dilluns, 27 de gener de 2014

Jutge acudeix a Eurojust para investigar bombardejos davant la "inacción" d'Itàlia


Traducción Estació Collserola
La Vanguardia - Barcelona, 23 gener 14 (EFE).-
El jutjat que investiga els bombardejos de Barcelona en la Guerra Civil ha retret a les autoritats italianes la seva "inacción" i la seva "insuficient recerca" de les identitats dels aviadors que van participar en els atacs aeris, pel que ha recorregut a Eurojust perquè intervingui.
 
Així consta en un escrit que ha emès aquesta setmana el secretari del jutjat d'instrucció nombre 28 de Barcelona, que investiga els atacs aeris a la capital catalana arran de la querella presentada per l'associació d'italians antifascistas Altra Itàlia i algunes víctimes dels bombardejos.
 
La investigació judicial, la primera oberta a Espanya per crims de la Guerra Civil, es troba encallada per les dificultats per a identificar als aviadors que componien les brigades italianes que van bombardejar Barcelona entre 1937 i 1939 per a citar-los a declarar com imputats, malgrat les comissions rogatorias remeses per la jutge al Ministeri de Defensa italià.
 
Davant les infructuoses gestions, el secretari del jutjat ha recorregut al Eurojust, institució jurídica creada per la Unió Europea per a vetllar pel compliment de les comissions rogatorias, i ha assolit que aquest organisme dedicat a la lluita contra el crim transfronterer es comprometi a intervenir enfront de la justícia italiana.
 
En aquest escrit, al que ha tingut accés EFE, el jutjat subratlla que la col·laboració de les autoritats italianes "ha estat escassa, el que s'evidencia per la inacción de la justícia d'aquell país", des que el mes de març passat es va enviar la primera comissió rogatoria. "També pels escassos resultats obtinguts fins a ara, derivats d'una recerca insuficient, centrada únicament en la Direcció general de personal del Ministeri de Defensa italià, sense que consti que s'efectués un rastrejo dels fons arxivístics que ha d'haver en l'Estat italià", prossegueix l'escrit que signa el secretari judicial.
 
Per altra banda, les gestions portades a terme per la jutge davant l'Arxiu Històric de l'Exèrcit de l'Aire, a petició de l'acusació particular, per a esbrinar les identitats dels membres de les esquadres de la Aviazione Legionaria han donat fins a ara tímids resultats.
 
L'acusació particular que reuneix a les víctimes dels bombardejos, representada per l'advocat Jaume Asens, va demanar a la jutge que requerís al Ministeri de Defensa la identificació dels aviadors italians implicats, mitjançant les condecoracions i la pensió vitalícia que se'ls van concedir.
 
A requeriment de la instructora, l'Arxiu Històric de l'Exèrcit de l'Aire ha remès un llistat de personal de l'Aviació Legionaria Italiana, en el qual figura el nom de 1.389 militars que componien la cridada "Squadra Legionaria Balears", a la qual s'atribuïxen els bombardejos a Barcelona.
 
No obstant això, els responsables de l'Arxiu militar han contestat a la jutge que en la documentació que està en el seu poder no hi ha constància de les unitats en les quals els aviadors van estar enquadrats durant la Guerra Civil espanyola.
 
Per aquest motiu, la jutge ha enviat un ofici a l'Arxiu Històric, al que ha tingut accés EFE, per a reclamar-li que li informi "sobre quins pilots en concret van participar en els bombardejos de la ciutat de Barcelona durant el període de la Guerra Civil, sota el comandament del General Velardi", i li insta a facilitar tots les dades que disposin per a identificar-los i esbrinar si segueixen vius.
 
La documentació remesa al jutjat per l'Arxiu de l'Exèrcit de l'Aire impedeix aclarir una de les qüestions que plantejava l'acusació particular en la seva petició: si els oficials italians que aterrorizaron a la població barcelonina en la Guerra Civil segueixen cobrant les pensions vitalícies que Franco els va concedir com recompensa per participar en aquesta missió.
 
Segons l'historiador de la UAB Xavier Domènech, que assessora a Altra Itàlia en la seva croada judicial, aquestes pensions que Espanya va concedir a un centenar d'oficials italians es van cobrar almenys fins als anys 90 i, atès que no consta cap ordre ministerial que les suspengués, no és descartable que se segueixin percebent avui dia.