dijous, 21 de maig de 2015

El problema de Ciutadans amb xenòfobs i feixistes a les llistes es fa gran

Juan Carlos Ferrando, número dos de la llista de Ciutadans i ex-militant
de la Falange
El partit d'Albert Rivera, forçat a retirar llistes per la presència d'ultres · En fem un repàs en aquest article
 
VilaWeb 20/5/15
La voluntat d'expansió de Ciutadans és un fet que es resumeix en xifres. Presenta 256 llistes al país --més que no ICV, MES i la CUP-- i 970 al conjunt de l'estat espanyol. Les eleccions del 24 de maig seran una prova de foc per al partit d'Albert Rivera amb vista a les eleccions espanyoles, el gran objectiu a llarg termini. L'estratègia de Ciutadans és arribar al màxim nombre de municipis. I, enmig d'aquesta ràpida expansió, ha acabat tenint un degoteig de conflictes a les llistes: han aparegut alguns candidats que havien format part de formacions ultres.
 
El més recent ha estat la retirada de la candidatura de Barberà del Vallès després de saber-se que el cap de llista, Fran Delgado, havia estat número tres del partit xenòfob Plataforma per Catalunya (PxC) a les eleccions municipals del 2011. Menys d'una setmana abans dels comicis, el secretari d'organització del partit, Fran Hervías, deia: 'Al partit no hi ha espai per als extremismes.'
 
PxC, un dels planters
El cas de Barberà del Vallès és comparable amb el de l'Hospitalet de Llobregat, on una ex-militant de PxC, Montserrat Martínez, també formava part de la llista de Ciutadans. En aquest cas era la número deu i ja l'han fet dimitir. Martínez havia format part del partit de Josep Anglada fins a final del 2012 i des de fa un cert temps és afiliada a Ciutadans. La de Martínez és una expulsió que ve seguida de la del número 13 de la llista de Vilassar de Mar, Juan Carlos Serrano Gil, antic coordinador de PxC al Maresme. Serrano també va ser cap de llista pel partit xenòfib per Pineda de Mar l'any 2011.
Fora del país, Ciutadans presenta 714 llistes, en què també hi ha casos sonats. Es destaca, per exemple, el de Miranda de Ebro. En aquest petit municipi castellà el partit ha hagut de retirar la llista perquè quatre dels integrants eren uns jubilats que no havien donat el consentiment a participar en els comicis. Luis Fuentes, candidat de Ciutadans a la presidència de la Junta de Castella i Lleó, va explicar dilluns que els quatre candidats havien signat l'autorització, però que no n'havien estat prou informats, fet que ha portat el partit a retirar la candidatura.

Un altre municipi on hi ha hagut retirada de llista sencera és a El Casar de Escalona, a Toledo. En aquest cas, entre els candidats hi havia dos encausats per presumptes irregularitats administratives a l'ajuntament del poble.
 
Feixistes reconeguts
L'obertura de portes del partit per tal de consolidar-se territorialment ha fet que més d'un feixista entrés a les llistes. Aquest fet també ha afectat la candidatura per la batllia de Mataró. El número dos, Juan Carlos Ferrando, fou militant de la Falange y de las JONS, tal com reconeix al seu bloc. Del 2007 al 2010 va ser regidor a l'ajuntament pel PP i diumenge intentarà repetir, en aquesta ocasió amb Ciutadans. La setmana passada ja se'n va parlar d'aquesta llista: la número vuit, Nuria Sánchez-Viñas, va deixar el partit després de 'llegir el programa electoral'. En un missatge publicat al seu Facebook personal, Sánchez va dir: 'La culpa és meva de posar-me en un partit pensant que era d'ideologia d'esquerra moderada.'
 
A Totana, Múrcia, el número dos, Juan Carlos Carrillo Ruiz, havia pertangut a la Falange Auténtica de Múrcia, però de moment no se sap que hagi dimitit. També a Múrcia, el número dos a la llista de Ciutadans a l'assemblea regional, Javier Chacón, el 2007 va ser candidat a la presidència de Múrcia per la Falange Española y de las JONS, i va arribar a obtenir 488 vots. Qui sí que ha dimitit és el número onze per Gijón, Agustín Pérez, després de saber-se que col·leccionava articles militars relacionats amb la Falange i l'exèrcit nazi.

A Getafe la direcció de Ciutadans ha hagut de formar una gestora després de detectar que membres de la Falange i el partit ultradretà España 2000 havien pres el control del partit. Tres dels cinc dirigents de la junta directiva ja n'havien estat expulsats, però per por que hi hagués més integrants feixistes al partit es van cedir els poders a una gestora. A pocs quilòmetres, a Móstoles, Ciutadans també hi va nomenar una gestora. Pedro Benayas, número u, s'havia rodejat de familiars i amics per formar la llista, un cas de nepotisme que no ha agradat gens a la direcció del partit. Finalment Ciutadans no presentarà llista a Móstoles.

A l'ombra del PP
Dues de les cares conegudes, Carina Mejías, candidata a la batllia de Barcelona, i Juan Carlos Girauta, eurodiputat a Brussel·les, tenen un passat lligat al PP, en concret a la FAES. Des del 2007, apareixen en activitats relacionades amb la fundació presidida per José Maria Aznar. Segons que explica el portal digital El Plural, fins el 2012 tots dos van exercir de vocals de l'Institut Catalunya Futur, una de les marques de la FAES presidida per Alícia Sánchez-Camacho.

A més, alguns dels candidats presentats no semblen estar preparats per a la política. N'és un exemple Pedro Fernández Aránguez, cap de llista a Ciudad Real. En la presentació de la candidatura, feta davant els mitjans de comunicació el 18 d'abril proppassat, acompanyat de nou candidats més de la llista del partit, Fernández Aránguez va fer el ridícul. Tal com es pot veure en els vídeos que adjuntem, el candidat de Ciutadans era incapaç de recordar quines eren les propostes del partit per a la ciutat: