diumenge, 17 de maig de 2015

Mor Manuel Fornés, un dels últims maquis contra el franquisme

Una imagen de Manuel Fornés Marín durante la entrevista que concedió a la
Revista Catalunya en agosto de 2012. Foto: Revista Catalunya
Traducció Estació Collserola
 
Residia en Segur de Calafell. Va ser del grup que va participar en l'assalt al bordell de la Casita Blanca de Barcelona. Va pasar 8* anys en la presó acusat de ser responsable de la junta de CNT
 
Diari de Tarragona.com Jose M. Baselga 30/04/2015
Va ser un dels últims maquis anarquistes que va lluitar contra el franquisme. Manuel Fornés Marin (1930), que residia en Segur de Calafell, va morir el passat 16 d'abril als 85 anys a Barcelona. Fornés era, al costat de Joan Busquets "El senzill" i Àngel Fernández, dels pocs maquis que quedaven.

Nascut en Can Tunis, una zona obrera de Barcelona, era fill d'un metalúrgico anarquista de la CNT i una mare catòlica que netejava cases. En la seva joventut Fornés va militar en la Federació Ibèrica de les Joventuts Libertarias (FIJL) amb la qual va començar distribuint propaganda.

El 9 d'octubre de 1949 va ser un dels integrants del grup que va assaltar el bordell de la Casita Blanca de Barcelona, d'on es van portar 37.000 pessetes i documentació dels clients adinerats que eren habituals en el local.

"Fer-los por"
En una entrevista en 2012 recordava que «era un prostíbulo molt freqüentat per l'alta burgesia catalana. Més que una acció econòmica, es tractava de fer-los por, de fer saber als rics que eren vulnerables, a més, segurament no denunciarien els fets».

Relatava que «encara que no era una acció política, els llevem 37.000 pessetes, objectes de valor i documentació dels clients. Em van donar l'arma allí, jo em vaig quedar en la porta i ni la vaig utilitzar. M'entrava riure quan els veia morts de por. Jo no tenia por, però era la inconsciencia de l'edat». En aquella acció van participar també Julio Rodríguez Fernández, Pere Adrover, Miguel Garcia, José Corral Martín, Francisco Martínez o Cèsar Saborit.

Poques hores després van ser detinguts molts dels membres del grup. Manuel Fornés va ser arrestat al costat d'altres 30 membres dels grups d'acció i va caure, amb 19 anys, en 1949.

Recordava en l'entrevista que «del meu grup va morir Martínez, a qui van rematar de mala manera. A mi no em van matar perquè no portava armes». En aquells judicis es van imposar nou penes de mort, de les quals cinc van ser executades en el Camp de la Bota. Fornés va ser jutjat en un consell de guerra el 6 de febrer de 1952 per ser membre de la Junta de Defensa de Barcelona i va ser condemnat a 8* anys de presó, que va complir a València i Burgos.

Se li va acusar de ser responsable de la junta de la CNT, el que sempre va negar i deia que va ser una falsa acusació d'un altre membre al que van torturar per a obtenir un nom. Fornés explicava que ell només «era un militant més».

Anarquismo vigent
En la presó, Fornés va aprendre anglès, francès i comptabilitat, fins que va sortir en llibertat condicional en 1960. En 2012 explicava que l'anarquismo aporta avui «el qüestionar les coses. Posar en dubte tot. Això és un gran avanç. Per a construir alguna cosa cal deixar bé ferm la base. A més, falta sensatesa i generositat. I aquestes coses les tenia la CNT».

Joan Busquets, autor del llibre El Senzill. Escamot i presó d'un maqui, va destacar que «Manolo Fornés tenia una gran facilitat per als estudis i va destacar com bon jugador de futbol», una altra de les seves passions. «Tenia un estil elegant i eficaç. Molts amics seus futbolistes, com Manchón, jugador del Barça, eren un record ple de nostàlgia i tristesa al pensar que ell hauria pogut arribar a jugar en un club important».