diumenge, 30 de juny del 2013

El Parlament català demana la "nul·litat de ple dret" del judici a Lluís Companys


Barcelonna, 26 Juny (EUROPAPRESS) - Traducció Estació Collserola
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres amb els vots de tots els grups menys del PP i C's instar al Govern a iniciar les accions necessàries per a aconseguir la "nul·litat de ple dret" del judici a l'expresident de la Generalitat Lluís Companys, judici pel qual va ser afusellat. 

Ho ha aprovat la Comissió d'Assumptes Institucionals a proposta de ERC, el diputat de la qual, Pere Bosch, ha criticat que la Llei de Memòria Històrica aprovada pel congrés no aconsegueix, al seu judici, reparar amb plenitud la memòria de les víctimes de consells de guerra i altres tribunals militars. 

La proposta de resolució també recull la necessitat de fer canvis legislatius per a aconseguir la mateixa nul·litat a tots els procediment judicials "de la dictadura franquista contra els catalans i catalanes que van defensar els valors de la llibertat i la democràcia".

dijous, 27 de juny del 2013

Desena Ofensiva contra l'oblit

Foto agraïment a les persones que financem la placa als dos maquis anònims
 
Notícies del Front 25/6/13
Els dies 8 i 9 de juny es va dur a terme, a cavall de les comarques de l’Anoia i la Segarra la Desena ofensiva contra l’oblit, és a dir l’anual marxa d’homenatge als maquis que organitzen les companyes d’A les Trinxeres, el col·lectiu punk llibertari de Ponent. 
 
Per als qui heu participat algun any d’aquestes “Ofensives contra l’oblit” no diré res de nou quan afirmo que al menys un cop a la vida s’ha de participar en aquesta activitat. La germanor, la fraternitat, que s’hi respira s’ha de tastar, el respecte, les ganes de conèixer i de compartir, l’intercanvi generacional, s’ha de gaudir. I any rere any ens adonem de que som diverses les generacions engrescades en la recuperació de la memòria, que som persones d’arreu (habitualment hi participa gent molt allunyada de Catalunya) i que són moltes les copses per descobrir. 

Darrerament, a més, els actes que conformen les activitat anuals de la “Marxa” es multipliquen: els companys dels col·lectius Mala Herba i Mai Més de Cerdanyola, han muntat aquest juny la tercera marxa per Collserola, un grupet d’amics s’han afegit enguany amb un cap de setmana per l’Empordà que es va realitzar el mes de març, ells s’hi afegeixen a les ja habituals trobades al cementiri de Sant Celoni, al gener, o al lloc on va ser assassinat en Facerias l’agost... 

La Desena ofensiva va començar a Pujalt on es va visitar el Memorial de l’Exèrcit Popular, situat en un espai que va servir com a lloc d’entrenament dels membres de l’Exèrcit  abans de marxar al front, el matí amenaçava tempesta continuada però finalment va escampar i va permetre que, en dos torns, es realitzés la ruta comentada. Després, al migdia, ens vàrem desplaçar cap a Gàver on tothom va dinar a l’entorn de la font del riu Sió i on, ja més relaxadament, vàrem poder saludar a vells companys així com donar la benvinguda a alguns triganers que no havien acudit a la trobada del matí. Tot havent dinat es va realitzar la curta excursió fins al cementiri de la població, dalt de la muntanya, on hi ha les restes de companys, membres del maquis, anònims, que van ser assassinats durant els anys quaranta als voltants del poble. 

Aquell va ser un dels moments més emotius del cap de setmana, quan, després de la introducció realitzada pels historiadors Jordi Oliva i Ferran Sánchez,  es va descobrir el descomunal monòlit realitzat en homenatge als dos companys gràcies a les aportacions voluntàries d’un bon grapat de persones i col·lectius. No són necessàries les paraules, mireu la fotografia i quedeu-vos bocabadats... Aquesta és la mena d’activitats que organitzen i fan possible els membres d’aquest grupet de punks desarrapats d’aquests pobles de mala mort i solana de ponent del territori... 
 
El xàfec va acabar arribant i provocà la desbandada fins arribar a la casa de colònies de Veciana on ens hi vàrem refugiar i continuar les activitats... allà hi vàrem gaudir e l’actuació musical d’en Jaume Arnella i posteriorment de la presentació del llibre “El Duende del maquis” amb la presència del seu autor, en Jaume Serra. Un cop sopats, i un cop petada la xerradeta, els més agosarats van gaudir de les actuacions dels conjunts Adult Tarat i Harlock juntament amb una jam session amb membres de Los Moulineros, el grup francès que havia d’actuar però que per la malaltia d’un dels seus membres no ho va poder fer de forma oficial. De totes formes, tot i aquest entrebanc, ens consta que alguns dels organitzadors no van utilitzar gaire el llit aquella nit encara que vàrem trobar a faltar l’esquellot d’en Kamilo que ens donés la benvinguda al nou dia. 

Diumenge al matí les activitats continuaren. Els companys d’A les trinxeres van passar un recull d’imatges de les anteriors Ofensives contra l’oblit que volen ser el tret de sortida per un futur DVD i es va presentar el Grup d’Estudis Llibertaris Els Oblidats, projecte de recuperació de la memòria nascut a Mallorca. A la tarda es va inaugurar l'exposició sobre l’Agustín Rueda, amb presència de la seva germana i de la seva neboda, i posteriorment un servidor va presentar el llibre “Grups Autònoms”. Les jornades van finalitzar amb l’actuació poética  de  Curtis i Krònia, poetes de l’Hospitalet i membres del col·lectiu poètic Los Bio-lentos. 

Companys d’A les Trinxeres, gràcies per la vostra tasca i endavant en la recuperació de la memòria.
 

dilluns, 17 de juny del 2013

Primer torneig memorial Agustín Rueda


En el 35è aniversari del seu assassinat ni l'oblidem a ell ni la seva horitzontal forma d'entendre el futbol...

Contra el fútbol d'elit, compateix la pilota...

dimecres, 12 de juny del 2013

Homenatge a Jorge de Cabanyes i Mata (1876-1939), Coronel Republicà originari de Vilanova i la Geltrú

13/06/2013 de 19:00 h a 20:30 h
Lloc: Àrea de Patrimoni Comarcal (Consell Comarcal del Garraf)
Adreça: Carrer de la Masia Cabanyes, s/n
Descripció: 
A càrrec de Bàrbara Scuderi, Floren Dimas*, Neus Benavent i Oriol Pi de Cabanyes.
L'ASSOCIACIÓ GARRAF PER LA REPÚBLICA vol retre homenatge a aquest coronel.
“Durant el cop d'estat feixista del 18 de juliol de 1936, a Múrcia una complexa trama militar va estar a punt d'assolir el seu objectiu. El fracàs es degué a l'actuació d'improvisades milícies populars, però sobretot a la valenta determinació del coronel Jorge de Cabanyes Mata, que, comandant el Regiment d'Artilleria Lleugera nº6, i auxiliat per un reduït grup de fidels, va dissoldre el complot, no sense abans haver de superar una trepidant malla d'espionatge i traïció.

El coronel Cabanyes va ser afusellat pels vencedors en acabar la Guerra Civil, però gracies a ell, Múrcia fou durant la guerra un dels bastions mes actius de la reraguarda republicana.”

[* Floren Dimas, investigador de la República i la Guerra Civil.]

Accès lliure i gratuït
Organització:
Àrea de Patrimoni Comarcal (Consell Comarcal del Garraf)
Associació per la 3ª República de la Comarca del Garraf

dimarts, 11 de juny del 2013

III Homenatge Maquis a Cerdanyola 2013


Aquest juny tindrà lloc l'homenatge al grup de maquis llibertaris que van actuar a Cerdanyola del Vallès. El Maquis va ser un moviment de resistència armada al franquisme. Oblidats i menystinguts per la historiografia oficial, són molts els actes de caràcter popular que s'organitzen arreu del territori. En aquest cas farem memòria del grup, encapçalat per Josep Lluís Facerías, que va actuar a Cerdanyola del Vallès l'any 1950.

L'acte és també un memorial per Antoni Franquesa, membre del grup i assassinat per la Guàrdia Civil arrel de l'acció que van dur a terme a la vila de Cerdanyola.

L'homenatge començarà el divendres 14 de juny al Casal Popular i Cultural La Clau (c/Mare de Déu del Pilar, 43) a les 19h, amb la presentació dels actes, la projecció de Maquis a Catalunya: Josep Lluís Facerías i cafeta.

El dissabte 29 de juny tindrà lloc la marxa per Collserola, marxa comentada per conèixer l'existència d'aquest grup de maquis. La sortida serà a les 9h de la Biblioteca pública de Cerdanyola, al costat de l'estació de trens. La marxa acabarà a la Plaça Sant Ramon, on tindrà lloc un vermut popular a les 13h.

Coorganitzat pels col·lectius Mala Herba i Mai Més!
http://malaherbacerdanyola.wordpress.com/
http://maimes.cat

 Us esperem!

Mai Més! Cultura i memòria antifeixista
www.maimes.cat

dissabte, 8 de juny del 2013

Presentació del llibre: Trauma i transmissió


Trauma i transmissió. Efectes de la guerra del 36, la postguerra, la dictadura i la transició en la subjectivitat dels ciutadans 
 d’Anna Miñarro i Teresa Morandi
(compiladores)
que tindrà lloc el el dijous, dia 20 de juny a les 19:30 h.
al Teatre Nacional de Catalunya

Plaça de les Arts 1, 08013 Barcelona

Entrada Lliure

Hi intervindran:
Josep Clusa
President de la Fundació Congrés Català de Salut Mental,
Jordi Palou
Director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya
Salvador Foraster 
Xoroi edicions
Oriol Martí
Metge, psicoanalista
Anna Miñarro i Teresa Morandi
Compiladores

dijous, 6 de juny del 2013

Proposta de resolució de disconformitat amb l'aplicació de la Llei de Memòria


El proper dijous proper dia 13 de juny  a  partir de les 16.00 hores, a la Comissió de Justícia i Drets humans del Parlament de Catalunya, TORNAREM A  tractar de la Proposta de resolució presentada per ICV-EUIA

2.-de disconformitat amb l'aplicació de la Llei de l'Estat 52/2007, relativa a la memòria històrica. (Tram. 250-00310/10) [Proponent: ICV-EUiA  ; esmenes CiU (1)]

La sessió és pública, sols cal trucar al grup parlamentari d’ICV-EUiA o un altre grup per acreditar-vos.

Salvador Milà

Documental "No darse por vencido" Col·loqui amb Henri Belín, director

Dimarts 11/6 a les 21h
Sinopsi: Republicà exiliat a França des dels anys 60, Daniel Serrano lluita als seus 91 anys per rehabilitar la memòria del seu germà Eudaldo, tinent d’alcalde del Frente Popular a la Torre de Esteban Hambrán, a Toledo, afusellat el 1941.
Davant la negativa de l’ajuntament que, d’altra banda, també es nega a canviar els noms franquistes de carrers i edificis, Daniel decideix actuar pel seu compte.
La seva lluita es la d’un home sol que, malgrat la crisi ideològica del moment, els pactes de silenci i d’oblit que caracteritzen l’Espanya contemporània, ha decidit no donar-se per vençut.
No renuncia a les utopies que l’han forjat i, amb el seu exemple, obre una finestra d’esperança davant el que se’ns vol presentar com una fatalitat inevitable.

Acte sobre Nin al Parlament

Kaos - Pepe Gutiérrez-Álvarez -Juny 4, 2013
El proper 17 d'aquest, tindrà lloc un acte prou singular a la sala d'actes del Parlament de Catalunya. Aquest dia s'ofereix un "homenatge" a Andreu Nin gràcies a una iniciativa que ha estat recolzada per les quatre formacions d'esquerres amb representació parlamentària.

Ja fa una setmana que no queden "entrades" per al fòrum (200 persones) que admet el lloc. Presentarà l'acte Maria Teresa Carbonell, presidenta de la FAN catalana, i a continuació Pelai Pagès glossarà la vida de Nin, un militant i un intel · lectual de talla, que va dedicar la seva vida a la causa obrera i que va oferir la major contribució marxista sobre la qüestió nacional catalana. A continuació tindran la paraula els parlamentaris que s'apuntin, i ho han fet Oriol Jonqueras (ERC), Pere Navarro (PSC), IC-EUiA (Joan Herrera), i David Fernández (CUP). Després hi haurà intervencions dels sindicats majoritaris i minoritaris, de l'esquerra radical, així com d'activitats i entitats de tots els colors de l'esquerra. Aquesta iniciativa ha estat possible especialment per l'afany de David Compayon, parlamentari a les llistes d'IC-EUiA, membre del POR i de la FAN.

D'alguna manera, aquest esdeveniment és la demostració concloent que la batalla per Andreu Nin, que va començar el 16 de juny de 1937, ha estat guanyada pro els seus amics i defensors sense cap mena de dubte. En el curs d'aquesta batalla, els seus adversaris i detractors han anat minvant fins arribar a la total desaparició. Actualment, tot just algun "freakie" apostat a Internet o algun acadèmic sectari, s'atreveixen a legitiminar, encara que sigui ja parcialment, l'actuació de l'estalinisme. L'última i possiblement la més ridícula, ha estat la tractar d'establir un paral · lelisme entre l'assassinat de Nin i el d'Antonio Sesé, antic maurinista integrat al PSUC.

S'ha dit que la importància que ha pres el POUM, es deu a la destaqueu categoria de les seves principals líders (Raymond Carr). Però sabem que el POUM comptava amb una base d'implantació, i al juliol del 36 es trobava en plena expansió; havia mostrat la seva capacitat mobilitzadora i unificadora prèviament com "espina dorsal" de l'Aliança Obrera, portava una ofensiva crítica contra les polítiques del PSOE , la CNT i el PCE, i seguia defensant un programa de majoria obrera socialista en defensa d'una República democràtica i socialista.

També s'ha arribat a dir que el factor determinant va ser el segrest i mort de Nin. En reacció contra la cascada de documentació, pel · lícules, articles, etc., Hi ha qui ha comentat que podria semblar que Nin va ser el mort més important de la guerra civil. Potser no es tracti tant de comparar sinó d'explicar el perquè d'aquesta ressonància. Podem enumerar alguns aspectes: va ser acusat, segrestat i torturat per escenificar un procés com a Moscou, en què Nin hauria "cantat" a la manera de Zinoviev despullat de la seva personalitat, proclamant la veritat que era el cap de la "Cinquena Columna ", però en negar-se, va fer que aquest pla a hagués de ser rebutjat; la seva mort connecta amb la de molts altres, la del comunista austríac Kart Landau, la de l'anarquista Camilo Bernri, la del trotskista Edwin Wolf, etc; antecedeix i connecta amb l'assassinat de Lev Trotski tres anys després, i en mans de gairebé el mateix equip "professional". D'altra banda, la biografia de Nin (republicà federal, socialista, cenetista, bolxevic, quadre del KOMINTERN, trotskista, traductor de categoria, autor d'algunes obres teòriques valuoses, etc, no és la de qualsevol.

Crec que més que un factor són molts els factors. Va esmentar només un: el POUM segueix sent el partit comunista antiestalinista més important de la història social ... I com que ara hi ha un consens en el rebuig de l'estalinisme, aquest no és un petit mèrit.

Nin doncs va ser una víctima d'aquesta batalla del comunisme democràtic contra la seva deformació més grollera, una deformació que ha estat propera arruïnar l'ideal socialista.

dimecres, 5 de juny del 2013

X Ofensiva contra l’oblit - XVI Marxa-Homenatge als Maquis

8 i 9 de juny de 2013
Pujalt, Gàver i Veciana (La Segarra i l’Anoia)
Exèrcit Popular - Maquis - Grups Autònoms
- Dissabte, 8 de juny
Pujalt —Memorial de l’Exèrcit Popular—A partir de les 9:30 h rebuda dels i les participants.
10 h Inauguració de les jornades.
10.15 h Projecció i ruta comentada (2:30 h)
13 h Sortida cap a Gàver.
13.30 h Dinar campestre (*) a la Font de Gàver on neix el riu Sió.
16 h Inauguració d’una placa al cementiri vell, en homenatge als dos maquis enterrats allà. Parlaran els historiadors Jordi Oliva Llorens i Ferran Sánchez Agustí.
17 h Recital musico-poètic de Jaume Arnella.
18 h Arribada a la Casa Colònies Molí de la Roda —Veciana—.
19 h Presentació del llibre "El duende del Maquis" sobre Jesús Martínez Maluenda El Maño, a càrrec del seu autor Jaume Serra.
21:30 h Sopar.
23 h Concert "X Maquis Rock" amb Adult tarat (Igualada), Los Moulineros (Tolosa de Occitània), Harlock (Terres de Ponent).
- Diumenge, 9 de juny
9:30 h Esmorzar.
11 h Presentació i projecció del futur DVD amb imatges i vídeos dels deu anys d’Ofensiva Contra l’Oblit, i de l’exposició dissenys de samarretes sobre maquis a càrrec dels membres del Col·lectiu A les Trinxeres.
12 h Xerrada a càrrec del Grup d’Estudis Llibertaris Els Oblidats (Mallorca).
14 h Dinar.
16 h Presentació de l’exposició sobre Agustín Rueda, i del llibre "Grups Autònoms. Una crònica armada de la Transacció democràtica" a càrrec del seu autor Joni D.
18h Intervenció poètica de Curtis i Krònia.
19h Clausura de les Jornades
Notes:
Places Limitades.
Preu únic: 50 euros (inclou una nit d’allotjament, un sopar, un esmorzar i un dinar). El preu per menors de 5 anys: 25 euros.
Cal fer ingrés al Triodos Bank número de compte 1491 0001 28 1008504522 indicant el nom i els cognoms dels inscrits.
Atenció: no es podrà pagar a la casa de colònies. Preus únics, no es poden fer pagaments parcials.
(*) No inclòs. Hi haurà servei d’entrepans i begudes a càrrec de la Negrita.
S’ha de portar tovallola i sac de dormir o llençols.
Per més informació i inscripció: maquisponent@gmail.com
Organitza: COL·LECTIU A LES TRINXERES
Col·labora: XVI MARXA HOMENATGE ALS MAQUIS

diumenge, 2 de juny del 2013

Barricada, trinxera, cementiri

Traducció Estació Collserola
Inaugurat en el camposanto de Montjuïc un monument als brigadistas italians Guido Picelli i Antonio Cieri. Emocionat ‘Bella ciao’ entre les tombes 

El País - Jacinto Antón 2/6/13
 “Guerra al poble no fem com ells”. L'estrofa de l'himne de marxa de les Brigades Internacionals va sonar alta i clara, omplint d'emoció el silenciós migdia del cementiri i espantant a les gavines. Envoltats de tombes, trepitjant les fulles d'eucaliptus seques que semblaven beines de metralladora, alguns mirem cap al port, allà baix, i atalaiem el cel d'un blau impoluto que es espejeaba en l'ample mar dormit. Per aquí arribaven durant la Guerra Civil els aparells de la Aviazione Legionaria Italiana que van bombardejar salvatgement la ciutat de Barcelona i als pilots de la qual supervivents se'ls ha penjat ara del coll un esperançat “Es busca”...
Ahir era precisament el dia dels altres italians, els quals es van enfrontar al feixisme en la seva pròpia casa i a Espanya (“la pàtria no l'hem encara perdut/ la nostra pàtria està avui davant Madrid”). S'inaugurava en el camposanto de Montjuïc un monument en memòria dels brigadistas italians morts en la guerra espanyola i dedicat concretament a dues d'ells, Guido Picelli i Antonio Cieri. Ambdós van lluitar contra els feixistes a Itàlia —braç a braç en les barricades de Parma— i van caure després en combat en les trinxeres d'Espanya. Picelli el 15 de gener de 1937 en l'Alt del mal nom (!), mentre atacava al comandament de la Brigada Garibaldi el Turó de Sant Cristóbal en el front de Mirabueno, al costat de Guadalajara. L'anarquista Cieri, membre de la Secció Italiana de la Columna Ascaso de CNT-FAI, el 7 d'abril del mateix any, liderant l'esquadra denominada “los bomberos” —especialitzada a encapçalar els assalts— en un atac per sorpresa a l'emplaçament enemic de Carrascal d'Osca.
La cerimònia del cementiri, en el Jardí de la Mediterrània, va contar amb l'assistència d'un centenar de persones —entre elles un bon nombre d'italians—, que es van acomodar en unes cadires amatents a aquest efecte i entre les tombes, amb algunes banderes (republicanes, catalanes i d'associacions i sindicats italians) i molt entusiasme. Va ser un acte, presentat per Guido Ramellini, de l'Associació AltraItalia —que va tenir un record per a Franca Rame—, carregat de sentiment. Els oradors, Marco Puppini, president de la Associazione Italiana Combattenti Volontari Antifascisti di Spagna (AICVAS), Carles Vallejo, president del Memorial dels Treballadors de SEAT i Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic de la Generalitat, van recalcar el compromís democràtic i antifascista dels homenatjats. “No demanaven gens, solament un lloc en la lluita”, es va dir mentre brollaven uns espontanis “Visqui els herois de les Brigades Internacionals!”.
El monument anava a ser una placa, com la qual li van col·locar el passat 30 de maig a Picelli en Mirabueno, però finalment, gràcies a la implicació de diverses institucions, el que es va inaugurar ahir va ser una obra de l'escultura Anna Marín Gálvez consistent en unes làpides d'alabastre translúcido i unes pedres de granit que suggereixen les barricades de Parma. Estaven cobertes per banderes que uns nens van retirar i després els assistents, amb algun puny enlaire, van dipositar al costat del monument clavells vermells. La inscripció, en italià i català, resa: “De les barricades de Parma de 1922 a les trinxeres de l'Espanya republicana de 1937 (...) La seva lluita per la llibertat també és la nostra”. 
El moment més bell de l'acte va ser el recital de cançons antifascistas del col·lectiu Brossa. Acompanyada per violí i acordió, la cantant Marta Valero, va interpretar Ai Carmela!, Els quatre muleros, la Internacional, l'himne de les brigades., i sobretot un sentidísimo Bella ciao corejat en peus pels assistents.
Les biografies de Picelli (del que hi ha fins i tot una pel·lícula) i Cieri estan plenes de paral·lelismes i representen les de molts altres combatents antifascistas del seu país i de tota Europa. Picelli, reivindicat després pels partisanos, és un dels grans noms d'aquesta lluita. Condecorat en la I Guerra Mundial, va ser diputat amb el Partit Socialista Italià (PSI), va fundar en Parma, la seva ciutat, els Arditi del Popolo (terror de les fasces) i va liderar, amb Cieri als seus ordres, el front únic antifascista que a l'agost de 1922 durant els cinc dies de la denominada Batalla de Parma va defensar victoriosament la població contra milers de feixistes manats per Italo Balbo (aquest gran aviador) després d'haver substituït Musolini a Farinacci per la seva incompetència. En la lluita es van aixecar les cèlebres barricades populars de Parma i és cèlebre l'anècdota del cura que, després d'intercanviar sarcasmes amb l'anarquista, va ajudar a Cieri a sumar els bancs de la seva església al parapet, encara que no el confessionari, adduint: “Si aneu a matar feixistes i trencar el cinquè manament ho necessitarem”. Picelli va ser objecte de diversos intents d'assassinat pels mussolinianos. Finalment va fugir d'Itàlia en 1932 per a després de moltes vicissituds sumar-se al Battaglione Garibaldi. Cieri, oficial condecorat en la I Guerra Mundial, va ser membre actiu del moviment anarquista en el seu Ancona natal on treballava en els ferrocarrils . Exiliat en 1923 va marxar a Espanya i va ser un dels fundadors de la Columna Italiana. Generalment atribuïda a les bales feixistes, la mort dels dos combatents ha estat també atribuïda als estalinistas, que els haurien disparat per l'esquena des de les seves files. 
Ahir van deixar ambdós, Picelli i Cieri, sota el mateix cel que van solcar els seus compatriotes de l'altre bàndol per a aterrorizar Barcelona, memòria de les quals queden: feta de pedra i de record agraït. De valor i de cançons, que continuen ressonant, molt vives, entre els morts. “País llunyà ens ha vist néixer...”.