dilluns, 26 d’agost de 2013

L'Església es mostra contrària a la proposta de la PMHA de substitució de la làpida franquista d'Almenar

La làpida franquista de l'església d'Almenar. (Foto: Esther Peiró)
El bisbe de Lleida va demanar a la Plataforma que parlessin amb els capellans nascuts a Almenar per determinar el futur de la làpida

araponent.cat - Almenar - El Segrià 26.8.2013 
Després de la votació de les mocions presentades a l’Ajuntament d’Almenar per la Plataforma per la Memòria Històrica d’Almenar, s’està en procés de negociació amb el Bisbat de Lleida per trobar una solució al problema de la làpida franquista que hi ha a l’Església del poble. 

El passat mes de juny els integrants de la Plataforma van entrevistar-se amb el bisbe de Lleida, Joan Piris, i li van explicar la situació. El bisbe va demanar a la Plataforma que parlessin amb els capellans nascuts a Almenar per determinar el futur de la làpida.

Després de parlar amb dos capellans almenarencs, la Plataforma va desistir de fer més entrevistes, ja que els capellans només veien possible que es tapessin els símbols franquistes i que es canviés la làpida de lloc, en comptes de retirar-la, conservar-la en un museu i fer-ne una en un lloc públic a la memòria de totes les víctimes. Això, però, no va plaure la Plataforma, ja que pensen que el manteniment de la llista de noms a la làpida continuaria representant una discriminació envers les víctimes almenarenques de la Guerra Civil. A més, hi ha famílies que estan en contra del manteniment del nom d’algun familiar a la làpida i 575 veïns de la localitat i historiadors com Mercè Barallat, Josep Forns i Josep Maria Solé i Sabaté, director de l'IEI, han donat suport a la proposta de la Plataforma.

La setmana passada, la PMHA va enviar una carta al bisbe de Lleida en què explicava la nova situació i en què expressava l'esperança que es resolgui aviat el problema.

Una possible causa per la qual l’Església es resisteix a treure la làpida podria ser que hi ha els noms de tres capellans morts, però la Plataforma pensa que això no hauria d'impedir a la institució veure que els morts d'Almenar a Mauthausen o a la presó de Lleida també mereixen memòria.

“No ho haurien de veure com un atac a la memòria. No ataquem res, només volem sumar-hi els altres. Pensem, però, que és millor dedicar-hi una làpida/monument sense noms per la dificultat de determinar-los tots. Un tractament igualitari de les víctimes és imprescindible”, declaren.
Míriam Cuenca