dissabte, 30 de maig del 2015

La repressió econòmica franquista d'entitats a Catalunya

Localització per municipis de les cooperatives de consum a Catalunya, 1865-1936.
 Font: Elaboració: Francisco José Medina-Albaladejo i Josep Pujol-Andreu en
COOPERATIVAS DE CONSUMO Y NIVELES DE VIDA,
ESPAÑA 1865-1939: UNA PRIMERA APROXIMACIÓN (2014) 
a partir de Celada (1989). Afegit a aquest article per MJBarreiroLG
 
Traducción Estación Collserola
 
Diversos organismes del Moviment Nacional van exercir el seu poder per a confiscar patrimonis públics d'alguns Ajuntaments i, en alguns casos, es van donar privatitzacions no subjectes a cap llei, com el cas arbitrario de la venda i tala immediata del bosc municipal de Can Feu de Sabadell en 1939.

Eduardo Montagut Contreras- Tercera Información.es | 16-05-2015
Els dos instruments legals empleats pel nou estat per a reprimir econòmicament als vençuts van ser la Llei de Responsabilitats Polítiques del 9 de febrer de 1939, i la Llei de Confiscación de Béns Marxistes del 23 de setembre d'aquest mateix any de 1939. Aquestes disposicions establien que les propietats i recursos econòmics de partits, sindicats, associacions, entitats, publicacions, emissores de ràdio i persones "desafectas al Moviment Nacional" serien confiscades i una part passaria al patrimoni de distints organismes de l'Estat i la resta seria subhastat.

Així doncs, totes les propietats dels partits, associacions i entitats catalanistas, republicanes, d'esquerres i obreres de Catalunya van ser confiscades. Els arxius i documents van passar a ser reunits en un arxiu que va acabar tenint la seva seu a Salamanca. Molts locals, mobiliari i maquinària de les impremtes van passar a organismes de l'estat de forma directa. El que no va ser assignat directament va ser subhastat. Les subhastes malvendieron moltes propietats, ja que van ser adquirides a baixos preus. Hi va haver casos de pressions i intimidacions a entitats no subjectes a les confiscaciones perquè venguessin propietats a baix preu, com va ocórrer amb la Societat Cooperativa La Gremial de Sabadell.

Molts immobles que tenien préstecs hipotecaris van ser subhastats a petició dels bancs i caixes i adquirits a bajísimos preus per persones notables dels llocs.

Diversos organismes del Moviment Nacional van exercir el seu poder per a confiscar patrimonis públics d'alguns Ajuntaments i, en alguns casos, es van donar privatitzacions no subjectes a cap llei, com el cas arbitrario de la venda i tala immediata del bosc municipal de Can Feu de Sabadell en 1939.

Les Societats de Socors Mutus i mútues van ser obligades a establir convenis desfavorables amb l'Institut Nacional de Previsió que van provocar la seva dependència total de l'organisme estatal i, finalment l'absorció dels seus patrimonis.

A Catalunya el cooperativismo havia estat molt important des del segle XIX. Existien moltes cooperatives de producció i de consum. Es calcula que en 1936 existien 280 cooperatives de consum, més de 600 cooperatives agrícoles, 12 cooperatives industrials i unes altres de diverses activitats. Les cooperatives estaven integrades per payeses, obrers, empleats, etc., generalment gent modesta. El conjunt de cooperatives catalanes havia reunit, amb gran esforç, un important patrimoni immobiliari, de màquines i eines. Es calcula que les cooperatives agrícoles catalanes tenien abans d'esclatar la guerra uns 80.000 associats i un capital superior a trenta milions de pessetes. La Llei de Confiscación de Béns Marxistes no concretava gens en relació amb les cooperatives, és a dir, no especificava que fossin entitats que haguessin de ser confiscades. Però, donat el seu patrimoni, van suscitar la cobeja d'Ajuntaments, comerciants i dels grans propietaris agrícoles que van exercir grans pressions sobre les autoritats franquistes per a fer-se amb les cooperatives. En aquelles comarques on la conflictividad social entre els payeses de les cooperatives i els grans propietaris havia estat tradicional, les cooperatives agrícoles van ser confiscades. De les 600 cooperatives agrícoles van quedar 140, en 1940.

Les cooperatives confiscades van ser convertides en Grups Sindicals de Colonización, Càmeres Agràries o Germanors Sindicals de Pagesos i Ramaders, organismes regits per juntes directives formades o controlades per grans propietaris i personalitats franquistes. Les cooperatives que van sobreviure també van ser controlades per aquest mateix personal afí al règim franquista.

La meitat de les cooperatives de consum, és a dir, 130 sobre les 280 existents en 1936 van ser confiscades. Les quals van sobreviure van haver d'acceptar la imposició de nous dirigents franquistes. Una de les cooperatives més famoses havia estat Ràdio Associació de Catalunya, formada en 1935. Doncs bé, va ser confiscada i convertida en Ràdio Espanya i, posteriorment venuda pels seus nous administradors a la cadena SER.

Aquest article es basa en l'apartat "Confiscació i espoli del patrimoni dels vençuts", del capítol "La repressió dels vençuts", elaborat per Borja de Riquer, en el volum VII, titulat, El franquisme i la transició democràtica. 1939-1988, de la Història de Catalunya, dirigida per Pierre Vilar (1989), págs. 99-100.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada