dijous, 30 de gener del 2014

El llibre ‘Puig Antich, cas obert' denuncia la manipulació judicial



El Punt Avui -   Jordi Panyella - 30 de gener del 2014
Jordi Panyella, periodista d'aquest diari, va denunciar ahir la manipulació judicial de la policia franquista sobre el cas Puig Antich. La investigació periodística, a través de desenes de testimonis directes dels fets, conclou que “la justícia militar va permetre a la policia franquista alterar el contingut del sumari fent desaparèixer documents” que haguessin estat proves que exculparien el militant del MIL de la mort d'un policia el setembre del 1973. Un dels testimonis decisius, el d'Enric Palau, que aleshores feia la mili al Jutjat de Barcelona on es va instruir el cas, assegura al llibre que la policia va treure documents de la causa segons el seu interès per evitar que arribessin mai als magistrats. “De cop i volta van aparèixer al jutjat uns agents del cos de policia, en recordo dos o tres, que decidien què anava al sumari i què no. El que es va portar al consell de guerra no té res a veure amb el que hauria d'haver estat”, explica per primer cop Palau. Un dels documents que s'haurien destruït, segons Panyella, és el relat del tiroteig fet per un dels policies admetent haver disparat durant la detenció. Això contradiria la versió oficial.

dilluns, 27 de gener del 2014

Jutge acudeix a Eurojust para investigar bombardejos davant la "inacción" d'Itàlia


Traducción Estació Collserola
La Vanguardia - Barcelona, 23 gener 14 (EFE).-
El jutjat que investiga els bombardejos de Barcelona en la Guerra Civil ha retret a les autoritats italianes la seva "inacción" i la seva "insuficient recerca" de les identitats dels aviadors que van participar en els atacs aeris, pel que ha recorregut a Eurojust perquè intervingui.

diumenge, 26 de gener del 2014

Burgos homenatja al general franquista que va ocupar Barcelona

Signar perquè la cancel·lin
Prepara una exposició sobre el general Juan Yagüe entre el 22 d'abril i el 20 de maig

L'ajut català als bombardeigs franquistes

VilaWeb - Diumenge  26.01.2014    
Us oferim el documental dirigit per Xavier Montanyà 'Espies de Franco' en motiu del 75è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona

Acte de record a la memòria de l'Holocaust a Sant Boi

Amical de Mauthausen 26/1/14
Acte de record a la memòria de la deportació republicana, col·lectius de Gais i lesbianes, comunitat gitanan, comunitat judia i en general de l'Holocaust, organitzat per ICV de Sant Boi.
 
Des de la nostra organització nostre més sincer agraïment.

Barcelona no dedicarà cap carrer a Samaranch

La Plataforma Pro Seleccions rep resposta de l'ajuntament a la carta de queixa de diverses entitats
 
VilaWeb Divendres  24.01.2014 
L'Ajuntament de Barcelona ha decidit finalment de no dedicar cap carrer a Juan Antonio Samaranch. Així n'informa la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, que ha rebut una resposta del consistori a la carta que van enviar una colla d'entitats el mes de novembre proppassat demanant que no posés el nom de qui va ser l'home de l'esport de Franco, en qualitat de delegat d'esports, i procurador de les corts franquistes, a cap carrer de la ciutat.
 
'Aquestes entitats, entre les quals hi ha la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, demanaven que Barcelona no honorés un personatge que va ser tan proper al general Franco i, entre d'altres accions, va promoure el canvi de la carta olímpica, eliminant qualsevol possibilitat que les seleccions catalanes poguessin participar als Jocs Olímpics. Per aquest motiu, Martí ha explicat que l'ajuntament no canviarà el nom a cap carrer "si no gaudeix del mínim consens', explica la Plataforma Pro Seleccions.
 
La proposta de dedicar un carrer a Samaranch, la va presentar el 2012 la Fundació Sport Cultura Barcelona, que aplega alguns clubs esportius, a més de grans empreses i entitats financeres. El batlle, Xavier Trias, va recollir la proposta i va defensar-la. Però l'allau de crítiques ha acabat fent que l'ajuntament aturés la iniciativa.

divendres, 24 de gener del 2014

Dia internacional de l’Holocaust a Vilanova i la Geltrú


Observatori contra l'homofòbia  23/1/14
El dissabte estarem a Dia internacional de l’Holocaust i de Prevenció de Crims Contra la Humanitat

Vilanova i la Geltrú 25 de gener de 2014

Plaça de la Peixateria 7 de la tarda


dijous, 23 de gener del 2014

75è Aniversari de la caiguda de Barcelona

La hipotética defensa de Barcelona (dies 21-25 de gener de 1939)

Ferran Aisa 23/1/14
La crida a fer fortificacions i a convertir el Llobregat en el Manzanares no va tenir gaire èxit entre els barcelonins, Manuel Tagüeña, dirigent comunista i cap del XV Cos de l’Exèrcit republicà, afirma que només s’havien presentat mil voluntaris. Això era premonitori per una ciutat i per un Govern que no havia previst amb temps cap estratègia de defensa ni de retirada,tot s’hauria d’improvisar sobre la marxa en els dies següents. Des de meitats de gener les tropes franquistes mantenien una important línia d’avanç

"La Barcelona d'Orwell" primera del cicle de xerrades

 
"La Barcelona d'Orwell" primera del cicle de xerrades dedicades a Orwell a càrrec de Ferran Aisa (presenta M. Teresa Carbonell). Dijous 30 de gener a les 19 h., Biblioteca Gòtic-Andreu Nin a Barcelona
 

dimecres, 22 de gener del 2014

Dia de l'Holocaust 2014. Commemoracions previstes a Catalunya

Edmon Gimeno i Font
l'Amical de Mauthausen i altres camps 22/1/14
Amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l'Holocaust, l'Amical de Mauthausen i altres camps participarà en diferents actes a Catalunya

Enguany, els parlaments de l'Amical de Mauthausen i altres camps, en tots els actes, retran homenatge al deportat i un dels fundadors de l'associació, Edmon Gimeno i Font, recentment desaparegut i comptarem amb la presència dels seus familiars.

Dissabte 25 de gener – Vilanova i la Geltrú, 19 hores.
Dilluns 27 de gener – Memorial Democràtic, Barcelona, 11 h.
Dilluns 27 – Parlament de Catalunya, 19 h.
Dimarts 28 - Ajuntament/Generalitat
Palau de la Generalitat, 17.30 h.
Plaça Sant Jaume, 19 h.
Dilluns 3 de febrer – Ateneu Barcelonès, 19:30 h. Conferència a càrrec de Rosa Toran.

Nit de la Memòria 2014 Comissió de la Dignitat

El proper dia 28 de gener se celebrarà  una nova edició de la NIT DE LA MEMÒRIA.
Hora les 19.30 h.  (dos quarts de vuit del vespre).
 
Lloc: Sala d’Actes de l’Orfeó  Martinenc.  Avinguda Meridiana 97 de Barcelona.
Estació del Clot de la línia 1 i 2 del metro, i de Rodalies de Catalunya.
 
Es lliuraran els Premis Dignitat 2013 que s’han concedit a:
Jordi Carbonell  i Ballester, filòleg i polític, per la seva tasca científica en l’àmbit de la filologia i la història de la llengua catalana, i per la constant i exemplar actitud cívica de la defensa de la nostra llengua, cultura i drets nacionals, que el portà a ser expulsat de la universitat, i a ser empresonat i torturat, per voler declarar en català davant de la policia.
 
Josep Soler i Sardà, músic, per la seva aportació a la cultura musical catalana com a compositor i com a ensenyant als conservatoris de Barcelona i Badalona, i per la dimensió cívica de la seva actuació constatada, en el fet que retornà al Ministeri de Cultura la Medalla d’Or al mèrit de belles arts, per la reaccionària i intolerant actitud del ministeri i el govern de l’Estat envers l’ensenyament i la cultura i envers Catalunya.
 
Les Germanes de Salvador Puig Antich, Montserrat, Carme, Imma i Merçona, per la seva tasca constant i decidida per a denunciar la indignitat dels processos polítics del franquisme i per aconseguir la nul·litat del procés del seu germà i de la resta de represaliats polítics del franquisme..
 
La Comissió de la Dignitat presentarà el manifest setanta-cinc anys represaliats, que denuncia el fet que encara no s’ha completat el retorn dels documents requisats pel franquisme,  a particulars, entitats, el govern de Catalunya  i la dels 43 Ajuntaments Catalans, als que el Ministeri de Cultura es nega a retornar.
 
En l’acte s’interpretaran diverses peces musicals del musical Isavel a càrrec d’Iris Vilà i Antoni Mas, i Bernat Català interpretarà “Nocturns nº1” del compositor Josep Soler i Sardà.
 
Acte obert al públic.
Us esperem
Comissió de la Dignitat
Gener del 2014

diumenge, 19 de gener del 2014

"Desencaixats". Documental a BTV


Guillem Escriche Rius 19/1/14
El dissabte 25 a les 20:55 DESENCAIXATS (el nostre documental sobre les fosses de la guerra civil) a BTV. Reemissió el dilluns 27 a les 11 del matí. I, des del 25, durant 15 dies a la web de BTV.

dissabte, 18 de gener del 2014

Demanen a l'alcalde de Barcelona que retiri la Medalla d'Or a la infanta Cristina

 

 by publico
 
Traducció Estació Collserola
Cinquanta personalitats de diferents àmbits signen una missiva en la qual qualifiquen l'actitud de la infanta com "un dels màxims exemples d'immoralitat, corrupció i nepotismo" a nivell internacional
 
Público- EUROPA PRESS - 17/1/14
Un total de 50 personalitats de diferents àmbits han instat a l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, a retirar la Medalla d'Or que l'Ajuntament va lliurar en 1997 a la infanta Cristina, imputada pel caso Nóos.
 
"Ètica i nacionalment és un insult, i un greuge per a la nostra ciutat, que la seva Medalla d'Or continuï en mans d'algú que està sent investigada judicialment", asseguren en una carta que han dirigit a l'alcalde, han informat els signants en un comunicat.
 
Fonts municipals han descartat valorar aquesta missiva, que defineix l'actitud de la infanta com "un dels màxims exemples d'immoralitat, corrupció i nepotismo" a nivell internacional.
 
Aprecien que el caso Nóos pugues perjudicar la imatge de la capital catalana en tot el món i asseguren que 2014 és un any "perfecte" per a retirar aquest reconeixement a la infanta, perquè coincideix amb els 300 anys de la caiguda de Barcelona en la Guerra de Successió i la victòria de les tropes borbòniques sobre les austracistas.
 
Signants
Entre els signants de la carta destaquen els escriptors Isabel-Clara Simó, Lluís Permanyer i Matthew Tree; el senador del PNV Iñaki Anasagasti; l'activista independentista Anna Arqué; l'exconcejal barceloní Agustí Soler, el exmiembro del Consell Consultiu Jaume Renyer i l'actriu Montserrat Carulla.
 
També estan l'exdiputat de SI i jurista Alfons López Tena, l'economista Elisenda Paluzié, l'historiador i monjo de Montserrat Hilari Raguer, l'exalcalde d'Arenys de Munt Josep Manel Ximenis i el excoronel de l'Exèrcit Amadeo Martínez Inglès. 

dijous, 16 de gener del 2014

Memòria per a no oblidar a Tarragona

Foto: Lluís Milián
Traducció Estació Colserolla
En el marc dels actes del 75 aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Tarragona, es va organitzar una visita guiada pels enclavaments representatius de la repressió
 
Diari de Tarragona - Frederic Raurell 12/1/14
Unes 40 persones es van trobar en un matí gris per a assistir a la visita guiada pels llocs representatius de la repressió franquista a Tarragona. Familiars de víctimes i ciutadans amb interès pel passat envoltaven a l'historiador Francesc Xavier Tolosana, conductor de la visita, per a fer un recorregut per la memòria històrica quan es compleixen 75 anys de l'entrada de les tropes de Franco en la ciutat.
 
Un públic eminentment jove és el qual va tenir Tolosana durant el recorregut, que va durar unes tres hores. L'objectiu era conèixer escenaris de l'ocupació franquista de la ciutat entre els anys 1939 i 1948. Entre els assistents havia fins i tot néts de les víctimes. El públic major complementava les explicacions de l'historiador amb comentaris de familiars morts després de la repressió franquista.
 
La visita va recórrer els principals enclavaments de la ciutat relacionats amb la repressió franquista. Des que van arribar les tropes franquistes, el 15 de gener de 1939, es van succeir les detencions, empresonaments, judicis militars i fins a execucions. El recorregut va començar en la Muntanya de’l Oliva, on van tenir lloc més de 650 execucions a republicans des del 28 de febrer de 1939 fins a passats els anys més durs de la dictadura. En aquest emplaçament lluïx un monument en record de les víctimes del franquisme.

Atac feixista Ateneu Popular de Sitges

Llibertat.cam 14/1/14
Durant la matinada de dimarts 14 de gener el local social de l'Ateneu Popular de Sitges ha patit una agressió de caràcter feixista per part d'uns desconeguts.
 
Amb esprai de pintura negra han escrit "Fora" i "Visca Espanya" (en català) a sobre el vitrall de la porta i part de la façana, incloent-hi el portal d'accés pels veïns de l'edifici. Tanmateix, han guixat el seguit de logotips identitaris de l'Ateneu (Països Catalans, Lluita antipatriarcal, Socialisme i un margalló, que simbolitza la comarca del Garraf), així com també un cartell d'Arran (organització nacional de joves de l'Esquerra Independentista).
 
Han llançat bosses de brossa -que ha quedat escampada arreu- contra la façana i, per tal d'arrodonir la seva obra pictòrica, hi han afegit dues creus cèltiques (símbol habitualment utilitzat per l'extrema dreta espanyola) i una esvàstica.
 
Els col·lectius que conformem l'Esquerra Independentista de Sitges (Ateneu Popular, Arran, Sindicat COS i CUP) han manifestat "que cap agressió no ens farà defallir. Ben al contrari, episodis lamentables com aquests, a mans de gent que s'enorgulleix de tenir la creu gammada com a símbol, ens reafirmen en les nostres conviccions i ens donen encara més força per continuar la nostra lluita envers un país lliure i socialista".
      

Missatge a Artur Mas, President de Catalunya: No es reuneixi amb el feixista, Roberto Maroni


Trobem del tot inacceptable que vostè es plantegi reunir-se, demà divendres, 17 de gener, amb un dirigent feixista com és Roberto Maroni. Més enllà de ser president de la Llombardia, és dirigent de la Lega Nord (LN). Aquest partit és, des de fa molts anys, autènticament feixista. Els seus militants surten en escamots per atacar a persones immigrades i gent gitana al carrer. Aquestes “patrulles ciutadanes” van ser autoritzades pel propi Roberto Maroni, quan aquest era Ministre d’Interior del govern de Berlusconi. L’eurodiputat de LN, Mario Borghezio, ha estat condemnat per un atemptat contra immigrants. Molt lluny de qualsevol visió nacional democràtic  i ciutadà, LN defensa el racisme biològic i genètic, igual que els nazis als anys 30. És coneguda la relació estreta entre LN i “Plataforma per Catalunya”, partit de l’històric franquista, Josep Anglada.
 
Les proves són clares: Roberto Maroni i el seu partit són feixistes. La conclusió també ha de ser clara; el President de Catalunya no es pot reunir amb ell. Ho deu a totes les forces democràtiques, oposades al feixisme; a Catalunya, a Llombardia i a l’Estat italià.
 
 

dimarts, 7 de gener del 2014

Conferència de Rosa Toran a Vilanova i La Geltrú

Amical de Mauthausen 7/1/14
Les xerrades als centres de secundària, el II Cicle de Cinema sobre la Deportació als Camps Nazis, l’exposició Resistents i Deportades, i la Commemoració del Dia Internacional de l’Holocaust, principals accions d’aquest projecte.

La historiadora Rosa Toran, responsable de l’arxiu i documentació de l’Amical de Mauthausen, obrirà les activitats del projecte Buchenwald 2014 amb una conferència pels alumnes de secundària de la comarca a la sala d’actes de la UPC. Toran explicarà als alumnes les bases històriques del fenomen de la deportació als camps i els principis bàsics i la cronologia del feixisme a l’alemanya nazi.

Amb aquesta conferencia es posen en marxa les activitats del projecte Buchenwald, que com l’any passat tindran un extens cicle de xerrades dins dels instituts, el segon cicle de cinema sobre la deportació del gener a l’abril al cinema Bosc, l’exposició sobre les dones als camps “Resistents i Deportades” que es podrà visitar al Museu del Ferrocarril del 15 de febrer al 30 de juny, i el proper viatge dels alumnes dels INS Lluch i Rafecas al camp de Buchenwald el proper mes de Març.

Una altre de les accions centrals del projecte serà la commemoració el proper dissabte 25 de gener, del Dia Internacional de l’Holocaust”, en record i memòria de totes les víctimes dels camps nazis i també per la prevenció  i les  víctimes dels crims contra la humanitat.

Aquest acte, que tindrà lloc a la pl. de la Peixateria de Vilanova, serà un dels actes centrals de l’Amical de Mauthausen a Catalunya, i comptarà amb la participació de representants dels diferents col•lectius de víctimes del feixisme i de la representació de les primeres autoritats locals. Els alumnes de tots els centres de secundària implicats en el projecte seran també els protagonistes i conductors de l’acte vilanoví.

El projecte Buchenwald  és un projecte que a partir de l’experiència del vilanoví Marcel•lí Garriga, deportat al Camp de Buchenwald, vol posar a l’abast dels estudiants  i de la ciutadania en general, la realitat dels camps de concentració de l’Alemanya nazi i els perills actuals de feixisme a Europa.

dissabte, 4 de gener del 2014

Fernández Díaz, el fill del repressor

Hemeroteca ABC 25/2/2003
L'Accent - Abel Caldera - 3 Gener 2014
Les paraules de Jorge Fernández Díaz inventant-se una suposada fractura social a Catalunya entre partidaris i contraris de la independència són un intent del PP de provar de convertir els seus desitjos en realitats. Després d'aquestes paraules vindran suposats testimonis que explicaran haver viscut aquesta fractura. Tots pagats o manipulats des del mateix Partit Popular. De casos així, i documentats, uns quants.

El que més xoca, però, de les declaracions de Fernández Díaz és que ell s'autoatorgui la condició de “català mestís”, com si fos un més dels centenars de milers de ciutadans d'altres punts de l'estat que entre 1950 i 1970 van venir a viure als Països Catalans.

Fernández Díaz no és cap immigrant, ni fill de cap immigrant. Ell no va venir de la misèria imposada pel franquisme a buscar una millor vida al nostre país. Ell no es va integrar en les classes populars catalanes. Ell era tot el contrari: el nen d'un repressor franquista que, entre altres missions, tenia la de reprimir la immigració d'aquella època.

Servei de repressió del barraquisme. Fou instaurat per l'ajuntament franquista el 1949. A partir de 1957 prohibí l'edificació de més barraques i executà diversos enderrocs a través de l'acció de grups de la Guàrdia Urbana. Així mateix, el governador civil franquista Acedo Colunga va ordenar deportar aquelles persones que arribaven des d'altres punts de l'estat si arribaven sense contracte de treball.

Palau de les Missions de Montjuïc. Un autèntic camp d'internament per on van passar més de 15.000 persones en virtut de les ordres d'Acedo Colunga i de l'ajuntament de Barcelona. Molts altres ni tan sols van arribar a passar-hi, essent retornats immediatament a les seves poblacions d'origen amb el mateix tren amb què havien vingut. Fet que els deixava encara més en l'absoluta misèria després d'haver invertit tots els seus estalvis en poder arribar a Barcelona.

Rivera López, “el Grabao”. Guàrdia urbà d'infausta memòria per als barraquistes de la ciutat. Els barris de barraques eren el territori on tenia barra lliure per a enderrocar cases, deportar barraquistes, robar, fer xantatge i, segons diuen alguns, fins i tot fer avortar dones d'una pallissa.

Jorge Fernández Díaz és nascut a Valladolid el 1950, però ja de molt petit arriba a Barcelona. No hi arriba després de tres dies de viatge amb “El Sevillano”, traginant maletes de cartró i amb un paperet amb l'adreça d'algun familiar on instal·lar-s'hi al principi. Tampoc fa el darrer tram de trajecte amb la por de ser caçat per la policia i ser retornat al seu poble d'origen, o de ser internat al Palau de les Missions. Res d'això. Jorge Fernández Díaz va venir a Barcelona amb 3 anys com el que era: el fill del nou i flamant subinspector en cap de la Guàrdia Urbana.

Eduardo Fernández Ortega. Pare dels Fernández Díaz. Tinent coronel de cavalleria de l'exèrcit franquista. El mateix cos que desfilà el 21 de febrer de 1939 per la Diagonal de Barcelona per celebrar la conquesta de la ciutat. Després de la vaga de tramvies del 1951 és el moment de renovar l'aparell repressiu de la ciutat, per fer-lo més efectiu. Al govern civil, pel mateix motiu, nomenen a Acedo Colunga. És el pare de l'actual ministre de l'interior qui dóna cobertura a les pràctiques de policies com “el Grabao” i qui ordena ràtzies i internaments al Palau de les Missions. En la mateixa època en què un tal Francisco García-Valdecasas reprimia i expulsava estudiants des del seu càrrec de rector de la Universitat de Barcelona. Temps després, els seus respectius fills, el Jorge i la Julia, serien companys polítics i també destacarien en la repressió contra el poble català. I altra vegada indiscriminadament: contra els que ja hi eren i contra els que acabaven d'arribar.

Jorge Fernández Díaz va fer carrera política gràcies als serveis prestats pel seu pare al franquisme. Dos anys a la delegació del ministeri de treball de Barcelona li van servir per endollar la seva esposa, tres germans, tres cunyats i un cosí polític. Després arribaria el seu càrrec com a governador civil, des d'on empresonaria diverses persones per portar una pancarta en què hi deia “Independència”.

Fernández Díaz no és cap fill de la immigració. Fernández Díaz no és dels nostres. I no ho és, no pas perquè sigui favorable a la unitat d'Espanya, no. No ho és perquè ell és de la casta, de la xusma, que van enfonsar el sud de l'estat en la misèria i van imposar un règim de terror als Països Catalans. Contra tots: contra els qui ja hi eren, contra els qui se'n van haver d'anar i contra els qui van venir-hi fugint de la misèria franquista.

divendres, 3 de gener del 2014

Conmemoracó 54 anys de la mort de Quico Sabaté

LaClau 
Els actes començaran a les 11.00h del matí. El proper 4 de Gener commemorarem els 54 anys de la mort del maqui Quico Sabaté, amb una ofrena floral al c/Sant Tecla de Sant Celoni.