dimarts, 26 d’agost de 2014

Itàlia atura la investigació pels assassinats dels bombardejos sobre Barcelona

 
El Ministeri de Justícia Italià i el Tribunal d'Apel·lació de Roma han donat instruccions perquè "es paralitzi el procediment i no es doni més informació a les autoritats espanyoles" per seguir la investigació iniciada per Altraitalia
 
Llibertat.cat 25/8/14
Les autoritats italianes han aturat la investigació oberta per un jutjat barceloní per localitzar els militars italians que van participar en els bombardejos feixistes sobre Barcelona durant l'anomenada Guerra Civil. 
 
Segons han indicat diversos mitjans, el Ministeri de Justícia Italià i el Tribunal d'Apel·lació de Roma, màxim òrgan judicial han donat instruccions perquè "es paralitzi el procediment i no es doni més informació a les autoritats espanyoles." Segons ha assenyalat Catalunya Ràdio que cita Fonts judicials consultades, el bloqueig poc casual de la investigació obeiria "a interessos polítics i al fet que l'Administració italiana hagi de fer front a una eventual responsabilitat civil."
 
Els jutjats italians van poder identificar més de mil integrants de la Squadra Legionaria Baleares, a la qual s'atribueixen els bombardejos de Barcelona.  Després d'acudir a diversos arxius i investigar els noms dels assassins que van llançar bombes contra la població civil de Barcelona, la investigació s'ha descobert que com a mínim un dels aviadors de l'exèrcit feixista que hi va participar és viu, però les autoritats italianes es neguen a posar-lo a disposició de la justícia espanyola.
 
L’Associació Altraitalia ha portat a terme una important campanya de denúncia contra la República italiana pels bombardeigs de la ciutat comtal. Entre altres activitats va convocar una concentracióa la plaça sant Felip Neri en passa mes de gener, per commemorar el 75è aniversari del bombardeig de l'aviació legionària italiana, que va provocar la mort de 42 civils (22 nens) en aquesta plaça barcelonina.

Altraitalia i dues víctimes dels bombardejos van presentar la querella per delictes de lesa humanitat. La jutgessa no va admetre la querella, però posteriorment van trobar escletxes judicials que els van permetre investigar els crims i citar els militars italians i les víctimes supervivents. En una interlocutòria de 14 pàgines, la secció desena de l'Audiència feia referència a la nombrosa jurisprudència internacional per resoldre que els crims de guerra i contra la humanitat no prescriuen i que poden ser investigats sempre que els autors siguin vius. El text recorda que, durant la Guerra Civil, el Conveni de l'Haia del 1907 era vigent a l'estat espanyol, que l'havia ratificat i l'havia incorporat a la Constitució de la República del 1932. El conveni prohibia expressament els bombardejos massius contra la població civil i objectius no militars, com pobles, ciutats o barris.
 
Criminals de guerra i feixistes
Un gran contingent aeri del feixisme italià va donar suport al general Francisco Franco durant l'anomenada Guerra Civil espanyola, un suport militar consistent l'ocupació de Mallorca, el desplegament de soldats i els bombardejos generalment indiscrimats contra la població civil catalana. L’exèrcit d’Itàlia del règim feixista de Mussolini que va donar suport a l'exèrcit espanyol comandat per Franco van causar més de 4.700 víctimes mortals durant els bombardejos contra la població civil.
Un conjunt de familiars de les víctimes catalanes dels bombardejos feixistes realitzats per avions italians presentar aquesta querella ara aturada contra la República d'Itàlia per crims de guerra. Anteriorment una denúncia presentada a l’Audiència Nacional espanyola, el maig del 2011, no va prosperar, ja que el tribunal va resoldre que no era competent per investigar aquests crims. Per altra banda, l’associació Altra Italia i la Comissió de la Dignitat han donat suport a la querella dels familiars de les víctimes catalanes.
 
Entre els demandants de la primera denuncia que va ser desestimada i que ara mantenen hi ha Anna Raya, veïna de Barcelona de de 84 anys, que a l'octubre 1937 comptava amb vuit anys i que va ser ferida al cap durant el bombardeig i metrallament del seu col·legi al barri de la Barceloneta. Un història d'un conjunt de tragèdies personals que han estat desïdes per jutges i polítics.
 
La querella perseguia l'objectiu que Itàlia reconegués els crims i en demanés disculpes públiques, així com que reconeguessin que es va tractar d'unes accions il·legals i que atemptaven contra els convenis internacionals, ja que no va haver-hi cap declaració de guerra entre Itàlia i l'Estat espanyol i, a més a més, les bombes no estaven adreçades a objectius militars, sinó sobre ciutats, amb l’únic objectiu “d’atemorir la població”.