dijous, 6 de juny de 2013

Acte sobre Nin al Parlament

Kaos - Pepe Gutiérrez-Álvarez -Juny 4, 2013
El proper 17 d'aquest, tindrà lloc un acte prou singular a la sala d'actes del Parlament de Catalunya. Aquest dia s'ofereix un "homenatge" a Andreu Nin gràcies a una iniciativa que ha estat recolzada per les quatre formacions d'esquerres amb representació parlamentària.

Ja fa una setmana que no queden "entrades" per al fòrum (200 persones) que admet el lloc. Presentarà l'acte Maria Teresa Carbonell, presidenta de la FAN catalana, i a continuació Pelai Pagès glossarà la vida de Nin, un militant i un intel · lectual de talla, que va dedicar la seva vida a la causa obrera i que va oferir la major contribució marxista sobre la qüestió nacional catalana. A continuació tindran la paraula els parlamentaris que s'apuntin, i ho han fet Oriol Jonqueras (ERC), Pere Navarro (PSC), IC-EUiA (Joan Herrera), i David Fernández (CUP). Després hi haurà intervencions dels sindicats majoritaris i minoritaris, de l'esquerra radical, així com d'activitats i entitats de tots els colors de l'esquerra. Aquesta iniciativa ha estat possible especialment per l'afany de David Compayon, parlamentari a les llistes d'IC-EUiA, membre del POR i de la FAN.

D'alguna manera, aquest esdeveniment és la demostració concloent que la batalla per Andreu Nin, que va començar el 16 de juny de 1937, ha estat guanyada pro els seus amics i defensors sense cap mena de dubte. En el curs d'aquesta batalla, els seus adversaris i detractors han anat minvant fins arribar a la total desaparició. Actualment, tot just algun "freakie" apostat a Internet o algun acadèmic sectari, s'atreveixen a legitiminar, encara que sigui ja parcialment, l'actuació de l'estalinisme. L'última i possiblement la més ridícula, ha estat la tractar d'establir un paral · lelisme entre l'assassinat de Nin i el d'Antonio Sesé, antic maurinista integrat al PSUC.

S'ha dit que la importància que ha pres el POUM, es deu a la destaqueu categoria de les seves principals líders (Raymond Carr). Però sabem que el POUM comptava amb una base d'implantació, i al juliol del 36 es trobava en plena expansió; havia mostrat la seva capacitat mobilitzadora i unificadora prèviament com "espina dorsal" de l'Aliança Obrera, portava una ofensiva crítica contra les polítiques del PSOE , la CNT i el PCE, i seguia defensant un programa de majoria obrera socialista en defensa d'una República democràtica i socialista.

També s'ha arribat a dir que el factor determinant va ser el segrest i mort de Nin. En reacció contra la cascada de documentació, pel · lícules, articles, etc., Hi ha qui ha comentat que podria semblar que Nin va ser el mort més important de la guerra civil. Potser no es tracti tant de comparar sinó d'explicar el perquè d'aquesta ressonància. Podem enumerar alguns aspectes: va ser acusat, segrestat i torturat per escenificar un procés com a Moscou, en què Nin hauria "cantat" a la manera de Zinoviev despullat de la seva personalitat, proclamant la veritat que era el cap de la "Cinquena Columna ", però en negar-se, va fer que aquest pla a hagués de ser rebutjat; la seva mort connecta amb la de molts altres, la del comunista austríac Kart Landau, la de l'anarquista Camilo Bernri, la del trotskista Edwin Wolf, etc; antecedeix i connecta amb l'assassinat de Lev Trotski tres anys després, i en mans de gairebé el mateix equip "professional". D'altra banda, la biografia de Nin (republicà federal, socialista, cenetista, bolxevic, quadre del KOMINTERN, trotskista, traductor de categoria, autor d'algunes obres teòriques valuoses, etc, no és la de qualsevol.

Crec que més que un factor són molts els factors. Va esmentar només un: el POUM segueix sent el partit comunista antiestalinista més important de la història social ... I com que ara hi ha un consens en el rebuig de l'estalinisme, aquest no és un petit mèrit.

Nin doncs va ser una víctima d'aquesta batalla del comunisme democràtic contra la seva deformació més grollera, una deformació que ha estat propera arruïnar l'ideal socialista.