dissabte, 12 de febrer de 2011

Alcaldes de CIU sol·liciten no enterrar el Memorial Democràtic


Governació diu que reestructurá l'ens aquest mes i que no desapareixerà

Els alcaldes de Figueres, Santi Vila, i de Sort, Agustí López, ambdós militants de Convergència, s'han mostrat a favor que el Govern català preservi el Memorial Democrátic, la institució inaugurada en 2008 pel tripartitt destinada a recuperar la memòria des de la Segona República a la transició. La vicepresidenta Joana Ortega, va destituir al gener al director del Memorial, Miquel Caminal, i a la directora general de la Memòria Demócrática, María Jesús Bono, i l'organisme està ara escapçat.

Fa dues setmanes, Ortega va acusar a Iniciativa d'haver-se apropiat de la paternitat de les víctimes i va lliscar que l'ens podria passar de 40 a 10 empleats. Vila, que va ser professor d'Història en la Universitat de Girona, es va reunir abans-d'ahir amb Ortega per a defensar la labor del Memorial, encarnada en el Museu del Exili. Más distant, l'alcalde de Sort, que alberga un museu-presó, va ratllar de bona l'actuació del Memorial i va confiar, amb les reformes necessàries, en la seva continuïtat. El Memorial viu ara instal·lat en la provisionalitat i solament té garantida la seva programació fins a març. L'agenda preveu la inauguració el dia 20 d'un centre d'interpretació sobre el franquisme en L'Hospitalet -està prevista l'assistència d'Ortega-; el 23, la presentació en la Filmoteca del documental 69/78 prescrit, i el dia 24, una exposició sobre com es van utilitzar als represaliados de la dictadura en la construcció de la fàbrica de Seat. Ahir mateix, es va confirmar que se celebrarà al març el congrés Espais de la Memòria de Barcelona, que preveia el concurs abans del seu nomenament del conseller Ferran Mascarell.

La resta està en l'aire. La institució, com les de la resta de la Generalitat, solament pot utilitzar el 30% de la seva partida per la pròrroga dels pressupostos i aquesta suma es prorratea en 12 partides. La direcció general de la Memòria Democràtica, que desapareix, i el Memorial van tenir en 2010 un pressupost de 7,8 milions. El 50% es va destinar a sufragar projectes i la Xarxa d'Espais de la Memòria, que conta amb 70 punts, inclosos els museus. La xarxa conté tres àrees: la zona de l'Ebre, dels Pirineus i La Jonquera. "El Memorial en cap cas va a desaparèixer, però sí es va a redimensionar", van assenyalar fonts de Governació, que van confirmar que a la fi de mes es reestructurarà agrupat en una única direcció general amb una reducció de pressupost i personal.

Governació considera l'alarma creada injustificada i entén que al Memorial ho defensen historiadors i també els municipis com un reclam turístic que els aporta ingressos. Malgrat això, Santi Vila, alcalde de Figueres, va explicar que volia transmetre a Ortega la labor de la institució. "M'he implicat profundament en el museu de l'Exili de La Jonquera. Amb la crisi haurà un correctiu", va dir Vila que va advocar per no deixar languidecer el Memorial: "No és un organisme de partit, és del país i hauria de ser més independent del Govern".

La junta de govern del Memorial conta amb quatre historiadors designats pel Parlament, entre ells Joan Culla i Josep Maria Solé Sabaté. "Suposo que la crisi farà aprimar a la institució. Sóc partidari que segueixi amb totes les correccions. No hi ha cap país en el món que no tingui memòria", va dir Solé Sabaté. Culla va recordar que el Memorial va néixer amb el consens del tripartitt i CIU i va defensar la seva continuïtat encara que va assenyalar que seria "grotesc" que no sofreixi retallades quan els hi ha en educació i sanitat. Culla va subratllar els treballs "extremadament útils" en temes com el mapa de fosses i la identificació del cens dels símbols franquistes i va negar que la institució hagi estat sectaria: "Potser no ha fet un esforç suficient per a llevar-se el sambenito que és una mica de la gent del PSUC. Però solament és un matís. No una crítica frontal". Molt crític, Andreu Mayayo, historiador designat per ICV, va ser contundent. "El Memorial va néixer amb una llei del Parlament i si no els agrada que la deroguin", va afirmar per a agregar: "M'agradaria que m'aclarissin si pensen nomenar a un director, què pensen fer amb el programa aprovat per a tot l'any, que està en l'aire i amb tot el personal".