divendres, 20 d’abril de 2012

Trobem l'expedient del procés judicial del cas de maltractaments a Teresa Vilajeliu, de l'any 1975

Memòria i Història de Manresa 19/04/2012
L’Associació Memòria i Història de Manresa fa públics una cinquantena de documents inèdits relacionats amb el procés judicial que Teresa Vilajeliu va iniciar l’any 1975, en denunciar tres guàrdies civils per presumptes maltractaments. El cas s’emmarca en el si d’una operació policial que va comportar la detenció de prop de 25 militants antifranquistes de Manresa i Berga, vinculats a les Plataformes Anticapitalistes, el PSUC i CC OO, principalment. El desembre de 2010 l’Associació va dedicar un web específic al tema, que ara amplia amb aquesta documentació, procedent sobretot de l’arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, a més d’alguns expedients de l’Arxiu Comarcal del Bages i d’una cessió documental de la mateixa afectada. Els informes s’han pogut consultar gràcies a l’autorització de la mateixa Teresa Vilajeliu.

El valor de la documentació deriva del fet que es tracta de l’única denúncia de tortures presentada arran de les detencions de 1975, malgrat l’evidència de casos semblants entre altres detinguts. Els informes, tot i desestimar finalment l’acusació, demostren per si mateixos l’existència d’aquests maltractaments. Ho evidencia, per exemple, un certificat mèdic del Centre Hospitalari de Manresa del 12 d’octubre de 1975, signat al cap de tres dies després de la detenció i poques hores després que Vilajeliu fos alliberada. Així valoraven els metges l’estat físic que presentava: “contusión cadera derecha y ambos glúteos con hematomas, contusión ambas bases costales con hematomas. (Queda ingresada unos días en período de observación).” Un nou informe mèdic del 18 d’octubre mostrava que els hematomes havien anat minvant.

Malgrat tot, el jutge Antonio López-Carrasco, que va instruir el cas, en una entrevista concedida recentment, assegura que no hi havia evidències de maltractaments. Per això, explica, va desestimar que es pogués tractar d’un delicte i va derivar el cas al Tribunal Militar de Barcelona per valorar si hi podia haver cap tipus de falta. Els documents, que ressegueixen tot el procés judicial, demostren fins a quin punt el judici va ser una farsa. Entre d’altres, l’expedient conté informes elaborats per la mateixa Guàrdia Civil, que per mitjà de mentides, exageracions i tergiversacions, tracten desprestigiar els testimonis que Vilajeliu va presentar al judici i que havien pogut constatar l’estat físic en què estava en sortir de la presó. Al seu torn, els informes dels inculpats, molt breus, busquen l’efecte contrari: elogiar i legitimar els agents incriminats.

Finalment, davant la negativa dels guàrdies civils a haver maltractat Vilajeliu, la sentència els va absoldre.