diumenge, 31 de maig del 2015

El franquisme no té cap intenció de marxar

 
 
«No són noms ocults ni secrets. Van a cara descoberta i cobrant-nos les factures cada dia, cada hora, cada minut»
 
| 30/05/2015
Com molt bé explica el periodista Lluc Salellas al llibre “El franquisme que no marxa”, l’últim canvi sistèmic viscut a l’Estat espanyol va ser el del 1939. D’aleshores ençà només hi ha hagut continuïtat. La transició –encara avui considerada modèlica a moltes facultats de ciència política- va ser una gran farsa que va permetre que els ministres franquistes, així com tots els seus familiars i amics s’integressin a les cúpules de les principals empreses energètiques, constructores i financeres, aleshores públiques i ara ja privatitzades.


Al llibre “El franquisme que no marxa” hi surten tots els noms i cognoms de les famílies franquistes que continuen cobrant cada cop que paguem el rebut de l’aigua, de la llum o del gas, cada cop que paguem un peatge, o cada cop que truquem. Són cognoms coneguts, entrevistats i honorats públicament i mediàticament. No són noms ocults ni secrets. No hi ha cap conspiració a l’estil de les novel·les d’en Dan Brown. No. Van a cara descoberta i cobrant-nos les factures cada dia, cada hora, cada minut.

Per això en Trias no en diu el nom: perquè tothom sap qui són. I se senten tan segurs que fins i tot gosen fer contradir públicament l’alcalde en funcions de Barcelona, que ha d’acabar admetent que tot plegat és una operació de despatx. Però no passa res. Res de res. Perquè, per a ells, les urnes mai no han comptat per a res. I, malauradament, molt malauradament, la societat ja s’hi ha acostumat, ja ho viu com una condició innata del sistema. Ja ho va dir Franco, just abans de morir: “Hay que dejarlo todo atado y bien atado”. I encara hi som.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada