Un homenatge a Itàlia permet al jutge donar amb pilot que va bombardejar Barcelona

Luigi Gnecchi mostrant les seves medalles feixistes i la nazi del Tercer Reich 

Traducció Estació Collserola

Un homenatge que les autoritats italianes van rendir a un centenari aviador que va combatre en la Guerra Civil espanyola ha posat la pista del veterà pilot als impulsors d'una querella pels bombardejos de Barcelona, que volen que la jutge instructora dicti una comissió rogatoria internacional perquè se li interrogui com imputat. 

Barcelona, 20 abr.- EFE

De moment, la magistrada ha ordenat traduir les notícies publicades en mitjans italians que ha aportat l'acusació particular -exercida per l'associació d'italians antifascistas residents a Barcelona Altra Itàlia i víctimes dels bombardejos- i ha tramitat una comissió rogatoria perquè Itàlia li confirmi si, com assenyala la premsa, el pilot va participar en els atacs aeris. 

L'acusació particular, exercida per l'advocat Jaume Asens, està convençuda que la gestió de la jutge resultarà sens dubte infructuosa, ja que el Ministeri de Defensa italià ha contestat amb evasives al requeriment que la magistrada li va remetre fa ja un any per a localitzar als militars que van participar en els bombardejos. 

Per aquest motiu, Asens ha presentat un recurs davant l'Audiència de Barcelona contra l'última diligència encarregada per la instructora, en el qual proposa que s'acordi de forma immediata una comissió rogatoria perquè la justícia italiana interrogui al pilot o que la jutge es desplaci a Itàlia per a prendre declaració al centenari aviador, Luigi Gnecchi. 

Amb el seu recurs a l'Audiència, l'acusació particular pretén que la justícia actuï el més ràpidament possible per a imputar a l'aviador, en un cas que el temps juga a favor de la impunitat donada l'avançada edat dels pilots que encara estiguin amb vida. 

La declaració com imputats dels aviadors que van participar en els bombardejos resulta clau perquè progressi la investigació del jutjat d'instrucció nombre 28 de Barcelona sobre els bombardejos, la primera causa judicial que s'obre a Espanya pels crims de la Guerra Civil. 

Más d'un any després que la instructora obrís la causa per ordre de l'Audiència de Barcelona -arran d'una querella presentada en 2012-, les autoritats italianes han posat en safata a la jutge la identitat del centenari pilot gràcies a l'homenatge institucional amb que se li va complimentar. 

El passat 5 de març, el portal del Ministeri de Defensa italià va publicar la notícia del natalici de l'aviador, en la qual recordava la seva condecoració amb la Primera Medalla al valor militar per participar en la Guerra d'Espanya, amb una felicitació del Cap de l'Estat Major de l'Aeronàutica Militar. 

La pròpia ministra de Defensa, Roberta Pinotti, va dedicar unes paraules en el seu compte de twitter al centenari pilot el dia del seu natalici: "moltes felicitats a l'aviador pluricondecorado Luigi Gnecci, nascut en 1914, duts amb envejable energia", comentari que li va comerciejar les crítiques de sectors de l'esquerra. 

Diversos mitjans italians van reproduir les felicitacions rebudes per l'aviador, entre ells la radiotelevisió pública RAI que ho va entrevistar, el que ha permès a l'acusació exercida per italians antifascistas no solament conèixer el nom del pilot, sinó també el seu domicili, esmentat en la premsa. 

Amb un ràpid rastrejo en el listín telefònic d'Itàlia, els impulsors de la querella contra els aviadors han assolit fins i tot fer-se amb el seu nombre de telèfon. 

En opinió de Jaume Asens, el reconeixement públic a l'aviador Luigi Gnecchi posa en evidència la nul·la col·laboració de les autoritats italiana per a investigar els crims de la Guerra Civil ordenats per Mussolini és intencionada, el que suggereix que aquest país tampoc ha trencat completament amb el seu passat feixista. 

Davant la falta de resultats, la jutge va indagar les identitats dels aviadors a través de les condecoracions i la pensió vitalícia que els va concedir Franco, però aquestes gestions realitzades davant l'Arxiu Històric de l'Exèrcit de l'Aire van donar tímids resultats. 

El passat mes de gener, el jutjat va resoldre recórrer a Eurojust perquè intervingués en la investigació en un escrit en el qual denunciava la "inacción" de la justícia italiana i la "recerca insuficient" del Ministeri de Defensa, centrada únicament en la seva Direcció general de personal sense rastrejar els fons arxivístics de l'Estat italià.