diumenge, 13 de desembre del 2015

A Banyoles, les aules tindran memòria històrica

Mainada refugiada de la guerra a la vora de l'estany de Banyoles, l'any 1937, fotografiats per Rafael Villarubias. Foto: FONS RAFAEL VILLARRUBIAS / AIEMB.

Els centres de secundària de la ciutat i l'Ajuntament estan preparant un projecte en què els estudiants recopilaran el testimoni d'homes i dones que van viure la guerra i la postguerra 

El Punt Avui - Banyoles
L'Ajuntament i els centres d'ensenyament de secundària de Banyoles estan preparant un projecte de recuperació de la memòria històrica per posar en marxa el curs vinent. A grans trets, la iniciativa consistirà que els estudiants recullin el testimoni directe de persones de la ciutat o de la comarca que van viure la Guerra Civil i la postguerra, a través d'unes xerrades o entrevistes. Posteriorment, el material recollit es publicarà (el format encara no s'ha concretat) i, finalment, se'n farà uns muntatges teatrals.

El mateix alcalde, Miquel Noguer, ha informat del projecte i ha posat l'accent en la importància del diàleg entre les generacions, així com en el fet que ja queden poques persones que visquessin aquells anys, i, per tant, que la iniciativa serà una de les últimes oportunitats de tenir-ne el seu testimoni directe. Els detalls del projecte i el seu calendari s'explicaran a principi de curs, va assenyalar el mateix Noguer.

Inèdit
Serà el primer cop que al Pla de l'Estany es faci un exercici d'aquesta mena a càrrec d'estudiants de secundària. El precedent immediat d'un projecte que guarda certa semblança amb aquest va ser una recerca sobre el paper de les dones en la industrialització de la comarca el segle XX, que va impulsar l'àrea de Benestar Social del Consell del Pla de l'Estany i va ser finançada per l'Institut Català de les Dones. El resultat es va plasmar en el documental Teixidores d'història, estrenat a l'abril.

Tècnics de Benestar Social (del servei d'atenció i informació a les dones, SIAD, i del servei Fem Companyia), amb l'assessorament de l'historiador Miquel Aguirre, van recollir el testimoni oral d'onze dones que havien treballat en fàbriques. Una selecció dels seus records s'ha editat en un vídeo que va realitzar Irene Serrat. D'altra banda, el material complet es pot consultar al web www.benestarsocial.plaestany.cat

La data
2015/2016

és el curs en què està previst que s'iniciï el projecte en els instituts del Pla de l'Estany.

Arran Lleida retira tots els noms de carrers franquistes de la ciutat

Les plaques retirades Foto: Arran

El col·lectiu considera un "insult" i una "provocació" per a les víctimes de la dictadura franquista

NacióLleida.cat - Lleida | 05/12/2015
L'organització juvenil de l'Esquerra Independentista, Arran Lleida, ha retirat aquest dissabte les plaques de tots els carrers que duen el nom de personatges vinculats al règim franquista. L'Assemblea de Joves de Lleida fa anys va fer la mateixa acció per denunciar el record a franquistes. L'entitat lamenta que "deu anys després l'Ajuntament de Lleida no ha rectificat, sinó que ha cedit tres carrers més a altres franquistes".

Les plaques retirades són:

-Carrer de l'Alcalde Sangenís: fou alcalde franquista (1967-1974) i president de la Diputació de Lleida, voluntari en la guerra civil, terratinent, membre de la Falange de las JONS, delegat provincial del Movimiento i un dels fundadors del "leridanismo".

-Carrer de l'Alcalde Montaña: (Lleida, 4 d'abril de 1931) alcalde sota el règim franquista del 1974-1976, fou un reconegut membre d'El Caliu Ilerdenc.

-Avinguda de l'Alcalde Recasens: tradicionalista i integrista catòlic estigué implicat en la revolta militar a Lleida i fou nomenat alcalde en produir-se el pronunciament militar contra la República el dia 18/07/36. Al dia següent va ser afusellat.

-Carrer d'en Carmelo Fenech: fou el segon president del Caliu Ilerdenc (1941), societat formada per 22 membres de la burgesia local que actuava com a grup de pressió exercint les seves influències en els nomenaments de càrrecs polítics. Els seus membres defensaven la "pau" i "l'ordre" imposades pel franquisme, potenciant una cultura oficialista que de la mà del "leridanismo".

-Carrer de Lluís Besa: Tradicionalista, participà en l'aixecament feixista a Lleida, fou afusellat.

-Avinguda Alcalde Areny: alcalde de Lleida entre el 1939 i el 1941. Durant el seu mandat van haver-hi a Lleida 3 camps de concentració. Fins el 1945, el franquisme va afusellar 558 persones, va deixar morir 169 persones a la presó i va expedientar-ne 359 més.

-Carrer Germans Recasens: Alcalde Recasens, mai va ser investit alcalde, ja que els feixistes sollevats van decidir que, si la sublevació triomfava, l'alcade seria el carlí, Joan Recasens, que mai va prendre possessió del càrrec, ja que les forces revolucionàries van controlar la situació immediatament.

Properament, per proposta de la comissió de nomenament de carrers presidida per Àngel Ros i aprovada per la Paeria, s'incorporaran les plaques del carrer Joan Manel Nadal Gaya, que va lluitar amb l'exèrcit franquista durant la Guerra Civil espanyola i va participar en l'ocupació de Barcelona el 1939.

Arran creu que la presència d'aquests símbols constitueix "un insult i una provocació intolerable per a la memòria de totes les víctimes de la dictadura franquista".