dijous, 6 de setembre del 2012

El jutge dels cementiris clandestin​s. Josep Maria Bertran de Quintana, 1884-1960

 
Josep Maria Bertran de Quintana (1884-1960) fou  una figura destacada de la Catalunya dels anys trenta que calia recuperar de l'oblit. Amic i secretari personal de Lluís Companys, va tenir un paper rellevant en la proclamació de la República Catalana amb Francesc Macià, i posteriorment com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona per ERC.

De fermes conviccions democràtiques i pacifistes, va impulsar el Comitè Català contra la Guerra i en fou l’ànima i el president, i el seu neguit i compromís el van portar aparticipar en la vida pública a través de diaris com L'Opinió o El Diluvio. Especialment importants foren les seves col·laboracions en el diari portaveu d’ERC, La Humanitat.
 
Durant la Guerra Civil estigué al costat de la Generalitat, fins al punt d’acceptar primer la direcció de l’Oficina Jurídica de Girona i després assumir la designació com a jutge especial de la Generalitat per a la investigació d’exhumacions d’assassinats i inhumacions clandestines perpetrats a la rereguarda catalana a partir del fracassat cop d’estat del 19 de juliol. Només va poder desenvolupar aquesta tasca durant vuit mesos, moment en el qual les investigacions es van acabar convertint en un destorb, atès que demostrava que els crims no tan sols havien estat perpetrats per militants anarquistes. Amb la derrota s’exilià a França fins l’any 1942, any en què va traslladar-se a Mèxic, d’on ja no va  tornar.
 
Oriol Dueñas Iturbe (Barcelona 1977). Llicenciat en Història i Diplomat en Estudis Avançats per la Universitat de Barcelona. Treballa com a tècnic del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Especialista en la Guerra Civil, l’exili i el franquisme, és autor dels llibres La violència dels uns i dels altres. La repressió durant la guerra i la postguerra a Olesa de Montserrat 1936-1945 (2007); Els esclaus de Franco (2008); coautor amb Josep M. Solé i Sabaté, El franquisme contra Esquerra: els alcaldes i diputats afusellats d’Esquerra Republicana de Catalunya (2007), i, juntament amb Antoni Segura, Josep M. Solé i Sabaté i Silvina Jensen, Catalunya al Món. La presència catalana al món: segles XIX i XX (2008).
 
Queralt Solé Barjau (Barcelona 1976). Doctora en història per la Universitat de Barcelona i professora d’aquesta assignatura al Departament d’Història Contemporània de la mateixa universitat. Coautora del llibre 30 anys d’europeisme català, 1948-1978. El «Contuberni» de Munic (1999) i autora dels llibres A les presons de Franco (2004), Catalunya 1939: l’última derrota (2006) i Els morts clandestins. Les fosses comunes a Catalunya 1936-1939 (2008). Ha participat en diverses obres col·lectives centrades en la Guerra Civil i el franquisme i ha col·laborat en revistes especialitzades en història contemporània.
 
La Librería de Cazarabet

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada