dissabte, 27 de desembre de 2014

Record de la presó de dones

 
Traducció Estació Collserola
Patricia Fernández- El Mundo - Barcelona
L'avinguda Diagonal de Barcelona, cantonada amb plaça Maria Cristina, és una zona ara de passeig, fins i tot creua el tramvia. Aquí s'emplazó entre 1939 i 1955 la Presó Provincial de Dones de Barcelona, una institució creada pel Govern de la Generalitat republicana en l'Asil del Bon Consell, una antiga casa de camp que fins a llavors havien dirigit les religioses dominicas franceses per a «mantenir gratuïtament, instruir i moralizar a joves descarriadas», segons el testimoniatge històric recollit per ACME (Associació per la Cultura i la Memòria de Catalunya).

Durant la dictadura franquista, l'antiga masía es va convertir en un lloc de repressió per a les dones republicanes. Van arribar a ocupar la presó gairebé 2.000 d'elles amb 40 dels seus fills, a pesar que l'espai no estava condicionat per a albergar més de 150 persones. A més, 11 preses polítiques van ser afusellades durant els anys més durs de la dictadura. Actualment, l'únic record que es manté és una petita placa en una de les façanes de l'edifici del Corte Inglès.

La Presó Provincial de Dones de Barcelona va ser una de les principals institucions represoras del règim franquista i albergava preses del POUM (Partit Obrer d'Unificación Marxista) i de la CNT (Confederación Nacional del Treball), entre moltes altres. Quan les dones tancades van obtenir la llibertat, la seva causa va romandre en el silenci i el record d'aquesta presó ha quedat enterrat durant dècades. Aquests dies en què es compleix el 75 aniversari de la fi de la Guerra Civil Espanyola, l'Observatorio Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat i el Centre de Recerca Polis: Art, Ciutat, Societat, ambdós centres pertanyents a la Universitat de Barcelona, han volgut recuperar la memòria de totes aquelles dones a través d'unes jornades que van coincidir amb el dia internacional contra la violència de gènere.

Associacions veïnals i familiars de les ex preses han estat essencials en aquesta iniciativa, comenta Núria Ricard, comissària de les jornades i Professora del Departament d'Escultura de la UB, «per a restituir una part de la memòria col·lectiva de la ciutat».

Durant les jornades, es va fer incapié a mostrar la vida i situació de les preses, qui durant els seus anys de captivitat van estar treballant en els extensos camps que envoltaven l'antic asil (alguns es troben en els actuals jardins Clara Campoamor) en benefici de l'ordre religiós que regia la presó, i més avanci en un taller de costura instal·lat en el mateix edifici. Aquest treball va ser en molts casos l'únic sustento que tenien les famílies, tal com va exposar Laura Molins, de l'associació Conèixer Història, durant una visita guiada pel perímetre del que va ser la presó: «Moltes d'elles eren esposes de republicans, que podien estar exiliats o empresonats, així que havien de passar la seva temporada en la presó amb els seus fills petits, i el sou que rebien pel seu treball en la presó era l'únic que tenien per a mantenir a tota la família».

A l'octubre de 1955 es va tancar la presó i les preses van ser reubicadas en la Prisión Modelo de Barcelona. Anys més tard, en el lloc de l'antiga presó es van construir uns grans magatzems, i el record de les preses s'ha fet invisible en el paisatge urbà durant seixanta anys. Ara, les jornades internacionals dels Corts tenen l'objectiu d'obrir un nou debat sobre la preservación de la memòria de l'antiga presó de dones dels Corts, a partir d'un monument permanent que promogui el seu record.

«Volem obrir un debat col·lectiu i ciutadà a a prop de com volem representar la memòria d'aquestes persones i en quin espai públic volem dur-ho a terme. Entre els projectes presentats hi ha des de la senyalització cap a l'emplaçament de l'antiga presó i al punt on es van afusellar a les preses polítiques, fins a un memorial subterrani», apunta Núria Ricard.

Amb aquest objectiu, s'han presentat set proposades memorials desenvolupades per estudiants del Máster de Disseny Urbà de la UB, presentats en monolitos situats en ple carrer.