La dignitat de la República i el Castell de Figueres, última reunió de les Corts Republicanes

• El 11 de maig tindrà lloc un acte en el Castell de Figueres que recordarà aquest transcendental episod.
• En Figueres, a pocs quilòmetres de la frontera amb França, es va viure un d'aquests últims moments, amb la celebració en el Castell de San Fernando de l'última sessió de les Corts Republicanes en territori espanyol en la nit del 1 de febrer de 1939. 

Traducció Estació Collserola

Que estem de efemérides ningú pot dubtar-lo i només fa mancada estar atent a les xarxes socials per a ser conscients d'això. Aquest any es compleixen 75 anys de la desaparició de la II República, aquell bell experiment que segueix sent a dia d'avui, l'intent democràtic més avançat que hem conegut en la Història d'Espanya. Generalment les efemérides mai vénen soles, i solen comportar l'aparició d'estudis de desigual qualitat, alguns dels quals només intenten aprofitar "l'estirada" mediàtica per a fer vendes. 

Certament, el tema sobre les causes de la caiguda de la República encara no està tancat, i segueix sent assumpte de polèmica i debat historiogràfic. Durant anys, les tesis franquistes i les justificacions de casadistas i col·laboradors que van vendre a la República al final de la guerra, van servir per a crear una llegenda negra sobre l'últim cap de govern Juan Negrín. Aquest va ser acusat injustament fins a la sacietat d'oportunista, ostatge dels comunistes, i un sens fi de qualificatius –de vegades contradictoris-, que fins i tot van arribar al personal a l'adjudicar-se-li grollerament una passió insana pel menjar. Totes aquestes tesis van tenir una magnífica acollida durant la Guerra Freda, doncs van servir per a desacreditar el paper dels comunistes durant el conflicte, i van ser promocionades fins a l'infinit, fent-se realitat el principi que una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat. Afortunadament l'aparició de treballs seriosos en els últims anys estan provocant una relectura d'aquests esdeveniments i figures com Vinyes, Hernández Sánchez i Preston entri altres, estan superant el mite, i posant les coses en el seu lloc sobre la base d'estudis documentats amb fonts i no amb llegendes interessades. 

En aquest context es fa necessari recordar els últims moments de dignitat de la República, i la dels polítics que no claudicaron per força de les armes d'uns militars revoltats donats suport per forces estrangeres. En Figueres, a pocs quilòmetres de la frontera amb França, es va viure un d'aquests últims moments, amb la celebració en el Castell de San Fernando de l'última sessió de les Corts Republicanes en territori espanyol en la nit del 1 de febrer de 1939. Era un moment dramàtic, Barcelona i Tarragona ja havien caigut en mans de l'enemic i les Corts van ser convocades per a tractar la terrible situació que es travessava. Negrín va plantejar que era possible frenar a Franco, i Mije en nom del PCE, Lamoneda per la minoria socialista, Zulueta per Esquerra i Clérigo por IR van acordar donar la seva confiança al Govern. Al final una declaració va segellar el compromís de tots amb la República: 

“Les Corts de la nació, triades i convocades amb subjecció a la Constitució del país, ratifiquen al seu poble, i davant l'opinió universal, el dret legítim d'Espanya a conservar la integritat del seu territori i la lliure sobirania de la seva destinació política. Proclamen solemnement que a aquesta obra d'independència i llibertat nacional assisteix unànime el concurs dels espanyols, i que, siguin cuales fossin les vicissituds transitòries de la guerra, romanen fermament units en la defensa dels seus drets imprescriptibles.” 

El pròxim 11 de maig tindrà lloc un acte en el Castell de Figueres que recordarà aquest transcendental episodi de la nostra Història recent. En ell participaran l'escriptora Rosa Regás, l'historiador Ángel Duarte, el periodista Joan Oliart, el diputat José Luis Centella i Carmen Negrín, presidenta d'honor de la Fundació Juan Negrín. Convido a tot el qual pugui a passar-se per allí, per a honrar la memòria d'aquells que en moments extremadament delicats van saber mantenir alta la dignitat de la República enfront d'aquells militars que un dia van decidir deshonrarse per a trair al seu poble.