diumenge, 6 de febrer de 2011

De la Diagonal a Nou Barris, el llarg exili de la República


La República va tornar als carrers de Barcelona el 17 de maig de 1986, només vuit dies després que el general Franc fos descavalcat del seu cavall en el pati d'armes del castell de Montjuïc para ser dut al contigu Museu Militar. El dictador va ser descavalcat amb el màxim sigil, amb tot just mitja dotzena de testimonis i sense la presència de càmeres. Separar el genet del cavall va ser imprescindible per a introduir-los en el museu. El simbolisme dels dos fets va més enllà de la mera coincidència de dates, perquè l'autor de les dues escultures era el mateix: Josep Viladomat.
La República va anar a parar a un magatzem municipal del carrer Wellington quan va ser retirada de l'obelisc de la Diagonal, encara que això es va saber molts anys després, perquè es creia que havia estat fosa. I encara va passar uns quants anys més en altre magatzem. Quan finalment va tornar al carrer va ser situada en la plaça de Sóller, pas previ a la ubicació definitiva en la plaça Llucmajor. Sobre una peanya dissenyada pels arquitectes Heli Pinyó i Albert Viaplana, l'escultura, de quatre metres i mig d'altura i uns 1.500 quilos de pes, presideix una de les places principals de Nou Barris, el districte més combatiu de Barcelona. Als peus de l'estructura de ferro figura el medalló de pedra amb el rostre de Pi i Margall.

El regidor Lluís Reverter -un dels pocs socialistes que en aquells temps no ocultava les seves simpaties monàrquiques- va ser el primer a intentar rescatar a la República del seu ostracisme, en 1980. Va proposar que fos instal·lada en el pati de l'Ajuntament i també va estudiar retornar-la a la part superior de l'obelisc de la Diagonal, sense desmuntar l'escultura de Marès. Cap de les idees va prosperar i l'obra no va sortir del magatzem fins a 1983. I ho va fer per a viatjar fins a Madrid, on va ser exposada en la mostra "Catalunya en l'Espanya moderna".

El motiu pel qual l'escultor que va modelar la República es va avenir a crear un monument dedicat a Franco té la seva història. Josep Maria Hortes, Jaume Fabre i Pere Bohigas expliquen en "Els monuments de Barcelona" una rocambolesca peripècia que els havia narrat el mateix escultor i que estava relacionada amb una multa de tràfic que li van imposar en una visita a Espanya (Viladomat residia a Andorra). La iniciativa va partir de l'alcalde Josep Maria de Porcioles, que era també jutge d'Andorra. A pesar de les reticències de Viladomat, Porcioles es va sortir amb la seva i l'estàtua es va col·locar en el pati de Montjuïc en 1963. L'escultor va aprofitar un error en el procés de fosa per a esborrar la seva signatura i posar en el seu lloc el nom del fonedor.