta trobada pot produir punts d’acord, pot marcar fulls de ruta de bones pràctiques, pot començar a definir el que NO s’ha de fer més per tal d’acostarnos a una societat més justa, a un Camp de la Bota convertit en un veritable Espai de Memòria.

METODOLOGIA PROPOSADA: ESTRUCTURA

Les Jornades de treball s’estructuren en dos blocs temàtics, un per dia. Són els següents:

PRIMER DIA (3 de Novembre): HISTÒRIA

• TEMA: Història del Camp de la Bota (1885-1989). De l’acadèmia d’artilleria als afusellaments, les barraques i la por.

o SUBTEMES:

- Situació espaial i utilitzacions al llarg del temps del Camp de la Bota per part de civils i militars.

- Violència directa, estructural i cultural del règim franquista: consells de guerra, afusellaments. immigració i barraquisme entre 1939 i 1952.

SEGON DIA (4 de Novembre): ART I MEMÒRIA

• TEMA: El Camp de la Bota avui. Un Espai de Memòria que avança des de l’oblit cap a la socialització.

o SUBTEMES:

- De quina manera l’art pot convertir-se en una eina útil en la pedagogia de la memòria?

- Violència estructural i cultural avui en dia: l’accés universal a la cultura en igualtat de condicions.

- Quina mena d’Espai de Memòria ha d’arribar a ser el Camp de la Bota?

JORNADES DEL CAMP DE LA BOTA: PROGRAMA

3 / 11/ 2010 EL CAMP DE LA BOTA: HISTÒRIA

• 10.00 – 10.30 / Inauguració

Jesús Mª Canga, alcalde de Sant Adrià de Besòs

Miquel Caminal, director del Memorial Democràtic

Ruth Soto, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs

• 10.30 – 11.15 / Història del Camp de la Bota (1885-1989)

Manel Risques, professor titular d’Història Contemporània a la UB

• 11.15 – 11.45 / Pausa Cafè

• 11.45 – 12.30 / Els Consells de Guerra sota el franquisme

Carlos Jiménez Villarejo, ex fiscal en cap de l’Audiència de Barcelona i ex fiscal en cap de la Fiscalía especial anticorrupció

• 12.30 – 14.00 / Taula rodona:

Del Camp de la Bota al Fossar de la Pedrera: mort, repressió i dol

Pere Fortuny, president de l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya

Fernando Hernández (per confirmar), historiador

Moderador: Ricard Conesa, historiador

• 16.00 – 16.45 / Immigració i barraquisme al Camp de la Bota

Imma Boj, directora del MhiC (Museu d’història de la immigració de Catalunya) de Sant Adrià de Besòs

• 16.45 – 17.30 / Lluita veïnal i pedagogia social al Camp de la Bota

Montse Pujol, mestra i pedagoga a l’antic Patronato de Suburbios

Josep Mª Monferrer, mestre, pedagog i veí de la Mina

• 17.30 – 18.00 / Pausa Cafè

• 18.00 – 20.00 / Taula rodona: Viure al Camp de la Bota

Judit Pujadó, historiadora i escriptora

Adela Villena, antiga barraquista al Camp de la Bota

Maria Antonia Reyes, antiga barraquista al Camp de la Bota

Rafael Perona, director del Centre Cultural Gitano de la Mina

Moderador: Jordi Vilalta, coordinador del Refugi antiaeri de la placeta Macià (RapM) de Sant Adrià de Besòs

4 / 11/ 2010 EL CAMP DE LA BOTA: ART I MEMÒRIA

• 9.30 – 11.30 / Taula rodona: L’art com a eina pedagògica de memòria

Alex Carrascosa, escultor i especialista en Pedagogia de la Pau al Gernika Gogoratuz (Centre d’Investigació de la Pau de Gernika)

Ana Marín Gálvez, escultora i especialista en escultura tàctil

Josep Cerdà, escultor i catedràtic d’Escultura a la UB

José Luis Montero, artista i músic, cofundador de l’associació Proamina

Mª Angels Rossell, presidenta de l’Associació Adrianes

Moderadora: Mila Lozano, pintora i gestora cultural

• 11.30 – 12.00 / Pausa Cafè

• 12.00 – 14.00 / Taula rodona: Museografia inclusiva als Espais de Memòria

Iratxe Momoitio, directora del Museu de la Pau de Gernika

Jordi Font, director del Museu Memorial de l’Exili (MUME) de La Jonquera

Xavier Ros, director del Museu del Traginer-Col·lecció Antoni Ros d’Igualada

Jordi Guixé, historiador i responsable de Projectes i Espais de Memòria al Memorial Democràtic

Jordi Vilalta, coordinador del Refugi antiaeri de la placeta Macià (RapM) de Sant Adrià de Besòs

Moderador: Enric Botí, president del Consell Territorial de l’ONCE a Catalunya

• 16.00 – 17.00 / L’audiovisual com a compromís

Coni Docolomansky i Laura Arau, realitzadores d’audiovisuals (Inclou el passi d’un documental)

• 17.00 – 17.30 / Pausa Cafè

• 17.30 – 19.30 / Teatre de l’oprimit: El Camp de la Bota

Aida de Prada i Manuela Fernández, directores del taller l’Aranya Creació (Inclou una sessió de teatre de l’oprimit en directe)

• 19.30 – 20.00 / Cloenda

Mª Jesús Bono, directora general de la Memòria Democràtica, Generalitat de Catalunya

Jordi Guixé, historiador i responsable de Projectes i Espais de Memòria (Memorial Democràtic)

Ruth Soto, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs

LOCALITZACIÓ DE LES JORNADES (I DELS ESPAIS DE MEMÒRIA DE SANT ADRIÀ DE BESÒS)

LOCALITZACIÓ: Les Jornades es faran a l’Auditori del Centre Cultural Font de la Mina, que comparteix edifici amb la Biblioteca del mateix nom, al carrer Ponent 1-5 de Sant Adrià de Besòs, els dies 3 i 4 de novembre de 2010. Per anar-hi des de BCN en transport públic: Tram línia T5 (direcció Gorg, sortida Glòries i parada Parc del Besòs).
PROCÉS D'INSCRIPCIÓ: Les Jornades són gratuïtes, però les places són limitades. Cal, doncs, que les persones que hi vulguin assistir s'inscriguin, abans del 31 d'octubre, enviant un correu electrònic a campdelabota@gmail.com  on hi consti el seu nom, edat, lloc de procedència i professió.
COORDINACIÓ: El Coordinador de les Jornades és en Jordi Vilalta. Per qualsevol dubte, truqueu al 609033867 o bé adreceu-vos a jvilalta.pmi@gmail.com
ORGANITZACIÓ: Memorial Democràtic i Ajuntament de Sant Adrià de Besòs.