divendres, 27 d’abril del 2012

La democràcia Argentina investiga l'assassinat d'Antich per la dictadura franquista

Argentina investiga el que Espanya ha amagat durant trenta anys. Quatre expresos del franquisme declaren davant d'una jutgessa de Buenos Aires que investiga crims de la Guerra d'Espanya i la dictadura franquista
Crònica.cat 24.04.2012

Quatre expresos polítics del franquisme eren ahir a Buenos Aires per a declarar davant la jutgessa María Servini de Cubría, que pretén investigar els crims de la dictadura espanyola emparada en el principi de justícia universal. Josu Ibargutxi, Sabino Arana Bilbao, José Galante Serrano i Manuel Blanco Chivite són membres de l'associació de víctimes La Comuna i portaven el seu testimoni i el de desenes de companys resumits en 60 expedients, que inclouen casos com el de l'anarquista català Salvador Puig Antich, jutjat per un tribunal militar franquista i condemnat a morir el 2 de març del 1974, amb el mètode del garrot vil, quan tenia 25 anys.


Servini de Cubría investiga crims comesos durant la Guerra d’Espanya (1936-1939) i la posterior dictadura fins al 15 de juny de 1977, data de les primeres eleccions democràtiques. Per fer-ho, s'empara en el principi de justícia universal, el mateix que va fer servir Baltasar Garzón per jutjar militars argentins o l'exdictador xilè Augusto Pinochet.

L'argument de la querella presentada a Buenos Aires el 14 d'abril del 2010 per famílies de dos afusellats pel règim és l'ostracisme judicial a l'Estat espanyol, en especial des que es va impedir a Garzón continuar amb les investigacions. Segons aquesta argumentació, la llei d'amnistia del 1977 va ser una “una llei de punt final encoberta”, que ha permès que els delictes de la dictadura quedessin impunes.

L'Argentina va derogar el 2003 la seva llei del punt final, cosa que permet la reobertura de casos per tortures, desaparicions i assassinats comesos per la dictadura (1976-1983). Avui els argentins coneixen més de 270 condemnats i 850 processats, entre els quals l'exdictador Jorge Rafaela Videla, que està en presó domiciliària per expropiació sistemàtica de nadons nascuts durant el captiveri de les seves mares en camps de detenció il·legal.

No volem feixistes al Clot, a Barcelona, ni enlloc!

Manifestació per un #ClotSenseNazis i condemnant l’agressió nazi a Manresa del 23 de març

5 de maig · 11h · Mercat del Clot

Recentment s’ha descobert, al barri del Clot-Camp de l’Arpa, Barcelona, un ‘centre social’ de clara orientació feixista. En un començament es deia ‘Militia’; ara l’amaguen darrere el nom ‘Tramuntana’.

Ubicat al C/ Independència 333, el local s’inspira directament en Casa Pound, part d’un corrent del feixisme italià associat amb atemptats terroristes, i que admira Mussolini, el qual va bombardejar Barcelona durant la guerra civil. Casa Pound es dedica a captar joves mitjançant una oferta de música, beguda, activitats esportives, etc., igual que ho van fer les tropes d’assalt de Hitler als anys 30. Ara aquest local intenta aplicar la mateixa estratègia al barri del Clot.

Aquest centre social nazi l’impulsen dirigents de Plataforma per Catalunya (PxC), un partit feixista que es disfressa de demòcrata.

Tota l’experiència de centres d’aquest tipus demostra que fan augmentar la violència feixista i racista a la zona. Mentre existia un centre feixista en un barri del sud-est de Londres, els atacs racistes a la zona van pujar en un 210%. Un simpatitzant de Casa Pound, que freqüentava un centre com aquest, va cometre un doble assassinat racista a Florència el passat 13 de desembre.

No podem deixar que el feixisme arreli: ni al Clot, ni a Barcelona, ni enlloc. Cal una mobilització unitària, àmplia i ciutadana per fer fora aquesta amenaça feixista.

divendres, 20 d’abril del 2012

Trobem l'expedient del procés judicial del cas de maltractaments a Teresa Vilajeliu, de l'any 1975

Memòria i Història de Manresa 19/04/2012
L’Associació Memòria i Història de Manresa fa públics una cinquantena de documents inèdits relacionats amb el procés judicial que Teresa Vilajeliu va iniciar l’any 1975, en denunciar tres guàrdies civils per presumptes maltractaments. El cas s’emmarca en el si d’una operació policial que va comportar la detenció de prop de 25 militants antifranquistes de Manresa i Berga, vinculats a les Plataformes Anticapitalistes, el PSUC i CC OO, principalment. El desembre de 2010 l’Associació va dedicar un web específic al tema, que ara amplia amb aquesta documentació, procedent sobretot de l’arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, a més d’alguns expedients de l’Arxiu Comarcal del Bages i d’una cessió documental de la mateixa afectada. Els informes s’han pogut consultar gràcies a l’autorització de la mateixa Teresa Vilajeliu.

El valor de la documentació deriva del fet que es tracta de l’única denúncia de tortures presentada arran de les detencions de 1975, malgrat l’evidència de casos semblants entre altres detinguts. Els informes, tot i desestimar finalment l’acusació, demostren per si mateixos l’existència d’aquests maltractaments. Ho evidencia, per exemple, un certificat mèdic del Centre Hospitalari de Manresa del 12 d’octubre de 1975, signat al cap de tres dies després de la detenció i poques hores després que Vilajeliu fos alliberada. Així valoraven els metges l’estat físic que presentava: “contusión cadera derecha y ambos glúteos con hematomas, contusión ambas bases costales con hematomas. (Queda ingresada unos días en período de observación).” Un nou informe mèdic del 18 d’octubre mostrava que els hematomes havien anat minvant.

Malgrat tot, el jutge Antonio López-Carrasco, que va instruir el cas, en una entrevista concedida recentment, assegura que no hi havia evidències de maltractaments. Per això, explica, va desestimar que es pogués tractar d’un delicte i va derivar el cas al Tribunal Militar de Barcelona per valorar si hi podia haver cap tipus de falta. Els documents, que ressegueixen tot el procés judicial, demostren fins a quin punt el judici va ser una farsa. Entre d’altres, l’expedient conté informes elaborats per la mateixa Guàrdia Civil, que per mitjà de mentides, exageracions i tergiversacions, tracten desprestigiar els testimonis que Vilajeliu va presentar al judici i que havien pogut constatar l’estat físic en què estava en sortir de la presó. Al seu torn, els informes dels inculpats, molt breus, busquen l’efecte contrari: elogiar i legitimar els agents incriminats.

Finalment, davant la negativa dels guàrdies civils a haver maltractat Vilajeliu, la sentència els va absoldre.

L'Ajuntament de Castelldefels (PP) amb el suport de C.I.U. canvia el nom de la biblioteca municipal

Traducció Estació Collserola
L'Ajuntament de Castelldefels (PP) amb el suport de C.I.U. canvia el nom de la biblioteca municipal. El canvi de nom de la biblioteca “Ramón Fernández Jurado” al Ple d'avui
26 gener 2012 Assemblea del poble Castelldefels
Hem assistit al Ple d'avui en suport d'aquesta iniciativa popular. A pesar de la petició presentada pel grup Alga donada per diferents col·lectius i signatures de particulars, els grups PP i CIU no han canviat la seva posició, pel que segueix vigent el decret que canvia el nom a la biblioteca municipal negant-se a la proposta ciutadana de consens: “Biblioteca Central Ramón Fernández Jurado“ Al passar a l'instant següent de l'Ordre del Dia, els ciutadans i ciutadanes que hem anat per aquest tema hem abandonat la sala.

En defensa de la Memòria Històrica

DEBAT PÚBLIC DEL SINDICAT D’ESTUDIANTS A BARCELONA

- LA II REPÚBLICA: REFORMA O REVOLUCIÓ
- REVOLUCIÓ SOCIALISTA I GUERRA CIVIL
- ELS CRIMS DEL FRANQUISME
- LA DEFENSA DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA AVUI

· DIA: Dissabte 21 d’abril
· HORA: 11.00 h
· LLOC: Casal Marxista (seu del Sindicat d’Estudiants), c. Reina Amàlia 6, baixos esquerra. Metro Sant Antoni o Paral·lel. Barcelona.

PRESENTACIÓ DEL DOCUMENT DEL SINDICAT D’ESTUDIANTS SOBRE LA MEMÒRIA HISTÒRICA

El dissabte 21 d’abril organitzem al Casal Marxista de Barcelona un debat/xerrada sobre la defensa de la Memòria Històrica. Volem recordar i honorar als valents milicians, obrers i camperols, dones i joves, que van lluitar contra el feixisme i que van mirar de prendre el cel per assalt.

Avui dia, el PP al govern ja està demostrant la seva verdadera cara: retallades a les despeses socials, repressió policial... una política que ataca als més dèbils mentre que Rajoy i els seus són submisos amb els poderosos. CiU a Catalunya ja fa temps que està demostrant que va en la mateixa línia. És una política que ens està conduint a una situació laboral i social que té més a veure amb els temps llunyans de la dictadura que amb altra cosa. De fet, si ens remuntem en els arbres genealògics de la gran burgesia espanyola i catalana i en els alts càrrecs del PP i de l’aparell de l’Estat, ens trobarem amb els cacics i “señoritos” de tota la vida i amb nombrosos vincles polítics i econòmics amb el passat franquista.

Per això, debatre sobre els esdeveniments revolucionaris dels anys 30 té una gran importància avui. No només per a inspirar-nos en els revolucionaris que van tractar de transformar l’Estat espanyol entre el 1931 i el 1939, sinó també per treure conclusions avui. ¿Quin tipus de societat necessitem per poder garantir unes condicions de vida dignes? Al Sindicat d’Estudiants pensem que la nostra lluita té molt a veure amb la que van dur a terme els nostres avis durant la República i la Guerra civil. Aquells anys van ser anys de Revolució, de lluita contra el capitalisme. El mateix cop d’estat feixista de Franco i la guerra civil va ser precisament la resposta de l’oligarquia i la burgesia als intents de la classe obrera, els camperols i la joventut per acabar amb l’opressió i l’explotació de l’home per l’home.

Sindicat d'Estudiants

dijous, 19 d’abril del 2012

Presentació del llibre: Juan Andrade, vida y voz de un revolucionario

Amb:
Pelai Pagès, professor d'història de la UB
Pepe Gutiérrez, vicepresident de la Fundació Andreu Nin

Divendres 20 d'abril
19,30 h.
Ateneu Rebel (c/ Font Honrada 32, L3 Poble Sec/L1 Espanya, Barcelona)

Organitza: Fundació Andreu Nin i revista Viento Sur

GOL a FRANCO

Traducciò Estaciò Collserola
Diario Gol 26/3/12
Iniciem una recollida de signatures per a retirar les medalles del Barça concedides al dictador.
Ara o mai. O ho aconseguim en aquesta ocasió o llencem la tovallola. Diario GOL promou des d'avui una campanya de recollida de signatures perquè el Barça retiri les dues medalles d'or que es va veure obligat a concedir al dictador Francisco Franco els anys 1971 i 1974, amb motiu de la inauguració del Palau Blaugrana i del Palau de Gel i del 75 º aniversari de l'entitat, respectivament. La iniciativa, que conta amb el suport de l'Associació d'Amics de Josep Sunyol, neix sota el lema GOL A FRANCO, vol reparar una incongruència històrica i necessita aconseguir, segons l'article 19 dels Estatuts del Barça, el 5% de les signatures dels socis (8862) per a poder ser duta davant la pròxima Assemblea General Ordinària del FC Barcelona, que es farà presumiblement en el mes de setembre, per a sotmetre-la a la votació democràtica dels socis compromisarios del club.
Aquest és, per tant, el gran repte que assumim des de diari GOL. Aconseguir més de 8.900 signatures perquè els socis compromisarios tinguin l'oportunitat de decidir si retiren o no les dues medalles a un dictador que va ser amic d'Hitler i que es va aliar amb el Reial Madrid fins a l'extrem de convertir-se a l'equip del llavors president, Santiago Bernabéu, en el seu millor instrument de propaganda esportiva a nivell internacional. Ara ha arribat el moment de dir basta. Ha arribat el moment de plantar-se. Necessitem més de 8.900 signatures perquè el president Sandro Rossell dugui la iniciativa a l'assemblea de socis compromisarios del club, però com considerem aquesta campanya com un projecte de país, d'identitat catalana, volem tenir el màxim suport dels blaugranes. Quantes més persones siguem, millor.
La història de les medalles
La primera medalla que va rebre Franco va anar en l'any 1971. Una delegació del club encapçalada pel seu president Agustí Montal va visitar el 13 d'octubre El Pardo per a lliurar a La seva Excel·lència una medalla d'or commemorativa de les inauguracions del Palau Blaugrana i del Palau de Gel, que tindrien lloc els dies 22 i 23 d'aquest mes. La medalla es va lliurar en agraïment de la subvenció de 43 milions de pessetes d'aquella època que el govern franquista va atorgar al Barça per a la construcció dels dos pavellons. Aquest és un episodi confús i oblidat que gairebé no apareix recollit en cap història oficial del club. Va ser l'historiador Jaume Sobrequés qui va recollir aquesta taca negra en la història del club en la seva monumental obra ‘Història del Futbol Club Barcelona’.
La segona medalla li va ser concedida al dictador el 27 de febrer de 1974. Una representació del FC Barcelona, encapçalada també per Agustí Montal, es va desplaçar a Madrid per a fer el lliurament, en el Palau del Pardo, de la medalla d'or del 75 º aniversari de l'entitat A SE el Cap de l'Estat, Francisco Franco. El dictador va rebre aquesta medalla del Barça en un moment convuls per a Catalunya ja que el 2 de març d'aquest any va ser executat Salvador Puig Antich. Només el directiu Raimon Carrasco, que va veure com afusellaven al seu pare en la Zona Nacional, es va negar a protagonitzar una farsa que la premsa de Madrid va utilitzar per a reforçar un règim sanguinari que ja estava en decadència. Així van recollir les cròniques de l'endemà la visita d'Agustí Montal en El Pardo: "va llegir un breu missatge en el qual va expressar l'afectuosa adhesió del club a la persona del Cap de l'Estat".
La pressió de la dictadura
La pregunta és molt senzilla: per quina el Barça li va concedir la medalla d'or a Franco? Per a entendre'l hem de viatjar fins a l'any 1973 quan l'assemblea de compromisarios va decidir lliurar la medalla d'or del 75 aniversari del club a Josep Juncadella, president de la Penya de Manresa, que poc abans havia organitzat amb èxit la primera Trobada de Penyes a Montserrat. Era la primera condecoració d'aquest rang que el club atorgava, però al llavors Delegat Nacional d'Esports, Juan Gich, successor de Juan Antonio Samaranch, no li va fer cap gràcia i, a través del governador civil de Barcelona, va fer arribar al club la consigna que el Cabdill havia de ser condecorat primer si el Barça no volia tenir problemes. Així era la dictadura. Amenaces i extorsió.
Aquest fet lamentable va provocar en l'any 1996 la reacció d'un grup de socis que van formar l'Associació d'Amics de Josep Sunyol, que no estan disposats que la Fundació Francisco Franco, a la qual pertanyia el cunyat de l'expresident Joan Laporta, Alejandro Echevarría, pugui exhibir les dues medalles d'or en el saló d'actes de la seva Fundació. La petició de revocar la condecoració de 1974, la primera de la qual es va tenir notícia, al cabdill li va arribar A Laporta l'any 2003 després d'una iniciativa promoguda per l'Associació d'Amics de Josep Sunyol i el semanario El Triángle, que junts van recollir més de 2.500 signatures. Però Laporta es va rentar les mans i va passar la decisió a un Consell de Notables que va sentenciar, en un veredicte realment kafkiano, que no li podien retirar la medalla al dictador perquè "mai li va ser concedida" ja que no consta en el llibre d'actes de les juntes directives del club. Para Laporta i el seu Consell de Notables mai va existir. És impressionant! Ara la pilota està en la nostra teulada. És ara o mai. O li marquem un GOL A FRANC entre tots o la història del Barça estarà tacada per a sempre.
En campanya: Una iniciativa del president del Barça
GOL vol donar suport amb aquesta recollida de signatures a la brillant iniciativa que va tenir el llavors candidat Sandro Rossell durant la campanya electoral celebrada el passat mes de juny de 2010. Rossell va assegurar que donaria el pas de dur la retirada de les medalles d'or al dictador davant l'Assemblea General Ordinària del FC Barcelona per a sotmetre'l a votació si el soci ho demanava. "Ho farem. Que ningú dubti de la nostra catalanitat. Si el soci ens ho demana, que estic convençut que ho farà, durem aquesta proposta a l'assemblea. Es votarà i s'acceptarà, com en tota democràcia, el que digui la majoria ", va dir Rossell l'any 2010.
Des de GOL entenem que aquesta iniciativa, destinada a reparar una incongruència històrica, no es dugués a votació en les dues primeres assemblees generals ordinàries de l'era Rossell. Entenem que la primera, on els socis van decidir emprendre l'acció social de responsabilitat contra la junta directiva de Joan Laporta pels 47,6 milions d'euros de pèrdues que deixa el seu mandat, era de gran importància per al futur del FC Barcelona. També entenem que en la segona assemblea, celebrada en 2011, el club també es jugava el seu futur econòmic al decidir aprovar el patrocini de Qatar Foundation, però ara, per a l'assemblea del pròxim mes de setembre, tot ha canviat. El club ja està preparat i és suficientment madur per a decidir si vol mantenir o no les medalles d'or a un dictador que va perseguir durant més de 40 anys a Catalunya i que va afusellar al nostre president Josep Sunyol durant la Guerra Civil. El Barça, si decideix donar el pas i retirar les medalles, seguiria el camí que han seguit diverses entitats culturals, universitats, diputacions i molts ajuntaments democràtics com els de Tarragona, Lleida, Manresa, Granollers, Badalona, Molins de Rei, Blanes, Santa Coloma de Gramenet, Reus i Tortosa, entre uns altres.
El soci culé té la paraula. Nosaltres, des de GOL, l'única cosa que fem és oferir-nos per a liderar una iniciativa on us esperem a tots els barcelonistas. Marquem un gol a Franco entre tots els culés i canviem la història del Barça.
Segueix-nos en Twitter: @diarioGOLcom i en Facebook: Diari Gol

dimecres, 18 d’abril del 2012

II Mostra de Curtmetratges per la Identitat-Catalunya. Barcelona, 3-4-5/XII 2012

L’Associació Crear per la Identitat i la Memòria (ACIM)
L’Associació Crear per la Identitat i la Memòria (ACIM) organitza la II Mostra de Curtmetratges per la Identitat-Catalunya i convida els autors a enviar les seves obres.

La Mostra tindrà lloc a Barcelona els dies 3, 4 i 5 de desembre de 2012, a la seu de Casa Amèrica Catalunya i reunirà curtmetratges que abordin tot el que suposa el robatori de la identitat: el seu reconeixement i recuperació, i les conseqüències personals i socials. L’Associació Crear per la Identitat i la Memòria (ACIM) promou activitats de denúncia del robatori de la identitat, especialment la dels infants. Té una estreta relació amb l’Asociación Abuelas de Plaza de Mayo i els seus integrants van ser els responsables de l’organització dels tres cicles de Teatre per la Identitat-Catalunya. El segrest d’infants i el canvi d’identitat va ser una pràctica sistemàtica tant durant l’última dictadura militar argentina com durant la dictadura franquista i altres governs de facto. ACIM considera fonamental lluitar per la restitució de la identitat, que és un dret inalienable. La Mostra té l’objectiu de promoure, mitjançant el cinema, un espai que analitzi i debati el tema del robatori de la identitat en totes les dimensions culturals, psicològiques, socials i biològiques.


La data d’entrega màxima és fins al 30 de setembre de 2012

Exposició Josep Franch-Clapers. L'èxode. L'exili

Museu d'Història de Catalunya
Del 19 d'abril al 3 de juny de 2012

Aquesta exposició aplega una mostra representativa, tant per la temàtica com per les tècniques pictòriques, de l'obra plàstica de Josep Franch-Clapers donada a la Generalitat de Catalunya i que conserva l'Arxiu Nacional de Catalunya, i consta de 34 quadres.

L’any 1989, l’artista va fer una donació generosa i desinteressada d’una part molt considerable de la seva obra a la Generalitat de Catalunya. Una obra plàstica que, a més de ser un important llegat artístic, ha esdevingut un excepcional i singular document per conèixer millor un dels episodis més dramàtics del nostre país: la retirada de milers de persones cap a la frontera amb França, fugint de la cruel repressió dels vencedors de la Guerra Civil, així com el seu posterior internament en camps de refugiats a l’Estat francès.

Josep Franch-Clapers, exiliat i internat en aquests camps de refugiats, va captar a través del dibuix i la pintura, amb gran realisme, intensitat i emotivitat, la duresa i el dramatisme d’un poble que havia perdut la guerra i les llibertats. Un poble que intentava sobreviure en unes circumstàncies indignes.

La seva obra, i tota la seva trajectòria vital, suposa un testimoniatge de la tasca de tants i tants catalans anònims que, des de la llunyania, amb un esperit irreductible, vençut però mai derrotats, van lluitar pel seu país. Franch-Clapers va estimar la terra que el va acollir i on va formar la seva família, però mai no va oblidar la seva pàtria, fet que testimonia la seva voluntat de llegar la seva obra.

dissabte, 14 d’abril del 2012

Documental sobre mestres a la comarca del Vallès oriental durant la transició

Roda de premsa i presentació del documental “Crònica de lluites i esperances” El camí cap a una nova escola pública a la comarca durant la transició

DIA: Dimecres 25 d’abril de 2012
HORA: 19 hores.
LLOC: Sala d’actes del Museu de Granollers

El proper dimecres 25 d’abril tindrà lloc la presentació del documental “Crònica de lluites i esperances” –El camí cap a una nova escola pública a la comarca durant la transició-a la Sala d’actes del Museu de Granollers.

“Crònica de lluites i esperances” és un nou documental dirigit pel reconegut documentalista granollerí Agustí Coromines que repassa i ens apropa uns moments històrics i uns anys de treball, de lluites i també esperances de molts mestres i educadors per aconseguir una educació millor a la nostra comarca.

El documental, estructurat en dos capítols, compte amb unes valuoses imatges d’arxiu i amb entrevistes als principals protagonistes de tots aquells moviments pedagògics.

“Crònica de lluites i esperances” és un documental produït per Metròpoli Vídeo Film, Vallès Oriental Televisió i l’ Associació Amics de l’ Arxiu de la Memòria Popular de la Roca del Vallès.

VOTV emetrà els dos capítols d’aquest documental el proper dimecres dia 1 de maig a la 8 del vespre i prèviament s’emetrà un programa especial amb entrevistes al director i alguns dels seus protagonistes.

La presentació d’aquest acte anirà a càrrec d’Albert Jordana, director de VOTV amb l’assistència d’Agustí Coromines, director del documental, el president de l’ Associació Amics de l’Arxiu de la Memòria Popular i alguns dels protagonistes del documental.

Durant la presentació es farà una projecció del primer capítol de “Crònica de lluites i esperances”

Aquesta presentació està oberta al públic en general.

Monument inaugurat en Nou Barris durant la celebració del 14 d'abril

Monument i els jardins de la segona república inaugurats en Nou Barris durant la celebració del 14 d'abril de 2012 dedicat a les lluitadores i lluitadors de Nou Barris per la República.

dimecres, 11 d’abril del 2012

Proposta de resolució ICV-EUIA demanant l'anul.lació dels processos de Companys i Peiro i demés represaliats i revisió memòria històrica

Ara aquesta Proposta de resolució haurà de debatre’s en la comissió de justícia i es tracta de veure si la majoria de grups parlamentaris li donaran suport.

D’altra part, també els informo que enviaré aquesta Proposta als Diputats d’ICV al Congrés de Diputats, i als Senadors d’ICV al Senat d’Espanya, per tal que facin iniciatives semblants.

Salvador Milà i Solsona
Portaveu de Justícia i Dret
Grup parlamentari d’ICV-EUiA
Parlament de Catalunya

dimarts, 10 d’abril del 2012

Homenatge a les víctimes de la repressió franquista a Tarragona

Diumenge, 15 d’abril, a les 12 h
Cementiri de Tarragona

L’Associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona organitza un acte en homenatge a totes aquelles persones víctimes de la dictadura a la demarcació de Tarragona.

L’acte, que vol tenir caràcter anual, inclourà una intervenció musical i una ofrena floral, que tindrà lloc davant del grup escultòric Dignitat, a la fossa comuna del cementiri.

Aquest espai de memòria va ser dignificat i senyalitzat el 2010, quan es van recollir els noms de les més de les set-centes persones que hi són enterrades, així com l’escultura que els commemora. La fossa de Tarragona és la primera que es dignificà després de l’aprovació de la Llei de Fosses.

dissabte, 7 d’abril del 2012

Memòria, dignitat i lluita. Homenatge als Brigadistes Internacionals i als represaliats pel franquisme

Domingo, 15 de abril de 2012.11:00

Cementiri dels Caputxins, Mataró

Ofrena floral al monument dels Brigadistes Internacionals del cementiri dels Caputxins de Mataró i al monument de les víctimes de la repressió franquista. Parlaments de Núria Masafrets i de Pep Riera. Acte unitari impulsat pel Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró.

dimecres, 4 d’abril del 2012

Celebració​ del 14 d'Abril a Nou Barris


Traducció Collserola
Des de la Taula per La República convidem a tots els republicans a la celebració del dia de la república i la reivindicació dels seus valors.

Avui mes que mai LLIBERTAT, IGUALTAT, LAÏCISME i DEMOCRÀCIA.

Salut i República

Nou Barris Per La República

diumenge, 1 d’abril del 2012

Els fills de Hitler

Com es pot viure quan el teu cognom evoca directament l'horror del nazisme, dels camps d'extermini i de l'holocaust? Els seus cognoms evoquen l'horror: Himmler, Frank, Göring, Hess... "Els fills de Hitler" és un documental sobre els descendents dels personatges més poderosos del règim nazi: homes i dones que van rebre un llegat que els relaciona inesborrablement amb una de les abominacions més greus que s'han comès en la història. Com van viure de petits el fet de portar un cognom que feia venir al cap immediatament imatges del genocidi?

El període de temps de distribució d'aquest vídeo és limitat. Podràs veure'l a tv3.cat fins al 06/04/2012 a les 11.00

Aquest vídeo no es pot visionar des de fora de l'Estat espanyol.

14 d'abril dia de la República a Montornès


14 d'abril Teatre de Montornès a les 17.30h.

Documental "Espejo rojo"

Presentaciò de Antonio Martí de l'Associació Juristes Demòcrates de Catalunya

Debat amb l'autor Jean Ortiz. Universitat de Pau (França)

Cantan andalusa Lucía Socam

La repressió franquista a Manresa: anàlisi de casos

Aule de Cultura: La repressió franquista a Manresa: anàlisi de casos

Centre Cultural El Casino

Dimecres, de 19 a 21 h, de l’11 al 25 d’abril

Organitza: Associació Memòria i Història de Manresa

L’Ajuntament de Manresa obre el període d’inscripcions per noves Aules de Cultura que es faran durant el trimestre d’abril a juny de 2012 amb la col·laboració d’entitats i institucions ciutadanes.

Inscripcions, preus i altres informacions a


- Oficina d’Atenció ciutadana Telf. 010: De dilluns a dijous de 8.30 a 18 h. Divendres de 8.30 a 15 h

- Regidoria de Cultura: De dilluns a divendres, de 9.00 a 15.00 h. Telf 93.8753423. Ext. 10

Curs sobre espais de memòria a les terres de Lleida

Organitzat pel Memorial Democràtic i el Departament d’Ensenyament, s’adreça a professors de secundària. El termini d’inscripcions ja és obert

Del 13 al 27 d'abril de 2012
Diferents llocs de la Xarxa d'Espais de Memòria (demarcació de Lleida)
El curs Espais de memòria a les terres de Lleida: un recurs educatiu és una activitat gratuïta i adreçada al professorat de ciències socials d’educació secundària interessat en l’ús didàctic d’espais emblemàtics de memòria relacionats amb la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme a les terres de Lleida.

Tindrà lloc els dies 13, 18, 20, 25 i 27 d’abril. Ha estat organitzat pel Memorial Democràtic, el CESIRE-CERES i el Servei Educatiu del Segrià, aquests dos darrers dependents del Departament d’Ensenyament.

Durat el curs es visitaran diferents llocs de la Xarxa d’Espais del Memorial Democràtic a la demarcació de Lleida. Posteriorment, el professorat haurà de lliurar una proposta d’activitat didàctica a l’entorn d’un d’aquests espais.

Sessions programades:

Divendres, 13 d’abril
La Xarxa d’Espais de Memòria. A càrrec de Josep Calvet, tècnic del Memorial Democràtic, i Genona Biosca, professora de ciències socials. Presentació del llibre Corba de foc. El cap de pont de Balaguer (5è volum de la col·lecció 'Eines de Memòria', editada pel Memorial Democràtic), a càrrec de Rosa Solsona, coordinadora.

Dimecres, 18 d’abril
El Turó de la Seu Vella. A càrrec de Pep Tort, director del Consorci Turó de la Seu Vella, i Joan Sagués, professor d’història contemporània a la Universitat de Lleida.

Divendres, 20 d’abril
El cap de pont de Balaguer. El Merengue. A càrrec de Rosa Solsona, professora i coordinadora del llibre Corba de foc. El cap de pont de Balaguer, i Pol Galitó, historiador.

Dimecres, 25 d’abril
Aeròdrom d’Alfés. A càrrec de Pere Tardà, de Cat Patrimoni, i Xavier Reñé, historiador.

Divendres, 27 d’abril
Cementiri de Lleida. A càrrec de Conxita Mir, catedràtica d’història de la Universitat de Lleida.

Més informació:

Rubí commemorarà el 81 º aniversari de la 2 ª República

Traducció Estació Collserola
Revista  SE7 SE7 29/3/12
En la nostra ciutat s'han preparat una desena d'actes que serviran per a commemorar aquest any el 81 º aniversari de la 2 ª República. L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica Neus Català, Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) han organitzat aquestes propostes amb l'objectiu de promoure els valors republicans.
Dimarts 10 d'abril, s'inicien els actes amb la passada d'un documental i un col·loqui en el Centro Rubinenca d'Alternatives Culturals (CRAC) organitzat per l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica Neus Català. En la trobada, s'abordarà què hauria passat en cas que la República hagués tingut continuïtat. La mateixa associació ha organitzat una ofrena floral als soldats republicans enterrats en les fosses de Sant Quirze el dia 21 d'abril i una exposició sobre la guerra civil espanyola que es podrà visitar en el CRAC entre el 10 i el 14 d'abril.
El 11 d'abril, ICV organitza en la seu del partit una xerrada col·loqui que contarà amb la presència del ex fiscal anticorrupció Carlos Giménez Villarejo.
Per la seva banda, el mateix 11 d'abril, el PSC proposa la projecció del film Llibertàries, de Vicente Aranda, per a promoure després un debat entre els assistents entorn del paper de la dona durant la República i la Guerra Civil.
ERC també participa en aquests actes amb una xerrada a càrrec del diputat en les Corts Joan Tardà que tindrà lloc el 13 d'abril en el local del CRAC.
Totes les entitats i partits polítics que prenen part en l'organització faran un acte conjunt el dia de la República, el 14 d'abril, que consistirà en la lectura d'un manifest en la plaça de la República i d'una ofrena floral . S'aprofitarà la jornada per a inaugurar en aquest mateix espai el monument a la República, obra de l'artista Josep Abasta.
El mateix dia 14, EUIA organitzarà el tradicional sopar i festa republicana en el CRAC.
L'últim acte programat tindrà lloc el 28 d'abril, en l'Espai Cultural de la CGT, organitzat per la Fundació Andreu Nin. Es projectarà la pel·lícula Terra i llibertat, de Ken Loach, basada en el llibre de George Orwell Homenatge a Catalunya.