dilluns, 29 de juny del 2015

Fa setanta anys: commemoració de l’assassinat de Pau Alomà Sanabras

 
El 27 de juny de 1940 Pau Alomà Sanabras era afusellat a la muntanya de l’Oliva, a Tarragona.
 
Una Utopia, una Esperança. La història de Josep Alomà 27/6/15
Pau Alomà Sanabras (1902-1940) fou un destacat militant de la CNT de Tarragona durant els anys vint i trenta. Actiu propagandista i difusor de l’ideari àcrata a la província de Tarragona, col•laborà en l’Ateneu Llibertari i participà en les principals lluites socials que es produïen al Camp de Tarragona. Amb els seus germans Josep Maria i Jaume, lluità per millorar dels condicions de vida i el nivell cultural de les persones al torn que combatia amb coratge els principals agents de l’autoritarisme, l’opressió i el manteniment de les injustícies: el capitalisme, l’obscurantisme cultural i religiós i l’estat, amb l’exèrcit com a màxim exponent del mateix. A conseqüència d’aquest fet, fou empresonat nombroses vegades durant l’etapa republicana (1931-36), sota acusacions falses, com a pres governatiu (mesura repressiva dels temps de la Monarquia que la República havia recuperat per incrementar la repressió contra els anarquistes).
 
Durant els primers mesos de la guerra participà activament en la Revolució Llibertària i va acollir i mantenir amb els seus germans i la seva mare vuit nens refugiats de Madrid, donat que l’allau massiu d’evacuats va desbordar les previsions del centre d’acollida de l’antic sanatori de La Savinosa. Durant els Fets de Maig, Pau Alomà s’enfrontà als estalinistes del PSUC i als seus oportunistes aliats: ERC, EC i ACR.
 
El 1938 Pau Alomà va ser mobilitzat amb la seva lleva i es va incorporar a l’Exèrcit Popular, al front de Sòria. El 12 de gener de 1939 els rebels van controlar aquesta província. Detingut a Sòria, va restar empresonat a Burgo de Osma, des d’on fou traslladat a la presó de Tarragona (Pilats), el 25 d'octubre de 1939. El Consejo de Guerra Permanente, en el judici sumaríssim d'urgència nº 3971, va condemnar el 8 de gener de 1940 a Pau Alomà i Sanabras a la pena de mort per “Auxilio a la Rebelión Militar”.
 
Pau Alomà fou executat la matinada del 27 de juny de 1940 per un escamot de botxins del règim feixista, a la muntanya de l'Oliva, a Tarragona.

En homenatge a Pau Alomà Sanabras (El Catllar, 1902 - Tarragona, 1940).

"Sense la restitució de la memòria històrica un país no pot avançar"


catradio 19/06/2015                            
Un dels confundadors del Banc de l'ADN, Roger Heredia, explica el funcionament d'aquest instrument per localitzar els desapareguts durant la Guerra Civil.

dimarts, 23 de juny del 2015

L'Ajuntament de Barcelona desnonava, enderrocava i cremava barraques a mitjans del segle passat

Trias Bertrán ordenava la destrucció d'assentaments de barraques
Arxiu Nacional de Catalunya
 
Carlos Trias Bertrán, des del càrrec de conseller delegat del Instituto Municipal de la Vivienda, l'any 1949 va crear el Servei de Control i Repressió del Barraquisme

dimecres, 17 de juny del 2015

Fer memòria de les Brigades Internacionals

 
El portal Sidbrint, que es presenta avui a la UB, recupera la història dels brigadistes de la guerra del 1936-1939 amb les noves tecnologies digitals
 
VilaWeb - Martí Crespo 17/6/15
Dels molt episodis de la guerra del 1936-1939, n'hi ha un que sol cridar molt l'atenció: l'arribada a la península de milers d'homes i dones, de tots els continents, per a lluitar amb l'exèrcit republicà contra el cop d'estat de Francisco Franco. Segons les fonts bibliogràfiques, van ésser uns 35.000 antifeixistes, la majoria integrats en les anomenades Brigades Internacionals. Un projecte de recerca de la Universitat de Barcelona (UB) vol recuperar i visualitzar la història, memòria i trajectòria de cada brigadista a partir del buidatge col·laboratiu de fonts documentals, recursos web i col·leccions digitals al portal Sidbrint, que es presenta avui a l'edifici històric de la UB.
 
Sidbrint, acrònim de Sistema d'Informació Digital sobre les Brigades Internacionals, va néixer arran d'una tesi doctoral presentada el 2008 per Lourdes Prades (del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República) i dirigida per la professora Montserrat Sebastià. Convertit posteriorment en projecte de recerca, sota la direcció de Prades mateix, el portal permet tant als investigadors com al públic en general de trobar per a cada brigadista dades com el país de procedència, la professió, l'enquadrament militar a què pertanyia i l'indret de la mort, si escau.
 
A través dels bancs de dades interrelacionats i d'un mapa per a localitzar geogràficament la trajectòria de cada brigadista (en procés d'implementació), s'hi detallen amb exactitud les fonts documentals en què s'ha trobat la informació (llibres, premsa de l'època, materials d'arxiu, webs...). Aquesta precisió documental, creuen els promotors del portal, facilita enormement a historiadors, estudiosos i interessats la consulta i l'estudi d'un tema com el de les Brigades Internacionals, en què les fonts són de procedència i ideologia ben diversa.

XII Ofensiva contra l'oblit


dimarts, 16 de juny del 2015

Presentació del portal SIDBRINT sobre les Brigades Internacionals de la Guerra Civil Espanyola


Tinc el plaer de ser voluntària en el projecte SIDBRINT
MJBarreiroLG


Tindrà lloc el dimercres 17 de juny a les 11:00h a l'Aula Magna de l'Edifici Históric (Gran Via de les Corts Catalanes 585)

-Presidirà l'acte Jordi Alberch, Vicerector de Recerca, Innovació i Transferència de la Universitat de Barcelona

Intervindran:

-Antoni Segura, Catedràtic de la UB i director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals

-Lourdes Prades, Resposable del projecte SIDBRINT i cap del CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la UB.

-Manuel Requena, Catedràtic de la Universitat de Castella-La Manxa

-Mirta Nuñez Díaz-Balart, Catedràtica de la Universitat Complutense de Madrid i directora de la Cátedra de Memoria Historica del siglo XX

-Walther L. Bernecker, Catedràtic de la Universitat d'Erlangen-Núremberg

-Marta Platero, Investigadora del projecte SIDBRINT



divendres, 12 de juny del 2015

Portes giratòries dels catalans vinculats amb el franquisme

Lluc Salellas: 'Des del 1939 que no s'ha canviat l'estructura de poder de l'estat espanyol'

Per Lluc Salellas, membre de la CUP Girona. Publicat a Crític el 2 de juny de 2015
L’empresari Fèlix Millet és l’autor de la coneguda frase que explica que a Catalunya han manat sempre les mateixes 400 famílies, i que s’han repartit “el pastís” empresarial i financer del país. És una idea que ha estat molt recurrent en els debats polítics dels últims anys després que es destapés el frau del mateix Fèlix Millet i de Jordi Montull al capdavant del Palau de la Música. Es tracta de la realitat econòmica i de classe (alta) explicada de forma ben simbòlica per un dels protagonistes de la història. Com els Millet, la majoria de les grans famílies empresarials catalanes d’avui dia són hereves de les grans fortunes que van sortir beneficiades de la victòria de l’Alzamiento Nacional l’any 1939. De fet, aquell any va ser l’últim en què Catalunya i, en conseqüència, l’Estat espanyol van viure un episodi de ruptura. La victòria de Franco representa l’última taula rasa a partir de la qual s’edifiquen les estructures d’Estat i de poder que han continuat vives i fonamentades fins avui.
 
I és precisament per això que, talment com en els anys quaranta, els cognoms que avui continuen exercint el poder econòmic i també polític a Catalunya són els Millet, els Cortina, els Carceller, els Mateu o els Trias, mentre que al conjunt espanyol són els De Oriol, López de Letona, De la Mora y Mon, Suárez o De Borbón, per posar-ne alguns exemples. Les mateixes famílies propietàries de les terres i dels recursos que exerceixen d’enllaç amb els sectors productius estratègics o proveeixen de persones les dues principals forces polítiques i, en especial, el Partit Popular. Un model que ha fet que, segons Oxfam-Intermón, actualment les 20 persones més riques tinguin la mateixa fortuna que els 9 milions de persones més pobres. Ni Catalunya ni els Països Catalans són un oasi en aquest sentit.
 
Els Cortina
Un dels àmbits dins el sector de l’alimentació que més beneficis produeixen, el de la cervesa, així ho constata. L’empresa San Miguel, avui dia part del conglomerat Mahou, és un gran exemple d’aquest petit món que són les grans empreses i la seva relació amb els hereus del franquisme. San Miguel va ser fundada per Pedro Cortina Mauri (la Pobla de Segur, 1908 – Madrid, 1993), empresari i diplomàtic del franquisme que va arribar a ser ministre d’Afers Exteriors amb els últims governs de Carlos Arias Navarro. Ambaixador espanyol a París durant el Maig del 1968, aquest empresari, casat amb la filla del primer alcalde franquista de Madrid i cunyat del primer oficial mort de la División Azul al front rus, va ser vicepresident de la marca cervesera fins a la seva mort. Els seus dos fills també han tingut un conegut recorregut en el món empresarial espanyol.

La Guerra Civil al Montsec

 
 
Alòs de Balaguer – Artesa de Segre – Foradada – Cubells - La Sentiu de Sió – Llimiana – Sant Salvador de Toló - Vall de Meià – Vall de Montsec

El llibre recull fets bèl·lics ocorreguts al cel i sobre la terra compresa entre els rius Noguera Pallaresa i Segre; des del cap de pont d’Isona al cap de pont de Balaguer; entre Anya i la Sentiu de Sió; de Fontllonga a Ponts; narra assassinats, desaparicions, tragèdies, represàlies dels uns i captiveris dels altres, en forma de testimonis inèdits. Es tracta d’un maó d’història global amb un bé de Déu d’il·lustracions, relacions de caiguts en el camp de l’honor, víctimes colaterals i un Apèndix d’enorme interès general sobre aspectes escasament investigats de la rereguarda republicana com són els camps de concentració d’Ogern, Clariana, els Omells de na Gaia i una aproximació a les rutes d’evasió, especialment cap Andorra. Així mateix explica les expedicions d’aquells que temien per la vida, no volien anar al front per por de morir o buscaven passar-se a l’enemic per raons ideològiques.

Índex i primer capítol

Ferran Sánchez Agustí premi Tasis-Torrent de Comunicació (1995) és autor de mitja dotzena de llibres imprescindibles pel coneixement del món de la Guerra Civil i els Maquis a Catalunya i a les valls del Pirineu Oriental i Central. Ha treballat, de manera especial, l’exhumació de diligències judicials, el treball de camp, els testimonis de supervivents i una enriquida localització geogràfica. El seu treball de recerca ve avalat per diverses ponències presentades a les universitats de Pau et pays d’Adour, Toulouse-le-Mirail, Castilla-la Mancha i Complutense de Madrid. Entre els seus llibres més importants cal remarcar Maquis a Catalunya, amb 5 edicions (Pagès editors, 1999), Maquis y Pirineos, amb 3 edicions (Editorial Milenio, 2001), Espías, contrabando, maquis y evasión (Editorial Milenio, 2003) i El maquis anarquista (Editorial Milenio, 2006).
 
La Librería de Cazarabet - Mas de las Matas

Carme Claramunt primera dona afusellada a Barcelona en el Camp de la Bota

 
Memòria de la presó de dones de Les Corts
Carme Claramunt va ser la primera dona afusellada a Barcelona en el Camp de la Bota el 18 d'abril de 1939. Vivia a Badalona, tenia 28 anys i estava soltera. L'informe que van presentar els falangistas al tribunal militar que la va condemnar a mort pel delicte d'auxilio a la rebelión, la defineix com" indivídua perillosíssima. Gran propagandista de les idees vermell-separatistes. Militant de la "Esquerra" i de "Estat Català". Autora d'infinitat de denúncies a persones de dreta. En la seva casa se celebraven reunions d'homes i de dones. També posseïa armes. Persona perillosíssima i nefasta per al G.M.N (Gloriós Moviment Nacional)".

divendres, 5 de juny del 2015

1939 Són multats a Valls diversos veïns per fer ús de la llengua catalana

 
Llibertat.cat 03/06/1939 Tal dia com avui           
En aquesta data van ser  multats a Valls diversos veïns, pel fet d'haver per fer ús de la llengua catalana. Valeri Llusà i Sauch, amb 500 ptes, per fer factures en català. Salvador Figuerola Blasi i Francesc Magriña amb 500 ptes per tenir els rètols en català. Josep Català Oliva amb 100 ptes per tenir el rètol de la seva professió en català. Rosa Domingo amb 100 ptes per tenir el rètol de la seva industria en català. I a l'alcalde amb 50 ptes per no haver retirat els rètols en català.

Es publiquen els documents de la Generalitat requisats per la Gestapo i conservats a l'Archivo Militar d'Àvila

 
Al portal web Memoria.cat es poden llegir els discursos i cartes de Lluís Companys que el govern català reclama a Madrid
 

dilluns, 1 de juny del 2015

El bombardeig a Granollers del 31 de maig de 1938

Nombrosos edificis foren destuïts després del bombardeig a Granollers
Llibertat.cat - Josep A. Carreras 01/06/2015
El març de 1938  l’exèrcit franquista amb el suport de les aviacions alemanya i italiana comencen una forta ofensiva sobre Catalunya trencant el front d’Aragó que les tropes republicanes, majoritàriament provinents de Catalunya, havien mantingut des del 19 de juliol de 1936. Les tropes franquistes havien arribat al mar per la zona de Vinaròs i havien deixat Catalunya aïllada de l’altra zona republicana.

El tractat de no intervenció de les democràcies occidentals europees i l’abandonament definitiu de l’ajuda de la URSS a la república, havia deixat sense suports exteriors al bàndol republicà mentre els règims nazi d’Alemanya i feixista d’Itàlia donaven ple suport a Franco amb armament, tropes i sobre tot amb centenars de moderns avions bombarders i de combat. Allò va causar el ràpid avanç de les tropes franquistes sobre Catalunya i el trencament del front d’Aragó.

I l'estat se'l van quedar ells

Les metadades del comunicat del govern espanyol ens diuen autoria, hora, programa
(Imatge Marc Belzunces)

'Qualsevol lector de VilaWeb que ho vulgui comprovar, i tingui programes d'edició de pdfs, que ho faci. No cal ser enginyer informàtic. Cliques amb el mouse de la dreta, i busques les propietats. I allà et surt l'autor, el dia, l'hora, etc'
L'autor del comunicat del govern sobre els xiulets, ex-redactor d'Arriba?

Manuel Roca Basanta treballa ara al Ministeri de Presidència i ho havia fet al diari franquista
 
VilaWeb Vicent Partal 01.06.2015
En alemany en van dir 'Entnazifizierung' i després el Pentàgon es va inventar el terme 'desnazificació'. Fou una enorme campanya portada a terme a Alemanya i Àustria immediatament després de la Segona Guerra Mundial. L'objectiu, aconseguit, era apartar dels llocs de poder i influència tothom qui hagués militat al partit nacionalsocialista alemany durant el règim de Hitler. I, evidentment, prohibir qualsevol organització que tingués la més mínima relació amb el nazisme. La reconstrucció d'Alemanya es va fer, doncs, sobre bases democràtiques ben sòlides, com s'ha comprovat durant els decennis següents.
 

Cinemes Girona de Barcelona, documental "Héroes invisibles: Afroamericanos en la Guerra Civil Española"

 
La història dels herois invisibles
 
Després de la projecció hi haurà un col·loqui amb el públic assistent, amb la presència de Jordi Torrent i Mireia Sentís
 
Francesc Ginabreda. Barcelona. / 29.05.2015
El proper dimarts 2 de juny, a les vuit del vespre, s’estrena als cinemes Girona de Barcelona el documental Héroes invisibles: Afroamericanos en la Guerra Civil Española, d’Alfonso Domingo, Jordi Torrent i Mireia Sentís, un reportatge que parla de l’experiència dels soldats que van integrar el batalló Lincoln, amb entrevistes inèdites, i explica la història d’aquells que van comprometre la seva vida amb la República espanyola per defensar els principis universals de la llibertat i la democràcia.

Setanta-dues hores. Autonomia obrera en la Barcelona dels anys seixanta


Traducció Estació Collserola
 
Submergint-nos en l'atmosfera generada per la detenció d'un presumpte militant obrer per part de la Brigada Polític Social, ens traslladarem a la Barcelona de finals dels anys seixanta. Sentirem els testimoniatges d'aquests anys foscos relatats per persones que els van viure intensamente. Malgrat la crudeza d'aquells anys d'opresión sota la dictadura franquista, veurem com van anar també temps de lluita, amor i compromís, plens de vida. Els entrevistats són avui gent anònima que han quedat al marge de la construcció del consens social sobre La Transició. Setanta-dues hores tracta de recuperar el seu discurs i la seva memòria gairebé mig segle després.

V Homenatge als Maquis a Cerdanyola. Memorial Antoni Franquesa



Els propers 5 i 6 de juny durem a terme la cinquena edició de l'homenatge al grup de maquis que van actuar a Cerdanyola del Vallès. Els maquis eren les guerrilles d'oposició al Franquisme que van lluitar durant la dictadura.