dissabte, 29 de novembre del 2014

En record a les dones preses a les Corts

 
Estudiants de la Universitat de Barcelona ideen monuments que recuperen la memòria de l’enderrocada Presó de Dones. Durant la dictadura franquista va ser una de les principals institucions repressores del règim, però el seu record va romandre amagat dècades després de la seva desaparició.

Argentina veurà el cas de l'obrer obligat a beure àcid en una casa caserna en 1973

 
Traducció Estació Collserola
Público - Patricia Campelo - Madrid 27/11/2014
Ha passat tota una vida tractant d'esquivar la censura perquè la història del seu germà Cipriano, un obrer antifranquista torturat fins a la mort en la casa caserna de Reus, Tarragona, en 1973 fos pública. Fins i tot un de les lleres que va tractar d'obrir va ser en el programa radiofònic Encarna de Nit (1978-1983) de Ràdio Miramar. "Vaig cridar tres o quatre vegades i quan els deien qui era i el que volia explicar em penjaven el telèfon", revela Antonio Martos, de 73 anys.

Reposició de les plaques d’homenage als ugetises morts a la batalla de l’Ebre

 
El passat març, uns desconeguts van trencar les plaques originals
 
UGT Catalunya 14/11/14
Dissabte, 15 de novembre , a la cota 705 de la Serra de Pàndols, que pertany  al terme municipal de Pinell de Brai,  es varen reposarar les plaques d’homenatge als ugetistes morts en el decurs de la batalla de l’Ebre.

Dos metges en temps de guerra (1936-1939)

Organitza Memorial Democràtic 
                                  
Homenatge a Frederic Duran i Jordà, director del Servei de Transfusió de Sang de l’Exèrcit de la República, i a Norman Bethune
 
Dimecres, 3 de desembre, a les 18.30 h
Auditori del Departament de Governació i Relacions Institucionals

Via Laietana, 26
Barcelona

'República i guerra a Sant Andreu de Palomar'


Aquest projecte de recerca sobre la II República a Sant Andreu de Palomar es presenta al bar Versalles del barri de Sant Andreu (Barcelona)
 
Dimarts 2 de desembre, a les 20 h. Bar Versalles. Gran de Sant Andreu, 255 Barcelona
 
Els historiadors Jordi Rabassa-Massons i Pau Vinyes i Roig presentaran el dimarts 2 de desembre el projecte de recerca que han realitzat al voltant de la 2a República a Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Arran d’aquest projecte, s’editarà un llibre il·lustrat i es farà una exposició.

Refugi antiaeri de la Rambla de Gavà


Diumenge, 7 de desembre, a les 11 h
Inici al Museu de Gavà
Pl. de Dolors Clua, 13
Gavà
 
Organitza Museu de Gavà                                
Preu: 4€. Entrada reduïda: 2,5 €

diumenge, 16 de novembre del 2014

La germana de Puig Antich considera "històrica" l'ordre de detenció contra Martín Villa i Utrera Molina

 
Mercè Puig Antich té poca confiança que la justícia espanyola respongui a la petició

Acte d'homenatge als maquis a Berga

Foto  Ateneu Columna Terra Llibertat
 
 

Intervenció de Joan Busquets
Veure tots els videos

dimecres, 12 de novembre del 2014

Les restes de quatre membres de l'exèrcit republicà

Localització de restes humanes en una de les dues fosses excavades entre el 5 i el 7 de març de 2014.
Foto cedida per Ernesto González Armenteros. Foto de portada: Serra de Riés, al terme municipal d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), on s’han trobat les restes

Lamentable.org - Carles Querol 4/11/14
S’han localitzat les restes anònimes de quatre membres de l’exèrcit republicà en dues fosses a la Serra de Riés (Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès). Es tractaria de quatre integrants de l’Exècit Popula

diumenge, 9 de novembre del 2014

Uns encaputxats entren a l'Escola d'Hosteleria de Girona

La resposta de la gent ha estat contundent. Foto: Carles Palacio
El PxC i l'MSR se'n desmarquen
 
09/11/2014
Cinc encaputxats han entrat dins l'Escola d'Hostaleria de Girona, insultant els votants i trencant mobiliari. La resposta popular ha estat contundent. La gent els ha reduït fins que han arribat els Mossos d'Esquadra, que els han detingut entre aplaudiments. Han estat detinguts i identificats. Els Mossos han confirmat que quedaran en llibertat a l'espera que el jutge els citi a declarar.

Des de la investigació s'havia informat inicialment que eren militants de Joventuts Identitàries de Catalunya, JIC, l'organització juvenil de PxC. Des de PxC ho neguen rotundament. "No tenim res a veure amb aquesta gent", explica a Nació Digital Robert Hernando, el líder del partit. També s'havia especulat amb la possibilitat que fossin propers al Movimiento Social Republicano (MSR), però el líder de la formació a Catalunya, Jordi de la Fuente, tampoc no assumeix l'acció com a propia.
 
 

Nou Centre d’Interpretació Lluís Companys

 
Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República
El passat mes de juliol es va obrir al públic l'espai museístic dedicat a la figura de Lluís Companys, ubicat al Tarròs, municipi de Tornabous a l'Urgell, poble natal del qui fou president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1933 i 1940.

dimecres, 5 de novembre del 2014

#Cassolada pel 9-N: convocatòria per a repicar atuells contra el TC

Cada dia a les 22:00h. fins el #9N2014
 
A tots els pobles i ciutats de Catalunya fins dissabte, fem sonar cassoles!

VilaWeb
Després de l'èxit del repic d'atuells ahir al vespre contra el Tribunal Constitucional i en favor del 9-N, avui se n'ha convocat un altra, a la mateixa hora. I el propòsit, expressat per molta gent a la xarxa, és de fer el mateix cada dia fins diumenge. Amb l'etiqueta #cassolada, la crida va començar a córrer per Twitter ahir a la tarda i es va concretar en una enorme manifestació de protesta arreu del país. Es demanava a la ciutadania que fes soroll des del carrer o des dels balcons per protestar contra l'acció del TC.

I, efectivament, a les deu del vespre una gentada es va afegir a repicar atuells des del balcó de casa estant. El repic ha estat particularment intens a Barcelona.

Homenatge als companys Puertas, Vilella i Bertobillo

 

B Llibertari.org
65è aniversari de l’assassinat de tres companys a Berga

15 de noviembre a las 12:00 hasta 16 de noviembre a las 18:00


C. del Balç número 4, baixos esquerra, 08600 Berga
Els fets que recordarem i els companys que homenatjarem

El 10 de novembre de 1949 van detenir prop d’una vintena de persones a Berga acusades de col·laborar amb la guerrilla anarquista. El dia 14 van assassinar-ne a tres. Es tractava de: Joan Vilella, el Moreno, pagès de Santa Eugínia, Josep Puertas, treballador de Fígols, Josep Bertobillo miner de Fígols. Aquests tres berguedans van ser torturats durant tres llargs dies i finalment foren assassinats a mans de la Guàrdia Civil, se’ls va aplicar la tristament cèlebre «llei de fugues». El motiu de l’assassinat era haver col·laborar amb la guerrilla anarquista, amb els grups del Massana, la única resistència al franquisme en aquella època a la comarca. Aquest fet tant greu, aquesta salvatjada, una més del franquisme, va comptar amb el silenci còmplice de gran part de la societat. De fet a Berga no se’n va parlar més del tema, com si res no hagués passat. 

Cliqueu sobre el cartell per veure,l més gran i poder-lo llegir bé.

No pensem oblidar

L’estiu de 1999 des del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs i en el marc de la Marxa-Homenatge als Maquis —iniciativa que havia nascut un any abans— col·locaven una placa en record d’aquest tres companys. La placa va ser arrencada i hi vam tornar l’estiu del 2001 i també fou arrencada. El 2002 hi vam tornar, fent també un mural. Van tornar a fer-la malbé i el 2004 la vam posar més gran, de pedra. La placa va tornar a rebre un atac però la vam restaurar i encara dura. Tanmateix, i malgrat aquest petits però sentits homenatges considerem que la memòria d’aquests tres companys no ha estat prou restablerta i per això volem insistir.

Aquest estiu vam realitzar un mural molt vistós a la Ronda Moreta de Berga. Just aquest any fa 65 anys que la Guàrdia Civil va cometre aquest vil assassinat i volem aprofitar per fer un homenatge com cal, que faci justícia o com a mínim que recordi la ignomínia que va cometre el règim.

El 15 de novembre farem un gran acte d’homenatge a la plaça de les Fonts, lloc on hi havia la caserna de la Guàrdia Civil, on van ser torturades tantes persones.


Programa de la jornada d’homenatge de dissabte 15 de novembre a la plaça de les Fonts de Berga:


-12 h Inauguració i ofrena floral de la placa commemorativa i parlaments i cançons:

Presentació per part del CEJEB i la Marxa-homenatge als Maquis.
Josep Maria Reguant (biògraf de Marcel·lí Massana).
Enric Casasses (poeta).
Joan Busquets (ex membre del grup de Massana i company dels assassinats).
Manolito Díaz (músic i membre del CEJEB).
Lúcio Urtúbia (company i amic de Massana, Sabaté, Josep Ester, etc.).
Txema Bofill (ex militant dels GARI).
Moi Rojo (cantautor).
Un membre de l’ACTLL adherit a la Federació Anarquista de Catalunya.

-14 h Dinar popular.

-16 h Actuacions musicals i de poesia amb:

Manolito Díaz
Enric Casasses
Moi Rojo
Gerard Vilardaga

-18 h Cloenda

Com col·laborar econòmicament:

1491 0001 28 1008988428 (Triodos Bank)
Titular: Centre d’Estudis Josep Ester Borràs
Indiqueu al concepte: 3 del 49

Per dubtes i confirmar assistència als àpats: cejeb@cejeb.org

Organitza:

Centre d’Estudis Josep Ester Borràs (CEJEB) – adherit a la Xarxa de Biblioteques Socials.
Ateneu Columna Terra i Llibertat (ACTLL) – adherit a la Federació Anarquista de Catalunya.
Marxa-Homenatge als Maquis.

Una impressionant #cassolada a favor del 9-N apunta a una gran participació

 
El repic d'atüells es fa sentir amb molta força, especialment a Barcelona · Us n'oferim els millor vídeos
 
Després de la suspensió de la votació del 9 de novembre per part del Tribunal Constitucional espanyol, un repic d'atuells ha ressonat per moltes poblacions de Catalunya. Amb l'etiqueta #cassolada, la crida ha començat a córrer per Twitter a la tarda i s'ha concretat en una enorme manifestació de protesta arreu del país. Es demanava a la ciutadania que fes soroll des del carrer o des dels balcons per protestar contra l'acció del TC. I, efectivament, a les deu del vespre una gentada s'ha afegit a repicar atuells des del balcó de casa estant. El repic ha estat particularment intens a Barcelona.

Fernàndez Díaz legalitza Alba Daurada


Nació Digital.cat
El partit d’extrema dreta grec, Alba Daurada, ja és un partit legal a l’Estat espanyol. El Ministeri de l’Interior, que dirigeix Jorge Fernández Díaz, ha legalitzat el partit domiciliat a Alcoi, a l'Alcoià. Els seus representants legals tenen un ampli historial de militància en formacions ultres com Espanya 2.000, com és el cas del seu secretari Isidro del Campo; el president és   i el tresorer Cristian Martínez García.
 

Escàndol per la prohibició de Correus de distribuir cartes del 9-N

 
L'empresa estatal admet la negativa a Girona i a Platja d'Aro perquè la tramesa 'incomplia la normativa'
 
VilaWeb Dimecres 05.11.14
Correus ha retornat 50.000 cartes que el batlle de Girona, Carles Puigdemont, pretenia enviar a les llars de la ciutat per instar a la participació el proper diumenge 9 de novembre. L'ajuntament paga un correu franquejat però, tot i això, l'empresa estatal ha retornat les cartes. Fonts de l'ajuntament apunten que Correus té la directriu de no enviar res que tingui a veure amb el 9-N.
El batlle de Girona, Carles Puigdemont, va enviar 50.000 cartes a les llars de la ciutat on, a banda d'instar a participar, adjuntava informació sobre els set punts de votació que hi haurà distribuïts per la ciutat i també tres butlletes. A la carta, el batlle remarca que el 9 de novembre és una 'cita històrica' i destaca que és un procés democràtic basat en la llibertat d'expressió. Així mateix, aprofita per desitjar que la diada transcorri 'de forma cívica, festiva i amb plena normalitat d'una democràcia madura'.

A la carta també recorda que el món local s'ha mostrat a favor de la consulta i que al mateix plenari de Girona s'ha aprovat per 'amplíssima majoria' donar suport a la consulta. D'altra banda, es compromet a què el consistori vetllarà perquè sigui una jornada 'inclusiva, cívica i participativa'. 'Tots hi som convidats a participar, pensem el que pensem, parlem la llengua que parlem. Totes les opcions són igualment bones, vàlides i legítimes. Per això Girona ha de ser un exemple de participació i civisme', recull la carta.

Cartes retornades a Girona
Aquestes 50.000 cartes s'havien d'enviar a través del franqueig postal que el consistori paga a Correus per enviar totes les cartes sense necessitat de posar-hi segell. La sorpresa de l'ajuntament, però, és que totes les cartes han estat retornades. Fonts de l'ajuntament asseguren que l'empresa estatal té la directriu de no enviar res que tingui a veure amb el 9-N.

Davant d'aquesta situació, el consistori no ha abaixat els braços i ha comptat amb l'ajuda de voluntaris que des del dimarts s'han dedicat a treure les cartes dels sobres franquejats i posar-les de nou en un altre sobre. Serà una empresa contractada per l'ajuntament l'encarregada de distribuir bústia a bústia totes les cartes.

La indignació de el batlle de Girona
El batlle de Girona, Carles Puigdemont, ha declarat que no troben 'cap explicació raonable' al fet de que Correus hagi retornat les cartes. 'Correus té l'obligació de repartir les cartes i que no ho faci per raons de tipus ideològic perquè no comparteix el contingut ens situa en un escenari preocupant', ha manifestat el batlle.

Puigdemont atribueix la decisió a un 'error polític d'algú que s'ha extralimitat en les seves funcions' i alerta que demanaran les explicacions pertinents perquè s'ha vulnerat el dret fonamental a la informació dels ciutadans de Girona.

A més, recorda que Correus va guanyar per concurs el contracte per a la distribució de les comunicacions postals de l'ajuntament i, per tant, estudiaran si hi ha hagut incompliment de contracte. 'La nostra obligació és fer prevaldre els interessos de l'administració', ha manifestat.

Incidències també a Castell-Platja d'Aro
Correus no només s'ha negat a distribuir informació relacionada amb el 9-N a Girona. A Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà) també s'han trobat una situació similar. Al municipi l'institut on es podrà votar el 9-N està situat al nucli de Castell d'Aro i, per tant, allunyat de la zona de Platja d'Aro i S'Agaró. Per decisió de CiU, ERC i la secció local de l'ANC, es va decidir posar un servei de bus gratuït perquè la gent pogués desplaçar-se des de diferents punts del municipi fins a l'IES Ridaura.

Per tal de donar a conèixer aquest servei, també van editar 3.000 fulletons on s'explicaven els detalls d'on agafar l'autobús, així com els horaris. Llavors, es van adreçar a Correus i van formalitzar un contracte perquè els fes la tramesa de 1.500 cartes a les llars on l'empresa estatal té controlat que hi viu habitualment gent. Les altres 1.500 les distribuïen ells mateixos a comerços i punts d'interés. El cost del servei era de 93 euros, la mateixa tarifa que Correus aplicaria per a la tramesa de qualsevol tipus de publicitat.

El regidor de CiU Josep Maria Solé ha explicat que dimarts al matí van rebre una comunicació verbal per part dels treballadors de l'oficina de Correus del municipi. 'Ens van dir que tenien ordres de dalt de no enviar-ho i ens van donar a entendre que era perquè és material relacionat amb el 9-N', ha lamentat el regidor. Un grup de voluntaris s'està encarregant de distribuir els fulletons a les bústies de les cases.

Correus respon que s'ajusta a normativa
Fonts de Correus han explicat que van decidir no repartir les cartes a Girona, ni els fulletons a Platja d'Aro, per ajustar-se a allò que mana la Llei Postal. Segons l'empresa pública, en tots dos casos la fórmula que es va escollir per als enviaments va ser la que es coneix amb el nom d'impresos sense direcció. Per dur-la a terme, és obligatori que allò que s'envia es presenti o bé amb un sobre obert o bé, directament, sense sobre.

L'Ajuntament de Girona va escollir la primera opció i, en el cas de Platja d'Aro, la segona (els fulletons es van entregar directament perquè se'n fes el bustiatge). Tots dos van entregar els feixos de cartes i fulletons divendres passat.

Des de Correus expliquen que, en els casos d'impresos sense direcció, el contingut d'allò que s'envia es revisa simplement per evitar problemes amb les tarifes (és a dir, que no es vulguin fer passar per aquí trameses que s'han d'enviar d'una altra manera). En veure que, tant en el cas de Girona com en el de Platja d'Aro, els enviaments estaven relacionats amb el 9-N (i que es podria tractar de propaganda electoral) des de l'empresa pública es va decidir elevar-ho als serveis jurídics, per veure si es podien fer o no els enviaments.

Com que la resposta podria trigar fins a una setmana en arribar, i veient que aleshores ja no hi hauria temps de fer el bustiatge, Correus diu que es va informar els dos remitents per evitar problemes i es van retornar tant les cartes de Girona com els fulletons de Platja d'Aro.

Tot i això, aquest mateix dimecres, els serveis jurídics de Correus ja s'han pronunciat sobre l'afer. I la resposta ha estat categòrica: tant les trameses de Girona com la de Platja d'Aro estan vinculades a la consulta, afectada per la suspensió del TC i, per tant, no es poden distribuir.