dilluns, 1 de juny del 2015

Cinemes Girona de Barcelona, documental "Héroes invisibles: Afroamericanos en la Guerra Civil Española"

 
La història dels herois invisibles
 
Després de la projecció hi haurà un col·loqui amb el públic assistent, amb la presència de Jordi Torrent i Mireia Sentís
 
Francesc Ginabreda. Barcelona. / 29.05.2015
El proper dimarts 2 de juny, a les vuit del vespre, s’estrena als cinemes Girona de Barcelona el documental Héroes invisibles: Afroamericanos en la Guerra Civil Española, d’Alfonso Domingo, Jordi Torrent i Mireia Sentís, un reportatge que parla de l’experiència dels soldats que van integrar el batalló Lincoln, amb entrevistes inèdites, i explica la història d’aquells que van comprometre la seva vida amb la República espanyola per defensar els principis universals de la llibertat i la democràcia.
 
Thomas Page, Waughn Love, Walter Garland, Joseph Taylor, Mack Coad, James Cox, Claude Pingle, Luch Mac Daniells, Albert Chisholm, Larry Dukes. Són els noms d’alguns dels 85 afroamericans que van integrar el batalló Lincoln, que formava part de la famosa XV Brigada Internacional, composta per prop de tres mil combatents. Aquests noms no són coneguts. Són completament anònims. Però són els noms d’un grup de voluntaris que, com tants d’altres, es van deixar la pell per lluitar contra el feixisme, moguts per un sentiment de justícia i d’igualtat que, com a negres, sabien molt bé què significava.
 
El fil conductor del documental és James Yates, un dels voluntaris, que rememora la seva experiència abans, durant i després de la guerra. Abans de travessar l’Atlàntic, Yates, com la majoria d’afroamericans, malvivia per sobreviure treballant del que podia. Les seves condicions de vida eren precàries i els seus drets com a ciutadans a penes existien. Per això coneixien la injustícia, la crueltat i el racisme. Com en un camp de treball, però sense cadenes ni filferro. Aquesta consciència (col·lectiva) és molt important per entendre el que representava per ells participar en la guerra, tant políticament com moralment.
 
Yates recorda dos esdeveniments decisius previs a l’esclat del conflicte espanyol que van començar a incentivar-los: el Crac del 29 (amb la consegüent Gran Depressió) i l’ascens de Hitler i Mussolini al poder. Poc després, la invasió italiana d’Etiòpia es convertiria en un autèntic desafiament per al món negre, tant per la rapidesa amb què s’esdevingué com per les implicacions que tenia tractant-se d’un país africà. Era l’any 35. Yates, que relata les penúries que passava aleshores a Nova York, reconeix que el fet de conèixer aquesta realitat, l’estava educant sobre el seu país i sobre la resta del món. Quan va tenir notícies del que estava passant a Espanya, no s’ho va pensar dues vegades.
 
Ja sabem que, a banda de la URSS, l’únic suport exterior que tingué la República foren les Brigades Internacionals, amb legions de voluntaris d’arreu del món, que es crearen a resultes de la crida de la Internacional Comunista l’octubre del 36 i que arribaren a comptar amb quaranta mil efectius. Molts d’ells, igual que els afroamericans, hi anaven per lluitar contra el feixisme, però també pels drets civils i la igualtat, en tant que col·lectius menystinguts i maltractats, com els jueus, denigrats per l’antisemitisme.
 
El batalló Lincoln va ser un exemple d’igualtat de les races i de germanor, i va donar una imatge plàstica de solidaritat que quadrava amb la moral i la formació de l’exèrcit i el poble republicà. Els documents escrits, fotogràfics i audiovisuals que es conserven revelen aquesta unió d’ètnies i races (blancs, asiàtics, llatins, jueus, negres –afroamericans). Els seus voluntaris defensaven una causa universal que no sols concernia Espanya, sinó el món sencer. I ho feien malgrat l’absoluta inexperiència que molts d’ells tenien en una pràctica tan trista i tan brutal com la guerra, cosa que és senzillament d’admirar.
 
Mitjançant entrevistes a historiadors i estudiosos d’aquests fets, així com a altres brigadistes nord-americans i testimonis directes, el reportatge també evoca episodis com la batalla del Jarama l’hivern del 37 o la batalla de l’Ebre de l’estiu del 38, entre d’altres, en què van participar, i contextualitza els esdeveniments amb la documentació històrica exposada en paral·lel al relat de James Yates. Gràcies a aquestes dades, sabem que dos afroamericans, Walter Garland i Oliver Law, van arribar a tenir posicions de comandament en el batalló: era el primer cop en la història militar dels Estats Units que es donava el cas d’un comandant afroamericà al capdavant de tropes blanques, un referent de pes per consolidar l’autèntica integració racial. Això passava 161 anys després de la Declaració d’Independència dels Estats Units.
 
Tenint en compte que l’opinió pública nord-americana no estava a favor d’ajudar la República, el que van fer aquests brigadistes fou una gesta, i encara més si recordem que hi van anar sense haver entrat mai en combat. En el cas dels afroamericans podem fer una lectura més profunda del seu proïsme, ja que la seva valentia acabaria sent determinant en una altra guerra: la lluita contra el racisme i els drets civils, amb la responsabilitat que havien adquirit per ells mateixos i pels companys que havien mort al camp. I aquest és el llegat principal que ens ha deixat el batalló Lincoln, un llegat sobretot moral.
 
El documental, en estrena a tot l’Estat, el presenten conjuntament la productora Altervideo i els Cinemes Girona. Després de la projecció hi haurà un col·loqui amb el públic assistent, amb la presència de Jordi Torrent i Mireia Sentís.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada