dissabte, 29 de novembre de 2014

Argentina veurà el cas de l'obrer obligat a beure àcid en una casa caserna en 1973

 
Traducció Estació Collserola
Público - Patricia Campelo - Madrid 27/11/2014
Ha passat tota una vida tractant d'esquivar la censura perquè la història del seu germà Cipriano, un obrer antifranquista torturat fins a la mort en la casa caserna de Reus, Tarragona, en 1973 fos pública. Fins i tot un de les lleres que va tractar d'obrir va ser en el programa radiofònic Encarna de Nit (1978-1983) de Ràdio Miramar. "Vaig cridar tres o quatre vegades i quan els deien qui era i el que volia explicar em penjaven el telèfon", revela Antonio Martos, de 73 anys.

"La premsa i les autoritats civils ho sabien, però feien com si no s'assabentessin", lamenta. Ara agraeix l'interès sobre el cas del seu germà, que ha estat investigat de forma exhaustiva i inclòs en la querella contra el franquisme que segueix el seu curs a Argentina i l'últim pas del qual ha estat la petició de 20 ordres de detenció contra alts càrrecs de la dictadura.

Cipriano Martos, natural de Loja, Granada, tenia 30 anys i treballava com encofrador quan va ser detingut per la Guàrdia Civil el 25 d'agost de 1973. Va ser traslladat a la casa caserna de la localitat per a ser interrogat per una acció de repartiment de propaganda amb missatges contra la dictadura. Li van sotmetre a tortures, però no va delatar a la resta de companys i el segon dia de reclusió en la casa caserna va ser obligat a ingerir el conegut com 'còctel de la veritat': un líquid definit en alguns documents de la investigació com "cáustico àcid" i "àcid corrosivo".

El verí li abrasó per dintre i va ser traslladat a l'hospital del municipi, ingressat en la sala de beneficencia i atès per diferents metges. Segons la investigació que acompanya a la querella, dos dies després de l'ingrés, i malgrat les seves dificultats per a comunicar-se, el jutge li va prendre declaració. Cipriano va morir a les dues setmanes, el 17 de setembre, i el certificat de defunció que s'aporta en la querella al·ludeix a una "hemorràgia interna".

En tot aquest temps, la seva mare i el seu germà, que s'havien traslladat des de Granada, no van poder veure a Cipriano. "Van cridar a la meva família dient que estava molt dolent, i la meva mare i el meu germà van venir a Reus. Recordo parlar amb la meva mare per telèfon i ella dir-me que no fos a l'hospital perquè ja estava tot fet, que ells no havien pogut fer gens i que jo tampoc ho anava a fer", relata Antonio a Públic amb la veu entrecortada. "Es van haver de tornar a Granada sense saber què havia passat", lamenta. La mare d'Antonio i Cipriano va suplicar plorant a la Guàrdia Civil que la deixessin passar a veure al seu fill. "S'arrossegava com podia escala a dalt, a gates, i la llençaven d'un puntapiés per a a baix", detalla Antonio, que residia llavors a Sabadell. "Ella va morir amb tota la pena del món per no haver-se fet justícia", deplora.

Per a major escarn de la família, el cos de Cipriano va ser enterrat en beneficencia, llançat a la valleja comú del cementiri de Reus sense la presència dels seus éssers volguts i en total secretismo. "Va ser una manera de silenciar el seu cas. La forma en què se'ls va negar veure a Cipriano va ser cruel i violenta, amb la finalitat d'intimidar-los i espantar-los perquè no remoguessin l'assumpte", apunta la investigadora que ha ajudat a Antonio ha documentar els fets per a posar-los en coneixement de una de les advocades que treballa en la querella argentina. Només els periòdics francesos Li Monde, Libération i l'italià Il Manifesto es van fer ressò dels fets.

Cipriano, republicà d'idees, havia militat en els sindicats Comisiones Obreras i Oposicióh Sindical Obrera així com en el PCE (marxista-leninista) i en el Frente Revolucionario Antifascista y Patriota (FRAP), tot això com conseqüència de la precarietat i opresión que havia vist d'a prop treballant de jornalero en Morón de la Frontera (Sevilla), en les mines de Terol i en les fàbriques tèxtils de Sabadell i Terrassa (Barcelona).

El seu cos segueix en el cementiri de Reus, on els seus companys de militancia del PCE (marxista-leninista) li van erigir una llosa de marbre en 1979. El passat abril, militants de diverses associacions de memòria històrica de Catalunya van col·locar sobre la llosa unes rajoles amb els colors de la bandera republicana i una fotografia de Cipriano. "Ho vam fer en nom de Joan Aguirrezábal [recentment mort] per a Cipriano i així honrar la memòria dels dos, que van anar companys de militancia". Així mateix, van col·locar una placa amb les paraules "veritat, justícia, reparació".

A la recerca del nom dels guàrdies civils
La denúncia del cas de Cipriano Martos, que es presenta al públic aquest dijous, viatja per a Argentina acompanyada de la partida de defunció i de part de l'expedient judicial incoado a Reus i inclòs en la causa seguida pel Tribunal d'Ordre Públic, "per propaganda subversiva", als companys de Cipriano. "Aquests documents custodiats per l'Arxiu del Centre Documental de la Memòria Històrica, de Salamanca, vénen amb les dades disociados, és a dir, amb tots els noms i cognoms suprimits, com és habitual en aquest tipus de documentació", explica Bernete.

El nom dels guàrdies que van intervenir en l'assassinat de Cipriano, en canvi, haurà de resoldre's en el marc de la investigació judicial que instrueix la jutgessa argentina María Servini. "Ell va ser detingut per membres del cos de la Guàrdia Civil i portat a les dependències de la caserna de Reus de les quals va sortir per a ingressar en l'hospital. Encara que tenim identificats a alguns dels nombres que van intervenir en l'operació en la qual se li va detenir, al no poder accedir a certa documentació no podem acusar a cap d'ells com responsables directes del que li va succeir a Cipriano". "El procés judicial obert en Bons Aires haurà de sol·licitar la documentació que a nosaltres ens deneguen en compliment de la legislació vigent", subratlla.

Antonio, per la seva banda, que continua vivint a Sabadell, assegura no tenir "moltes esperances" després de veure el rebuig del Govern de Mariano Rajoy a complir amb les ordres de detenció sol·licitades per la justícia argentina. "Segueixen en els seus tretze de no desmuntar la fortalesa que tenen, però els diria que si això els hagués passat a algun d'ells, tot seria diferent", reclama. "Això és alguna cosa que no es pot oblidar, i l'hi dic fins a a el polític més 'dur de mollera', si li hagués passat a ell no ho oblidaria", rebla Antonio i, al mateix temps, assegura tenir clar que en cas d'assolir alguna solució per a les víctimes "arribarà des de fora".