dimarts, 22 de novembre de 2011

Jornades 'Catalunya i Itàlia. Memòries creuades, experiències comunes'

Les jornades tindran lloc, els dies 25 i 26 de novembre, al Museu d’Història de Catalunya

25 i 26 de novembre

Museu d'Història de Catalunya
Plaça Pau Vila, 3
Barcelona

Programa

Organitzades per l’Associació AltraItalia i el Memorial Democràtic, aquestes jornades que acollirà el Museu d’Història de Catalunya aborden la relació entre Catalunya i Itàlia al llarg del segle XX. Una relació que ha estat especialment intensa a partir d’unes experiències comunes que, paradoxalment, no han generat unes memòries compartides. En aquest sentit, la memòria de la intervenció feixista, al igual que les dels combatents antifeixistes d’aquelles terres que vingueren aquí, alguns d’ells capdals en la construcció de la República italiana construïda després de la Segona Guerra Mundial, no va ser incorporada en la memòria pública de l’antifeixisme italià. L’evidència què a Catalunya i a Espanya es va assajar una guerra també entre italians, que fou pròleg de la guerra civil posterior a l’Itàlia dels anys quaranta, i el fet què aquesta intervenció tingués un marcat caràcter ideològic, anterior al pacte amb l’Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial, entraven en plena contradicció amb algun dels mites sobre els que es va construir la memòria antifeixista italiana. Aquesta entenia la guerra dels anys quaranta com una guerra de “liberazione” i no entre italians feixistes i italians antifeixistes, al igual que entenia que el poble italià s’havia vist portat a una guerra agressiva i amb un marcat caràcter ideològic, que no volia, per l’aliança entre Hitler i Mussolini. Elements que entraven en contradicció amb la memòria de la Guerra Civil espanyola.

De la mateixa manera, la memòria de la Guerra Civil espanyola construïda durant el franquisme i també en etapes més recents, va obviar la memòria de la intervenció feixista italiana en aquest conflicte bèl·lic. La seva inclusió hagués fet difícil la reducció de la memòria pública d’aquest període a una guerra entre germans, a un desastre sense més, obviant els valors i els projectes socials i polítics que es trobaven en joc en la mateixa. El reconeixement de la intervenció de les potències feixistes, que s’erigirien en les protagonistes de l’inici a la Segona Guerra Mundial al costat dels sediciosos, hauria suposat una caracterització més clara del propi franquisme. En aquest marc, la reflexió entorn de la memòria de la guerra civil, del franquisme i de l’antifranquisme en les experiències europees compartides ha de ser una de les claus de la construcció de les memòries democràtiques de la nostra societat.

Les jornades volen contribuir a la construcció de les memòries democràtiques d’ambdós països, per cercar el seu mutu enfortiment en l’articulació dels necessaris camins de memòria a nivell europeu. És en aquest marc, i en els espais d’experiències compartides, on s’ha de situar l’experiència comú de l’emergència de les crisi de les memòries públiques viscudes des dels anys noranta fins avui i els nous reclams de memòria.