dimarts, 30 de novembre del 2010

Exposició Somni Republicà


El director del Museu d’Història de Catalunya i el vicepresident i ponent de cultura de la Diputació de Girona us conviden a la inauguració de l’exposició que tindrà lloc dijous 2 de desembre, a les set del vespre, al Museu d’Història de Catalunya.

Barcelona, novembre de 2010

EL SOMNI REPUBLICÀ

EL REPUBLICANISME A LES COMARQUES GIRONINES 1900-1936


La CUP proposarà en el ple de desembre el reconeixement de la mataronina Hermínia Puigsec


Grup Municipal Candidatura d’Unitat Popular
La Riera, 48 –2n 08301 – Mataró
Tel. 937582292
Fax. 937582292

Ajuntament de Mataró

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR PEL RECONEIXEMENT D’HERMÍNIA PUIGSEC EN LA LLUITA CONTRA EL NAZISME.

Hermínia Puigsec, va néixer a Mataró el 19 de setembre del 1926, a les quatre de la tarda a la Plaça Pi i Margall, 6. Era filla de Ramon Puigsec i Homs, natural  de Barcelona de 25 anys i d’Hermínia Puig i Ferrer, de 24 anys, veïna de Tordera.

La seva infància va transcórrer entre Blanes i Tordera. El seu pare, Ramon Puigsec, estava afiliat a la Unió de Rabassaires i entre el 16 d’octubre i el 14 de desembre de 1936, va ostentar l’alcaldia de Tordera en representació del PSUC.

El 1939, davant l’ocupació franquista de Catalunya, la família Puigsec hagué d’abandonar la comarca i exiliar-se a França, on va establir la seva residència a la masia de Dalou (Arieja). El domicili dels Puigsec va esdevenir un punt de suport al maquis, la resistència al nazi-feixisme.

El 1942, Hermínia Puigsec va participar en la creació del XIVè Cos de Guerrillers Republicans (que va ser l’origen de la Resistència armada dels republicans espanyols i catalans a L’Estat Francès).

L’abril de 1943, Hermínia Puigsec s’uní a la 3a. Brigada de Guerrillers de l’Arieja, de la Agrupació de Guerrillers Espanyols de l’Arieja com a agent d’enllaç, duent a terme missions de transport d’armes i de combatents, que comportaven un alt risc a causa del controls alemanys. La seva unitat combatent va realitzar més de 40 sabotatges a vies de tren, 60 a les línies d’alta tensió i va paralitzar la producció industrial a nuclis com Pàmies i Tarascó. Hermínia Puigsec va participar directament en accions de guerra en el transcurs dels combats del 19 de juliol de 1944 en l’alliberament de la ciutat de Foix i, també, en els combats del 22 d’agost de 1944 a Castelnau – Durban.

Hermínia Puigsec va estar casada amb Crescencio Muñoz Hernández, de Tortajada (Toledo), condecorat amb la Croix de Guerre, i amb el qual va tenir dos fills.

L’11 de maig de 2009 el President de la República Francesa concedí la Legió d’Honor a Hermínia Puigsec en mèrits a la seva contribució en la lluita contra l’ocupació nazi durant la II Guerra Mundial.

Igualment, el 13 de setembre de 2009, la població occitana de Vernhòla (propera a Foix), que és on resideix Hermínia Puigsec ha batejat amb el seu nom l’escola del poble.

La recuperació de la memòria democràtica, exigeix que els mataronins i les mataronines, junt amb el seu Ajuntament, reconeguin i honorin la trajectòria resistent i de lluita contra el nazi-feixisme d’Hermínia Puigsec.

En aquest sentit, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), amb el suport de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica del l’Exili Republicà, -ARMH-ER, proposa al Ple de l’Ajuntament l’aprovació dels acords següents:

1.- Instar a la Comissió de la Nomenclàtor que estudiï la possibilitat de dedicar un carrer a Hermínia Puigsec.

2.- L’Ajuntament de Mataró, donarà suport a l’organització d’un acte públic per donar a conèixer la trajectòria d’Hermínia Puigsec.

No obstant això, el Ple decidirà.

Xavier Safont-Tria i Ramon
Regidor-portaveu del grup municipal de la CUP

Mataró, 26 de novembre de 2010

Presentació del llibre "El Guerrillero" a Rubí



Manuel Alvarez López, autor del llibre "El guerrillero" es complau a invitar-te a la presentació el 3 de decembre a les 19h. a la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler c/ Aribau nº 5, Rubí

Neix en Lanjarón el 20 de gener de 1950 . Es tarslada amb la seva mare a Barcelona en 1964. Des de molt jove compagina el seu treball amb l'activitat política, presentant-se dues vegades com candidat. Participa activament en fòrums de pensament polític. Té gran afició literària des de la seva joventut. Participant en cinc llibres de poesia amb diversos autors, publicat el primer en 1972. En l'actualitat participa en tertúlies literàries i recitals per Catalunya

dissabte, 27 de novembre del 2010

Xerrada, com fer politica de d'un país ocupat? el cas de Palestina...


L'entrada serà lliure fins a completar l'aforament.

AHMED TIBI – Actual membre del Knesset (Parlament Israelià)

Nascut a Tayibe (1958, Israel) Tibi és llicenciat en Medecina per la Universitat Hebrea de Jerusalem i ha treballat com a físic.

Va treballar a l’Autoritat Nacional Palestina com a conseller polític de Yasser Arafat, i va ser un dels representants palestins en les negociacions de Wye River el 1998.

Ahmed Tibi va renunciar al seu càrrec dins l’ANP el 1999 per tal de treballar al Knesset. Considera que la seva nacionalitat és palestina, alhora que la seva ciutadania és israelí

Declarant-se representant de la població Palestina al Knesset i en la seva lluita contra la discriminació vers els palestins dins l’estat d’Israel, diversos líders conservadors han intentat evitar la seva presència al Knesset acusant-lo de traidor.

Ha estat reeligit diputat fins l’actualitat.

JEHAD TOMALEY – Senador Palestí, Actual membre del Consell Legislatiu Palestí a Cisjordània

Nasut a Palestina el 1966, és diplokmat en Gestió Pública per la Universitat Oberta d’Al Quds.

Des del 1982 al 1985, fou un membre destacat del moviment de resistencia Palestina. El 1985 va ser arrestat per les forces israelianes i va ser empresonat durant 8 anys per la seva activitat Política. El 1994 va ser arrestat de nou (6 mesos), i el 2003 (any i mig). Ha estat un líder en les qüestions relatives a les presons, i va ser fundador del Club de Presos Palestins

Ha estat membre dels Consells de Ramallah i de Al Bireh des del 1997 fins a l’actualitat. També fou Secretari de l'oficina Executiva per als Refugiats del Cisjordania

Us esperem a tots/tes.

Per a més informació us podeu adreçar a:
Teléfon: 932187248

dimarts, 23 de novembre del 2010

Quinzena concentració per la Veritat, La Justícia i La Reparació a Barcelona


Dones lluitadores, dones resistents

Dones que per fi ja no eren només filles de, mares de, germanes de, de homes. Eren dones que tenien drets, que conquerien drets, que feien valdre drets en una societat que les atorgava el títol de ciutadanes. Eren les dones de la República.

Dones que van omplir els carrers per a celebrar el triomf del Front Popular, que van tenir activitat política ocupant càrrecs als partits i a l’administració, regidories, alcaldies, ministeri. Dones que van poder formar-se i tenir accés a l’educació superior, no només testimonialment, que van ocupar llocs de treball que eren propietat privada dels homes. Dones que gaudien d’un estat de llibertat pioner al món, dones protagonistes que tenien l’oportunitat d’escriure la història. Encara que alguns poden dir que això no era la norma també es pot dir que la lluita per les conquestes socials i la igualtat d’oportunitats, per a les dones i per als homes, era un camí sense retorn on s’havien de deixar enrere secles d’explotació i alienació.

Dones que després del cop d’estat feixista i la cruenta lluita per la defensa de la legalitat republicana van estar al front, milicianes amb el fusell plantant cara a l’enemic, conductores, aviadores, correus a primera línia de foc. Dones que van ocupar a la rereguarda els llocs de treball que havien deixat els homes: tramviàries, constructores de refugis i trinxeres, treballadores a fàbriques de munició, … Dones que es van organitzar i que van fer funcionar unes ciutats i uns camps sense homes, treballant sense descans amb la il·lusió de que el somni de la seva emancipació fos una realitat l’endemà.

Dones que després de la victòria dels feixistes també van quedar captives i desarmades i van patir la repressió tant o més que els homes, però en el silenci i el sacrifici que durant segles la societat masclista catòlica havia imposat. Dones rapades, violades, humiliades, exhibides pels carrers després de prendre la popular ració d’oli de ricí. Dones a les presons, castigades per les seves idees o per les idees dels homes que les envoltaven, torturades física i psicològicament, que van patir fam i malalties, algunes de les quals mai van traspassar els murs entre els quals estaven tancades. Dones amb consells de guerra, condemnades a mort i assassinades, dones que eren passejades de nit i de dia, dones desaparegudes. Dones a les què van robar els fills o que van veure com se’ls morien de gana als penals. Dones roges arrossegadores de pecats de llibertat, transmissores del gen roig, que portaven nens al món que havien de ser separats d'aquestes mares malaltes de progrés, alguns d’aquests nens fruits de les violacions dels falangistes durant els interrogatoris, entre pallissa i pallissa. Dones de l’exili que van perdre els seus fills a les platges franceses, que van deixar la seva vida allà, altres encara més lluny, als camps de concentració nazis. Dones patidores i lluitadores que no van caure en el desànim perquè havien de lluitar molt dur per treure endavant allò que va quedar de la seva llar i la seva família, des de dins i des de fora de les presons.

Puntals de la societat sobre els quals es va construir la resistència i la lluita antifranquista, relegades a un paper secundari, van constituir la logística i la infraestructura sense la qual qualsevol projecte estat condemnat a ensorrar-se. Dona però no sempre companya, imprescindible però en segona fila, generosa però mal pagada. Sense veu durant massa temps. Per aquestes dones és el nostre homenatge, per a les dones dels rojos, per a les dones roges, republicanes i antifeixistes.

Volem recordar que l’any 1931 va arribar democràticament una república amb una constitució que va fer possible que la dona, per fi, gaudís de l’estatus de ciutadana. Moltes d’aquestes dones estan esperant que el seu dret a la veritat, la justícia i la reparació sigui una realitat. I això ens recorda que dilluns dia 6 de desembre es tornarà a celebrar una jornada per a commemorar la constitució del 78, monàrquica per la gràcia del dictador. I que justament aquesta tan lloada constitució, que la majoria de la població actual no va votar, barra el pas, o això diuen, a aquest dret a la veritat, la justícia i la reparació per aquestes dones i per a tots els lluitadors antifeixistes. Aquesta constitució és una trinxera d’impunitat, refugi d’aquells que van formar part de l’aparell de la dictadura franquista i la pactista transició.

Presentació de la revista "Los Abogados laboralistas en el franquismo"


El proper dimecres 24 de novembre a les 19,30h. al Pati de les Columnes del Col·legi  d'Advocats de Barcelona , carrer Mallorca 283.

Presentaciò de l'acte Antonio Martí Vicepresident de L'Associació Catalana de Juristes Demòcrates

Intervindran:

-Alejandro Ruiz Huerta, President de la Fundación Abogados de Atocha
-Francesc Casares Potau, Advocat laboralista
-August Gil Matamala, Advocat laboralista
-Montserrat Avilés Vila, Advocada laboralista
-Francisco Ruiz Acevedo, President de l'AMHDBLL, associació editora de la revista

dissabte, 20 de novembre del 2010

Presentació del llibre "Cartes de condemnats a mort pel franquisme"




14 de desembre de 2010, a les 19h. al Museu d'Història de Catalunya
Pl. Pau Vila, 3 Barcelona

D'Alba Díaz i Helena Ledesma


Sinopsi

Aquest llibre és una iniciativa a títol individual de les periodistes Alba Díaz Garcia de Alcaraz i Helena Ledesma Llorente, amb el suport del professor i historiador Josep M. Figueres i del Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC), que pretén recopilar i seleccionar les cartes dels condemnats a mort pel franquisme. Aquest projecte ja existeix en altres contextos històrics a França i a Itàlia, entre d’altres països. S’ofereix, doncs, un document personal d’alt valor representatiu a la ciutadania, basat en el que fou la repressió del franquisme. Els vint-i-quatre personatges que aquí es presenten són només una petita mostra de les milers de víctimes que va deixar el fosc període del franquisme. Aquells qui ho van patir en primera persona són els que millor poden transmetre tot l’horror de l’època per evitar que caigui en l’oblit.



Homenatge a les Víctimes de la repressió a Tarragona

Benvolguts i benvolgudes,

L'Associació de Víctimes de la repressió franquista a Tarragona (AVRFT) us convida a l'Acte d'Homenatge a les 771 víctimes de la ignominiosa repressió franquista a Tarragona durant el període 1939-1948.

L'acte tindrà lloc el diumenge 12 de desembre a les 11:00h al cementiri de Tarragona.

Desprès de l'Acte d'Homenatge, inaugurarem el Grup Escultòric "Dignitat", tot fent una ofrena floral i descobrint una placa a la memòria de totes aquelles persones que van patir la ferotge repressió franquista en les 137 poblacions de la província que varen tenir víctimes mortals en aquell tràgic període de la nostra història.

Així doncs, us convidem a retre homenatge a aquells als que els hi van prendre la vida per haver defensat la llibertat, les institucions i el nostre País, tot complint la legalitat republicana.

Fins el 12 de desembre al cementiri de Tarragona. Us hi esperem.

Associació de Víctimes de la repressió franquista a Tarragona (AVRFT)
19 de novembre de 2010

dimecres, 17 de novembre del 2010

dimarts, 16 de novembre del 2010

Primera trobada GALEUSCA d’historiadors/es


Els dies 10 i 11 de desembre de 2010 tindrà lloc al Museu d’Història de Catalunya (Pl. Pau Vila, 3), la Primera trobada GALEUSCA d’historiadors/es: entre la construcció nacional i la repressió identitària.

Aquesta trobada, que comptarà amb la presència d’historiadors i historiadores de Catalunya i de la resta dels Països Catalans, d’Euskadi i de Galiza, és considerada pels seus organitzadors com una exigència per entendre el nostre present i l’Europa a la qual pertanyem. A més, l’anàlisi de les trajectòries històriques d’aquestes tres nacions ha de servir per veure els punts en comú, però també els ritmes diferents i les lògiques internes. Aquestes jornades volen ser un exercici d’història comparada que partirà de l’època moderna i arribarà fins a l’intent de genocidi identitari del franquisme contra aquestes tres realitats nacionals.

Els àmbits de les jornades comprenen des de l’edat moderna fins a l’actualitat, i han estat organitzades pel Grup de Recerca Manuscrits (UAB), el Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (UB), la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), el Museu d’Història de Catalunya (MHC), el Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC), el Memorial Democràtic i l’ Institut Ramon Muntaner (IRMU).

Us podeu inscriure com assistents fins el mateix dia de les jornades. Si desitgeu més informació consulteu el tríptic informatiu o contacteu amb la Coordinadora de Centres d’estudi de Parla Catalana ccepc@iec.cat.

dilluns, 15 de novembre del 2010

l’exposició La maternitat d’Elna. Bressol de l’exili. 1939-1944.


Benvolguts, Benvolgudes,

Ens plau informar-vos que durant el mes de novembre la ciutat de Rubí acollirà l’exposició La maternitat d’Elna. Bressol de l’exili. 1939-1944.
L’Àmbit d’Identitat i Projecció Exterior de l’Ajuntament de Rubí, juntament amb l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i Democràtica de Rubí Neus Català, us fem saber que el dia 17 de novembre a les 19 hores se celebrarà la inauguració d’aquesta exposició, ubicada a l’Auditori del Museu Vallhonrat, carrer Sant Pere número 77-79 de Rubí.

Aquesta exposició estarà a Rubí del 17 de novembre fins el 29 de novembre en l’horari de dilluns a divendres de 17 a 21 h, i dissabtes i diumenges de 10 a 13 i de 17 a 21 h.

Us comuniquem que al voltant d’aquesta exposició es realitzaran diverses activitats complementàries que estan a la vostra disposició.

- De dilluns a divendres, de 9 a 13 h, a partir del 18 de novembre i fins el 29 de novembre es podran concertar visites per a escoles, instituts, grups, entitats o altres col·lectius interessats. Cal fer reserva prèvia.

- Dimecres 24 de novembre, de 9 a 13 h, Assumpta Montellà, autora del llibre Elna, farà visites guiades i ens parlarà sobre el context històric de l’exposició i del llibre. Per aquesta activitat cal confirmar assistència*.El mateix dimecres 24 de novembre a les 19 h, Assumpta Montellà, farà una xerrada sota el títol La maternitat d’Elna. Bressol de l’exili dirigida a tots els públics. 

*Per a reserves us podeu adreçar, abans del dia 20 de novembre, a La Botiga de Rubí – Oficina de Turisme, ubicada al carrer Maximí Fornés número 23, cantonada amb el carrer Sant Ignasi, al telèfon 93 587 27 60 o bé enviar un correu electrònic a l’adreça botiga@ajrubi.cat.

Us preguem que en feu la màxima difusió entre aquells que poden estar-hi interessats.

Esperant que aquesta proposta sigui atractiva i interessant, esperem tenir l'ocasió de saludar-vos.

Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i Democràtica de Rubí Neus Català

dissabte, 13 de novembre del 2010

Presentació del llibre de Jordi Carbonell " Entre l'amor i la lluita" memòries


19 de novembre  19,00 - 22,00, Museu d’Història de Catalunya, Plaça de Pau Vila, 1

Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya

Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident del Govern de la Generalitat

Jordi Carbonell, president d’Esquerra (1996–2004)

Presentarà l’acte Joan Ridao, president de la Fundació Josep Irla

Aforament limitat. Cal confirmar l’assistència abans del 17 de novembre a les 18 h indicant nom, cognoms a
inscripcions@irla.cat o al 93 567 78 63

Primer Premi d’Història Santiago Sobrequés i Vidal. Termini de presentació 31/12/10



La Comissió Organitzadora del Centenari de Santiago Sobrequés i Vidal (1911-2011), amb el suport de l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona, la Universitat de Girona i l’Editorial Base, i el patrocini de Caixa Girona, convoca el Premi «Santiago Sobrequés i Vidal» amb la voluntat d’honorar el record de l’historiador gironí en l’any del centenari del seu naixement.

Bases
1. El premi té per objectiu premiar un estudi sobre qualsevol aspecte de la història de Catalunya, o que s’hi relacioni de manera directa.

2. Les obres hauran de ser inèdites.

3. L’extensió és lliure.

4. Els treballs seran valorats per un jurat format per un mínim de tres historiadors professionals designats per la Comissió Organitzadora. Un representant de l’Editorial Base actuarà com a secretari del jurat. El nom dels membres del jurat es donarà a conèixer en fer-se l’adjudicació del premi.

5. El premi podrà ser declarat desert.

6. La dotació del premi serà de vuit mil euros (8.000 €), quantitat que s’ha de considerar a compte dels drets d’autor de l’obra guanyadora.

7. A més del treball guanyador, el jurat podrà atorgar la condició de fi nalistes a aquells treballs que consideri de prou qualitat per a ser publicats. L’Editorial Base n’adquirirà el dret d’edició. Si en el termini màxim de dos anys a comptar des del dia de l’adjudicació, l’editorial no ha dut a terme l’edició, els autors dels treballs fi nalistes en recuperaran els drets i no hauran de retornar les quantitats rebudes a compte en el moment de la
signatura del contracte d’edició.

8. La participació en el premi comporta que l’autor guanyador i els fi nalistes cedeixen els drets de les obres presentades a l’Editorial Base, per tal de fer-ne l’edició.

9. El termini de presentació de l’obra finalitza el 31 de desembre de 2010.

10. Els treballs es presentaran a la seu d’Editorial Base (carrer Breda, 7-9, local. 08029 Barcelona). Se’n presentaran tres còpies impreses i relligades, així com una còpia en suport informàtic compatible amb PC.

11. Els treballs aniran signats amb el nom de l’autor. En cap cas, no podran ser signats amb pseudònim. Els únics noms que seran donats a conèixer públicament seran els de l’autor de l’obra guanyadora i els dels autors de les obres fi nalistes.

12. La concessió del premi es realitzarà abans del 31 de gener de 2011, en un acte que s’anunciarà de manera pública, així com també a la web d’Editorial Base (http://www.editorialbase.com/).

13. Les obres no premiades podran ser recollides a la seu d’Editorial Base una setmana després del dia de la concessió.

Barcelona-Girona, setembre de 2010

Dissabte a Berga presentació de l'Agenda 2011 i del llibre Què pagui Pujol!


Dissabte 13 de novembre a les 18h.

Presentació de l'Agenda Llibertària ha sigut el·laborada a Berga per tercer any consecutiu. L'edició d'enguany conté textos que giren entorn la violència i, a més, presenta tot un seguit de projectes antiautoritaris d'arreu de la península  ibèrica. I del llibre "Que pagui Pujol!" sobre el moviment punk al principi dels anys vuitanta a Barcelona.

L'Ateneu Columna Terra i Llibertat c/ del Balç, 4 - Berga

divendres, 12 de novembre del 2010

Davant l'anunci del retorn de 40 lligalls de l'Arxiu de Salamanca a Catalunya



Comunicat de la Comissió de la Dignitat. 12.11.2010

L’anunci fet ahir per part del Ministeri de Cultura espanyol sobre el retorn de 40 lligalls del fons de Salamanca a Catalunya només pot ser qualificat com a nou acte de menyspreu envers Catalunya, envers els seus ciutadans, partits, sindicats i altres entitats que esperen recuperar els documents requisats el 1939, després de cinc anys de ser aprovada la Llei de Retorn (aquest 17 novembre en farà 5 anys). La Comissió de la Dignitat expressa la seva total indignació per l’anunci del Ministeri de Cultura en el sentit que ara es retornaran 40 lligalls a Catalunya i 14 al PNB.

Hem de recordar que fa més de cinc anys que es va aprovar la Llei. Però el Ministeri només ha fet que posar pals a les rodes del retorn dels documents dels particulars. Primer va estar dos anys sense ni tan sols voler reunir-se amb la Generalitat per aprovar l’inventari els documents catalans que els tècnics catalans havien fet. Després, quan es va posar en marxa el procés de digitalització (que paga el govern català), el procés ha estat constantment alentit amb subterfugis. Quan no es treia de la màniga interpretacions estrafolàries de la llei que discutia el retorn de molts documents (i fins i tot de les banderes i cartells que preveia la llei) en dir que es retonarien “documentos y otros efectos” requisats a Catalunya, sortia amb els problemes de "manca de personal”.

Com es pot veure amb el retorn de la documentació del PNB, quan els convé, no hi ha problemes. Es fa el retorn en un obrir i tancar d'ulls. Estem més que satisfets que el PNB pugui recuperar els seus documents -només faltaria- però denunciem que el Ministeri hagi estat tant diligent en retornar els del partit basc només pel motiu que aquest partit va anunciar fa poc que votaria a favor dels pressupostos de l’Estat.

La Llei del 2005 reconeixia el dret dels ciutadans i entitats catalanes a recuperar el que se’ls va requisar per la dictadura franquista i això es veu que no té cap valor per al Ministeri. La seva actitud demostra un absolut menysteniment i menyspreu amb el fet de fer un acte de restitució amb víctimes del franquisme. Cal remarcar el contrast del cas amb el fet que els franquistes no van necessitar més de cinc mesos per a requisar els documents catalans, quan en cinc anys el Ministeri no ha volgut que en fos possible la restitució.

Actualment hi ha digitalitzat i a punt per transferir a Catalunya un volum de documents que suposen uns 900 lligalls. Com pot ser que ara es despengin retornant-ne quaranta només? Resultarà que el seu retorn ha de ser penyora de pactes polítics? No volem que els drets reconeguts per la Llei als ciutadans i entitats de Catalunya sigui penyora de cap pacte obscur. No volem que siguin la torna de cap pacte amb ningú ni menys que s’ho reservin com a ostatge en les negociacions amb el govern que surti de les eleccions al Parlament.

Exigim, al ministeri, doncs, l’immediat retorn dels documents catalans ja digitalitzats i l’acceleració del procés de digitalització dels documents que resten dels fons Vinaròs, Madrid i altres, els fons hemerogràfics, les banderes i els cartells, entre els que hi ha els de l’enyorat Carles Fontserè.

Volem que les persones i també els militants i afiliats de les entitats, partits i sindicats que han de rebre aquest documents, que estan per sobre de la vuitantena, puguin recuperar allò que se’ls va espoliar, ja que això els ho va reconèixer la Llei que ara fa cinc anys que va ser aprovada. Volem que el Ministeri tingui d’una vegada una mínima sensibilitat democràtica i faci justícia.

Secretariat. Comissió de la Dignitat. Barcelona-València el 12 de novembre de 2010. Tel contacte: 625370661 http://www.comissiodeladignitat.cat/

dijous, 11 de novembre del 2010

Estrena del curt "Els anys del silenci" als cinemes Verdi, 12 de novembre


Investigar crims contra la humanitat no és delicte

Estrena del curt “Els anys del silenci” als cinemes Verdi, 12 de novembre

El proper divendres 12 de novembre de 2010 s’estrena als cinemes Verdi de Barcelona el curtmetratge “Els anys el silenci”, dirigit per Marcel Leal.

El curt es podrà veure gratuïtament a les 22:00 hores i durant tota la setmana (del divendres 12 al dijous 18 inclòs).

SINÒPSI

En plena posguerra, una remor greu crida l’atenció d’un nen, descobrintla seva mare mirant angoixada perla finestra.

Incòmodes, els adults justifiquen que deu ser una tempesta llunyana, però aviat descobrirà què s’amaga realment rere l’estrany soroll, canviant la seva vida per sempre.
 

dimecres, 10 de novembre del 2010

Concentració consolat Marroc de Barcelona

11:05 Parece que se cuentan 7 saharahuis muertos en el campamento. se los han llevado los militares en sus camiones
TT OO minuto a minuto 8/11/10

Rocafort/Diputació

Dijous 11 nov. 19,30 h.

Aquestes són les imatges de la Protesta Davant El Consulado Marroquí de Barcelona.

dimarts, 9 de novembre del 2010

Documental "La voz a ti debida", 16 novembre a les 19h.


L'Associació per a la recuperació de la memòria històrica de l’exili republicà, amb el suport del Memorial Democràtic, organitza un cinefòrum per a presentar aquest documental, que comptarà amb la presència del seu director, Antonio Girón.

Després de la projecció hi haurà un debat.

Des de les primeres exhumacions a Priaranza de Bierzo l’any 2000, no han deixat d’aparèixer fosses comunes. A partir d’aquest moment, els moviments de recuperació de la memòria històrica han impulsat la creació d’institucions, la tramitació parlamentària d'una 'Llei de la memòria' i la històrica acta judicial del 16 d’octubre de 2008 a l’Audiència Nacional. Així, aquesta pel·lícula recull tots aquests esdeveniments i debats, sent una crònica global d'aquesta dècada que, alhora, aprofundeix en els seus orígens i les seves conseqüències ara i en el futur.

El documental és una producció de La Sandunga i Kinowo Media, amb la col·laboració de La Linterna Màgica i el suport del CCCB, Contamíname i el Memorial Democràtic.
 


diumenge, 7 de novembre del 2010

Retencions de persones per portar pegatines contra la visita del Papa



07.11.2010 enfocant
La imatge que us presentem ha estat presa fa escasos minuts [14:30 h del dia 7 de novembre]. Mostra a diverses persones que en aquests moments ens informen que estarien sent retingudes pels mossos d'esquadra per portar simplement pegatines contra la visita del Papa a Barcelona. Les persones estarien sent identificades i sembla ser que acusades de "continuar una manifestació un cop desconvocada". Trista intervenció final com a guàrdia suïssa del pas per Interior de la ICV de Joan Saura i Joan Herrera.

Dijous passat milers de persones es van manifestar a Barcelona, omplint la plaça Sant Jaume de gom a gom, contra la visita d'aquest dirigent religiós. Ahir, 6 de novembre, els mossos d'esquadra haurien repetit la maniobra de dubtosa legalitat de la retenció de manifestants contraris a la visita del Papa -en aquest cas manifestants explícits i convocats per la CGT-. Segons denuncia el comunicat de la CGT sobre aquesta retenció tal i com ha aparegut al seu web. Aquest matí, tal i com informa Vilaweb, més de dos-cents manifestatns s'han petonejat al pas del papamòbil al sortir del Palau Arquebisbal, poc després centenars de dones s'han manifestat amb el lema 'Fora el rosari dels nostres ovaris'.

"Els Mossos retenen manifestants anti-Papa de la CGT perquè no s’acostin a la Catedral

Els antiavalots dels Mossos d’Esquadra van retenir a la Via Laietana des de les 3 de la tarda del dissabte 6 de novembre, al més de mig centenar de manifestants anti-Papa, convocats per la Federació Local de Barcelona del sindicat anarquista CGT, perquè no s’acostessin a la Catedral, on ja s’havia muntat un perímetre de seguretat per la visita del Pontífex aquest diumenge.

Els manifestants han pujat per la vorera de la Via Laietana des de la seva seu, a la cantonada amb el carrer Princesa, però en arribar a la cantonada amb la plaça Antoni Maura, a la seu de la patronal Foment, els Mossos els han impedit travessar l’avinguda i els han retingut enmig de crits i alguna empenta, durant prop de dues hores.

Els manifestants, que han vist negat el seu dret a manifesta-se i expressar-se lluirement, han criticat la presència del Papa a Barcelona, per tot el que representa i per l’enorme despesa de diners que comporta la seva visita, i més en un context de crisi econòmica com el que estem vivint.

- Podeu veure un vídeo de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) amb declaracions i imatges de la mobilització i l’actuació dels Mossos:


- Kaos en la Red:

16:00.

Un grup de 150 persones es troba en aquests mateixos moments literalment segrestat per la policia a Barcelona, per exercir el seu dret a la protesta contra la visita del Papa. Segons han informat a Kaosenlared alguns dels presents en l’acte de protesta, la policia manté retinguts a un grup d’unes 150 persones en la Via Laietana, a l’altura de l’encreuament amb l’Avinguda de la Catedral. La protesta havia estat convocada per la CGT-Barcelona, i tenia com objectiu realitzar un menjar-protesta en la Plaça de la Catedral en repudi a la visita del Papa a la ciutat.

Quan el grup de manifestants es dirigiria cap al lloc de l’acte, la policia ha abordat als mateixos, obligant-los a detenir-se. Més de 100 policies, gairebé un major nombre de forces de seguretat que de manifestants, han envoltat als presents, i els estan impedint qualsevol moviment. La manifestació es troba de facto segrestada per la policia, en un acte que atempta contra els drets civils i ciutadans de tots els presents. Els presents fan una crida a la mobilització ciutadana contra aquest nou acte de pur feixisme realitzat per la policia, reclamant que tot el qual pugui acudeixi fins al lloc dels fets per a sumar-se a la protesta i mostrar la seva solidaritat.

17:15

La policia deixa marxar als retinguts, encara que s’ha impedit que es dirigeixin cap a la Plaça de la Catedral. Els manifestant tornen a la seu de la CGT de Barcelona.

Els presents marxen en manifestació cap a la seu del sindicat.

Gairebé dues hores han estat retinguts per la policia en ple carrer, impedint qualsevol moviment dels mateixos. Finalment, després de negociar amb les forces repressives, s’ha permès que marxin cap a la seu sindical, encara que, com diem, se’ls ha impedit exercir el seu dret a la protesta.

Malgrat l’abús, no hauran aconseguit res: hi haurà més actes en les pròximes hores.

18:20.

Barcelona està en aquest moment en estat de lloc. Hi ha policia per totes els carrers del Barri Gòtic i han tallat totalment la Via Laietana i totes els carrers al voltant de la catedral. Els Mossos estan també parant arbitràriament a la gent i fent cerques. Durant la manifestació de la CGT alguns fotògrafs han estat parats i els han pres les dades. Algunes càmeres fotogràfiques han estat requisades.

La visita del Papa ha obligat a preparar un dispositiu sense precedents. La cridada ’zona zero’, que embolica la Sagrada Família, forma un perímetre de 42 pomes fins als carrers del recorregut papal que provocarà infinitat de talls de tràfic. Podeu llegir els comentaris d’alguns companys que ja estan sofrint en les seves pròpies carns els "efectes" de tal dispositiu.

dilluns, 1 de novembre del 2010

Vídeo de la catorzena concentració de la Mesa de Catalunya d'Entitas Memorialistes

Per motiu de les eleccions la pròxima concentració no serà en la data prevista, mantenir-vos a l'espera de la confirmació de la nova data.


La Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes es concentra a Sant Jaume per la Veritat, Justícia i Reparació i l'anul·lació dels judicis franquista

Us esperem!!!

diumenge, 31 d’octubre del 2010

"La Benedicció del franquisme" xerrada el 2 de novembre a Barcelona



La Plataforma contra la impunitat organitza una xerrada sota el títol “La Benedicció del franquisme” que se celebrarà dimarts 2 de novembre de 2010, a les 19 h., a la Casa Elizalde (c/ València 302).

L’Església catòlica espanyola va beneir la guerra civil com una Croada contra la República. Així ho van expressar la Pastoral de Pla i Deniel de 1936 i la “Carta colectiva del Episcopado español” de juliol de 1937. Va ser auxiliar i còmplice eficaç del cop militar i va recolzar la dictadura, legitimant a Franco com a Caudillo d’Espanya per la gràcia de Déu. D’aquesta manera va imposar una visió integrista del catolicisme: el nacionalcatolicisme, que rebutjava rotundament, com a dogma de fe, la llibertat religiosa i l’Estat laic. La seva manifestació mes visible va ser l’hegemonia que va mantenir l’Església Catòlica en tots els aspectes de la vida pública, fins i tot la privada, i els enormes privilegis dels que gaudia.

Actualment segueix vigent el Concordat amb la Santa Seu de 1979, on l’Estat Espanyol manté quatre acords: Afers Jurídics, Ensenyament i Assumptes Culturals, Assumptes Econòmics i sobre l’assistència religiosa a les Forces Armades i el servei militar dels clergues i religiosos, tots signats el 3 de gener de 1979. Això demostra la permanència de privilegis heretats d’altres temps ja caducs, en què la llibertat de culte o pensament estaven perseguits.

Per aquest motiu la Plataforma Contra la Impunitat reivindica un Estat laic que tracti a tots els ciutadans per igual i garanteixi la no interferència de la religió en els assumptes d’estat, i ho farem també des de la concentració del proper 4 de novembre a Plaça St Jaume a les 19 h. en defensa del necessari Estat laic (http://www.jonotespero.cat/ )

Hi intervenen:

Gabriel García i Voltà, doctor en Història i escriptor.

Carme Tolosana i Cidón, pedagoga i professora de la UAB.

Pere Fortuny, president de l’ Associació pro Memòria als Immolats per la libertat de Catalunya.

divendres, 29 d’octubre del 2010

Jornades de treball “El camp de la Bota: història, art i memòria” 3 i 4 de novembre


3 i 4 de novembre de 2010 al Centre Cultural Font de la Mina, al carrer Ponent 1-5 de Sant Adrià de Besòs.

El Camp de la Bota, situat a cavall entre els municipis de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, fou un dels indrets on es van dur a terme pràctiques repressives de violència estatal directa, per part de la dictadura franquista i sota forma d’afusellaments, entre 1939 i 1952.

Alhora que espai de repressió també era un important nucli barraquista, dividit en dos barris o sectors: el de Pequín, que s’estenia al voltant del castell de les Quatre Torres o caserna militar, al costat de Barcelona, i el del Parapet al costat adrianenc, just al indret on s’executaven les víctimes del règim.

Així doncs, trobem al Camp de la Bota dues tipologies ben diferenciades de grups socials exclosos per la dictadura: els presos condemnats a mort i els barraquistes. Dues categories de persones expressament abocades a la violència directa estatal i a la violència estructural, sotmesos a la mort i a la repressió els uns, i a l’explotació i la marginació els altres. Dos col·lectius desocialitzats, que constituïen un conjunt de ciutadans i ciutadanes de 2ª categoria a l’Espanya de Franco.

Aquesta doble condició de violència (directa i estructural) exercida pel règim al Camp de la Bota, i legitimada per la violència cultural, que emprava de forma tendenciosa llengua i religió, converteix aquest lloc en un dels més importants espais de memòria que des de Catalunya podem retornar a la ciutadania com un indret des del qual la memòria pugui treballar, bloquejant l’efecte de l’oblit i retent homenatge a les seves víctimes.

Cal convertir aquest indret en un exemple de Memòria Democràtica, anorreant qualsevol vestigi de violència que hi pugui quedar encara ara.

Però el repte no deixa de ser notable: al costat barceloní del Camp de la Bota, on fins a principis dels anys setanta s’alçaven els murs militars del castell, ara hi tenim el Fòrum de les Cultures, i al costat adrianenc, on hi havia el Parapet ara es troba el Port Fòrum-Sant Adrià. Fins i tot el litoral es troba a més de cinquanta metres d’on estava als anys quaranta.

Els dos ajuntaments han senyalitzat llurs extrems del Camp de la Bota, i mantenen amb comptades marques (una cartellera explicativa on era el Parapet, i un monument a la plaça del Fòrum) certs puntals de dignificació, ubicats a espais on ara es transita quotidianament. Però amb això no n’hi ha prou perquè el Camp de la Bota esdevingui un autèntic Espai de Memòria, un indret on la memòria pugui assolir materialitat i es transformi en un vehicle al servei del treball subjectiu i de l’acció col·lectiva, un lloc doncs, material i simbòlic, on la memòria pugui cristal·litzar en un seguit d’eines contra l’oblit al servei de tothom.

Encara resta molta feina per fer, i és per això que proposem aquestes Jornades de treball, el títol de les quals és “El Camp de la Bota: història, art i memòria”. Està previst que es celebrin els dies 3 i 4 de novembre d’enguany, al Centre Cultural Font de la Mina de Sant Adrià de Besòs, dins el mateix barri que va reallotjar la majoria dels barraquistes del Camp de la Bota entre els anys setanta i noranta del segle passat.

METODOLOGIA PROPOSADA: OBJECTIUS

La dictadura franquista va produir (utilitzant la terminologia de Johan Galtung) una formació social patriarcal, i per tant profundament violenta: barrejava violència directa, que intimidava i reprimia, amb violència estructural, que la institucionalitzava, i amb violència cultural, que combinava llengua i religió per legitimar la violència directa i l’estructural, interioritzant aquesta relació especialment en el cas de les víctimes, i aconseguint que l’estructura vertical i jeràrquica del règim durés i es mantingués durant molt de temps (quaranta anys, pel cap baix).

A banda dels diversos tipus de violència exercits per la dictadura, avui en dia, ben immersos en la normalitat democràtica, encara podem trobar exemples ben evidents de violència estructural i cultural, com ara el fet de negar el lliure accés de tota la ciutadania a la cultura en general, i als espais de memòria en particular, en igualtat de condicions.

Barrar el pas d’una persona amb discapacitat perquè pugui gaudir d’un equipament o recurs cultural és un cas molt clar de violència estructural, sigui perquè el visitant es trobi davant de barreres arquitectòniques, de comunicació o fins i tot econòmiques, depenent del tipus de recurs en qüestió. La Llei d’accessibilitat* protegeix la ciutadania contra aquests excessos, però malauradament encara no s’aplica amb prou contundència, ni amb prou rigor.

I com li afecta a aquest cas la violència cultural? Doncs fent opaca la realitat, de manera que no veiem fàcilment l’acte violent (que suposa no permetre el lliure accés a la cultura de qualsevol persona, amb discapacitat o sense) o almenys, no ho veiem com un acte violent.

Davant d’aquests darrers exemples de violència en la nostra societat actual, una gestió responsable de la Memòria Democràtica ha de poder garantir, de forma clara i decidida, dues respostes de caràcter marcadament cívic:

1. Contribuir a establir una estructura social horitzontal des de petits per a tots els ciutadans i ciutadanes, com a escenari de participació, solidaritat i cooperació.

2. Promoure una cultura menys excloient i més inclusiva, que pugui veure el Jo en l’Altre i l’Altre en el Jo.

A Sant Adrià de Besòs ja hem començat a treballar en aquest tipus de solucions, i prova d’això és tant el caràcter adaptat del Refugi antiaeri de la placeta Macià (RapM) des de la seva obertura el gener de 2008, com la propera adaptació del Museu de la història de la immigració de Catalunya (MhiC).

També hem fet arribar una proposta al Memorial Democràtic, des de Sant Adrià, proposant la creació d’una comissió interna d’adaptació d’espais culturals, perquè tots els Espais de memòria disposin d’un equip de professionals al seu abast, que els podran assessorar en la tasca d’adaptar llurs recursos i equipaments culturals, per tal d’assegurar l’accés del màxim nombre de visitants en igualtat de condicions.

El següent repte és, tal i com s’indica a la introducció, convertir el Camp de la Bota en un autèntic Espai de Memòria. Aquestes Jornades han de servir per raonar en comú, per reflexionar, per re-pensar entre un grup d’especialistes, de testimonis i de col·lectius que treballen tant en el món de les arts com en la recuperació de la memòria històrica, abordant també des de llurs disciplines diverses iniciatives de caire social.

Aquesta trobada pot produir punts d’acord, pot marcar fulls de ruta de bones pràctiques, pot començar a definir el que NO s’ha de fer més per tal d’acostarnos a una societat més justa, a un Camp de la Bota convertit en un veritable Espai de Memòria.

METODOLOGIA PROPOSADA: ESTRUCTURA

Les Jornades de treball s’estructuren en dos blocs temàtics, un per dia. Són els següents:

PRIMER DIA (3 de Novembre): HISTÒRIA

• TEMA: Història del Camp de la Bota (1885-1989). De l’acadèmia d’artilleria als afusellaments, les barraques i la por.

o SUBTEMES:

- Situació espaial i utilitzacions al llarg del temps del Camp de la Bota per part de civils i militars.

- Violència directa, estructural i cultural del règim franquista: consells de guerra, afusellaments. immigració i barraquisme entre 1939 i 1952.

SEGON DIA (4 de Novembre): ART I MEMÒRIA

• TEMA: El Camp de la Bota avui. Un Espai de Memòria que avança des de l’oblit cap a la socialització.

o SUBTEMES:

- De quina manera l’art pot convertir-se en una eina útil en la pedagogia de la memòria?

- Violència estructural i cultural avui en dia: l’accés universal a la cultura en igualtat de condicions.

- Quina mena d’Espai de Memòria ha d’arribar a ser el Camp de la Bota?

JORNADES DEL CAMP DE LA BOTA: PROGRAMA

3 / 11/ 2010 EL CAMP DE LA BOTA: HISTÒRIA

• 10.00 – 10.30 / Inauguració

Jesús Mª Canga, alcalde de Sant Adrià de Besòs

Miquel Caminal, director del Memorial Democràtic

Ruth Soto, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs

• 10.30 – 11.15 / Història del Camp de la Bota (1885-1989)

Manel Risques, professor titular d’Història Contemporània a la UB

• 11.15 – 11.45 / Pausa Cafè

• 11.45 – 12.30 / Els Consells de Guerra sota el franquisme

Carlos Jiménez Villarejo, ex fiscal en cap de l’Audiència de Barcelona i ex fiscal en cap de la Fiscalía especial anticorrupció

• 12.30 – 14.00 / Taula rodona:

Del Camp de la Bota al Fossar de la Pedrera: mort, repressió i dol

Pere Fortuny, president de l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya

Fernando Hernández (per confirmar), historiador

Moderador: Ricard Conesa, historiador

• 16.00 – 16.45 / Immigració i barraquisme al Camp de la Bota

Imma Boj, directora del MhiC (Museu d’història de la immigració de Catalunya) de Sant Adrià de Besòs

• 16.45 – 17.30 / Lluita veïnal i pedagogia social al Camp de la Bota

Montse Pujol, mestra i pedagoga a l’antic Patronato de Suburbios

Josep Mª Monferrer, mestre, pedagog i veí de la Mina

• 17.30 – 18.00 / Pausa Cafè

• 18.00 – 20.00 / Taula rodona: Viure al Camp de la Bota

Judit Pujadó, historiadora i escriptora

Adela Villena, antiga barraquista al Camp de la Bota

Maria Antonia Reyes, antiga barraquista al Camp de la Bota

Rafael Perona, director del Centre Cultural Gitano de la Mina

Moderador: Jordi Vilalta, coordinador del Refugi antiaeri de la placeta Macià (RapM) de Sant Adrià de Besòs

4 / 11/ 2010 EL CAMP DE LA BOTA: ART I MEMÒRIA

• 9.30 – 11.30 / Taula rodona: L’art com a eina pedagògica de memòria

Alex Carrascosa, escultor i especialista en Pedagogia de la Pau al Gernika Gogoratuz (Centre d’Investigació de la Pau de Gernika)

Ana Marín Gálvez, escultora i especialista en escultura tàctil

Josep Cerdà, escultor i catedràtic d’Escultura a la UB

José Luis Montero, artista i músic, cofundador de l’associació Proamina

Mª Angels Rossell, presidenta de l’Associació Adrianes

Moderadora: Mila Lozano, pintora i gestora cultural

• 11.30 – 12.00 / Pausa Cafè

• 12.00 – 14.00 / Taula rodona: Museografia inclusiva als Espais de Memòria

Iratxe Momoitio, directora del Museu de la Pau de Gernika

Jordi Font, director del Museu Memorial de l’Exili (MUME) de La Jonquera

Xavier Ros, director del Museu del Traginer-Col·lecció Antoni Ros d’Igualada

Jordi Guixé, historiador i responsable de Projectes i Espais de Memòria al Memorial Democràtic

Jordi Vilalta, coordinador del Refugi antiaeri de la placeta Macià (RapM) de Sant Adrià de Besòs

Moderador: Enric Botí, president del Consell Territorial de l’ONCE a Catalunya

• 16.00 – 17.00 / L’audiovisual com a compromís

Coni Docolomansky i Laura Arau, realitzadores d’audiovisuals (Inclou el passi d’un documental)

• 17.00 – 17.30 / Pausa Cafè

• 17.30 – 19.30 / Teatre de l’oprimit: El Camp de la Bota

Aida de Prada i Manuela Fernández, directores del taller l’Aranya Creació (Inclou una sessió de teatre de l’oprimit en directe)

• 19.30 – 20.00 / Cloenda

Mª Jesús Bono, directora general de la Memòria Democràtica, Generalitat de Catalunya

Jordi Guixé, historiador i responsable de Projectes i Espais de Memòria (Memorial Democràtic)

Ruth Soto, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs

LOCALITZACIÓ DE LES JORNADES (I DELS ESPAIS DE MEMÒRIA DE SANT ADRIÀ DE BESÒS)

LOCALITZACIÓ: Les Jornades es faran a l’Auditori del Centre Cultural Font de la Mina, que comparteix edifici amb la Biblioteca del mateix nom, al carrer Ponent 1-5 de Sant Adrià de Besòs, els dies 3 i 4 de novembre de 2010. Per anar-hi des de BCN en transport públic: Tram línia T5 (direcció Gorg, sortida Glòries i parada Parc del Besòs).
PROCÉS D'INSCRIPCIÓ: Les Jornades són gratuïtes, però les places són limitades. Cal, doncs, que les persones que hi vulguin assistir s'inscriguin, abans del 31 d'octubre, enviant un correu electrònic a campdelabota@gmail.com  on hi consti el seu nom, edat, lloc de procedència i professió.
COORDINACIÓ: El Coordinador de les Jornades és en Jordi Vilalta. Per qualsevol dubte, truqueu al 609033867 o bé adreceu-vos a jvilalta.pmi@gmail.com
ORGANITZACIÓ: Memorial Democràtic i Ajuntament de Sant Adrià de Besòs.

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Catorzena concentració per la Veritat, Justícia i la Reparació. Dissabte 30 d'octubre del 2010 a Barcelona


Com cada octubre des de 1940 el cas del president Companys posa sobre la taula la impunitat de la dictadura franquista.

Ja fa 70 anys de l’assassinat del president màrtir de Catalunya, ja es compleixen, inexplicablement, 70 anys d’oprobi per a tot el poble de Catalunya. 7 dècades d’ignomínia per a tots nosaltres, per a tots els que tenim un Lluís, un Pere, un Josep afusellat per les bales feixistes a casa nostra, i que pateixen, i nosaltres amb ells, la mateixa indiferència i manca de respecte que el que va ser President de la Generalitat.

Si les institucions i els polítics no volen fer justícia a un representant del poble que va governar Catalunya, l’únic president democràtic europeu assassinat pel feixisme, que els importarà alcaldes, mestres, advocats, obrers, sindicalistes, … homes i dones compromesos amb la legalitat republicana i amb la lluita contra el feixisme. Res, per què aquests, per desgràcia, no surten a les primeres planes dels diaris. Ni els avergonyeix, ni els importa tot això perquè han perdut el respecte per la història democràtica del seu país. Aquest successors, aquest càrrecs públics, accepten ofensius certificats de bona conducta intentant fer-los passar per allò que no són, perquè no tenen cap validesa, ni moral, ni judicial, ni administrativa. Estem farts de repetir-ho, el consell de guerra a Lluís Companys, com els milers i milers de consells de guerra de Catalunya i de la resta de l’Estat no han estat anul·lats, ni la llei de la memòria contempla aquest supòsit, ni els òrgans judicials competents han concedit l’anul·lació a cap de les peticions individuals presentades fins ara.

El nostre company Pere Fortuny va rebre recentment una carta de la Fiscalia de l’estat tan desconcertant, com irrisòria, si no fos el fons d’aquesta l’assassinat del seu pare pels franquistes, en Josep Fortuny i Torrens, últim alcalde republicà de Mollet del Vallès, un altre representant i servidor del poble. La Fiscal de la Unidad de Apoyo, Helena Mª Prieto González, escriu el següent: “Al ser nulas e inexistentes tales sentencias no procede la interposición de recurso de revisión alguno”. Així que primer són nul·les, la qual cosa no consta en cap punt de la llei 52/2007 per molt que ens vulguin enganyar amb la seva propaganda sense escrúpols. I després són inexistents, entrant en contradicció amb si mateixa, amb la gramàtica espanyola i utilitzant un terme buit de contingut jurídic. És molt greu que aquesta senyora digui això perquè les sentències existeixen, estan als arxius militars, tenim còpies a casa compulsades i tenim la prova del seu compliment perquè els nostres familiars van ser assassinats, afusellats per una llei franquista al servei de la repressió, l’opressió i l’extermini, que continua vigent per què ningú l’ha jutjat, ni condemnat. I existeixen perquè el concepte il·legítim, que es fa servir a la Llei de la Memòria, és una adjectiu qualificatiu de caire moral, però no un terme jurídic sinònim d’anul·lació. Això és el que rebem de l’Estat, mentides i humiliació.

Il·legítima era la conducta de l’home que maltractava la seva dona durant el franquisme, avui és il·legal i punible. El concepte de sentències il·legítimes és propi dels que van consagrar la transició i van estar d’acord amb una llei de impunitat com és la d’Amnistia del 77, rebutjada pels organismes oficials i oficiosos de drets humans. Avui aquestes sentències, si és veritat que vivim en un estat de dret, haurien de considerar-se il·legals i hauríen de ser anul·lades per llei.

I per acabar només una pregunta: Què farien aquests nous representants del poble, que de ben segur aniran a fer l’ofrena floral a la tomba d’en Companys, que faran els seus discursos i cantaran els segadors amb la ma al pit, encara que alguns pensen que ja es fan massa actes aquest octubre. Què farien si de sobte sortissin de la terra del fossar de la Pedrera tots els homes i dones allà enterrats, si sortís d’aquesta terra en Lluís Companys i els digués que no volen flors, ni paraules, que volen justícia?

dimarts, 26 d’octubre del 2010

Presentació del llibre 'Al servicio de la Justicia y la República. Mariano Gómez 1883-1951. Presidente del Tribunal Supremo'

L'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

'Al servicio de la Justicia y la República. Mariano Gómez 1883-1951. Presidente del Tribunal Supremo',

de Pedro-Pablo Miralles Sangro

Presenta l‘acte:

Sr. Luis A. Sales. Secretari de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Ponents:

Sr. Mariano Gómez Alfaro.

Fill de Mariano Gómez González

Sr. Josep Cruanyes i Tor.

President de la Comisió de la Dignitat

Sr. Pedro-Pablo Miralles Sangro.

Autor del llibre

Sr. José Maria Mena Álvarez.

President de l'ACJD

L'acte se celebrarà el dimecres 27 d’octubre de 2010, a les 19.30 hores

a l’Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, 8a planta.

Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona
Mallorca 283
08037 Barcelona Es prega resposta
Tel: 93 496 18 80 ext. 3245
lgimo@icab.cat

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Homenatge a les Brigades Internacionals del 23/10/10 en la BTV

Recreació del recorregut de Companys des de la cel·la al pelotón d'afusellament



lavanguardia . 20 de octubre de 2010

Traduciò Estaciò Collserola
Recreació del recorregut que va fer el *President de Catalunya Lluís Companys des de la seva cel·la en el Castell de *Montjuïc fins a la fossa de Santa Eulàlia, on va ser afusellat avui fa 70 anys pel règim franquista. Sílvia Colomé / Ivan Comas

dijous, 21 d’octubre del 2010

Presentació del llibre "Traumas (Niños de la guerra y del exilio)" el 23 d'octubre a Cornellà de Llobregat



Traducció Estació Collserola

Sintesis del llibre:
En un volum de 496 pàgines i 219 fotos es narra les històries de vida de 38 nens de l'exili exterior i interior.

El present llibre “TRAUMAS (niños de la guerra y del l'exilio)” té com finalitat el reconeixement i homenatge dedicat a tots els nens que van patir els horrors de la guerra civil per la revolta feixista de juliol de 1936 contra la legalitat de la II República Espanyola i molt especialment a la gran majoria d'ells que es van veure obligats, al costat dels seus familiars, a traspassar a peu la frontera amb França a principi de 1939 davant la caiguda de Barcelona per les tropes feixista on van ser internats i separats dels seus pares per les autoritats franceses en camps de concentració on s'estima que uns 8000 van morir de fam, de fred i de disentería. Els quals van quedar en territori francès van patir així mateix les conseqüències de la invasió nazi de la II Guerra mundial. Molts altres van ser evacuats i es troben disseminats per diferents països del continent europeu o americà: França, Bèlgica, URSS, Anglaterra, Mèxic, Argentina, Colòmbia, Nord d'Àfrica i molts altres països. Avui dia els quals sobreviuen tenen edats entre 75 a 82 anys.

Dades aproximades facilitats per l'Ajuntament de Toulouse amb motiu d'un homenatge als exilis (espanyol, jueu. etc), on s'indica que els nens espanyols passats a França en 1939 van ser 68.000 i el total d'adults van ser 686.000 que comprenien 163.000 civils, 180.000 milicians i 343.000 refugiats de Catalunya.

Entre els civils es van trobar 63.500 dones. 9.000 persones majors, 11.500 milicians invàlids i 11.000 sense poder classificar.

Altre text oficial que emana de la Comissió d'Assumptes Estrangers amb data del 9 de febrer no explica si aquest nombre de refugiats correspon UNICAMENT al pas de frontera de gener-febrer de 1939 per la frontera catalana, doncs no cal oblidar que en realitat es van realitzar quatre retirades. La del nord després de la pèrdua de les Vascongadas, Santander i Astúries d'on van sortir mes de 100.000 persones, encara que bé és veritat, no totes van quedar a França en 1937. Més tard es va produir la sortida d'Aragó en 1938. Catalunya en 1939 (la mes important), i poc mes tarda (març-abril 1939) la sortida d'Alacant cap a Àfrica del Nord amb 15.000 persones.

Un document de Mèxic cita la xifra de més de 550.000 persones (nens inclossos) que van arribar a França en aquell mes terrible de Febrer de 1939.

Els quals van quedar atrapats en l'interior d'Espanya tampoc van tenir una infància feliç doncs van sofrir igualment el trauma de la guerra, la misèria i la fam de la postguerra, l'estigma de ser fills de roges, els orfelinatos, l'orfandat dels seus pares afusellats o desapareguts en fosses comunes o exterminats en les càmera de gas en els camps d'exterminis nazis. Molts d'ells van quedar traumatitzats per vida al ser testimonis de la barbàrie de la repressió feixista per les humiliacions de l'Església Catòlica i la dictadura infringides a les seves mares: rapat de cap, presa d'oli de ricino, violacions i passeig nues, principalment en els pobles d'Andalusia i Extremadura, com mitjà de càstig i de sembrar el més espantós terror entre la població civil.

Donat el temps transcorregut no ha estat fàcil la localització d'aquests “nens” en la qual han col·laborada moltes persones, principalment de l'exili, però si podem manifestar que el projecte ha tingut una gran acollida pels protagonistes que figuren en el llibre doncs tots manifesten el profund oblit que han estat objecte pels diferents governs democràtics. La lectura dels testimoniatges reflecteixen que encara que alguns so en l'actualitat personalitats rellevants de l'art, la cultura, els mitjans de comunicació etc. els traumes patits els perseguiran fins a la fi dels seus dies per l'horror dels seus records causats a tan tendra edat. Mai els nens són els quals provoquen els conflictes dels majors. Altre aspecte a destacar dels seus testimoniatges és el record i enyorança de la seva pàtria i la conservació dels valors que representava la II República Espanyola.

El llibre aquesta prologat per Miquel Caminal Director del Memorial Democrátic de Catalunya i la introducció per Anna Miñarro de la Fundació Congrés Català de Salut Mental. La presentació tindrà lloc el dissabte dia 23 d'octubre de 2010 en el Patronat Cultural i Recreatiu de Cornellà de Llobregat (Barcelona) a les 19 hores. L'acte de la presentació del llibre TRAUMAS correrà a càrrec de l'historiador Jordi Guixé del Memorial Democrátic i serà conduït per Josefina Piquet, nena de l'exili, ex – component de Dones del 36 i sòcia de la nostra associació. Contarà també amb l'actuació del cantautor Paco Ibañez

Francisco Ruiz Acevedo
President de la AMHDBLL
Tno: 0034-933754505

TRAUMAS (Niños de la guerra y del exilio)

SUMARI

PRESENTACIÓ.
Francisco Ruiz Acevedo – President de la AMHDBLL

PRÒLEG.
Miquel  Caminal – Director Memorial Democratic de Catalunya.

INTRODUCCIÓ
Anna Miñarro. Psicóloga Clinica-Psicoanalista. Co-directora de la Investigació

TRAUMA PSIQUIC I TRANSMISSIÓ INTERGENERACIONAL. (fccsm.net)

1-LAS INCLUSAS.
Saülo Mercader. Nen internat en una inclusa. Pintor, Doctor en arts plàstiques i diplomat per la Columbia University in New-York.

2-GERNIKA.
Luis Iriondo Aurtenetxea. Nen de la guerra a Espanya. Testimoni del bombardeig de Gernika.

3-MIGUEL BARRIENDOS BARRIENDOS.
Nen evacuat a Mèxic.

4-YO SIEMPRE ESTOY CON EL MIEDO DE LAS BOMBAS.
Encarna Cuberos. Nena evacuada a Anglaterra.

5-MI INFANCIA, GUERRA Y EXILIO.
Montserrat Mira. Pintora, escriptora, traductora i comentarista bibliogràfica. Nena evacuada a Argentina.

6-ARRANCADOS DE NUESTRA TIERRA.
Laura Galarraga Lataste. Nena exili francès, sòcia de la AMHDBLL. Représentante en Gironde (France) l’Amicale des Anciens Guérilleros Espagnols en France-FFI. Chevalier de la Légión d’Honneur.

7-NIÑO DE LA GUERRA.
Emilio Valles Peransí. Arquitecte. Vice-President de Amicale du Camps de Gurs

8-AMADEO GRACIA BAMALA
Nen  del exíli frances. Al regressar a Espanya va ser internat en un asil fins als 18 anys .

9-PEDRO ARCAS MAS
Nen evacuat a la URSS.

10-RECUERDOS DE MI INFANCIA Y JUVENTUD.
Conchita del Bosque Díaz. Nena del exili francès. Presidenta del Club de llengua i Cultura Espanyola en Ramonville (Françe).

11-VIEJOS ANTES DE TIEMPO
Germinal Luis Fernández. Nen evacuat a EE.UU.

12-TESTIMONIO GUERRA Y EXILIO
Miguel Martínez López. Nen evacuat a Argelia

13-ANTONIO MONTILLA CORDÓN
Nen de la guerra a Espanya. Testimoni d'assassinats i mutilacions. Soci de la AMHDBLL.

14-PEPITA LEÓN GONZÁLEZ
Nena del exili frances. Presidenta Departamental Amicale Anciens Guérillero Espagnols en France-FFI, Vice-Presidenta nacional, Vice-Presidenta de la Amical del Camp de Vernet d’Ariège.

15-FERNANDO CERDA GAITAN.
Nen de la guerra a Espanya. La seva família assassinada per Franco. Torturat per la Brigada Política Social a Barcelona.

16-CRÓNICA DE UNA HIJA DE FUSILADO ACOGIDA POR EL PATRONATO NACIONAL DE SAN PABLO.
Aïda Lorenzo Rosa. Presidenta i fundadora de la “Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme”, Creu de Sant Jordi 2006.

17-LOS REBOTES DE LA MEMORIA.
Luis Lera Andreú. Nen del exili francès. Artista, escultor.

18- LA NIÑA VENCIDA.
Josefina Piquet Ibañez. Nena exiliada a França i ex integrant de la Associació “Les Dones del 36”. Socia de la AMHDBLL

19- DANIELLE TRIAY ROYO.
Nena evacuada a Venezuela.

20.-MARGARITA PASIONARIA HASTA SIEMPRE.
Annie González de Haro. Filla de republicans de l'exili francès. Professora de matemàtiques.

21. NOS ROBARON UNA VIDA.
Salvador Valverde Calvo. Nen evacuat a Argentina. Periodista, autor de contes, guionista en Ràdio i TV, comediógrafo i autor de 45 pel·lícules Argentines.

22. A LA MEMORIA DE MI PADRE.
Rafael González Polonio. Nen de la guerra a Espanya. El seu pare assassinat en la càmera de gas de  Gusen. Soci de la AMHDBLL

23. HUERFANOS DEL FASCISMO.
Antonio González Merino, Nen de la guerra a Espanya. El seu pare assassinat en la càmera de gas de Gusen. Soci de la AMHDBLL

24. LOS TRAUMAS DE UNA FAMILIA CANTABRA
Amadeo Calzada Fernández. Presidente de la Asociación para la Recuperación de la Memoria del Exilio de los Republicanos Españoles en Francia (A.R.M.E.R.E.F.)

25. NOSOTROS, LOS DEL EXILIO
Enrique Lister López. de Poitiers Diplomat en Història de la Universitat Lomonósov de Moscou. Doctor en Lletres i Director del Centre d'Estudis Eslaus de la Universitat (França).

26. INTRODUCCIÓN AL TEMA DE LA DEPORTACIÓN DEREPUBLICANOS ESPAÑOLES DESDE FRANCIA DURANTE LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL.
José Castejón. Mestre i artista pintor

27. EL EXILIO Y LA REPRESIÓN DE LA POSTGUERRA DE UNA FAMILIA REPUBLICANA.
Pere Fortuny Velázquez. Nen de la guerra a Catalunya. El seu pare afusellat en el Camp de la Bota a Barcelona.

28. LA TRAGEDIA VIVIDA POR MIS HERMANOS Y YO MISMO
Ángel Fernández Vicente. Nen exiliat i condemnat a mort pel franquisme.

29. MEMORIA DE LA NIÑA PERDIDA
Juliana Berrocal Martín. Nena del exili francès

30. LOS HIJOS DEL CARTERO.
Ángel Villar Tejón. Nen del exili francès.

31. MARIA ROSA…UNA DE LOS 3840 NIÑOS EMBARCADOS EN EL BUQUE LA HABANA.
María Rosa León Caballero. Nena evacuada a Anglaterra

32. TRAUMA DE UNA NIÑA DE LA GUERRA NACIDA EN FRANCIA
Camélia Gómez-Cabanac. Filla de republicans espanyols.

33. CARMEN ¡¡LA DESTROZADA!!
Carmen Ramos. Nena del exili francès

34. DIECISÉIS AÑOS EN EL 36
Carlos y Enric Farreny del Bosque. Record testimonial d'Enric Farreny i Carbona, presentat pels seus fills

35. GUERRAS Y PAZ
Raúl Rodríguez Aragonés. Nascut a la Maternidat d'Elna

36. ME LLAMABAN LA NIÑA DE LA CÁRCEL
Francisca Cruz Puntero. Nena de la presó. La seva mare va morir en les presons franquistes i el seu oncle afusellat.

37. LA PEQUEÑA PILAR EN TIEMPO DE GUERRA.
Record testimonial de Mª José Barreiro López de Gamarra vers la seva mare Pilar López de Gamarra Reina, nena malagueña que va fer l'evacuació de Màlaga per la carretera de Almeria allotjada en les colònies escolars de Màlaga i València.

38. CUANDO EL SILENCIO HABLA DEL EXILIO
Mari Carmen Rejas Martín. Psicòloga i Filosofa Psicoterapetua, Doctorante en Filosofia en la Universidat de Reims, França.