diumenge, 16 de febrer de 2014

“L'oblit de les víctimes ha estat per imposició política”

Pere Fortuny, president de l'Associació Pro-memoria
als Immolats per la Llibertat a Catalunya. Al fons a l'esquerra el monument
 als afusellats en el Camp de la Bota, actualment el Fórum de les cultures
El Punt Avui -14/02/14 - Marta Membrives email protegit
Més de 1.700 persones van ser executades al Camp de la Bota entre el 1939 i el 1952. Entre elles, Josep Fortuny, alcalde republicà de Mollet del Vallès i pare del president de l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, que lluita per treure de l'oblit aquests fets i aconseguir la rehabilitació de les víctimes sobre les quals encara pesen les condemnes dels judicis a què van ser sotmeses.
 
Avui fa 75 anys del primer afusellament franquista aI Camp de la Bota. Després de tot aquest temps, s'han tancat les ferides?
Cada vegada són més obertes, perquè els polítics que tenim no les han tancat. Els nostres morts no han estat rehabilitats i ens sentim més ofesos que mai.
 
Al Camp de la Bota es van executar més de 1.700 persones. Qui s'ocupa de preservar-ne la memòria?
La nostra associació, que es va fundar arran d'una carta publicada el 1976 al diari Avui en què es convocava a una reunió els familiars de les víctimes del franquisme. En aquell moment la formàvem dues-centes persones; ara en quedem una trentena i seguim treballant amb la mateixa intensitat.
 
Quina tasca han fet durant tot aquest temps?
Hem aconseguit que es dignifiqui el Fossar de la Pedrera, que era un autèntic abocador on es podien veure serps i rates grosses com conills. Allà hi ha enterrats més de 1.700 afusellats per Franco, a més d'indigents i els morts a les presons i als hospitals de guerra. Ens va costar tres anys convèncer l'Ajuntament de Barcelona perquè ho deixés en condicions, però ara fa goig. A més, un cop a l'any fem un tribut a les víctimes.
 
L'ONU ha instat el govern espanyol a investigar els crims del franquisme. S'arribarà a atendre aquesta petició?
És l'única esperança que tenim per aconseguir l'anul·lació dels judicis sumaríssims, perquè els polítics espanyols s'hi han negat.
 
I què esperen de la justícia argentina?
Que faci avergonyir el govern espanyol i que per fi hi hagi la rehabilitació jurídica de ple dret de totes les víctimes de la repressió franquista.
 
Què representaria per a vostès l'anul·lació de les condemnes?
Seria la culminació del que fa 75 que desitgem, que els nostres familiars deixin d'estar classificats com a delinqüents, perquè això és vergonyós. El 1977 tots els grups del Congrés espanyol van votar a favor de la llei d'amnistia; en aquell moment s'haurien d'haver tingut en compte els represaliats, i no va ser així. Van fer una llei de l'amnistia que només va afavorir els repressors.
 
Els que van començar la lluita cada cop són més grans. Creuen que ho arribaran a veure?
La meva mare tenia l'esperança de veure el nom del seu marit rehabilitat quan va morir Franco i no ho va poder veure. Jo ja tinc 80 anys i dubto que pugui arribar a veure-ho.
 
Els preocupa que l'oblit institucional ens faci oblidar la història?
Ens preocupa molt perquè l'oblit de les víctimes no és per la inèrcia dels anys sinó per imposició política. Això és el pitjor. Però mentre tinguem sang a les venes, les trenta persones que quedem vinculades a l'associació continuarem lluitant perquè la memòria no es perdi.
 
La situació que viu Catalunya ara el preocupa?
M'agradaria que s'aconseguís el canvi desitjat pel que sembla que és la majoria del poble de Catalunya. Si Espanya no tingués por que marxéssim, no faria tantes amenaces com està fent.
 
En això és diferent d'altres països europeus.
A Alemanya, per exemple, està prohibida l'apologia del nazisme. Aquí és al contrari, es continua admirant el franquisme. Fa uns dies a Burgos s'homenatjava el general Yagüe, un militar franquista que va fer matar quatre mil persones.
 
En culpen l'actual govern?
No només l'actual; el culpable que les nostres víctimes no siguin rehabilitades és Rodríguez Zapatero, perquè va tenir majoria per fer una llei digna, no la va fer i ara continuen les ferides obertes i hem de suportar escarnis com l'homenatge a Yagüe i la beatificació que es va fer fa uns mesos a Tarragona de més de cinc-cents eclesiàstics d'una Església que és còmplice dels assassinats dels nostres familiars.