diumenge, 13 de desembre del 2015

A Banyoles, les aules tindran memòria històrica

Mainada refugiada de la guerra a la vora de l'estany de Banyoles, l'any 1937, fotografiats per Rafael Villarubias. Foto: FONS RAFAEL VILLARRUBIAS / AIEMB.

Els centres de secundària de la ciutat i l'Ajuntament estan preparant un projecte en què els estudiants recopilaran el testimoni d'homes i dones que van viure la guerra i la postguerra 

El Punt Avui - Banyoles
L'Ajuntament i els centres d'ensenyament de secundària de Banyoles estan preparant un projecte de recuperació de la memòria històrica per posar en marxa el curs vinent. A grans trets, la iniciativa consistirà que els estudiants recullin el testimoni directe de persones de la ciutat o de la comarca que van viure la Guerra Civil i la postguerra, a través d'unes xerrades o entrevistes. Posteriorment, el material recollit es publicarà (el format encara no s'ha concretat) i, finalment, se'n farà uns muntatges teatrals.

El mateix alcalde, Miquel Noguer, ha informat del projecte i ha posat l'accent en la importància del diàleg entre les generacions, així com en el fet que ja queden poques persones que visquessin aquells anys, i, per tant, que la iniciativa serà una de les últimes oportunitats de tenir-ne el seu testimoni directe. Els detalls del projecte i el seu calendari s'explicaran a principi de curs, va assenyalar el mateix Noguer.

Inèdit
Serà el primer cop que al Pla de l'Estany es faci un exercici d'aquesta mena a càrrec d'estudiants de secundària. El precedent immediat d'un projecte que guarda certa semblança amb aquest va ser una recerca sobre el paper de les dones en la industrialització de la comarca el segle XX, que va impulsar l'àrea de Benestar Social del Consell del Pla de l'Estany i va ser finançada per l'Institut Català de les Dones. El resultat es va plasmar en el documental Teixidores d'història, estrenat a l'abril.

Tècnics de Benestar Social (del servei d'atenció i informació a les dones, SIAD, i del servei Fem Companyia), amb l'assessorament de l'historiador Miquel Aguirre, van recollir el testimoni oral d'onze dones que havien treballat en fàbriques. Una selecció dels seus records s'ha editat en un vídeo que va realitzar Irene Serrat. D'altra banda, el material complet es pot consultar al web www.benestarsocial.plaestany.cat

La data
2015/2016

és el curs en què està previst que s'iniciï el projecte en els instituts del Pla de l'Estany.

Arran Lleida retira tots els noms de carrers franquistes de la ciutat

Les plaques retirades Foto: Arran

El col·lectiu considera un "insult" i una "provocació" per a les víctimes de la dictadura franquista

NacióLleida.cat - Lleida | 05/12/2015
L'organització juvenil de l'Esquerra Independentista, Arran Lleida, ha retirat aquest dissabte les plaques de tots els carrers que duen el nom de personatges vinculats al règim franquista. L'Assemblea de Joves de Lleida fa anys va fer la mateixa acció per denunciar el record a franquistes. L'entitat lamenta que "deu anys després l'Ajuntament de Lleida no ha rectificat, sinó que ha cedit tres carrers més a altres franquistes".

Les plaques retirades són:

-Carrer de l'Alcalde Sangenís: fou alcalde franquista (1967-1974) i president de la Diputació de Lleida, voluntari en la guerra civil, terratinent, membre de la Falange de las JONS, delegat provincial del Movimiento i un dels fundadors del "leridanismo".

-Carrer de l'Alcalde Montaña: (Lleida, 4 d'abril de 1931) alcalde sota el règim franquista del 1974-1976, fou un reconegut membre d'El Caliu Ilerdenc.

-Avinguda de l'Alcalde Recasens: tradicionalista i integrista catòlic estigué implicat en la revolta militar a Lleida i fou nomenat alcalde en produir-se el pronunciament militar contra la República el dia 18/07/36. Al dia següent va ser afusellat.

-Carrer d'en Carmelo Fenech: fou el segon president del Caliu Ilerdenc (1941), societat formada per 22 membres de la burgesia local que actuava com a grup de pressió exercint les seves influències en els nomenaments de càrrecs polítics. Els seus membres defensaven la "pau" i "l'ordre" imposades pel franquisme, potenciant una cultura oficialista que de la mà del "leridanismo".

-Carrer de Lluís Besa: Tradicionalista, participà en l'aixecament feixista a Lleida, fou afusellat.

-Avinguda Alcalde Areny: alcalde de Lleida entre el 1939 i el 1941. Durant el seu mandat van haver-hi a Lleida 3 camps de concentració. Fins el 1945, el franquisme va afusellar 558 persones, va deixar morir 169 persones a la presó i va expedientar-ne 359 més.

-Carrer Germans Recasens: Alcalde Recasens, mai va ser investit alcalde, ja que els feixistes sollevats van decidir que, si la sublevació triomfava, l'alcade seria el carlí, Joan Recasens, que mai va prendre possessió del càrrec, ja que les forces revolucionàries van controlar la situació immediatament.

Properament, per proposta de la comissió de nomenament de carrers presidida per Àngel Ros i aprovada per la Paeria, s'incorporaran les plaques del carrer Joan Manel Nadal Gaya, que va lluitar amb l'exèrcit franquista durant la Guerra Civil espanyola i va participar en l'ocupació de Barcelona el 1939.

Arran creu que la presència d'aquests símbols constitueix "un insult i una provocació intolerable per a la memòria de totes les víctimes de la dictadura franquista".

diumenge, 29 de novembre del 2015

Xerrada i ruta a Berga


Ateneu Columna Terra Llibertat 25/11/15
Per què des del Centre d'Estudis Josep Ester Borràs es volen canviar alguns noms de carrers de Berga? 

Ho explicarem divendres 4 de desembre a les 19.30 h a la biblioteca de Berga i dissabte 12 de desembre fent una ruta per la Berga obrera. 

No hi podeu faltar! 

Ens sobren els motius: justícia, dignitat i memòria.

El districte de Nou Barris engega la retirada d’elements franquistes


BTV.cat 29.11.2015  Rocío Romero / Marta Ballesta
L'Ajuntament retirarà durant el 2016 i 2017 tots els símbols franquistes presents a Nou Barris. El govern municipal ha presentat un pla per catalogar aquesta simbologia i eliminar-la de l'espai públic, sobretot les plaques d'habitatges de protecció oficial del règim. També es revisarà el nomenclàtor de carrers del districte. Les entitats de la Taula per la República esperen que la plaça de Llucmajor canviï de nom de cara el 14 d'abril.

dimarts, 24 de novembre del 2015

El mític ’Saturday Night Live’ es va passar un any rient de la mort de Franco en 1975


 
 
VilaWeb 24/11/15
Arran del quarantè aniversari de la mort del dictador Francisco Franco, que es va commemorar divendres passat, molts usuaris han compartit un vídeo del programa nord-americà Saturday Night Live, que es va passar tot el 1975 rient de la mort del general feixista. Chevy Chase, un dels guionistes emblemàtics del programa, aquell any presentava una secció que simulava ser un telenotícies. Després de la mort de Franco, Chase va repetir programa rere programa el comunicat de la seva mort en to burleta i humorístic, arribant a derivar en bromes surrealistes. ‘La nostra notícia d’aquesta nit: el generalíssim Francisco Franco està críticament mort des de fa onze setmanes’, diu en una de les múltiples bromes.

Barcelona es querellarà contra els crims del franquisme i els bombardejos a la ciutat


eldigital.barcelona.cat - Míriam Pina García  17/11715
En primer lloc, es tracta d’una querella presentada al jutjat número 1 de Buenos Aires (Argentina) per delictes de genocidi comesos durant el règim franquista. La querella, en què es considera que aquest règim dictatorial va ser mantingut per les forces armades, l’oligarquia i una part de la jerarquia de l’Església catòlica durant 40 anys, interpel·la també les persones que Franco va designar per succeir-lo, entre les quals hi ha Joan Carles I d’Espanya, anterior cap d’estat. La denúncia també s’estén a Felip VI i Mariano Rajoy, representats actuals d’un estat que legitima els fets succeïts en el passat.

L’Ajuntament de Barcelona es personarà com a perjudicat en la causa acceptada a tràmit per una jutgessa argentina. A més, el consistori posa a disposició del conjunt dels ciutadans la possibilitat d’afegir-se a la querella a través d’uns formularis disponibles a les oficines d’atenció ciutadana (OAC) dels diferents districtes de la ciutat. Posteriorment caldrà dirigir-se al consolat argentí a Barcelona per formalitzar la querella que s’investiga a l’Argentina des de 2010. Una vegada entregat allà, es traslladarà a la justícia argentina.

El tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, ha explicat que la voluntat de fer aquest pas és fugir de la privatització de les víctimes, representar-les com a comunitat i estalviar-los, d’aquesta manera, el dolor que representa haver de reviure una època tan difícil.

D’altra banda, el consistori respondrà a un requeriment de l’Audiència Provincial de Barcelona en què es considera Barcelona com a ciutat perjudicada pels bombardejos que va patir entre el 13 de febrer de 1937 i el 29 de gener de 1939 i en què van morir prop de 5.000 persones, van quedar afectats 1.808 edificis i es van llançar 1 milió de quilograms de bombes. Tot plegat, gràcies a la denúncia que va interposar l’Associació Altraitalia a l’Audiència Provincial de Barcelona i a la qual l’Ajuntament donarà suport.

Declaracions institucionals contra els fets feixistes
En la propera Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció es llegirà una proposició de defensa de la querella argentina contra els crims del franquisme i també es presentarà una moció conjunta, que té el suport de la majoria dels grups municipals, en què es manifesta la voluntat d’instar l’Estat italià a demanar formalment perdó pels bombardejos.

El documental 'Valadredo' al Memorial

 
El 25.11.2015 al Memorial Democràtic a les a les 19:00h.
Peu de la Creu, 4
Barcelona

Valadredo” és un documental dirigit per l’historiador i documentalista Oriol Riart que descriu una de les batalles més cruents i alhora més desconegudes que va tenir lloc al Pirineu català durant la Guerra Civil: la batalla de la muntanya de Valadredo.

El documental es divideix en tres parts: l'arribada del front al Pallars Sobirà i la batalla del Valadredo, l'activitat de les unitats guerrilleres republicanes a la rereguarda franquista i la immediata postguerra, en la que els habitants de les zones més properes al front van trobar en la venda de metralla i material bèl·lic un mitjà econòmic per sobreviure.

Oriol Riart, com a fil conductor de l'obra, utilitza el dietari personal del doctor Pere Tarrés, sanitari del primer batalló de la 133 Brigada Mixta republicana. Va ser una de les unitats que va participar activament en els combats del Valadredo, i també d’altres documents com ara els informes d'operacions de l'exèrcit nacional.

Per a l’elaboració del documental es va comptar amb la participació del Grup de Recreació Històrica Exèrcit de l’Ebre, que recrea escenes històriques i ajuda l'espectador a comprendre millor els fets narrats.

Hi participaran Oriol Riart, director del documental, José María Simón Castellví, comissionat del Col·legi de Metges de Barcelona per a l’Any Doctor Tarrés el 2005 i Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. 

Les golfes del franquisme

La 'Victòria', al magatzem del Museu d'Història de Barcelona, a la Zona Franca. Robert Ramos

La majoria dels vestigis de l'antic règim descansen avui en trasters municipals sense un destí definit. Els experts en patrimoni reclamen conservar-los per usar-los en el futur en exposicions que expliquin el passat. Als carrers, no obstant, hi segueix havent ornaments que infringeixen la llei.

El Periódico Juan Fernández 15 de novembre del 2015
L'estàtua La Victòria, que va habitar durant 71 anys a la cruïlla de l'avinguda Diagonal i el passeig de Gràcia, concentra en quatre metres de bronze el destí de la simbologia franquista que va poblar, i segueix poblant, la via pública. Ideada inicialment per honrar el president de la Primera República, Pi i Margall, el seu autor, l'escultor Frederic Marès, la va reconvertir en un homenatge a les tropes nacionals que van ocupar Barcelona, i per això va cobrir el pit que la figura femenina portava a l'aire en el projecte inicial.

Inaugurada en aquesta ubicació el 26 de gener de 1940, l'escultura va ser retirada del Cinc d'Oros el 30 de gener del 2011 i des d'aleshores descansa en un dels magatzems que té el Museu d'Història de Barcelona (Muhba) a la Zona Franca. Ara, coincidint amb el 40è aniversari de la mort de Franco, el monument formarà part d'una intervenció artística dins de les jornades Franco 40/40, el franquisme en quarantena que organitza l'Observatori Europeu de Memòries. «L'obra ajudarà a explicar què van significar aquelles quatre dècades de dictadura», apunta Jordi Guixé, director de l'Observatori.
La Victòria tancarà així un cercle virtuós i no només servirà per recordar els anys viscuts sota el jou del franquisme, sinó també la lluita per la llibertat que el monument representa. No en va, en les seves set dècades de vida va ser objecte de nombrosos atemptats que van acabar persuadint les autoritats de la conveniència d'omplir el seu interior de formigó per evitar una possible voladura.

diumenge, 22 de novembre del 2015

Suspesa la missa per Franco per primer cop a Figueres

  • Estava prevista aquest divendres per homenatjar el dictador però el Bisbat va anunciar ahir que s'anul·lava, després de les crítiques rebudes
  • S'havia fet sempre des de la mort del dictador 
     
El Punt Avui - Mar Vicente - Figueres - 18 novembre 2015
La missa per Franco que cada any es feia a Figueres ha quedat suspesa per primer cop, arran de la polèmica sorgida a les xarxes socials i de les crítiques d'ERC i la CUP a la ciutat. Aquesta missa s'ha fet de manera ininterrompuda des de la mort del dictador, però aquest any ha tingut més transcendència ja que la Fundación Francisco Franco havia inclòs Figueres en una llista de 15 ciutats espanyoles on es faran actes. 

Acte complet - Justícia pels crims del franquisme


dimecres, 4 de novembre del 2015

El fiscal especial per a delictes d’odi estudiarà les amenaces feixistes al fotoperiodista Jordi Borràs

 
Pedro Chaparro, de Democracia Nacional, va animar a agredir Borràs durant una manifestació ultradretana el 12-O
  
VilaWeb 1.11.2015 
La fiscalia especial per a delictes d’odi i discriminació estudiarà les amenaces que va proferir el dirigent de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, al fotoperiodista Jordi Borràs, segons que ha publicat el El9Nou.cat. Chaparro va animar a agredir Borràs durant el discurs que va fer a la manifestació ultradretana del 12 d’octubre a Barcelona.

Segons aquesta informació, el fiscal Miguel Ángel Aguilar va dir que estudiaria aquestes amenaces quan li ho va demanar un assistent al primer Congrés de Drets Humans de l’Advocacia Catalana, que es va fer fa uns quants dies.

Aguilar va comentar que esperava rebre la informació i les transcripcions dels discursos que ara enllesteixen els mossos d’esquadra i que quan les tingués valoraria si hi havia indicis de delicte i actuaria si esqueia.

Jordi Borràs ha dit a VilaWeb que se sentia confós d’assabentar-se per la premsa d’aquesta possible iniciativa del fiscal Aguilar, però ha afegit que se n’alegrava.

dimarts, 3 de novembre del 2015

PSC, PP i C's de Tarragona no donen suport a la petició per anul·lar el judici a Companys

El president de la Generalitat Lluís Companys, a la presó Modelo de Madrid l'abril de l'any 1935 / EFE

La moció s'aprova gràcies als suports de CiU, ERC, CUP i ICV

24 d' Octubre 2015 
El PSC, el PP i C's de Tarragona no han volgut donar suport a la moció aprovada a l'Ajuntament per demanar al govern espanyol que anul·li la sentència del judici sumaríssim a l'expresident Lluís Companys. Segons publica 'El Diari de Tarragona', el text va tirar endavant gràcies als suports de CiU, ERC, CUP i ICV, mentre que PSC i C's s'hi van abstenir, i el PP hi va votar en contra.

En la moció aprovada dijous, el Consistori sol·licita a l'executiu de Mariano Rajoy que "realitzi totes les actuacions oportunes perquè l'honor del president Companys sigui reparat". La moció demana un canvi de la Llei de la Memòria Històrica perquè consideri com a "inexistents i nul·les de ple dret les sentències dictades pels tribunals declarats ilegítims en la legislació". El document insta al Govern espanyol a "habilitar el procés administratiu necessari perquè el Consell de Ministres tramiti el corresponent certificat de nul·litat".

Mor Federico Arcos, exiliat al Canadà

El jove Arcos, a la dreta, amb Foto: Els seus companys de Abel Paz i Liberto Sarrau. Arxiu
El Punt Avui -  Antoni Estradé i Ariadna Fitó  28 juny 2015 

Deixa un tresor
  • Arcos acaba de morir al Canadà, on va arribar el 1952 després de diferents exilis i calamitats 
Dimecres, 27 de maig al vespre. Un de nosaltres es troba al pis del passeig de Sant Joan on malviu, de fa molts anys, l'Ateneu Enciclopèdic Popular per la desídia de les diferents administracions. L'Ateneu disposa d'un fons hemerogràfic i bibliogràfic d'extraordinària importància per a qualsevol persona que vulgui fer recerca sobre el moviment llibertari a Catalunya, com és el nostre cas. Abans de començar a repassar exemplars de velles revistes de l'exili, comentem amb Manel Aisa, un dels més assidus col·laboradors d'aquell centre, el recent traspàs del poeta Jesús Lizano. Es lamenta en Manel que pràcticament no queda ningú de la generació que havien viscut els anys de guerra i revolució. Li suggerim alguns noms que proven que encara n'hi ha, i el primer que ens ve al cap és el de Federico Arcos. Minuts després, ensopeguem amb un llarg treball seu publicat a la revista CNT de Tolosa a començament de la dècada dels 60 sobre Lev Tolstoi, a qui Federico admirava. I mentre el llegim, arriba un SMS a Manel Aisa informant que Federico Arcos acaba de morir al Canadà, on residia des del 1952.
L'ocupació nazi l'obliga a tornar, i és empresonat
Va participar al maquis de Sabater, Vila i Massana
El seu llegat ha anat a la Biblioteca de Catalunya 
 
Qui va ser Federico Arcos? Nascut el 18 de juliol del 1920 a la barriada barcelonina del Clot, fou el cinquè fill, i el més petit, d'una família pagesa originària de Conca. Ell mateix, com acostumava a passar amb altres nois de la seva condició social, va haver de posar-se a treballar de molt jove. Primer d'aprenent d'ebenista, però immediatament després ja com a mecànic, professió en la qual romandria tota la vida, assolint-hi un nivell de perícia que més endavant el portarà a obtenir una feina altament qualificada a la Ford Motor Company, a cavall de la frontera entre els EUA i el Canadà. Quan comença a fer les primeres provatures com a mecànic encara no té 14 anys. Just llavors, el 1934, s'afilia a la CNT. També participa, ja des d'aquell moment, en les múltiples activitats que es duen a terme al seu barri, un fogar de cultura obrera. Com és ara, a l'efervescent Ateneu Racionalista Eclèctic del Clot o als cursos nocturns de l'Escola Natura que el Sindicat Fabril i Tèxtil tenia al mateix barri des del 1918. Més coneguda pel renom popular de La Farigola, aquest centre d'ensenyament tenia com a màxim impulsor el mestre, originari de Sallent, Joan Puig i Elias, qui, un parell d'anys més tard, un cop esclatada la guerra, ocuparia el càrrec de president del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU), una de les grans realitzacions pedagògiques d'aquells temps tan convulsos.

La banda sonora de l'antifranquisme

Al Alba de Luis Eduardo Aute

Una selecció de temes que van marcar tota una generació de lluita i resistència contra el règim del general Franco

Sapiens 27 d'octubre de 2015
L’oposició contra el règim franquista va tenir moltes cares. Una d’elles es va bastir des d’escenaris improvisats on una veu i una guitarra, que prèviament havien hagut de burlar la censura, clamaven contra el totalitarisme i en favor de la llibertat.

diumenge, 25 d’octubre del 2015

Procediments judicials militars del Tribunal Territorial Tercer de Barcelona

Arxiu Nacional de Catalunya 14/10/15
L’Arxiu Nacional dóna a conèixer la guia dels més de 80.000 processos sumaríssims instruïts a Catalunya durant tot el Franquisme, coincidint amb el 75è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys i la celebració del Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura franquista. La Guia, que inclou el catàleg detallat de les persones processades i la relació de les persones executades, constitueix un important recurs per conèixer l’abast de la repressió a Catalunya i és, per tant, d’un gran interès històric i social. Podeu accedir a la Guia en format PDF

Carrer Txiki a Cerdanyola

MaiMés Cultura Antifeixista 25/10/15
El 27s a Collserola li vam demanar públicament. Ara, volem fer públic l'agraïment a l'alcalde de Cerdanyola, en Carles Escolà, per la seva disposició a fer-ho possible. Entre totes, tot.

Cinquena edició: Els maquis a Collserola


Itineraris per la serra conduïts per Voluntaris de Collserola. De 4 a 5 hores de durada.

Seguint les petjades d’en Facerías, el conegut maquis barceloní, el recorregut ens proposa conèixer la zona de Collserola on acabada la guerra civil, s’amagaven aquests grups: la vall de Sant Medir i la de Sant Vicenç del Bosc.

Cinquena Edició
 
MJBarreiroLG 25/10/15
Com cada any s'ha realitzat la marxa maqui per Collserola organitzada pels Voluntaris del Parc, aquest any  han canviat de data.

La primera va ser organitzada al maig de 2011, les següents al febrer coincidint pel general amb l'ona de fred que sol passar per la zona cada hivern, i aquesta cinquena edició en el tardor, amb un dia clar, buidat i bona temperatura.

Torno a repetir invitació encara que en aquesta ocasió em va ser impossible acompanyar-los fins a San Cugat realitzant el recorregut.

El meu torn d'intervenció enguany va ser el primer en el lloc de trobada al peu de la serra, i el meu tema triat, com sòl fer cada any amb un temi lliure dintre del tema general, eligí per a l'ocasió: "L'exili. Els refugiats ahir i avui".

Ray Puig l'organitzador va parlar sobre Josep Lluís Facerias maqui libertario i la intervenció que va aportar l'historiador Antoni Estradé "L'anarquismo a Catalunya".
 

dimarts, 20 d’octubre del 2015

Pedro Urraca. El policia que va detenir Companys va dirigir la repressió exterior dels republicans


El policia que va detenir Companys va dirigir la repressió exterior dels republicans, primer a París i després a Brussel·les, i es va jubilar el 1982 cobrant del govern de la UCD, i la pensió fins a la mort, amb el PSOE

elMón.cat -Gemma Aguilera 15 d' Octubre 2015
Todas las ilusiones, toda la fe en los ideales de este hombre han caído por tierra. Ya no es sino un pingajo de la vida que quiere aparecer, ante sus acusadores, como un hombre recto y sin mancha. Difícil ha de serle ante el ambiente que allá abajo le espera. Esta libertad pasajera del viaje le parece como un regalo que la vida le hace antes de abandonarle y quiere gustar del mismo con todas sus fuerzas. Pero los acontecimientos del momento actual son demasiado fuertes para que el mundo se digne dirigir su mirada sobre este hombre que, de antemano, está dispuesto al sacrificio anónimo y que voluntariamente se siente dispuesto a olvidar su pasado. L'autor de la reflexió, signada a Biarritz el 28 d'agost de 1940, és Pedro Urraca Rendueles, el policia franquista i col·laborador de la Gestapo que va detenir el president Lluís Companys quinze dies abans a la localitat bretona d'Ar Baol.

Publiquen el cens dels catalans enterrats al Valle de los Caídos

Volum 3

Una investigació xifra entre les 5.000 i les 7.000 les restes de persones procedents de Catalunya

Diari de Girona 13.10.2015
El cens de les persones enterrades al Valle de los Caídos procedents de Catalunya es publica per primera vegada en el tercer volum de la Història de la República a Catalunya, una obra en la qual han participat prop d'un centenar d'historiadors.

L'autora de la investigació i de l'entrada sobre el Valle de los Caídos en el volum, Queralt Solé, ha dit avui que "és un tema viu i del que historiogràficament es poden fer moltes coses".

dilluns, 19 d’octubre del 2015

Badalona impulsa la creació d'un òrgan per recuperar la seva memòria històrica


Diari de Badalona - Redacció - 15/10/2015
L’Ajuntament ha presentat aquest dimecres la Comissió de la Memòria Històrica de Badalona, un organisme amb representació institucional, de la societat civil, del món acadèmic i d’experts en l’àmbit local amb l’objectiu d’analitzar i recuperar de forma diversa i general la memòria històrica de la ciutat per difondre-la amb rigor.

SÀPIENS s’afegeix a una campanya que reclama justícia pels crims del franquisme

Cartell de l'acte
S’ha organitzat un programa d’activitats que tindrà el punt final en un gran acte el 20 de novembre 

Sapiens.cat - Marta Pérez -Dimarts, 13 d'octubre de 2015
Davant la negativa de l'Estat espanyol de jutjar els responsables del règim franquista per crims contra la humanitat, la nostra revista, juntament amb altres entitats, ha programat un conjunt d'activitats (podeu donar-hi un cop d'ull a www.justiciafranquisme.cat) que tindran el seu moment àlgid en un gran acte el 20 de novembre al vespre al centre de Barcelona, concretament en el quarantè aniversari de la mort del dictador.

40 Aniversari de l'afusellament de Jon Paredes



Homenatge a les Brigades Internacionals a Barcelona


24 d'octubre a les 11:00h.

David i Goliat és un monument fet per l'escultor Roy Schifrin que es troba al districte d'Horta-Guinardó, Rambla del Carmel a la boca nord del Túnel de la Rovira a Barcelona.

Al peu del monument, s'hi poden llegir uns fragments del discurs de comiat que Dolores Ibárruri els va dedicar.

dimecres, 14 d’octubre del 2015

Homenatge al president Lluís Companys a les escoles i instituts de Catalunya


Justiciafranquisme.cat

15 d'octubre
Òmnium anima les escoles i instituts de Catalunya que el dijous 15 d’octubre recordin la figura del President Lluís Companys en horari lectiu i reflexionin al voltant de les circumstàncies del seu afusellament per part del règim franquista. Per fer-ho, proposa la lectura del poema de Ventura Gassol ‘Al President Companys’ i ofereix un recull de recursos pedagògics adequats a les diferents etapes escolars: pel•lícules, llibres, documentals, auques, còmics i telefilms, entre altres. 

(Vegeu els recursos aquí)

Homenatges a Lluís Companys


Justiciafranquisme.cat

Cornellà de Llobregat recorda Lluís Companys

Dimecres 14 d’octubre, a les 8 del vespre
Vetlla simbòlica.
Lloc: Plaça Lluís Companys, s/n.


Enguany, any del 75è aniversari de l’afusellament del President Lluís Companys, Cornellà de Llobregat tornarà a recordar la figura del nostre president amb una sèrie d’activitats organitzades i promogudes per Entitats 15 d’octubre, un col·lectiu que agrupa una vintena llarga d’entitats locals, entre elles la secció local d’Òmnium Cultural.

Homenatge al president Lluís Companys a Manresa

5 octubre - 20:00 - 21:00
Com cada any, la Fundació Independència i Progrés organitza a Manresa l’acte d’homenatge a Lluís Companys. Es farà el dia 15 d’octubre , a les 8h del vespre (20h), a la plaça de Lluís Companys, de Manresa (confluència Prolongació Guimerà i Barcelona), amb ofrena floral per part de les entitats, associacions, organitzacions i particulars. Hi parlarà: Pere-Joan Cardona, científic i hi actuaran: Lúpulus Emsembla i el grup poètic La Veurem Teatre. Ho organitza: Fundació Independència i Progrés. Hi col·labora: Ajuntament de Manresa.

 Acte institucional d’Homenatge a Lluís Companys a Sabadell

15 octubre - 19:00 - 20:00
Acte institucional a les Escoles de Can Rull.

Actes d’homenatge al president Lluís Companys a Tarragona 

15 octubre

A la muntanya de l’Oliva de Tarragona, a les 07.00 h, lectura de la sentència a mort del president, salves d’honor i Cant dels Segadors

A la rambla del President Lluís Companys, aproximadament a les 18.30 h, acte ciutadà conduït pel periodista Ricard Lahoz, que inclourà una lectura de textos del president Companys per part de quatre o cinc expresidents d’Òmnium Tarragonès, amb l’actuació musical del cor i orquestra de l’Institut Martí Franquès de Tarragona, una ofrena floral per part de les entitats de la Comissió i la corporació municipal, unes salves per part del Ball de Serrallonga, possibles pilars de les colles castelleres de la ciutat, i cloenda de l’acte amb el Cant dels Segadors.

Lluís Companys, polític republicà i catalanista. A 75 anys del seu assassinat a Mataró

15 octubre - 20:00 - 21:30

Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró 

Memorial Companys, conferència institucional:
Lluís Companys, polític republicà i catalanista. A 75 anys del seu assassinat, a càrrec de Giovanni C. Cattini, Professor d’Història Contemporània de la UB.

Cicle Lluís Companys en el 75è aniversari del seu afusellament a Sant Cugat del Vallès

21 octubre - 19:00 - 20:30
Conferència “Companys revolucionari. De la Unió de Rabassaires a la Generalitat” a càrrec de l’historiador Josep M. Figueres

Presentació a Sabadell del llibre “El viatge de Companys”

22 octubre - 19:00 - 20:30
Presentació del llibre El viatge de Companys, d’Antoni Tortajada i Eloi Vila.
El viatge de Companys segueix el fil de les històries que els guionistes Joan Gallifa, Antoni Tortajada i Eloi Vila van aconseguir per a la sèrie documental de TV3. Però hi aporta noves informacions i reflexions sobre les llums i les ombres d’un personatge fascinant.

Engén una espelma al teu balcó 14-O. 22h.


dimarts, 13 d’octubre del 2015

Presentació del documental "Procès a Catalunya" a Montornès


Taula rodona: 75 anys de la mort de Lluís Companys a Girona


Homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura


La Generalitat organitza el dia nacional en memòria de les víctimes de la guerra civil i de la repressió de la dictadura franquista

Memorial Democràtic
El 15 d’octubre s’escau el 75è aniversari de l’afusellament del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. Amb motiu d’aquesta commemoració el Govern de la Generalitat va aprovar, el 8 de setembre de 2015, la proclamació del 15 d’octubre com a “Dia nacional en memòria de les víctimes de la guerra civil i les víctimes de la repressió de la dictadura franquista”.

En el marc d’aquest dia nacional, la Generalitat de Catalunya organitza un acte d’homenatge obert a la ciutadania al Palau de la Generalitat.

Començarà a les 19 h, amb un minut de silenci en record de les víctimes de la guerra civil i la dictadura franquista. Posteriorment es projectarà un fragment del vídeo del Memorial Democràtic “Temps de Memòria” i comptarà amb intervencions de víctimes i familiars. Hi participaran Pilar Llopart, supervivent dels bombardejos durant la guerra civil a Barcelona; Roser Soler, filla d’ Agustí Soler, alcalde de Sant Joan de Vilatorrada afusellat pel franquisme; Valentín Muxí, fill d’exiliats catalans a Xile i cònsol honorífic de Xile a Barcelona, i Carles Vallejo, víctima de tortures per part de la dictadura i president del Memorial de Treballadors de Seat. Intervindran també Mariona Companys, reneboda del President Lluís Companys i Jorge Auat, fiscal general de la Procuradoria de crims contra la humanitat de la República Argentina.

La cloenda musical, amb la col·laboració de l’Escola Superior de Música de Catalunya  (ESMUC) i de la Comissió de la Dignitat, anirà a càrrec de la Cobla de l’ESMUC, dirigida per Marcel Sabaté, que interpretarà “Trencadís. Els darrers dies de la vida de Lluís Companys”, sota la coordinació de Joaquim Rabaseda. L’obra, creada especialment per aquest acte, agrupa sis miniatures per a cobla composades per professors, estudiants i graduats de l'Esmuc. L’obra té les parts i autoria següents:  Prison de la Sainté, de Laia Vallés; Casa Real de Correos de Madrid, de Joaquim Rabaseda; El fossar de Sant Eulàlia, d'Arnau Tordera; Testament, de Laura Casaponsa; A dos quarts de set, de Daniel Fígols i Per Catalunya, d'Eduard Resina. L’ESMUC interpretarà també “La santa espina” i “Els segadors”.

El Memorial Democràtic condemna la dictadura franquista i demana la nul·litat del judici al president Companys i de la resta de processos contra els represaliats


El Memorial Democràtic condemna la dictadura franquista i demana la nul·litat del judici al president Companys i de la resta de processos contra els represaliats


01 d'octubre de 2015
El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya ha aprovat per consens un acord pel qual condemna el General Franco i les accions que va encapçalar i executar durant la dictadura militar, i especifica que les greus violacions dels drets humans dutes a terme durant el franquisme, algunes d’elles enumerades a l’Acord, encara han de ser aclarides i establertes oficialment per un mecanisme jurisdiccional –o no jurisdiccional- estatal, nacional o internacional. La Junta de Govern del Memorial Democràtic (*), mitjançant aquest acord, també demana la nul·litat del judici al president Companys i de la resta de processos i resolucions judicials i administratives endegades durant la dictadura contra milers de persones.

dilluns, 12 d’octubre del 2015

Petició al Parlament de Catalunya per canviar la data festiva del 12 d'octubre per la del 15 d'octubre

Signar

Petició al Parlament de Catalunya per canviar la data festiva del 12 d'octubre per la del 15 d'Octubre, data en què l'any 1940 va ser afusellat per les tropes franquistes que es van revoltar en un cop d'estat contra el Govern de la República l'any 1936

Què coi hem de celebrar?


VilaWeb - Bel Zaballa Divendres  9.10.2015
’12 d’octubre, res a celebrar’, diuen les parets. Ara també les etiquetes de Twitter, murs on es pinten missatges sense esprai perquè els llegeixi tothom que hi passi. S’acosta la data i, com cada any i cada vegada més, proliferen les crides contra la celebració de l’anomenat Dia de la Hispanitat, anteriorment i durant quaranta anys conegut amb el nom de Dia de la Raça, entoma-la, aquesta. Si és que la baixa qualitat democràtica de l’estat espanyol es fa evident fins i tot en la seva festa oficial! Un cas anòmal, el d’un estat que manté com a festa ‘nacional’ una data lligada al seu passat colonial i exaltada durant la dictadura franquista. On s’és vist? No, no és cap pregunta retòrica: On s’és vist? Pràcticament enlloc del món.

12 d'octubre res a celebrar



diumenge, 11 d’octubre del 2015

Quatre cartells i un adhesiu gratis amb l'ARA, en record de Lluís Companys


Aquest diumenge el diari rememora l'afusellament del president de la Generalitat amb un diari especial

ARA Barcelona  09/10/2015
A les portes del 75 aniversari de l’afusellament del president Companys, aquest diumenge dediquem el diari a recordar i analitzar la seva figura i iniciem una sèrie de quatre cartells d’homenatge que el lector rebrà gratuïtament.

El primer reprodueix el poema que li va dedicar Pablo Neruda, el segon recorda el Companys solidari amb el poble de Madrid assetjat per Franco, i els dos últims la seva tràgica mort.

El dia de l’efemèride, dijous 15, l’ARA inclourà un adhesiu commemoratiu.

dissabte, 10 d’octubre del 2015

VII Marxa Homenatge als Maquis a Barcelona

Sants.org 1/10/15

Dissabte 10 d’octubre a les 17h:
  • PASSEJADA HISTÒRICA PER ESCENARIS SIGNIFICATIUS
    DE LA LLUITA DEL MAQUIS URBÀ A BARCELONA
   Lloc: Arc de Triomf 

Divendres 16 d’octubre a les 19h:
  • Presentació de:
        – Documental “Quico Sabaté”
    amb guió de RICARD DE VARGAS
    i direcció de JAUME SERRA
        – Llibre “Quico Sabaté i la guerrilla Anarquista”
Lloc: CSA Can Vies (c/Jocs Florals 42, Sants)

L'ajuntament de Barcelona se suma a demanar l'anul·lació de la sentència de mort de Companys

Programa d'actes en el 75è aniversari de l'afusellament de l'expresident català Lluís Companys

El consistori també vol recuperar la figura de l'expresident més desconeguda com a regidor barceloní entre 1917 i 1920

El Món.cat Redacció 1 d' Octubre 2015
L'ajuntament de Barcelona ha organitzat diversos actes en el 75è aniversari de l'afusellament de l'expresident català Lluís Companys perquè el seu record s'integri en la memòria democràtica i antifeixista d'Europa com l'únic president afusellat en la Segona Guerra Mundial. El consistori vol que aquests actes contribueixin a les iniciatives adoptades per reclamar l'anul·lació de la seva sentència de mort, ha explicat el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello.

Acte d'homenatge al Fossar de la Pedrera


diumenge, 4 d’octubre del 2015

Ruta Quico Sabaté


Dijous, 8 d'octubre, a les 18:30 h
Biblioteca Can Sumarro  
la Riera de l'Escorxador, s/n
L'Hospitalet de Llobregat
 
Activitat gratuïta

Al llarg d'aquest itinerari a peu pels barris del Centre i de Sant Josep, els participants recorreran els principals escenaris de la vida i coneixeran la historia del cèlebre guerriller antifranquista i anarquista hospitalenc Quico Sabaté.

Inscripció prèvia: Biblioteca Can Sumarro (presencialment, trucant al telèfon 93 337 20 82 o enviant un correu a bibcansumarro@l-h.cat).

Jornada Lluís Companys


Dimecres 7 d'octubre, de 9.30 a 19.30 h
Institut d'Estudis Catalans
C/ del Carme, 47

Activitat gratuïta

"Plus Ultra" de Jordi Borràs


El llibre vol desmuntar el mite dels autoanomenats moviments «no nacionalistes» i mostrar els vasos comunicants entre l'espanyolisme i la ultradreta

Plus ultra. Una crònica gràfica de l’espanyolisme a Catalunya és una obra a cavall de la fotografia documental, el periodisme d’investigació i la recerca històrica. Aquest llibre no tracta sobre el procés independentista, ni de la història del país, ni dels potents moviments socials que se n’han derivat.

Afortunadament d’aquests temes se n’han publicat desenes de milers de pàgines al llarg dels últims anys. Però en canvi, sorprenentment, s’ha escrit molt poc del moviment reaccionari que s’ha originat: la resposta dels que no volen que els catalans puguin decidir lliurement el seu futur. L’espanyolisme en la seva màxima expressió i els vasos comunicants entre un moviment unionista que no es considera nacionalista i una extrema dreta que s’ha caracteritzat per marcar l’agenda del debat territorial a l’Estat espanyol. Una obra inèdita i necessària per entendre l’espanyolisme contemporani a Catalunya.

Nomenclàtor Barcelona - República


Canvi de nomenclátor als carrers de Barcelona durant la república i la revolució 
Ferran Aisa en Vaixell Blanc 29/9/15
Els canvis de règim polític van acompanyats normalment pels canvi dels noms dels carrers, a l’adveniment de la República ja se’n havien canviat el nom d’alguns dels carrers més emblemàtics de Barcelona com l’avinguda Alfons XIII (Diagonal) es va dir 14 d’Abril; la plaça de Sant Jaume va passar a dir-se plaça de la República; el passeig i el Saló de Sant Joan, es van dir Fermín Galán i García Hernández, respectivament. La proposta de canviar de nom el passeig de Gràcia pel de Pi i Margall, va portar un debat entre les formacions Partit Radical i Esquerra Republicana, mentre els primers es mostraven partidaris del canvi, els segons al•ludien a la tradició popular del nom del passeig. De moment el canvi de nom va quedar dins del tinter, però es va aconseguir que la ciutat aixequés un monument al federalista català a la cruïlla Diagonal-passeig de Gràcia, que fou inaugurat per Companys, Gassol i Pi i Sunyer l’any 1936. Altres carrers si que van canviar de seguida de nom foren el Paral•lel que s’anomenà Avinguda Francesc Layret i el carrer de la Cadena fou bateja amb el nom del líder anarcosindicalista Salvador Seguí.

Barcelona reivindica el Companys obrerista 75 anys després de l’afusellament

Lluís Companys, en una imatge d'arxiu. / RADIO BARCELONA

Pisarello considera que no és adequat comparar la figura de l’expresident amb la de Mas

El País Catalunya - Clara Blanchar Barcelona 1 OCT 2015
Recordar l'afusellament de Lluís Companys en el seu 75è aniversari. Sí. Però, sobretot, recuperar i reivindicar la seva figura republicanista, obrerista, catalanista, antifeixista o municipalista. Així planteja l'Ajuntament de Barcelona els actes que ha organitzat per homenatjar el president de la Generalitat, i que ha titulat "La força d'una vida".

dissabte, 3 d’octubre del 2015

Retrat d'un magnicidi. Les últimes hores del president Companys


Retrat d'un magnicidi. Les últimes hores del president Companys. Jordi Finestres 

El periodista ens desvetlla un dels grans misteris de la història recent de Catalunya: la identitat de la persona que, a contracor, va posar el punt i final a la vida del president Companys al castell de Montjuïc. Un nou títol de la Sèrie H.

dijous, 1 d’octubre del 2015

40è aniversari de l'afusellament de "Txiki" a Cerdanyola

Foto acte de MaiMés Cultura Antifeixista 27/9/2015
27 de setembre de 1975 cinc militants d'ETA i del FRAP eren afusellats a Madrid, Cerdanyola del Vallès i Burgos en compliment de les penes de mort dictades als respectius consells de guerra (jutges militars espanyols) i signats de la mà del dictador Franco

Fa cinc anys, dies abans d'aquesta data, es van entregar les beines de les bales de l'afusellament de "Txiki" a mans de la família al cap de quasi quatre de la seva mort. La família va anunciar que cediria aquestes beines a una fundació de la memòria històrica, que les exposarà com a testimoni de les darreres sentències criminals del franquisme. 39 anys després, aquest i altres crims de l'exèrcit espanyol i la policia franquista continuen impunes.

Foto acte de MaiMés Cultura Antifeixista 27/9/2015
Tots els afusellats van ser brutalment torturats durant la seva detenció, setmanes abans de les execucions de 1975. Els responsables policials d'aquella operació van ser personatges ben reconeguts del regim feixista de Franco. En el procés els tribunals militars no es va respectar ni la pròpia legalitat franquista en un procés com de costum excepcional i sense granties judicials. L'aparell del franquisme volia morts a qualsevol preu per donar una lliçó al moviment antifranquista que reclamava democràcia i llibertats.

A Catalunya les mobilitzacions de resposta van ser molt importants. També a nivell internacional, en què es denunciava el règim feixista-borbònic i els cinc assassinats signats pel dictador Franco.

Juan Paredes Manot "Txiki" va ser afusellat al cementeri de Collserola per voluntaris membres de la Guàrdia Civil, davant la presència del germà del germà (Mikel) i dels advocats Marc Palmés i Magda Oranich.

Aquesta execució juntament amb l'execució, el mateix dia, de quatre militants (José Huberto Baena, Ramón García Sanz i José Luis Sánchez Bravo que pertanyien al FRAP,  Angel Otaegi Etxeberria a ETA) més a Madrid i a Burgos, formaven part de l'estratègia de Franco per a escarmentar el sector més actiu del moviment de ruptura que reclamava llibertat i democràcia.

Arran de la seva execució i la d'Angel Otaegui organitzacions de l'esquerra abertzale van començar a reivindicar el 27 de setembre com a Gudari Eguna.

Les beines de les bales amb què van afusellar Jon Paredes Manot "Txiki" el 27 de setembre de 1975 van ser entregades fa tres anys a la seva família. L'advocat de l'aleshores equip defensor en el judici sumaríssim contra el militant d'ETA, Magda Oranich, va explicar que les havia conservat després de presenciar l'execució a Cerdanyola del Vallès i que, trenta-set anys després, en va lliurar sis a la família, entre aquestes la del tret de gràcia.
 
Els botxins de "Txiki" van necessitar un tret de gràcia, perquè cap dels dotze trets contra el reu (que va cridar "Gora Euskadi askatuta!" i va cantar l'Eusko Gudariak durant l'afusellament) no van aconseguir abatre'l mortalment. "Txiki" també va dexiar un testament escrit en què afirmava les seves conviccions davant la bogeria criminal del feixisme. A l'execució, hi van assistir  els advocats de "Txiki" Oranich i seu company Marc Palmés, així com el germà de "Txiki", Mikel Paredes Manot.

Homenatge de l'independentisme català a Txiki, a finals dels anys setanta a Cerdanyola
        Txiki
Dedicat a la senyora Antonia Maria Manot
Sé del plor d’aquests teus ulls
que no he pogut veure encara,
sé del plor i del sofriment
per una vida segada.

El teu xic fill ha caigut
fermament, donant la cara;
un estel de viva llum
ha nascut, i ens guia ara.

Ara que ets mare de tots,
deixa’m dar-te una abraçada.
Ara que ets mare de tots,
deixa’m besar-te al front, mare.

Un home lliure ha caigut
i la lluita és viva encara.
No coneixerem repòs.
Adéu, Txiki, adéu, fins ara
                  29 de setembre 1975
   (Poema d'Àlvar Valls, recollit al llibre Crit, editat pels CSPC)