dimecres, 1 d’abril de 2015

Es presenta una federació de divuit col·lectius anarquistes de Catalunya

 
L'any 2013, diversos grups de tendència llibertària comencen a veure la “necessitat” de trobar un espai d’organització, coordinació i trobada. És així com neix la Federació Anarquista de Catalunya, formada per divuit col·lectius
 
Dilluns passat, les xarxes socials s’omplien de solidaritat arran de la detenció de 37 persones en el marc de l’operació Pinyata, instruïda per l’Audiència Nacional espanyola. Paral·lelament, l’etiqueta #PotserEtsAnarquista va inundar Twitter. Es tractava de l’inici de la campanya comunicativa de la FAC, la Federació Anarquista de Catalunya, que es presentava públicament –casualment– aquest mateix dilluns.
 
Formada per divuit col·lectius anarquistes de tot Catalunya amb “la voluntat de treballar colze a colze i de tirar endavant la lluita llibertària” com a punt comú, la FAC es coordina sota els principis de llibertat, igualtat, solidaritat i suport mutu. I es declaren contra l’autoritarisme, el principi de propietat privada, l’Estat, les institucions i estructures religioses, l’heteropatriarcat, el racisme i la xenofòbia i l’especisme.



“El més important ha sigut poder agrupar-nos entre col·lectius d'arreu”, afirma Laura, una de les seves membres. “Encara que compartim unes fronteres administratives, tenim clar que cada realitat, ja sigui de barri, centre, poble o comarca, és diferent”.
 
Declaren no tenir voluntat d’assumir estructures partidàries o parlamentàries per a la consecució de les seves finalitats, en considerar que cal desenvolupar els principis ètics i polítics “en tots els ordres de la vida social”. I especifiquen: “no donem suport a candidatures i no formem exèrcits a favor de cap governant.” La FAC s’organitza, així, per mitjà de l’acció directa, la divulgació cultural, la lliure associació i l’autogestió.
 
Construir l’anarquisme del segle XXI
Amb la voluntat política de “construir l’anarquisme del segle XXI”, la FAC neix al juny de l’any 2014, per donar una resposta a les problemàtiques socials amb una anàlisi, un discurs i una pràctica política pròpia “que passi per la possibilitat real de crear alternatives de lluita més enllà de la mera propaganda.”
 
La implantació local, el treball en la realitat més concreta i quotidiana, és un altre dels seus objectius: “se’ns fa indispensable tenir com a objectiu influir a la societat mitjançant la nostra praxi, demostrant la validesa dels nostres principis i mitjans així com mitjançant la difusió del ideari anarquista en el quotidià amb propaganda conjunta.”
 
Si bé la Federació afirma contundentment la voluntat de treballar per la construcció del comunisme llibertari, les seves membres expliquen que no volen milions de persones “dient el perquè són anarquistes i fent apologia d'un símbol”, sinó que volen fomentar “valors i pràctiques llibertàries, que ens ajudin a conviure en una societat justa i equitativa”.
 
Aïllades ens volien, i juntes ens retroben”
Laura, membre de l’Assemblea Llibertària UB-Raval –grup adherit a la FAC– reflexiona, en declaracions a aquest mitjà, sobre el moment: “en un context de repressió, amb atacs com les operacions Pandora o Piñata, no és el moment de decaure o d'acomodar-se”, considera. “Ara és el moment de seguir endavant i colpejar més que mai”, rebla. “No volem assimilar les misèries i veure com aquestes es sanen amb petites reformes, no volem tapar un forat al terra amb fulles: volem reconstruir el paviment sencer”.
 
“Aïllades ens volien, i juntes ens retroben. Aquesta és la resposta que donem a tot aquell qui ens vulgui colpejar amb la repressió”. Afirma que actualment existeix una xarxa de resposta col·lectiva immediata cap a les agressions que pateix el moviment anarquista, i que si la repressió cap a aquest existeix és “perquè són conscients que el capitalisme i l’autoritat són la quimera, i no pas l’anarquia.”
Francesc, militant de l'Assemblea Llibertària l'Oca de Gràcia, també adherida a la Federació, considera que “la FAC pot ajudar a fer créixer pràctiques col·lectives que ja s'estan duent a terme, com l'autogestió i el suport mutu.” I conclou: “en plena campanya de criminalització del moviment llibertari a tot l'Estat, és important fer conèixer a la gent quins són els principis i propostes que fa l'anarquisme”.