Presentació del llibre de Ferran Aisa a la Biblioteca Arús (passeig Sant Joan, 26) a les 19 h.
Al llarg de la dècada dels setanta,
des de les facultats d’història i des de l’àmbit militant, es van
elaborar i publicar diverses recerques sobre el paper de la CNT,
institució anarcosindicalista central del moviment obrer anterior al
1939 i el sindicat revolucionari de referència mundial. Tanmateix, bona
part d’aquestes investigacions –condicionades per les dificultats
d’accés a les fonts i per un subdesenvolupament acadèmic- sovint
acabaven mostrant un esquematisme estèril, fruit de prejudicis socials i
ideològics, i víctimes de la inflexibilitat del pensament marxista
imperant. En el cas de la historiografia militant, sovint una concepció
excessivament factual i metodologia positivista, i el pes dels
enfrontaments interns, impedien oferir una visió històrica en color i
relleu.
A mesura que la Transició anava
imposant els seus silencis, la CNT –i l’herència llibertària en general–
va anar desapareixent dels àmbits d’estudi. Tanmateix, a partir de
finals dels noranta, a mesura que les primeres esquerdes es feien
visibles en els defectes constructius de l’arquitectura constitucional, i
que joves generacions d’investigadors anaven interessant-se per un
fenomen escassament estudiat, van començar a tractar-se l’anarquisme en
els diferents vessants culturals, antropològics, de gènere, socials,
ecològics, o d’àmbits que havien estat menystinguts per la
historiografia anterior.
L’actualitat, condicionada per la
fallida del sistema polític i sindical, empeny a revisar el passat, i
tornar a examinar –aquest cop amb més i millor documentació, i menys
prejudicis– l’emblemàtica CNT, la força obrera nominalment ibèrica, i en
el fons catalana d’epicentre barceloní. Diversos treballs estan en
marxa. Un dels més interessants ens l’ofereix Ferran Aisa, potser el més
estajanovista dels historiadors en actiu i que representa, alhora, un
punt de contacte entre el món acadèmic i militant.
El llibre que acaba de publicar, no
només aborda la història purament institucional. Aisa recull bona part
de les aportacions de les darreres dècades sobre els diversos fenòmens
que contextualitzen l’acció anarcosindicalista. L’autor, hi afegeix a
bastament ingredients d’història cultural –àmbit on excel·leix i
divulgat diversos assaigs–, fet que ens ajuda a disposar d’una CNT en
3-D, i que ens permet acolorir les fotografies en blanc i negre que
sovint ens oferien entre camps enfrontats. La conclusió d’aquesta
revisió del gran sindicat és que, la clau de l’èxit, arrelament, i
capacitat de supervivència malgrat circumstàncies adverses, fou aquesta,
que la CNT no fou un sindicat, sinó molt més. Fou una entitat global
que articulà institucionalment una contrasocietat en coexistència –i
conflicte– contra l’estat oficial, l’estructura de classes i el sistema
econòmic. Una contrasocietat on no només es defensaven amb mecanismes
d’acció i participació directa els aspectes estrictament laborals, sinó
que esdevenien espais de sociabilitat, àmbit formatiu, país de
solidaritat, i mecanisme d’integració social. Sense pretendre-ho, Aisa,
escrivint des de la desolació del present, ens ha ofert un vessant
pedagògic. Al cap i a la fi, la CNT esdevé una lliçó del passat
aplicable al present.
Ressenya publicada al passat núm. 319 del Setmanari La Directa. Xavier Diez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada