dimarts, 31 de juliol de 2012

Olimpíades Populars a Barcelona 1936


En Lluita- 31/7/2012
L’any 1936 es van organitzar a Barcelona, les “Olimpíades Populars” en contraposició a les olimpíades de l’Alemanya nazi. La majoria de participants eren d’associacions i clubs esportius sindicals i partits d’esquerra.

Allí no es posaria l’èmfasi a les rivalitats entre països, sinó en la solidaritat i la camaraderia en l’esport.

A més d’estar permesa la participació de nacions sense estat, s’anava a tocar només la Internacional i només anava a onejar la bandera vermella. Desgraciadament el cop d’estat i la guerra del 1936 no van permetre celebrar-les.

Malgrat això, es va demostrar que amb un control des de baix sempre hi ha una manera diferent de fer les coses, fins i tot a l’esport.

dissabte, 28 de juliol de 2012

Cartes des del front.


A través de vint cartes i diaris de la Guerra Civil, Eloi Vila ens mostra com van viure la guerra al front els catalans, i quines històries s'amaguen al darrere de cada carta. Un recull emotiu i impactant del dia-a-dia a la guerra, recreat impecablement per Eloi Vila i fet possible gràcies a la participació de centenars de  persones que han aportat cartes i documents per al projecte. Històries d'amor, d'enyor, d'ideals, de companyerisme, de sofriment i d'il.lusió... històries humanes, però universals, que prenen vida a través de les pàgines d'un llibre únic i  imprescindible.

Un llibre col.lectiu, en el qual hi han intervingut moltes persones i molts testimonis, fet a partir d'una crida difosa per la revista Sàpiens i el diari ARA. Una col.lecció, la Sèrie H, amb un públic fidel i llibres d'èxit com La Maternitat d'Elna o Amb ulls de nena. Un projecte de valor històric i humà.

Eloi Vila    (Sant Esteve de Palautordera, 1972) és llicenciat en Ciències de la  Informació i ha treballat en diversos programes de TV3 com ara El Club, Sota terra o El convidat. Anteriorment     havia estat cap d’esports d’El 9 Nou, redactor de Catalunya Avui (TVECatalunya), redactor d’Alexandria (Canal 33) i tertulià de RAC1. Amb la seva primera novel·la, L’any del Senyor, va aconseguir un èxit esclatant el Sant Jordi del 2009. També ha escrit Una paraula més (2011).

dijous, 19 de juliol de 2012

Malgrat la censura el Cinema a la Fresca torna a la Rambla del #Raval amb “Vivir la Utopía”


l’Assemblea del Raval 18/7/12
Ens volen censurar però el CineRaval torna a la Rambla del Raval!

Aquesta setmana es compleix l’aniversari del que es coneix al món com #SpanishRevolution. No la revolució, encara inacabada, iniciada en Maig de 2011 al vent de les Revolucions Àrabs, sinó la que va tenir lloc ara fa 71 anys en aquestes mateixes terres, en aquests mateixos carrers i plaçes…

La Revolució iniciada l’estiu de 1936 va ser una de les més profundes que ha conegut la Història i, alhora, una de les més oblidades. El 19 de juliol el Poble treballador, organitzat entorn els sindicats i partits revolucionaris, va derrotar (desgraciadament sols temporalment) el cop d’estat que va acabar instaurant la dictadura franquista.

Tanmateix, aquest moviment d’alliberament no seria complert sense treure’s de sobre la misèria i la opressió a la que el sistema capitalista i la democràcia representativa burgesa sotmetien a una gran majoria de la població. Per això, el següent pas va ser el posar la gestió de l’economia a les mans dels treballadors i treballadores amb resultats, en molts casos, espectaculars en quant a la seva racionalitat i eficiència.

Horitzontalitat, assemblearisme, suport mutu, justícia social, feminisme, democràcia econòmica, etc. són conceptes que ja estaven sobre la taula fa més de 70 anys i que ara, ben entrat el SXXI, tornen a rondar el cap de cada vegada sectors més amplis de la nostra societat, farta de que les decisions que ens afecten a tots i totes beneficiïn sempre als més poderosos; oligarquia, burgesia, patronal, elit, polítics i banquers o 1%.

Al documental Vivir la Utopía, són els i les protagonistes qui ens expliquen en primera persona les seves vivències durant aquest temps, tan difícil com esperançador, amb els seus pensaments i reflexions, emocions i sentiments…

Malgrat la censura institucional que estem patint, des de l’Assemblea del Raval de Barcelona volem, no sols retre homenatge a aquesta gent que va donar la vida lluitant per un mon més just i lliure, sinó, també, aprendre de la gran obra històrica que ens van llegar a les generacions futures i que 40 anys de salvatge dictadura i una transició tutelada per les elits han intentat, sense èxit, esborrar completament de la memòria popular.

Us esperem a tots i totes aquest dijous 19 de Juliol a les 21h al mig de la Rambla del Raval.

No podran aturar la memòria i la cultura populars!!

dimarts, 17 de juliol de 2012

Cinefòrum i projecció del documental de l'Operació Garzón als Cinemes Girona de Barcelona


Dia: 19 de juliol
Hora: De 7 a 9 del vespre
Lloc: Cinemes Girona (C/ Girona, 175. Barcelona)
Ponents:
Vicent Partal (periodista i director de Vilaweb)
Vicent Conca (independentista encausat en l'Operació Garzón)
Preu de l'entrada: es poden adquirir el mateix dia de les projeccions a les taquilles dels "Cinemes Girona" al preu de 7 euros, de 4 per a socis del TR3SC o de 5,5 per a socis del cine, tenint en compte que fer-se soci és gratuït.

Presentació del documental de l'Operació Garzón a Cerdanyola del Vallès


Cinema a la fresca: ESTRENA DEL DOCUMENTAL SOBRE LES DETENCIONS DEL 1992.
Dimecres 25 de juliol, 21h. Plaça de la Música
Acte i projecció gratuïta
Organitza: Cerdanyola Decideix i Cerdanyola per la independència amb el suport d'ERC, JERC, CXC, SI, CUP, ELS VERDS, MAULETS-ARRAN, ICV, EUiA, CDC, JNC, CCOO i LA CLAU

Jornada d'homenatge: 19 de Juliol. Revolució a Barcelona


Traducciò Estaciò Collserola

CNT-AIT
Data i hora de l'esdeveniment: 19/07/2012 - 19:00
Dijous que ve 19 de Juliol es compleixen 76 anys del triomf de la classe obrera barcelonina contra els militars feixistes, després de l'alçament militar del General Franc. En aquesta data, els obrers organitzats en els barris en comitès de defensa de la CNT, juntament amb altres organitzacions antifascistas i revolucionàries, van detenir a les tropes feixistes en els carrers de Barcelona. És, sens dubte, una data històrica per al moviment obrer, no només per haver vençut l'alçament militar, el mai vist en el moviment obrer peninsular, sinó també perquè va ser l'inici de l'expropiació obrera, l'organització assembleària , les colectivizaciones, és a dir: la revolució social a Catalunya, València i Aragó.
Per a commemorar aquest esdeveniment, la CNT vol organitzar una jornada d'homenatge i record del que és un precedent inoblidable per a la memòria històrica que s'allotja en les nostres ments i en els nostres cors.
I per això farem una ruta a peu pels carrers de Barcelona on explicarem com els obrers, organitzats en comitès de defensa, tenien un pla per a defensar la ciutat davant l'esperat cop militar contra la República, com van saber preparar-se per a derrotar a les tropes feixistes que avançaven pels carrers -esperant que el poble fugís atemorit al veure els seus canons-, i com últim, i després d'una dura i intensa batalla, els militars feixistes es van rendir al poder popular i van ser capturats ​​per la Guàrdia d'Assalt i alguns Guàrdies Civils fidels a la República.
La ruta començarà el dijous 19 de juliol a les 19h, en la confluència dels carrers Ronda de Sant Antoni amb el carrer Sant Antoni Abad (parada de metro de Sant Antoni de la Línia 2); baixarem per Ronda Sant Pau, i ens pararem en els punts més calents d'aquell dia, explicant els detalls dels fets (barricades, llocs de reunió i el pla que tenien tant els militars feixistes com els obrers revolucionaris que els combatien); per a enllaçar amb l'Avinguda Paral·lel fins a arribar a les drassanes , les dependències militars i l'estàtua de Colón, on es van lliurar dures batalles. Acabarem en la plaça del Duc de Medinaceli, on a continuació es realitzarà una xerrada amb l'historiador Agustín Guillamón, i un sopar popular per a tots els assistents a un mòdic preu.
Esperem la vostra assistència
- 19:00 h Ronda Sant Pau (M San Antonio). Ruta històrica per la Barcelona Rebel.
- 21:00 h Plaza Duc de Medinaceli. Visionado de documentals del 36. Entrepans i begudes a preus populars.
- 21:30 h Xerra amb Agustín Guillamón
Salut i revolució!

divendres, 13 de juliol de 2012

Documental "Els brigadiste​s entre nosaltres" - Emissió en TV3


Us informem que el proper divendres dia 13 de juliol a les 17,40 h està prevista l'emissió pel canal 33 de la televisió catalana del documental Els Brigadistes Entres Nosaltres. El documental està realitzat per Jordi Domènech, Toni Orensanz i Manel Vinuesa per a l'Associació No Jubilem La Memòria i ha rebut el premi Memorireus-Rabassa i la Mensió Especial del Jurat Premi Memorial Democràtic del festival de cinema Memorimage 2011 de Reus.

dilluns, 9 de juliol de 2012

Activitats en el Ateneu Popular de Sitges al juliol


- Diumenge dia 15 a les 18:30h: Xerrada sobre la Batalla de l'Ebre i Documental "Cara i Creu de una Guerra" de Enric Asensio. Commemoració del inici de la Batalla de l'Ebre.
- Dijous dia 19 a les 20:00h: Presentació del documental: "Operación Garzón contra l'independentisme català" i taula rodona amb autors, encausats i periodistes.

- Divendres dia 20 a les 20:00h: Xerrada sobre l'acualitat de Cuba amb la cònsul cubana a Barcelona amb sopar i festa.

c/ Sant Bartomeu 40, Sitges

Us hi esperem!!

diumenge, 8 de juliol de 2012

Projecció del documental "Operació Garzón contra l'independentisme català"


Ateneu Mulei
Divendres 13 de juliol de 2012
c/Església, 10. Molins de Rei
21h - A l'aparcament del costat de l'Ateneu Mulei
Estrena del documental
"Operació Garzón contra l'independentisme català
"
un documental de Llibertat.cat i Zeba Produccions

Un documental sobre l'altra cara de Barcelona 92
Coincidint amb el vintè aniversari de l'Operació Garzón als Països Catalans, s'ha editat aquest documental per abordar la persecució de l'independentisme del 1992 en el marc dels Jocs Olímpics que es van celebrar a Barcelona.

Cal recordar la cara més oculta dels Jocs, com va ser l'Operació Garzón i la ràtzia repressiva contra l'independentisme català. Un total de 38 independentistes van patir una persecució indiscriminada acusats de pertànyer a Terra Lliure, que es mantenia activa malgrat l'autodissolució de la IV assemblea de l'organització armada.

El jutge Baltasar Garzón, ara condemnat a 11 anys d'inhabilitació per les escoltes del cas Gürtel, va aprovar la incomunicació dels detinguts a les dependències de la Guàrdia Civil, un període durant el qual els independentistes van ser torturats. El jutge però, va ignorar les tortures de què van ser objecte els detinguts tot i que declaraven davant seu haver partit maltractaments. El magistrat, coneixedor de les denúncies i de l'estat del detinguts, es va valdre de les declaracions extretes sota tortura per part de la Guàrdia Civil per instruir un sumari que implicava desenes de persones.

Garzón va vulnerar així els drets humans amb l'Operació Garzón, tal com sentenciaria el Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg 12 anys després, condemnant l’estat espanyol per haver vulnerat l’article número 2 de la Convenció contra la Tortura en haver-se negat a investigar les denúncies per maltractaments tot i les evidències existents. L’aparell polític i jurídic del moment, però, no s'han assegut mai, de moment, al banc dels acusats.
Comptarem amb la presència de:
  • Josep Poveda i Ramon Piqué, independentistes encausats en l'Operació Garzón
  • Martí Majoral, portaveu d'Alerta Solidària
 Amb l'actuació de Marcel Casellas

Hi haurà servei de bar i entrepans.
A l'acabar l'acte, l'Ateneu Mulei estarà obert amb música enllaunada i bon ambient.
Ho organitzen: Ateneu Mulei i CUP Molins de Rei

dijous, 5 de juliol de 2012

V Jornades Pedagògiques del MUME

Daniel Serrano, exiliat republicà de 92 anys que viu a París, que exigeix
al Govern espanyol la reparació moral del seu germà assassinat durant la Guerra Civil

Conèixer la història del temps present. Els testimonis com a recurs en el treball de memòria Museu Memorial de l'Exili -

Divendres 6 de juliol de 10h. a 18h.

Lloc: Museu Memorial de l'Exili (MUME). C/Major, 43-47 - La Jonquera

10h- Visita guiada exposició permanent del Museu Memorial de l’Exili. (Servei Educatiu MUME)

11,30h- Pausa-cafè

12:00h- Com explicar aspectes rellevants de la història recent de les comarques gironines a través de les fonts orals. Jordi Gaitx (historiador i membre del Consell Assessor Científic i Pedagògic del MUME)

13: 00h- El refugi antiaeri de Sant Adrià dels Besòs. Un exemple d’experiència educativa amb l’ús de testimonis. Jordi Vilalta (Responsable del Refugi de la Placeta Macià)

14:00h Dinar

15:30h- Presentació del documental “No darse por vencido” d’Henri Belin i Susana Arbizu. (Aquest documental se centra en el cas Daniel Serrano, exiliat republicà de 92 anys que viu a París, que exigeix al Govern espanyol la reparació moral del seu germà assassinat durant la Guerra Civil. Emotiu i capaç de transmetre els aspectes que hi ha encara per resoldre a l’Estat espanyol en relació al passat immediat.

17:15h- Espai de debat

18:00h- Fi de les jornades

Per a més informació:
Us podeu adreçar al MUME (info@museuexili.cat
Esta dirección electrónica esta protegida contra spam bots. Necesita activar JavaScript para visualizarla i 972 556533

Organització:
ICE Josep Pallach (UdG)
MUME

Un regidor de PxC a l'Hospitalet, envoltat de símbols nazis a plaça Espanya a Barcelona

Alberto Sanchez  regidor de PxC a L'Hospitalet amb
barret i salutació feixista la nit del dia 1/7/12
en la plaça d'Espanya de Barcelona

El Periódico de L'Hospitalet 3 de juliol del 2012
Plataforma per Catalunya, que es defineix com una formació identitària i defuig que es refereixin a ella com a partit xenòfob, té sobre la taula una altra foto que desacredita l'intent de presentar-se com una formació d'ordre. En una imatge captada diumenge a la nit a la plaça d'Espanya de Barcelona, durant les celebracions per la victòria de la Roja a l'Eurocopa, es veu al regidor de Plataforma a l'Hospitalet, Alberto Sánchez, envoltat de la creu cèltica, l'àguila franquista i de persones d'estètica nazi. Fonts presencials de l'àmbit de les formacions xenòfobes asseguren que a la zona hi havia altres regidors de la formació i que es van fer reiterades salutacions nazis o franquistes. Ahir a la tarda, sota la consigna "màxima difusió", els usuaris de les xarxes socials van difondre un missatge on es denunciava l'actitud d'Alberto Sánchez que es va propagar a tota velocitat.

L'evident coqueteig d'Alberto Sánchez amb persones d'ideologia franquista o neonazi incomoda la direcció de Plataforma per Catalunya. Ahir, el secretari d'organització de PxC, el regidor en Sant Boi David Parada, va dir en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies que, després dels fets ocorreguts la matinada del diumenge a la plaça Espanya, els responsables del partit havien decidit obrir un expedient a Sánchez i que, potser, se li aplicaria una sanció exemplar arran d'aquests esdeveniments. Serà el líder de PxC, Josep Anglada, qui decidirà si aquesta obertura d'expedient acaba amb l'expulsió de Sánchez de la formació.

Sánchez és un personatge polèmic. Fa una setmanes, va ser un dels 23 membres d'aquesta formació política que va ser sancionat amb 3.000 euros de multa per part del Departament d'Interior per haver vulnerat la Llei de l'Esport, que prohibeix la incitació al racisme i a la xenofòbia als estadis, quan es va vestir amb burca durant el partit de Copa del Rei que van disputar el Barça i l'Hospitalet el 9 de novembre.

PROMOTOR DEL CASAL TRAMUNTANA AL CLOT
Sánchez, que va fixar la seva posició el 16 de juny al bloc del Casal Tramuntana sobre les interaccions entre futbol i identitat, és un dels promotors d'aquest centre, des del qual -segons diverses entitats de la zona del Clot de Barcelona, on es troba- es promouen actituds de persones d'ideologia xenòfoba. En el citat bloc, els membres del Casal es defineixen a si mateixos com "un grapat de joves (i alguns no tan joves) identitaris, inconformistes, i amb inquietuds socials, culturals i polítiques. Gent jove, dissident del sistema i la modernitat actual, que ens oposem al fenomen de la globalització, al salvatge capitalisme i a la destrucció de la nostra identitat com a poble en tots els seus aspectes".