dijous, 24 d’abril de 2014

Vallesos nº 7 rememora els 75 anys del final de la Guerra Civil

Foto: Espai31
La revista documenta la retirada republicana, l'ocupació franquista i la imposició del nou règim feixista 

- 22/04/2014 
Amb la voluntat de ser ben present als quioscos i llibreries per Sant Jordi, la revista-llibre Vallesos Gent, terra i patrimoni ha anticipat unes setmanes l'aparició del seu setè número, de primavera-estiu, dedicat principalment a fer memòria dels 75 anys del final de la Guerra Civil al Vallès.

Amb una carpeta àmplia, de 124 pàgines, la publicació semestral rememora la retirada republicana i l'ocupació franquista dels pobles i ciutats vallesans, amb una aproximació als fets principals que s'hi van produir. Compta amb valuosos testimonis personals d'aquells dies de por i de desesperança i de la dura repressió a tots nivells que llavors imposava el nou règim feixista. Uns fets que són contextualitzats en una entrevista a fons amb el catedràtic d'història contemporània Josep M. Solé i Sabaté, expert en la Guerra Civil, l'exili republicà i el franquisme.

"A Catalunya, la guerra la va perdre tothom, també els vencedors", hi afirma Solé i Sabaté, que ho argumenta dient que la classe empresarial catalana, que havia estat perseguida per la revolució, va haver de dimitir de l'exercici polític. "Guanyen la guerra però alhora la perden, perquè poden dirigir la societat econòmicament, però políticament, ideològicament i culturalment hauran de renunciar als seus propis valors i això és terrible", indica.

A través de les cròniques de periodistes, historiadors i estudiosos diversos, Vallesos fa una mirada atenta als fets locals més destacats d'aquells dies del gener i febrer de 1939, així com també a les primeres mesures polítiques i repressives que els mesos posteriors imposaria el nou sistema franquista, amb una dictadura militar que s'allargaria durant prop de quaranta anys.

Els fets principals de la retirada-ocupació Després d'una crònica general de la retirada i l'ocupació sobre el mapa vallesà, en que el Vallès va passar a ser front de guerra, es documenta com la Legió Còndor de Hitler es va establir des del 27 de gener i durant tot el mes de febrer de 1939 a Sabadell, que va fer servir el seu aeroport per bombardejar la retirada republicana en el camí de l'exili cap a França. Els nazis alemanys també es van implicar en la reconversió de la que havia estat la fàbrica d'aeronàutica republicana de Sabadell, de manera que de fabricar avions Xatos per a la República es va passar a fabricar Curtiss per als feixistes, els mateixos avions però rebatejats.

La carpeta també informa dels últims bombardejos feixistes, produïts del 23 al 29 de gener a Granollers, Mollet, Cardedeu, la Garriga, les Franqueses i Sant Celoni, que van causar setanta morts, així com del paper destacat dels aeròdroms vallesans per contenir l'avenç de les tropes franquistes.

També relata l'intent de reagrupament fallit de les Brigades internacionals a la Garriga; la tràgica explosió d'una camió de l'exèrcit republicà a Llinars (que va causar 18 morts); la fugida de centenars de refugiats acollits a Santa Perpètua de Mogoda; els darrers combats mortals a Caldes de Montbui, el retorn dels amos de les fàbriques a Terrassa que havien estat col·lectivitzades; les primeres grans concentracions falangistes a Granollers; l'afusellament d'alcaldes republicans de Parets i Mollet; la depuració de mestres o la fam, el racionament i la por amb què es va viure en aquells anys foscos, que van prosseguir a una dura guerra de prop de tres anys.


La imposició d'un nou sistema polític feixista i repressiu
El cas de la presa del poder franquista a Granollers serveix per exemplificar com es va imposar el nou sistema polític i repressiu als pobles i ciutats del Vallès, per mitjà dels ajuntaments, tribunals i forces d'ordre franquistes, les delegacions locals de la Falange i el Movimiento, amb estreta col·laboració de l'Església. També es documenten incidències com la curta durada del primer alcalde franquista de Rubí, per poc franquista, o l'ocupació militar de Sant Cugat que van protagonitzar centenars de soldats establerts prop del monestir els mesos posteriors a l'ocupació.

El dossier també inclou cròniques i valuosos testimonis dels milers de vallesans que van haver de fugir cap a l'exili -entre els quals escriptors com Joan Oliver, Francesc Trabal o Rafael Patxot-, internats primers en camps de refugiats i de concentració, més d'un centenar dels quals van acabar passant un periple tràgic pels camps nazis de l'Alemanya de Hitler.

La mateixa portada de Vallesos és especialment al·legòrica de l'exili, ja que reprodueix l'obra d'un pintor de Castellterçol que en retrata la fugida, Josep Franch Clapers, que el va viure en la pròpia pell. El dossier recull diversos testimonis de la manera diversa com van viure el final de la guerra les persones i famílies més identificades amb la República, empeses a fugir, o d'altres de catòliques, que llavors podien deixar de sentir-se perseguides. Es recull la història de Pere Fortuny, fill de l'alcalde republicà de Mollet Josep Fortuny, que va ser afusellat al camp de la Bota per ordres del rector de Mollet. Així mateix, també es recull el testimoni de fills de feixistes terrassencs com Lluís Ventalló i Ramon Matalonga, que van ser dels pocs vallesans que havien fet costat a l'Alzamineto franquista des del primer moment.

Joan Triadú i altres testimonis
La carpeta s'obre amb uns retalls del diari personal que el llavors mestre adolescent Joan Triadú, amb només setze anys, escrivia des de Granollers, on havia estat destinat per la Generalitat. Però també hi ha fragments de textos d'altres escriptors com, Miquel Joseph i Francesc Trabal, així com del músic granollerí Lluís Pey Castelló, que relata en un text inèdit com va ser la seva travessa dels Pirineus.

Coordinada pel director de Vallesos, Vicenç Relats, la carpeta-dossier compta amb la participació dels historiadors Joan Garriga, Montserrat Garriga, David Gesalí, Ricard Ginjaume, Josep Grau, David Iñiguez, José Fernando Mota, Eduard Navarro, Jordi Planas, Roger Prims, Eduard Puiventós, Genís Ribé, Francesc Sánchez, Diego Sola, M. Àngels Suárez, Ernest Vilàs i Joan Villanueva, així com dels periodistes Anna Ballbona, Laura Pinyol, Jaume Valls i Ramon Vilageliu (editor de Vallesos), de les professores Marta Barceló i Josepa Gardenyes, i dels estudiants Joan Giralt i Mariona Relats.

Perfils personals i glosses de patrimoni
A banda d'aquesta carpeta especial, Vallesos compta en aquesta setena edició en les habituals seccions de traces de personatges i glosses patrimonials, en un volum que s'obre, com sempre, amb un conte -en aquesta edició de l'escriptora Teresa Sagrera- i que es tanca amb el romanço habitual de Jaume Arnella. Són objecte de perfils de trajectòria els ceramistes Cumella, l'actriu Rosa Boladeras, la cuinera Ada Parellada, el cantautor Ramon Sauló, l'activista contra el càncer Carme Grau, l'expert sardanista Lluís Subirana i la centenària Teresa Cabot.

També hi ha lloc per a glosses de patrimonis sobre l'acreditat oli becaruda, extret de les oliveres disseminades en marges d'Ullastrell; sobre el poeta i proasador de l'Alt Vallès Carles Sindreu, mort ara fa quaranta anys; dels 35 anys de vida de RTV Cardedeu, pioners a l'Estat espanyol en la ràdio i televisió locals; sobre la batalla remença de 1948 a Montornès, que ara inspira un gran espectacle de carrer al poble sobre la revolta remença; així com una glossa sobre les dues grans monedes vallesanes, batudes a Granollers i Terrassa durant la Guerra dels Segadors.