dimecres, 28 de juliol del 2010

L2: itinerari dels espais de la Guerra Civil a Vallbona de les Monges


Dissabte, 7 d’agost
Ajuntament de Vallbona
Prat de la Riba, 3 a Vallbona de les Monges

Davant l’imminent arribada de l’exèrcit franquista a Catalunya, a principis de l’any 1938, l’exèrcit de la República projectà una línia fortificada (anomenada L-2) que dividia el país de nord a sud i passava per les comarques de l’Alt Urgell, la Noguera, Segarra, Urgell, Conca de Barberà, Baix Camp i Tarragonès. L'Ajuntament de Vallbona de les Monges i el Consell Comarcal de l'Urgell, amb el suport del Memorial Democràtic, han recuperat un itinerari que senyalitza i explica al visitant les més de vint restes patrimonials (búnquers, nius de metralladores, galeries cobertes...) d’aquesta línia que constitueix un exemple de l’enginyeria militar republicana. Aquest itinerari és el segon projecte de recuperació d’un espai memorial que s’ha dut a terme a la comarca de l’Urgell. El primer espai que es va recuperar va ser el refugi antiaeri de l’església de Santa Maria d’Agramunt, on el visitant pot trobar una mostra permanent dedicada als bombardejos sobre la població i la construcció de refugis antiaeris per part de la Junta de Defensa Passiva.

'Bombardeigs a les centrals hidroelèctriques (1937 - 1938)', a Llavorsí (Lleida)


Del 26 de juliol al 16 d’agost

Centre cívic La Farga, 16 baixos, Llavorsí

Horaris: dilluns, dimecres i dijous de 19 a 21 h. Dissabte i diumenge de 18 a 20 h.

Del 26 de juliol al 16 d’agost es podrà veure al centre cívic de Llavorsí una mostra dedicada als bombardejos de les centrals hidroelèctriques del Pirineu.

Les centrals hidroelèctriques del Pirineu foren bombardejades repetidament per l’exèrcit franquista amb l’objectiu de tallar el subministrament del fluït elèctric a les fàbriques de la província de Barcelona ubicades a la zona republicana. La importància estratègica de les centrals per als objectius de l’exèrcit franquista va afavorir el fustigament constant a aquests centres de producció. Aquesta exposició pretén abordar quatre àrees temàtiques que es desenvoluparan en un format cronològic. A partir d’aquestes àrees estructurals es farà una breu introducció als antecedents de la construcció i explotació de les centrals hidroelèctriques. De forma més àmplia es tractarà la importància estratègica de les centrals i les conseqüències dels bombardejos. Finalment, en l’últim apartat es pretén recollir el testimoni d’algunes de les persones que van viure els esdeveniments.

dimarts, 20 de juliol del 2010

Cinema a la fresca a la Festa Major de Poble Sec




Tierra y libertad de Ken Loach

Plaça Santa Madrona, dimecres dia 21 de Juliol a les 21.30h.

Organitza: Ateneu Rebel

dilluns, 19 de juliol del 2010

Actes del 70 anys de la mort del President Lluís Companys. Informació Viatge a La Baule 12-15 agost 2010


Acte a La Baule en homenatge a Lluis Companys on va ser detingut el 13 d'agost de 1940. Informació del viatge (12-15 agost 2010)

Premeu (llegir més) i trobereu un arxiu adjunt amb tota la informació per anar al viatge organitzat o per reservar l'hotel, si hi aneu pel vostre compte.

Si us plau poseu-vos en contacte amb :

Viatges Exotis s.l. G.C. 721.
Casp 47 pral 1a. 08010 Barcelona - Tel. 93·4126399 Fax 93 412 14 28


PROGRAMA VIATGE A LA BAULE

Dates : del 12 al 15.08.10

-Dia 12: Barcelona – Nantes

Sortida de matinada en autocar. Aturades técniques durant el viatge (dinar lliure) i arribada al hotel a Nantes.

Sopar i allotjament a l´hotel.


-Dia 13: Nantes – La Baule – Nantes

Esmorzar a l´hotel i sortida cap a La Baule. Per la tarda, retorn al hotel a Nantes.

Sopar i allotjament a l´hotel.


-Dia 14: Nantes – Burdeus

Esmorzar i sortida cap a Burdeus. Arribada a l´hotel i tarda lliure. Allotjament a l´hotel.


-Dia 15: Burdeus – Barcelona

Esmorzar i sortida cap a Barcelona. Aturades técniques durant el viatge (dinar lliure).

Arribada a Barcelona, fi dels serveis.


Preu per persona en habitació doble 349 €
Suplement individual 66 €


Aquest preu inclou:

Autocar climatitzat per efectuar aquest programa

2 xofers el primer día i 1 xofer per la resta del programa

2 nits hotel 3* en mitja pensió a Nantes

1 nit hotel 3* en allotjament i esmorzar a Burdeus

Assegurança de viatge i cancel•lació

No s´inclouen begudes als sopars.

--------------------------------------------------------------------

Enguany farà setanta anys de l'afusellament del President Lluís Companys i Jové a Montjuïc. Pel número "rodó" que significa i també per la incapacitat, encara, de l'Estat espanyol i dels nostres polítics de fer-li justícia tot anul.lant-li jurídicament la seva sentència a mort -com fa tants anys que reclamem- la Comissió de la Dignitat pensa realitzar una sèrie d'actes per recordar els fets ocorreguts amb tres actes. Però aquí, bàsicament us en volem parlar d'un, que es farà a Bretanya el 13 d'agost.

Com molts deveu saber, el 13 d'agost va ser detingut a La Baule el President per la policia militar nazi l'any 1940. Hi pensem realitzar un senzill però emotiu acte amb la col.locació d'una placa en la casa on fou detingut. Per fer aquest homenatge estem en contacte amb les administracions francesa i catalana per acabar de perfilar el protocol etc. I també estem dissenyant un viatge (vegeu flyer aompanyant) que sortirà de Barcelona el dijous 12 i tornarà el dia 15: viatge de Barcelona a Nantes el dia 12 d'agost, el dia 13 acte a La Baule, dia 14 de Nantes a Burdeus visita el fort Hâ on va estar detingut Companys en ser traslladat de París a Irun. Tarda lliure a Burdeus on s'hi farà nit i viatge de tornada a Barcelona el dia 15.

(Posteriorment farem un altre acte a l'ex-DGS de Madrid (actual Presidència C.A.M.) si ens deixen -estem en tractes amb la C.A. de Madrid- i a Barcelona (segur), acte del qual no podem avançar gaires detalls de moment més enllà d'apuntar-vos que si surt com tenim previst serà espectacular. El significat que volem donar a aquests actes és de reivindicació de la figura del President des de la denúncia per la negació de l'actual règim espanyol a anul.lar judicialment la seva sentència a mort, com ha denunicat en un brillant article el professor Joan B. Culla que incloem al final d'aquesta nota).

A part d'això, volíem que col.laboréssiu en tres sentits:

1) Amb l'adhesió vostra (o de la vostra organització) a aquests actes.

2) Amb la presència vostra (o dels vostres adherits o socis) a l'acte de Le Baule en una magnífica excursió organitzada que s'hi farà.

3) Amb la publicitació d'aquestes consignes entre tota les associacions i persones a qui pugui interessar.


Rebeu una cordial salutació,

Toni Strubell i Trueta i Pep Cruanyes i Tor
Pel Secretariat de la Comissió de la Dignitat.

envieu respostes a: secretariat@comissiodeladignitat.cat  
mòbil 625370661 o 665727329

......................................................................................................

Diàleg. Joan B. Culla

Companys, encara

S’han escolat setanta anys des de la seva ignominiosa execució als fossars del castell de Montjuïc; n’han transcorregut trenta-cinc des de la mort del dictador que decidí fer-lo afusellar, i en fa trenta-tres del restabliment de la Generalitat que ell presidí en les hores més difícils i tràgiques. I, tanmateix, el dossier Companys encara resta obert, pendent de resolució.

Per fer justícia a Lluís Companys i a totes les altres víctimes de la repressió franquista hi havia un procediment senzill i segur. És el que va adoptar l’Alemanya reunificada amb la llei del 25 d’agost de 1998 “sobre l’anul·lació de les sentències nacionalsocialistes injustes dictades pels òrgans de la justícia penal”. “Aquesta llei –estableix el seu article 1.1– anul·la les resolucions condemnatòries posteriors al 30 de gener de 1933 que, en violació de les idees més elementals de la justícia, van ser dictades per motius polítics, militars, racistes, religiosos o ideològics per tal d’imposar o preservar el règim injust dels nacionalsocialistes. Se sobreseuran els procediments en què es basen aquestes resolucions”.

Quan, l’any 2005, el govern espanyol presidit per José Luis Rodríguez Zapatero posà en marxa l’elaboració de la coneguda com a Ley de la Memoria Histórica, aquesta hauria pogut seguir el model alemany. De fet, és el que van demanar els corrents polítics que més havien sofert a mans de la dictadura: Esquerra Republicana de Catalunya i Izquierda Unida-Iniciativa. El grup parlamentari d’IU-ICV, en concret, presentà una proposició de llei que, en la seva exposició de motius, declarava “fundamental promover la declaración de nulidad, por vicios radicales de fondo y forma, de cuantas resoluciones y sentencias se dictaron por el aparato represor del franquismo” (Boletín Oficial de las Cortes Generales. Congrés de Diputats, 2 de desembre de 2005, n. 218-1).

El PSOE, però, s’hi negà en rodó, amb l’argument que anul·lar les sentències faria esclatar tot l’entramat jurídic teixit durant quatre dècades de dictadura. En aquells moments, els socialistes agitaren el temor a una improbable allau de querelles i demandes d’indemnització de les famílies dels represaliats. Sospito que va pesar més la pressió d’unes altes instàncies judicials farcides –com és encara avui prou notori– d’hereus biològics o ideològics del franquisme, als quals els resulta insuportable admetre que ells, i els seus progenitors o mestres, van servir a una pseudojustícia criminal i facciosa.

Així, doncs, la llei dita de la Memoria Histórica del desembre de 2007 entrà en vigor sense conseqüències jurídiques sobre les sentències franquistes, sense capacitat per revocar-les. Tan sols, en els terrenys simbòlic i moral, se’n declarava el caràcter “injust” i “il·legítim”, conceptes que no són en absolut sinònims de “nul” i “il·legal”. Acollida amb lògica insatisfacció per diversos partits, historiadors i juristes, aquella llei només deixava als qui volguessin anul·lar les condemnes dels consells de guerra i altres tribunals d’excepció un camí: el recurs extraordinari de revisió davant del Tribunal Suprem. Que no era un camí planer ho demostraven els fracassos de les germanes de Salvador Puig Antich o dels familiars del líder i ministre cenetista Joan Peiró en els respectius intents de veure revocades les penes capitals contra els seus parents. Però és el camí pel qual la Generalitat decidí de portar el cas Companys, amb gran protagonisme del conseller d’Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, i involucrant-hi la néta del president afusellat, Maria Lluïsa Gally.

I bé, a finals de la setmana passada vàrem saber que el Tribunal Suprem no tindrà ocasió de pronunciar-se sobre la demanda de nul·litat de la condemna a Companys. Segurament a fi d’estalviar-li al Suprem el tràngol d’una resolució negativa, la Junta de Fiscals de Sala del mateix Tribunal decidí que era “improcedente” tramitar el recurs de revisió de la sentència d’octubre de 1940, perquè aquella i les altres condemnes “son nulas de pleno derecho por aplicación directa” de la llei de la Memoria Histórica. Que la fiscalia, sota dependència orgànica del govern espanyol, actuï en sintonia amb els interessos d’aquest i amb les tesis del PSOE resulta comprensible. Ara, que els subordinats del senyor Conde Pumpido menteixin sense pudor ja no és acceptable: la simple lectura de la llei esmentada (Boletín Oficial del Estado, 27-12-2007), factible a través d’Internet, evidencia que el text estableix “el carácter radicalmente injusto” d’unes condemnes “ilegítimas”, però no les declara ni nul·les ni il·legals.

Més insòlites encara són algunes reaccions polítiques al joc de mans, al subterfugi jurídico-conceptual dels fiscals. ¿Com pot el president Montilla declarar-se “satisfet” de tancar el cas Companys gràcies a la llei de 2007, quan va ser el seu mateix govern el que, considerant aquella llei insuficient, activà el recurs davant del Suprem l’octubre de 2009? ¿Com ha pogut afirmar Joan Saura que el passat dijous era “un gran dia per a Catalunya”? Si Iniciativa proposà incloure en la llei de la Memoria Histórica un article que deia “Se declara la nulidad de pleno derecho de las sentencias condenatorias dictadas por los consejos de guerra, en procedimientos sumarísimos, durante el período comprendido entre el 18 de julio de 1936 y el 20 de noviembre de 1975…”, i no se’n va sortir, ¿com pot ara el conseller empassar-se que aquella llei aigualida anul·la la condemna a mort de Lluís Companys?

En resum: ja pot la Generalitat retre cada 15 d’octubre sentits homenatges institucionals al president màrtir; ja poden els municipis catalans haver-li erigit desenes de monuments i dedicat centenars de carrers o places. L’únic president d’un país europeu assassinat pel feixisme seguirà essent, per al sistema judicial espanyol, culpable de rebel·lió, reu de pena de mort: un delinqüent.

divendres, 16 de juliol del 2010

Informació sobre " preparando el 26". Celebració de "Siempre es 26" a Terrassa el 24 de Juliol



PREPARANDO EL 26
 
El 24 de juliol, en la ciutat de Terrassa, se celebrés la festa pel 26 de juliol. 

Organizada pel casal D'amistat catalano-cubà de Terrassa i defensem Cuba.
Properament, s'enviarà a tothom el programa, (xerrada sobre la guerra mediàtica a Cuba, sopar cubà, musica en directe amb orquestra, exposicions i bar amb mojitos i daiquiris)

Ara sol·licitem:

· Aquelles entitats que tinguin carpes i no vagin a participar a posar stand en la festa, que l'aportin per al muntatge de la Festa ; es recomana tenir-la identificada amb el nom de la seva entitat per a evitar perdudes. Notificar-lo a defensemcuba@gmail/.com

· Es necessita saber ho mes aviat possible quantes persones estaran disposades per al muntatge i desmuntatge de la festa. El començament del muntatge és el 24 a les 10:00 h. Menjarem tots junts allí. Contestar a defensemcuba@gmail/.com

· Per a saber quantes entitats volen posar stand en la festa han de confirmar-lo al company Constantino en el correu : a.t.cubaboyeros@hotmail.com  

Saps que hi ha 5 cubans presos als EUA per lluitar contra el terrorisme?



Celebració de "Siempre es 26" en Terrassa el 24 de Juliol.


Ticket per al sopar, 10 euros. Compra'l abans del dia 22 de Juliol!
 
  Programa:


Nueva reunión de la coordinadora republicana. 24 de Julio a las 18:30h



Desconvocada fins a nova data

Convocatoria de la nueva Coordinación Republicana, para el próximo 24 de JULIO a las 18:30h en el casal de Joves de la Guineueta.

Doy la bienvenida a esas organizaciones nuevas que estan interesadas en este nuevo projecto republicano, por favor, pasar esta convocatoria a todas esas asociaciones o grupos sociales que pueden estar interesados en el tema.

Sé que algunos compañeros no podrán venir por motivos de otros actos y demás. NECESITO que cada uno CONFIRME la asistencia a esta reunión. Somos republicanos pero serios. Dependiendo de las confirmaciones se mirará de cambiar de día.

El orden del día mínimo (está sujeto a cambios y propuestas), será el siguiente:

- Enmiendas y aprobación de la ultima acta. (por si alguien no la tiene la paso en este mismo mail)
- Creación de las "secretarias".
- Próximas propuestas organizativas y propagandisticas.

De paso, os comento que el próximo día 10 de Julio, a las 18:30h (en los jardinets de Grácia) comenzará la manifestación por el derecho a escoger de las nacionalidades. Varios compañeros iremos con nuestras banderas republicanas. Avisar para hacer un bloque republicano.

Tenemos la posibilidad de abrir un camino justo y con un acento republicano.
No lo desperdiciemos.

Salut y ánimo.

Atles de la Guerra Civil a Catalunya



Dimecres, 21 de juliol, a les 19 h
Espai Memorial Democràtic (Via Laietana, 69)

El secretari de Relacions Institucionals i Participació, Josep Vendrell, i el director del Memorial Democràtic, Miquel Caminal, es complauen a convidar-vos a la presentació de l''Atles de la Guerra Civil a Catalunya', d'Antoni Segura, Joan Villarroya i Víctor Hurtado.

Publicat per Edicions DAU i el Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat i la Diputació de Barcelona, l'atles explica la Guerra Civil en més de 400 mapes.

La presentació de l'obra, amb la presència dels autors i editors, se celebrarà el dimecres 21 de juliol, a les 19 h, a l'Espai Memorial Democràtic (Via Laietana, 69)

Ofrena de flors al Camp de la Bota el dissabte 17 de juliol

Monument en el Camp de la Bota en Sant Adrià


Companys,

Aquesta vegada em comunico amb vosaltres com l'Associació "Fil Roig", però demanar-vos la vostra assistència en el marc de la Festa del PSUC el dissabte 17, a participar a l'ofrena de flors que Fil Roig fem als afusellats al Camp de la Bota, que es realitzarà a les 10,30 del matí.

Comptarem amb la presència del Company Jaume Botey coneixedor bé dels fets ocorreguts al Camp de la Bota, Jaume és nascut al Poble Nou i de petit amb la seva família es va traslladar a viure a la Mina, on tota la seva vida ha treballat i continua el seu treball per la dignitat de les persones que hi vivien i viun i coneixedor de primera mà les atrocitats que hi passaven.

El punt de trobada per a després desplaçar-nos tots junts al Camp de la Bota és a l'entrada del Fòrum a les 10,30 del matí.

Després de l'ofrena anirem tots junts a la Festa on Jaume juntament amb dos companys ciutadans de la Mina ens exposaran la realitat d'aquest barri tant dels temps passats com dels actuals. Us recordo que la festa es fa la Barri de la Mina a Sant Adrià.

Faig una crida a tots per iniciar la festa amb aquest petit record a tots els Republicans y ciutadans d'aquesta ciudat que vilment van afusellà fins l'any 1953 amb tota impunitat en aquest racó de Barcelona.

Carme Conill
FIL ROIG

dijous, 15 de juliol del 2010

La Democràcia i la Justícia espanyola


Quan encara no s’havia aprovat la mal anomenada Llei de la Memòria Històrica 52/2007 de 27 de desembre, la Mesa de Catalunya d’associacions memorialistes, vàrem demanar als diferents grups parlamentaris catalans, que des de el Parlament de Catalunya es reclamés al Govern espanyol l’anul•lació dels judicis sumaríssims militars, uns ens contestaran que ja ens donarien la resposta, però mai la tinguérem i altres de que no volien fer el ridícul, la realitat va ésser de que només trobarem indiferència política.

Després de varis anys, concretament el 2 d’octubre de 2008, el ple del Parlament de Catalunya adoptà la Resolució de vindicació del President Lluís Companya i Jover, en la qual s’instava al Govern de la Generalitat, a fer el que sigui necessari jurídicament i políticament per aconseguir reparar el seu honor i l’anul•lació del seu il•legal judici, tenint en compte la condició d’il•legitimitat del tribunals franquistes, tal com els declara la covarda i vergonyant Llei de la Memòria Històrica.

El dia 13 d’octubre de 2008, la senyora Maria Lluïsa Gally, néta del President Companys, va lliurar al Ministeri de Justícia la sol•licitud per aconseguir la DECLARACIÓ DE REPARACIÓ I RECONEIXEMENT PERSONAL del seu avi, d’acord amb l’article 4 de la Llei 52/2007, que no té cap valor jurídic ni patrimonial, només és un reconeixement simbòlicament moral, el qual no el necessitava, al igual que la resta de republicans assassinats, que mai han perdut la moral ni la dignitat per part dels seus familiars, i demanar aquella DECLARACIÓ, creiem que és una humiliació més que se’ns fa per llei en plena democràcia, naturalment va estar mal assessorada, així se li va dir personalment el dia 15 d’octubre de 2008, quan la saludarem en el Fossar de la Pedrera.

Però el Govern de la Generalitat s’ho va pensar molt, no tenia presa, va tardar un any a posar en marxa la resolució del Parlament, concretament en la sessió celebrada el dia 15 d’octubre de 2009, va prendre l’acord d’instar al Fiscal General de l’Estat, mitjançant la intervenció de la Fiscalia Superior de Catalunya, de plantejar d’ofici davant del Tribunal Suprem, un recurs de revisió per aconseguir l’anul•lació de la sentència dictada pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona amb data 13 de desembre de 1939 i de la sentència dictada pel Consell de Guerra d’Oficials Generals realitzada també a Barcelona el dia 14 d’octubre de 1940, que condemnava a la pena de mort al President Lluís Companys i Jover i que va ser executada el 15 d’octubre de 1940 en el Fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc.

El passat 5 d’abril, el FISCAL GENERAL DE L’ESTAT, en resposta al recurs de revisió presentat per la Generalitat, en el que es demanava l’anul•lació del Consell de Guerra que va condemnar a mort el President Lluís Companys, va resoldre no admetre’l a tràmit d’acord amb la Llei de la Memòria Històrica, interpretant que les sentències són inexistents i nul•les de ple dret, sense que hi hagi actualment aparença alguna de legalitat o validesa de les mateixes, al haver estat expulsades de l’ordenament jurídic, resultant legalment improcedent per manca de objecte, la interposició del recurs de revisió davant del Tribunal Suprem, però la sentencia continua estant vigent, igual que les dels altres republicans assassinats.

El Fiscal General de l’Estat, en el context de la seva resolució té la gosadia de fer un estudi de dret comparat, amb altres països del nostre entorn, com Alemanya i Austria que per Llei aprovada pels seus Parlaments anul•là en bloc totes les sentències dictades durant l’època nacionalsocialista, sense necessitat d’un examen de cada cas concret i la Fiscalia era l’òrgan d’expedir el corresponent certificat d’anul•lació, la qual cosa no succeeix a Espanya amb la Llei de la Memòria Històrica, aquesta no anul•la els judicis sumaríssims militars dictats per aquells criminals tribunals militars il•legals, només els declara injustos per il•legítims i no nuls per il•legals.

El Ministeri de Justícia es contradiu amb la Fiscalia General, ja que es nega amb tota rotunditat certificar l’anul•lació de ple dret, només facilita a qui ho demani i prèvia la presentació d’una sèrie de documents, una DECLARACIÓ DE BONA CONDUCTA, que no té cap valor jurídic ni patrimonial, la qual cosa mostra la manca de professionalitat i d’escrúpols del Fiscal General, doncs, la seva resolució és un engany més de les institucions estatals, amb el consentiment del Govern espanyol.

El Fiscal General de l’Estat, ha dictat una resolució totalment contrària a dret, atrevint-se a comparar-ho amb el que han fet altres països, la qual cosa podem considerar una veritable fal•làcia, una burla i un escarni per tots els ciutadans que fórem represaliats pel franquisme, és vergonyós que després de trenta-cinc anys de la mort del dictador i criminal de guerra el general Franco i trenta-tres de la instauració de la suposada democràcia, se’ns continuí negant la rehabilitació jurídica dels nostres familiars.

És indignant però si ho pensem i raonem detingudament, arribem a la conclusió de que el Fiscal General de l’Estat, no ho podia fer-ho d’altre manera, tenint en compte de que a proposta del Govern de l’Estat, les Corts Generals van aprovar per covardia política la descafeïnada Llei de la Memòria Històrica, amb els vots de tots els grups parlamentaris, excepte ERC i el PP, per raons molt diferents, que nega l’anul•lació dels judicis sumaríssims militars, malgrat ser dictats per uns tribunals militars il•legals.

Després de la vergonyant fal•làcia dictada pel Fiscal General de l’Estat, negant-se a admetre el recurs de revisió del President Lluis Companys i el silenci del Govern Espanyol, preguntem a la Generalitat de Catalunya, quines mesures politiques i jurídiques està prenent per activar que sigui anul•lat el seu judici i els de la resta de republicans assassinats?

Aquest és el deute que té pendent l’actual democràcia envers tots els represaliats pel franquisme, sent-ne totalment responsables tots els Governs democràtics espanyols, i també dels diferents Governs de la Generalitat de Catalunya, per la tolerància i manca de sensibilitat que han demostrat en el transcurs de tots aquets anys, constatant que no han tingut la voluntat política ferma ni ganes en voler resoldre el problema, per tancar les ferides de totes les famílies a les que se’ls va arrabassar el pare, l’avi o el germà per defensar la legalitat constitucional de la República.

Quan sentim algun polític que diu públicament que Espanya està gaudint del període més llarg de pau i benestar de la seva història democràtica, ens sentim ofesos, doncs, és molt possible que el pregoner de tan dissortades paraules, els seus orígens deuen ser franquistes o bé és un panxa contenta i s’oblida de les famílies que patiren la cruel repressió i no han estat rehabilitades, malgrat aquesta suposada pau i benestar.

Enguany serà el 70è aniversari de l’assassinat del President Lluís Companys, en tots els trenta-cinc de democràcia, Catalunya ni les seves institucions s’han dignat a tributar-li un homenatge nacional, vergonya per un país que vol ser una nació i poder decidir per ella mateixa.

Ha estat molt sorprenen el fet que ha tingut més ressonància política i social, l’acceptació per part del Tribunal Suprem de les denuncies d’origen feixista contra el jutge Garzón per prevaricació, en haver volgut investigar els crims de franquisme i la recent mobilització per l’Estatut; què la resolució dictada pel Fiscal General de l’Estat, negant l’acceptació del recurs de revisió del judici militar il•legal del President màrtir Lluís Companys.

Els republicans assassinats per defensar la legalitat constitucional de la República, han estat condemnats dues vegades, la primera, durant la repressió de la sagnant dictadura del criminal de guerra el general Franco, amb la benedicció i consentiment de l’església catòlica, i la segona, per l’actual i suposada democràcia. Aquesta segona és molt més dura pels que teníem l’esperança d‘aconseguir la rehabilitació jurídica dels nostres familiars.

Pere Fortuny i Velázquez
President

ASSOCIACIÓ PRO – MEMÒRIA ALS IMMOLATS PER LA LLIBERTAT A CATALUNYA. (16 de juliol de 2010).

divendres, 9 de juliol del 2010

El Memorial Democràtic, amb l’Estatut



08 de juliol de 2010

La lluita per la democràcia i l’autogovern de Catalunya forma part de l’ideari del Memorial Democràtic. Ho recorda el director del Memorial Democràtic, Miquel Caminal, en un editorial titulat “Volem tot l’Estatut”, que secunda la convocatòria de manifestació, el 10 de juliol, per manifestar un cop més els drets democràtics, que Catalunya és una nació i que no renuncia ni renunciarà al dret dels pobles a l’autodeterminació.

D'acord amb la llei del Parlament que el va crear, i sense impedir la seva projecció contemporània, el Memorial Democràtic centra la seva activitat en l'etapa 1931-1980, un període històric que inclou la reflexió sobre la reivindicació i consecució de dos estatuts: el de Núria, durant la Segona República, i el de Sau, durant la transició, aprovats respectivament el 1932 i el 1979.

En coherència, i després de que el Tribunal Constitucional hagi retallat ara el nou Estatut votat pel poble de Catalunya el 2006, el Memorial Democràtic es posa al costat de les institucions i entitats que convoquen la ciutadania a manifestar-se a Barcelona, el dissabte 10 de juliol (18.00 hores, passeig de Gràcia-Diagonal).


Més informació


divendres, 2 de juliol del 2010

Convocatoria represaliats TOP 6 de juliol


PROU D’IMPUNITAT!

Benvolgudes i benvolguts,

En el marc del 30 aniversari de la legalització de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics Antifranquistes, i per encàrrec de la junta Directiva, una comissió de l’associació, estem preparant un seguit d’activitats pels propers mesos que tenen com a objectiu alçar la veu contra l’oblit, denunciar les actituds i complicitats, avui, de diferents tribunals amb el règim franquista, i lluitar contra la impunitat.

En aquest sentit volem vindicar (a més a més de la memòria dels lluitadors i lluitadores de diferents generacions) el valor de la lluita i el compromís de les generacions més properes, la dels anys 60 i 70, la generació que va plantar cara als instruments repressius del règim, com el TOP (més de 50.600 persones processades de 1963 al 1977), reivindicant els valors democràtics. Una actitud conscient de lluita contra la dictadura (assumint els riscos de la militància antifranquista), una revolta en la que van participar de forma generosa i solidària milers de persones procedents del moviment obrer, del món universitari, de la cultura, dels diferents moviments veïnals i associatius, que cal recordar avui (a on la pervivència d’importants dèficits democràtics es prou evident), per tal d’aprofundir i consolidar en la cultura democràtica de la nostra societat.

El fil conductor de les diferents activitats programades pretenen impulsar un moviment de totes les persones perseguides, sancionades i repressaliades per la dictadura, per tal que es declarin il·legítims tots els tribunals franquistes (Consells de guerra, Tribunal de Orden Público, el TOP), i en conseqüència s’anul·lin totes les sentències, dictades naturalment per tribunals il·legítims, i denunciant la tortura generalitzada inherent a les sentències. Aquest dies hem vist, estorats, com és de llarga la influència de les organitzacions franquistes a nivell d’Estat, i la seva capacitat de maniobra per subvertir la lluita de la memòria democràtica.

Dimarts 6 de Juliol a las 19h es presenta Generació TOP, que aplega als expresos politics dels anys 60 y 70 jutjats pel Tribunal d’Ordre d’Públic. L’acte es fará al Museu d’Historia de Catalunya (Plaç de Pau Vila, 3),per tal de compartir els objectius enunciats, i el calendari d’accions (roda de premsa, acte central, altres iniciatives jurídiques) previst. I, òbviament per compartir informacions d’iniciatives similars i coincidents (altres associacions memorialistes) i recollir noves aportacions i suggeriments.

Els organitzadors d’aquesta trobada, entre els quals jo em compto, hem pensat en una trobada de persones de diferents sectors “afectats” pel TOP, una reunió de treball molt operativa, a on la teva presència i participació segur que serà de gran interès. Després, les persones que ho vulguin podem compartir xerrameca a la mateixa terrassa del Museu.

Et prego en confirmis la teva disponibilitat i que ens reportis opinions al respecte (en aquest correu electrònic) si ho estimes convenient. També t’agrairé em facis arribar el correu de persones que consideris poden estar interessades en aquesta iniciativa.

“Comissió generació TOP”

Associació Catalana d’Expresos Polítics, maig 2010