dimecres, 20 de març de 2013

L’ofensa actual del Valle de los Caídos pesarà sobre Zapatero i Jaúregui

Treball esclau
Joan Tarda - blocs.esquerra.cat 19/3/13
Llegeixo als diaris que avui TV3 estrena un documental (“Avi, et treuré d’aquí”) sobre el Valle de Los Caídos, raó per la qual convé de tenir presents alguns fets. D’entrada, cal recordar que el PSOE impedí l’aprovació d’una veritable Llei de la Memòria que fes justícia a les víctimes i encolomaren a IU, CiU i PNB un veritable frau fet llei, que altrament acceptaren. Ni s’encarava la resolució del greuge insultant de l’existència del Valle de los Caídos, ni contenia el reconeixement jurídic de les víctimes com a tals, impedia l’anul•lació de les sentències, obviava la reparació de danys, etc… En definitiva, res de tot allò que contenen altres lleis aprovades en societats que patiren, també, passats feixistes, i que han fet de debò els deures. L’Estat espanyol, doncs, continua essent una anomalia, de manera que avui es parla arreu del model espanyol d’impunitat.

En iniciar-se la segona legislatura de Rodríguez Zapatero ens rebutjaren una proposta de modificació de la Llei i cap al 2011 hi tornàrem. Arran d’una interpel•lació feta al ministre Jauregui (crec que està penjada a youtube) plantejàrem la necessitat d’encarregar a una comissió d’experts forenses i arqueòlegs, d’acord amb l’associació de familiars que tenen persones enterrades al Valle de los Caídos, l’elaboració d’un informe sobre les mesures que caldria prendre per fer possible la localització i la identificació de les restes de les persones enterrades a fi de facilitar-ne l’exhumació i trasllat. El POE hi votà en contra.

En el debat, el PSOE (Jaúregui) argumentà que tècnicament era difícil i que costaria massa, per la qual cosa des de la tribuna vam deixar dit que ja era hora de demanar a algunes empreses que paguessin. Sí, les empreses (Huarte, Dragados y Construcciones), que van fer gran acumulacions de capital construint el Valle de los Caídos amb treball republicà esclau.

Al cap d’un temps, el PSOE, atenent a la vergonya que suposa arreu del món l’existència del Valle de los Caídos semblà que volia corregir-se. El ministre Jaúregui ens va venir a veure i ens va comunicar que volien posar-s’hi i que havien pensat de crear una Comissió d’Experts per tal que conclogués què podia fer-se amb el Valle de los Caídos, que estaven disposats a fer quelcom i que proposéssim el nom d’un expert per integrar-s’hi. I proposàrem Ricard Vinyes. També hi van participar dos catalans més, Carme Molinero i Hilari Raguer, el qual possiblement devia ser proposat per CiU.

Uns mesos abans, pocs, d’acabar la legislatura, la Comissió d’Experts va cloure els treballs. Val a dir que Esquerra no les compartia totes, ni de bon tros. Per exemple, pel que fa a les exhumacions, l’informe afirmava que era “quasi impossible” dur-les a terme, la qual cosa nosaltres ja havíem previst que ho acabarien dient perquè el govern s’havia negat a acceptar la nostra demanda que l’informe inclogués també un dictamen arqueològic. Tampoc no compartíem que les conclusions fessin referència a la necessitat d’aportar recursos públics a l’Església catòlica per tal que a la basílica (àmbit eclesial) es poguessin dur a terme reformes i reparacions estructurals. Amb tot, pel que fa a la resta del contingut, compartíem la recomanació que l’indret es convertís en un espai per a la memòria de les víctimes i els morts de la guerra i d’interpretació històrica i el trasllat de les restes del Dictador i de José Antonio Primo de Rivera.

El que no té cap mena de perdó rau en com actuaren Zapatero, Jaúregui, i els capitostos del PSOE posteriorment. Permanentment, els preguntàvem quan executarien les recomanacions. A mesura que s’acostava el final de la legislatura, ens adonàvem que si no prenien una decisió, la possible victòria del PP condemnava les víctimes i la societat ha assumir el llegat franquista durant molt anys. Clamàrem perquè, almenys, prenguessin un acord, perquè encara que no tinguessin temps per executar-lo, al PP li resultaria més difícil fer-se enrere. De fet, si ens haguessin fet cas, Rajoy s’hagués trobat en un veritable dilema: tirar enrere les mesures que hagués pres el govern ZP o tirar-les endavant, malgrat fer-ho a contracor i lentament.
Però no van fer res. Res! Van ser tan irresponsables com insultants envers la memòria de les víctimes i la de tots nosaltres. De fet, actuaren fidels a la seva visió revisionista del Franquisme, d’acord a allò que han dut a terme la generació de socialistes felipistes del PSOE: obviar els forats negres de la Transició.

 No tenen perdó! No els ho perdonarem mai!