 |
| Els germans Almudever, Vicent a l'esquerra i Josep a la dreta, abans del descobriment de la placa que homenatja els brigadistes internacionals a la Cota 402 (Jordi Marsal/ACN) |
Vicent Almudéver, excombatent de 96 anys, recorda la seva participació
a la Batalla de l'Ebre i reivindica la memòria històrica
Un turó elevat pocs quilòmetres al nord del municipi de Corbera d'Ebre
(Terra Alta), la Cota 402, es va convertir en el lloc escollit pel
comandant de la 35 Divisió de l'exèrcit republicà, Pedro Mateo, per
dirigir, durant els primers dies de la Batalla de l'Ebre, l'ofensiva per
prendre Gandesa. 75 anys després, entitats i excombatents han tornat a
aquest espai per homenatjar als brigadistes internacionals que van
prendre part en l'episodi bèl·lic després que l'Associació Cota 402 hagi
finalitzat la recuperació de l'estructura defensiva i de trinxeres.
Entre ells, Vicent Almudever, soldat de la 3a Divisió, ara amb 96 anys,
que ha reivindicat la importància de mantenir viva la memòria històrica.
reusdirecte.cat 01/11/2013 Corbera d'Ebre.- Jordi Marsal
Ha estat un retrobament amb un passat encara latent, un acte també
carregat d'emocions i sentiments però, sobretot, de reivindicació de la
memòria històrica com la més potent arma intel·lectual per tornar a
evitar la repetició del passat. S'han vist onejar nombroses banderes
republicanes i comunistes, amb la falç, el martell i l'estrella. Soldats
vestits d'època passejaven per les trinxeres, amb peces d'artilleria i
metralladores situades per l'ocasió. Diverses parades oferien munició,
indumentària i estris recuperats de l'època, a mode de mercadet.
Vicent Almudever i el seu germà, Josep, han estat els encarregats de descobrir la placa commemorativa per homenatjar les Brigades Internacionals, membres de les quals van combatre en aquest mateix indret, integrats en les brigades XI, XIII i XV, a les ordres del comandant Mateo. Al final, tots han cantat la Internacional, amb un curiós predomini de la versió en llengua francesa.
Nascut a França de pares valencians, Vicent camina encara amb pas ferm i un admirable vigor entre els pinars i trinxeres de la Cota 402. Allí hi va combatre 75 anys enrere, quan formava part de la 31 Brigada Mixta de la 3a Divisió, comandada per Manuel Tagüeña, que integrava soldats espanyols i internacionals. "Mira, una paella però sense llenties", comenta, divertit, a la seva acompanyant, quan passa pel costat d'un dels espais museïtzats amb utensilis del front.
"El nostre combat continua"
De tarannà entusiàsticament optimista, Almudever es mostra decidit a portar la seva lluita per la memòria històrica i contra aquells que malden per erosionar-lo o ocultar-la fins que les forces li ho permetin. I per això ha vingut a la Cota 402. "Representa la nostra història, el nostre combat, que continua, perquè el que fem és treballar per la memòria històrica i podeu estar segurs que el món sencer se n'assabenta. Ens entrevisten de tot arreu. El que vam viure aquí ho relatarem per tot el món. Mentre puguem", argumenta.
Encara recorda, amb meridiana precisió, com ell i els seus companys van creuar el riu, a pocs metres del pont de Flix, la mitjanit del 24 de juliol de 1938. "Vam passar l'Ebre tranquils perquè no se'n van adonar. Va ser extraordinari perquè no s'escoltava cap mosca volar. Vam córrer darrere d'ells -l'exèrcit feixista- fins que ens vam cansar. Als peus de Pàndols i Cavalls ja no podíem anar físicament més lluny. Llavors va ser una guerra de posicions i vam aguantar tres mesos", relata amb gran lucidesa.
L'Associació Cota 402 ha fet coincidir la inauguració de la segona fase de les actuacions amb l'homenatge als combatents internacionals en motiu del 75 aniversari de la Batalla de l'Ebre. Una efemèride que coincideix, precisament, amb la destrucció del poble de Corbera d'Ebre, un dels símbols visuals més reconeguts de l'episodi bèl·lic. S'ha museïtzat l'espai: trinxeres, parapets i nius de metralladores rodegen tot el turó de forma estratègica, mirant sempre cap a la plana que condueix a Gandesa. A banda del d'aquest divendres, demà dissabte s'homenatja als combatents catalans i espanyols.
La memòria de la Batalla de l'Ebre
L'objectiu de l'entitat és treballar per recuperar i mantenir viva la memòria històrica, rehabilitant i posant al servei de la memòria històrica espais bèl·lics de la Batalla de l'Ebre. "Tothom coneix el desembarcament de Normandia, Omaha Beach, un lloc que va ser una carnisseria amb unes 3500 baixes. A les platges de Normandia hi ha grans cementiris, impressionats, que honren la memòria dels caiguts. On són aquest espais a la Batalla de l'Ebre?", es pregunta Joan Antonio, portaveu de Cota 402, convençut que encara no s'ha escrit tot sobre la història recent del país.
"Aquí en un sol dia queien centenars combatents. A les maniobres de distracció de Faió i Mequinsa, però, van haver més víctimes que en aquests episodis de la Segona Guerra Mundial. Allí, la commemoració, l'honra dels caiguts va ser pels que van guanyar i, aquí, els guanyadors van glorificar els seus i encara 75 anys després ens trobem una gran quantitat, desconeguda, de morts que no sabem ni on són enterrats", respon ell mateix. Antonio considera que l'espai recuperat pot ser de gran utilitat didàctica per a escolars i universitaris. Un lloc on poder desenvolupar "treballs de camp", "entendre com s'estructurava un espai d'aquestes característiques".
Entre les trinxeres, amb la seva gorra posada, es troba també Gregori Simón Mateo, nebot del comandant de la 35 Divisió que va situar a la cota el seu lloc de comandament amb la intenció d'assaltar Gandesa. "Han fet una gran feina per recuperar el lloc", reconeix. Reitera el missatge que cal continuar treballant per recuperar la memòria històrica que "en els últims anys s'està silenciant", especialment, la història de l'exèrcit de la República -així com dels brigadistes de 56 països que van acudir a donar-los suport, "que va sortir de les entranyes del poble, no professional, però que durant tres anys va lluitar valerosament contra els exèrcits que van venir a donar suport als revoltats.
"El meu oncle em deia que va ser una lluita èpica, sense mitjants, de gran valor per part dels combatents. Algun dia, molta gent hauria de tornar a situar la Batalla de l'Ebre com la gran epopeia d'un exèrcit que va lluitar contra un element natural com l'Ebre, el van creurar, però amb mitjans limitats no van poder continuar més enllà del cementiri de Gandesa. Em va transmetre el valor que va ser la defensa i la lluita èpica de tot l'exèrcit republicà", tanca.
Vicent Almudever i el seu germà, Josep, han estat els encarregats de descobrir la placa commemorativa per homenatjar les Brigades Internacionals, membres de les quals van combatre en aquest mateix indret, integrats en les brigades XI, XIII i XV, a les ordres del comandant Mateo. Al final, tots han cantat la Internacional, amb un curiós predomini de la versió en llengua francesa.
Nascut a França de pares valencians, Vicent camina encara amb pas ferm i un admirable vigor entre els pinars i trinxeres de la Cota 402. Allí hi va combatre 75 anys enrere, quan formava part de la 31 Brigada Mixta de la 3a Divisió, comandada per Manuel Tagüeña, que integrava soldats espanyols i internacionals. "Mira, una paella però sense llenties", comenta, divertit, a la seva acompanyant, quan passa pel costat d'un dels espais museïtzats amb utensilis del front.
"El nostre combat continua"
De tarannà entusiàsticament optimista, Almudever es mostra decidit a portar la seva lluita per la memòria històrica i contra aquells que malden per erosionar-lo o ocultar-la fins que les forces li ho permetin. I per això ha vingut a la Cota 402. "Representa la nostra història, el nostre combat, que continua, perquè el que fem és treballar per la memòria històrica i podeu estar segurs que el món sencer se n'assabenta. Ens entrevisten de tot arreu. El que vam viure aquí ho relatarem per tot el món. Mentre puguem", argumenta.
Encara recorda, amb meridiana precisió, com ell i els seus companys van creuar el riu, a pocs metres del pont de Flix, la mitjanit del 24 de juliol de 1938. "Vam passar l'Ebre tranquils perquè no se'n van adonar. Va ser extraordinari perquè no s'escoltava cap mosca volar. Vam córrer darrere d'ells -l'exèrcit feixista- fins que ens vam cansar. Als peus de Pàndols i Cavalls ja no podíem anar físicament més lluny. Llavors va ser una guerra de posicions i vam aguantar tres mesos", relata amb gran lucidesa.
L'Associació Cota 402 ha fet coincidir la inauguració de la segona fase de les actuacions amb l'homenatge als combatents internacionals en motiu del 75 aniversari de la Batalla de l'Ebre. Una efemèride que coincideix, precisament, amb la destrucció del poble de Corbera d'Ebre, un dels símbols visuals més reconeguts de l'episodi bèl·lic. S'ha museïtzat l'espai: trinxeres, parapets i nius de metralladores rodegen tot el turó de forma estratègica, mirant sempre cap a la plana que condueix a Gandesa. A banda del d'aquest divendres, demà dissabte s'homenatja als combatents catalans i espanyols.
La memòria de la Batalla de l'Ebre
L'objectiu de l'entitat és treballar per recuperar i mantenir viva la memòria històrica, rehabilitant i posant al servei de la memòria històrica espais bèl·lics de la Batalla de l'Ebre. "Tothom coneix el desembarcament de Normandia, Omaha Beach, un lloc que va ser una carnisseria amb unes 3500 baixes. A les platges de Normandia hi ha grans cementiris, impressionats, que honren la memòria dels caiguts. On són aquest espais a la Batalla de l'Ebre?", es pregunta Joan Antonio, portaveu de Cota 402, convençut que encara no s'ha escrit tot sobre la història recent del país.
"Aquí en un sol dia queien centenars combatents. A les maniobres de distracció de Faió i Mequinsa, però, van haver més víctimes que en aquests episodis de la Segona Guerra Mundial. Allí, la commemoració, l'honra dels caiguts va ser pels que van guanyar i, aquí, els guanyadors van glorificar els seus i encara 75 anys després ens trobem una gran quantitat, desconeguda, de morts que no sabem ni on són enterrats", respon ell mateix. Antonio considera que l'espai recuperat pot ser de gran utilitat didàctica per a escolars i universitaris. Un lloc on poder desenvolupar "treballs de camp", "entendre com s'estructurava un espai d'aquestes característiques".
Entre les trinxeres, amb la seva gorra posada, es troba també Gregori Simón Mateo, nebot del comandant de la 35 Divisió que va situar a la cota el seu lloc de comandament amb la intenció d'assaltar Gandesa. "Han fet una gran feina per recuperar el lloc", reconeix. Reitera el missatge que cal continuar treballant per recuperar la memòria històrica que "en els últims anys s'està silenciant", especialment, la història de l'exèrcit de la República -així com dels brigadistes de 56 països que van acudir a donar-los suport, "que va sortir de les entranyes del poble, no professional, però que durant tres anys va lluitar valerosament contra els exèrcits que van venir a donar suport als revoltats.
"El meu oncle em deia que va ser una lluita èpica, sense mitjants, de gran valor per part dels combatents. Algun dia, molta gent hauria de tornar a situar la Batalla de l'Ebre com la gran epopeia d'un exèrcit que va lluitar contra un element natural com l'Ebre, el van creurar, però amb mitjans limitats no van poder continuar més enllà del cementiri de Gandesa. Em va transmetre el valor que va ser la defensa i la lluita èpica de tot l'exèrcit republicà", tanca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada