divendres, 5 de juny de 2015

Es publiquen els documents de la Generalitat requisats per la Gestapo i conservats a l'Archivo Militar d'Àvila

 
Al portal web Memoria.cat es poden llegir els discursos i cartes de Lluís Companys que el govern català reclama a Madrid
 
Tots els documents que es poden llegir a Memoria.cat estan relacionats amb el president Lluís Companys. Hi ha un discurs del president, de març de 1938. És una crida desesperada a la resistència: "Ara els exèrcits estrangers son a les portes de casa nostra. [...] Si les seves plantes trepitgessin el territori català s’estremiria el subsòl de Catalunya i les nostres muntanyes tremolarien de vergonya. El nostre idioma seria perseguit, les nostres Institucions escarnides, la nostra gent sotmesa, els nostres costums befats. [...] Catalans! Catalans! A lluitar i a treballar". Al portal Memoria.cat es poden llegir les cartes adreçades a Lluís Companys per part de Largo Caballero , el Comitè Internacional de la Creu Roja, el ministeri de Guerra i Josep Maria Batista i Roca. Aquesta última fa referència als falsos rumors que corrien el 1937 en el sentit que Catalunya negociava per separat la fi de la guerra amb els rebels franquistes: “Catalunya lleial a la República i amiga de la pau no tindrà mai tractes amb els amics de la guerra.

Ni Catalunya, gelosa pel damunt de tot de la seva llibertat nacional, pot pactar amb els partidaris de l’imperialisme unitarista", assegura la carta. També s’hi pot veure una carta de Lluís Companys al president Juan Negrín, en què protesta per la interferència del govern central en els serveis d’ordre públic; un teletip de Companys a Negrín en què li reitera la demanda que Catalunya sigui dotada de mitjans de defensa antiaèria i una carta de 16 folis mecanografiats de Companys al ministre de Defensa, Indalecio Prieto, en què protesta pels nombrosos obstacles del govern central al desenvolupament de les indústries de guerra de Catalunya.
 
"Aquests documents, obtinguts l’any 2004, són una mostra d’un conjunt molt més ampli de papers inventariats i digitalitzats, que es poden consultar des de fa anys. Tanmateix, sembla que l’arxiu d’Àvila també conserva molta més documentació requisada sense inventariar", detalla l'associació.