dimecres, 12 d’agost de 2015

Homenatges populars a Moncho Reboiras, independentista gallec assassinat per la "Dictadura franquista"

 
Aquest 12 d'agost es compleixen quaranta anys del seu assassinat
 
Libertat.cat 10/08/2015 
Diverses organitzacions polítiques i una comissió popular convoquen nombrosos actes a Galiza en memòria de Moncho Reboiras, independentista revolucionari gallec, assassinat el 12 d'agost de 1975 per la policia franquista. Aquest any, les diferents activitats es concentraran en tres llocs significatius de la seva vida: Imo, on va néixer, va viure fins als 9 anys i està enterrat; Vigo, on es va criar i va començar la seva militància política i sindical i el Ferrol, on va caure abatut per les bales del feixisme espanyol.

En la nit de l'11 agost de 1975, la Brigada Polític Social més 300 efectius policials van voltar l'apartament clandestí en el qual es trobava el militant i dos companys. Moncho, que carregava un arma, els va facilitar la fugida durant el primer enfrontament, en el qual resulta ferit. Després d'hores de persecució pels carrers de Ferrol, la policia aconsegueix localitzar-ho. Reboiras fa front a l'enemic fortament armat amb metralletes i gasos lacrimogens. Amb tres bales en la seva esquena, mor dessagnat al portal n.º 27 del carrer A Terra.

Moncho Reboiras tenia 25 anys quan el van assassinar, tres mesos abans de la mort de Franco. El context polític que li va tocar viure en els anys setanta va estar marcat per la fi agònica de la dictadura, que va produir una forta inestabilitat econòmica, social i política, però que va mantenir intacte el seu aparell de criminalització i repressió. El poble gallec va respondre amb protestes populars massives a la reestructuració d'un sistema que incloïa retallades, explotació laboral i la fi de l'agricultura en favor d'una industrialització tardana.

En el món rural, els camperoles es van rebel·lar davant els intents de destrucció d'una manera de vida i una cultura: la campanya d'insubmissió contra les injustes quotes empresarials; les “guerres agràries” com la del sector làctic, o les mobilitzacions contra les expropiacions, com la d'As Encrobas. Fruit d'aquestes protestes van sorgir organitzacions i sindicats agraris. Les ciutats van experimentar un fort creixement de la classe obrera que va protagonitzar les vagues a Vigo, on van participar més de 30.000 persones, i Ferrol, on la policia va matar a dos treballadors, Amador i Daniel. Lluites obreres i camperoles que van desafiar la Dictadura de Franco i que van anar fortament reprimides.

Moncho Reboiras va destacar per la seva activa participació en l'agitada lluita polític-revolucionària contra la dictadura. En 1969, s'incorpora a la Union do Pobo Galego (UPG), organització nacionalista i marxista fundada en 1964, i ràpidament comença a assumir forts compromisos: al principi, li encarreguen l'articulació del Front Cultural amb el qual impulsa la defensa organitzada de la cultura i la llengua; per finalment, fer-li responsable de la creació d'un front armat que pogués acompanyar i enfortir la lluita d'alliberament nacional.

Com a militant obrer, la seva vivència de les dures condicions laborals de la classe treballadora li va portar a participar i organitzar les vagues de 1972 a Vigo i Ferrol, des de les quals va impulsar la construcció del moviment sindical gallec. Mentre que com internacionalista, va contribuir a la creació d'aliances amb Euskal Herria, Portugal, Irlanda o Veneçuela, valent-se de les estructures organitzatives dels exiliats gallecs.

Des de la seva mort, l'esquerra ha rendit durant aquests 40 anys el merescut homenatge a qui amb el seu exemple de lluita, lliurament i compromís per l'alliberament nacional del nostre País ha alimentat les lluites i l'organització de l'esquerra independentista gallega.

Per això, Moncho Reboiras viu en les lluites populars contra un Estat colonitzador que pretén la destrucció de la nostra cultura i la nostra llengua; que saqueja les nostres fonts de riquesa; que no permet el desenvolupament del nostre sistema productiu; que ens condemna a la desocupació, la precarietat, la pobresa o l'exili; que ens nega el dret a ser, a expressar-nos, a autogovernar-nos; que busca l'anul·lació de les nostres lluites i de la nostra memòria històrica.

Avui com ahir, el moviment independentista gallec segueix estant fortament perseguit, criminalitzat i reprimit per l'Estat espanyol. En l'actualitat, cinc militants estan preses i dispersades en presons espanyoles: quatre condemnades a penes entre 8 i 12 anys per delictes de terrorisme, i un altre a l'espera de judici. Des de Terra Alliberada ens vam sumar als homenatges en memòria de revolucionari gallec Moncho Reboiras, i en aquesta data tan emblemàtica volem recordar també als nostres companys Maria, Antom, Edu, Raul i Teto, els qui seguint l'exemple de Moncho, mantenen intacte el seu compromís amb la causa independentista gallega. Amb dignitat i enteresa enfronten la presó, la tortura, la dispersió a milers de quilòmetres de les seves cases, famílies, amics, i un règim d'aïllament que pretén anul·lar-los com a persones i subjectes polítics.