dilluns, 6 d’abril de 2015

Els ‘legionarios’ segueixen a Sant Andreu malgrat l’acord de l’Ajuntament de Barcelona de fer-los fora

'Legionarios' desfilen al solar de les casernes de Sant Andreu el novembre de 2013
/Jordi Borràs
L’entitat paramilitar, que manté contactes regulars amb apologetes de l’exèrcit nazi, agrupa excandidats ultres i un capellà falangista 
 
Directa.cat - Cèlia Castellanos, Bertran Cazorla  2/04/2015
Els retrats de Francisco Franco i de Millán Astray, fundador de la legió i oficial de l’exèrcit feixista a la guerra de 1936 al 1939, segueixen penjant a les antigues casernes de Sant Andreu de Palomar gairebé un any i mig després de l’Ajuntament de Barcelona, seguint les protestes veïnals, aprovés un acord per fer fora l’entitat paramilitar d’aquest espai. La Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona ha estat expulsada de les processons de Setmana Santa on participava, però malgrat que l’acord municipal segueix ocupant aquest indret, que és propietat del Consorci de la Zona Franca, presidit per l’alcalde Xavier Trias i vicepresidit pel delegat especial de l’estat, Jordi Cornet, del PP.

El president de la Hermandad subratlla que el retrat de Franco no honora el dictador, sinó que mostra el militar de jove, com a comandant de la legió

La comissió de presidència de l’ajuntament va aprovar el novembre del 2013, amb els vots del PSC, UxB i ICV-EUiA, una proposta d’aquests últims instant a l’alcalde a revocar la cessió del solar de 5.000 metres quadrats propietat del Consorci de la Zona Franca a l’entitat paramilitar. Malgrat això, el 2014 i el que portem d’aquest 2015 els “legionarios” han seguit fent servir l’espai per assajar les seves desfilades. Inclús l’han seguit ‘decorant’, pintant per exemple un nou retrat de Millán Astray en una de les parets del solar, i mostrant així la seva intenció de romandre a l’espai. “Ningú ens ha dit res de marxar”, assegura el president de la Hermandad Jesús Cañadas, mentre que al Consorci no ha estat possible localitzar algú que doni compte de l’estat de compliment de la resolució municipal.

Cañadas també subratlla que el retrat de Franco no honora el dictador, sinó que mostra el militar de jove, com a comandant de la legió. També assegura que l’entitat que presideix és plural: “hi ha de tot”. El cert, però, és que hi predominen els contactes amb el PP, d’una banda, i amb grupuscles ultradretans, de l’altra. Cañadas va ocupar el sisè lloc a les llistes del PP a les darreres eleccions municipals a Premià de Mar, tot i que assegura que ho va fer amb l’ex-cap de llista, ara difunt, i que no tornaria a concórrer a les eleccions. I l’entitat veïnal que els va convidar a la processó de Palafolls l’any passat, l’Associació de Veïns de Sant Lluís, està molt vinculada al regidor del PP local, Òscar Bermán.

Un capellà falangista i excandidats ultres
La Hermandad, però, també manté contactes amb la ultradreta. No només perquè algunes de les seves processons, com la que van fer l’any passat a Badia, atreuen vells coneguts de l’escena neonazi. Un membre que desfila amb els paramilitars, Julián Campillo Zafrilla, va concórrer a les eleccions catalanes del 1988 en una de les principals candidatures ultres que es van bastir després de la desaparició de Fuerza Nueva, les Juntas Españolas.

Campillo Zafrilla, va concórrer a les eleccions catalanes del 1988 en una de les principals candidatures ultres: les Juntas Españolas

També apareix en una llista ultra, la que va presentar a Lleida la Falange Española de las JONS a les primeres eleccions al Parlament després de la dictadura, el 1980, Carlos Bey, el mossèn que actualment, segons explica Cañadas, fa les misses mensuals a la capella que els legionarios tenen al seu local de Sant Andreu.

Contactes regulars amb apologetes de l’exèrcit nazi
Els legionaris, a més, mantenen una relació fluida amb una altra Hermandad paramilitar, la que fa apologia de la División Azul, la que en règim franquista va enviar al règim nacionalsocialista alemany per engruixir els exèrcits nazis a la campanya contra l'URSS.

Així ho admet Jesús Cañadas i així ho reflecteixen les entrades que fa regularment al fòrum online d’aquesta entitat un dels seus responsables a Barcelona, Fernando Oriente, que també és l’advocat del llibreter neonazi Pedro Varela. Oriente ha assegurat en aquests fòrums que almenys el 2014 i el 2015 les misses que fa la Hermandad de la División Azul cada febrer en record als excombatents nazis van comptar amb “la col·laboració total, desinteressada i entusiasta” dels legionaris, i del seu mossèn, Carlos Bey, que va fer les homilies d’aquestes misses. A més, Cañadas va participar el 20 de desembre passat en el dinar de Nadal de la Hermandad de la División Azul, segons recull l’edició 183 del butlletí d’aquesta entitat.