dijous, 30 de setembre del 2010

Marxa d'Homenatge als Maquis Barcelona 2010


Divendres 1 d'octubre, 20:30

"Goig a Sant Pancraç"

Teatre-Musical - Drama històric a càrrec de la companyia El Gall Roig. Un maqui a punt de morir, explica en primera persona tot el que van viure els maquis. Un relat cru on la màgia del so del acordió diatònic en directe

farà tornar a aquells temps a tot el públic. Un història d'històries, on Massana, Sabaté, Caracremada, Faceries i tants d'altres, prendran el protagonisme.

On? Espai Obert - c/ Violant d'Hongria, 71 http://ves.cat/akst
Dissabte 2 d'octubre, 19:00

"Els oblidats de la memòria històrica"

Xerrada a càrrec de Joan Busquets (ex-maqui autor d'"El Senzill. Guerrilla i presó d'un maqui")

On? Ateneu Llibertari de Sants - c/ Maria Victòria, 10 http://ves.cat/aksu

Diumenge 3 d'octubre, 10:00

"L'activitat del maquis llibertari a Barcelona"

Ruta històrica per alguns dels escenaris de la lluita guerrillera a Barcelona

On? Plaça del Bonsuccés http://ves.cat/akss

Diumenge 3 d'octubre, 19:00

Passi de documentals sobre Quico Sabaté

"Quico Sabaté" (Col·lectiu Penta, 1980)

"Els Maquis a Catalunya" Episodi dedicat a Quico Sabaté (J. Serra i Ricard de Vargas, 1989)

On? Ateneu Llibertari de Sants - c/ Maria Victòria, 10 http://ves.cat/aksu

Organitzen:
Ateneu Llibertari de Sants http://ateneullibertari.info/
Marxa d'Homenatge als Maquis http://sindominio.net/marxa-maquis
Negres Tempestes http://negrestempestes.org/

Xerrades a càrrec de l'exmaqui Joan Busquets «El Senzill»



ELS MAQUIS I LA «MEMÒRIA HISTÒRICA»

Xerrades a càrrec de l'exmaqui Joan Busquets «El Senzill».

Catalunya, del 30 de setembre al 8 d'octubre de 2010.

• Dijous, 30 de setembre, a les 19 h, a Can Rusk (Girona, c. Comerç s/n).

• Divendres, 1 d'octubre, a les 20 h, al ZTA Banzai (Manresa, c. de la Mel, 21).

• Dissabte, 2 d'octubre, a les 19 h, a l'Ateneu Llibertari de Sants (Barcelona, c. de Maria Victòria, 10).

• Diumenge, 3 d'octubre, a les 18 h, al local de la CGT (Sallent, c. Clos, 5, 1a).

• Dilluns, 4 d'octubre, a les 20 h, a l'Ateneu Llibertari Alomà (Tarragona, c. Misser Sitges, 9).

• Dimarts, 5 d'octubre, a les 20.30 h, a la sala d'actes de l'Ajuntament (Balaguer, pl. Mercadal, 1).

• Dimecres, 6 d'octubre, a les 19 h, al Restaurant Anònims (Granollers, c. Miquel Ricoma, 57).

• Dijous, 7 d'octubre, a les 19 h, a la pl. Urquinaona de Barcelona: CONCENTRACIÓ DE PROTESTA.

• Divendres, 8 d'octubre, a les 19 h, a la Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet de Berga (pl. d'Europa, 1).

A les 21 h sopar-tertúlia a l'Ateneu Columna Terra i Llibertat (c/ del Balç, 4).


divendres, 24 de setembre del 2010

Denominació religiosa en un col·legi barcelonés



Els e-cristians fan campanya per a parar el canvi de nom d'un Institut, el Consell Escolar ha decidit eliminar-l'hi nom previ de "mare de déu".

 
Proposta de carta per a enviar a l'Alcalde de Barcelona:

Excel·lentíssim senyor,

El Consell Escolar de l'Institut Mare de Déu de la Mercè ha adoptat un acord amb raons prou convincents per les quals volen canviar-li el nom i deixar-lo reduït a "La Mercè", en concordança amb l'aconfessionalitat dels poders públics i de l'Ajuntament.

Fins ara només podem dir que és un nom confessional que dóna a entendre a tota la ciutadania, creient i no creient, que encara s'afavoreix des dels poders públics el manteniment de creences respectables però particulars.

Tot i que el Consell de Districte de Sants hagi informat desfavorablement al canvi li agrairia que continués endavant aquest procés democràtic, ajustat a dret i que significa un pas més en l'aconfessionalitat real dels poders públics.

Li demanem que, com a màxim responsable municipal, actuï en favor de la decisió del Consell Escolar, atès que només vol fer un canvi no excloent de cap sensibilitat.

Atentament,

Adreça per escriure directament a l'Alcalde:

Lògiques del secret. La cultura de la clandestinitat a la comarca del Bages (1946-1977), de Jofre Padullés Plata



L'antifranquisme com a conglomerat de moviments socials de resistència gaudeix d'una atenció historiogràfica abundant.

Les compartimentacions partidistes, les controvèrsies ideològiques i les lògiques i dinàmiques polítiques que permetien diferenciar etapes han estat ampliament estudiades i reconegudes. Aquesta preocupació generalitzada per tractar l'antifranquisme com a part de la història de les institucions polítiques, ha tingut com a conseqüència una manca d'atenció a la manera com tota aquesta activitat es duia a terme, és a dir, al reconeixement de les dimensions més obscures de l'activitat clandestina. Les tècniques concretes d'ocultació, les estratègies de camuflatge, les competències per assolir la invisibilitat, les xarxes de contacte que funcionaren a partir de les necessitats quotidianes, dels sentiments compartits, dels afectes ressentits, tot allò que conformaria la capa freàtica de la que s'alimentaria qualsevol cristal·lització posterior però de la que depenia en última instància.

Atendre aquesta dimensió oculta de la vida social en la lluita contra la dictadura franquista constitueix l'argument principal d'aquest treball. L'aplicació d'enfocaments específicament antropològics ha permès enfatitzar tant la dimensió tecnologicomaterial- les maneres de lluitar, el "com" de la lluita- i la comparació intercultural, associada en aquest cas al secret com a recurs i codi culturalment pautats.
Jofre Padullés Plata

Nascut a Manresa el 1979. És llicenciat en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Barcelona. Forma part del Grup de Treball Etnografia dels Espais Públics de l’Institut Català d’Antropologia, del Grup de Recerca en Exclusió i Control Social del Departament d’Antropologia de la Universitat de Barcelona i és coordinador de la publicació “Quaderns” de l’Institut Català d’Antropologia.

Bona part de la seva activitat acadèmica l’ha dedicada a l’estudi del secret com a dispositiu d’estructuració social. Ha publicat els llibres Vides Secretes. Memòries d’un militant clandestí (J. Torralbo. Ed. Centre d’Estudis del Bages, 2009); “Cartografies Secretes. L’espai de la clandestinitat a la Barcelona franquista” dins La Ciutat i la memòria democràtica (Amb M. Delgado. Ed. Col·lectiu Desafectos, Barcelona, 2009); Lluites Secretes. La cultura de la clandestinitat a Catalunya (1939-1977) (Amb M. Delgado i G. Horta. Ed. Universitat de Barcelona, 2010)

Pròleg / p.7

Introducció. La presa de consciència / p.11

1. El pèndol de l'invisible / p.21

La paraula o coses secretes

Compartiments estancs i ús d’àlies

Joc d’ombres

2. Transmissió del secret / p.49

La clau de pas

Lògica iniciàtica

La capsa de música

3. Cartografies Ocultes / p.75
Bages
L’altre carrer

El valor de la mundanitat

dimarts, 21 de setembre del 2010

Més de dos centenars de persones es manifesten davant de la "Dirección General de Seguridad" de Madrid. Als calabossos d'aquest edifici que ara ocupa Esperanza Aguirre el president Lluís Companys va ser vexat i torturat


Més de dos centenars de persones es manifesten davant de la "Dirección General de Seguridad" de Madrid

A aquest mateix edifici va ser traslladat Lluís després d'ésser deportat per les autoritats nazis des de la Bretanya on havia estat detingut.

Als calabossos d'aquest edifici que ara ocupa Esperanza Aguirre Companys va ser vexat i torturat

Cap a 250 persones vinguts de Catalunya I d'altres llocs de l'estat s'han manifestat avui a Madrid davant de la "Dirección General de Seguridad".

A part d'entitats memorialistes catalanes com les del Baix Llobregat, del Fòrum de la Memòria del País Valencià, de l'Associació Pro- Immolats de Catalunya s'hi han ajuntat associacions espanyoles com Unidad Cívica por la República, Archivo del exilio, Asosiación de expresos y represaliados políticos antifranquistas, Asosiación Archivo Guerra y exilio.

Representants d'ERC i Ciu i Solidaritat Catalana i del Memorial democràtic també han estat presents en aquest acte.

Els parlaments han estat dels diferents representats d'entitats memorialistes, i de l'escriptor Ignasi Riera, llegint aquest últim un manifest i un poema de Neruda.

Tots els discursos s'ha refermat en no descansar fins anular totes les penes del franquisme.

S'ha repudiat el fet que en el Congrés Espanyol no s'hagi volgut anular les penes del franquisme, votant que no a aquesta sentència.

Una fotografia de Lluís Companys s'ha posat en una finestra que porta a les celes.

La policia nacional no ha deixat que els manifestants poguessin celebrar acte davant de la vorera argumentant motius de seguretat , però mentre l'acte ha durat ha estat ocupada per homes ninots , venedors de la Once i
grups de música. La policia nacional ha insistit també en que sancionarien si es feia ofrena floral, que s'ha acabat fent dins de la Puerta del Sol.

Comissio de la Dignitat
Contacte: 625 370 661 / 665 727 329

Declaración de la Comissió de la Dignitat.
Madrid 18 de septiembre de 2010.
1940-2010. LLUÍS COMPANYS PRESIDENT DE CATALUNYA. 70 AÑOS DE PROCESOS SIN ANULAR.

Hace setenta años que el President de Catalunya Lluís Companys estaba detenido en estas dependencias de la Dirección General de Seguridad del estado.

Fué detenido el día 13 de agosto en la Baule por la Policia Alemana, encarcelado en la prisión de la Santé de Paris deportado contra todos los principios de derecho internacional y entregado a la policía española.

El dia 29 de agosto entraba en este edificio y era encarcelado en la celda número 11 en régimen de incomunicación y sometido a torturas y a tratos vejatorios, degradantes. Era alimentado de manera deficiente, y objeto de visitas de elementos del régimen que le escupían y le tiraban mendrugos de pan como a un perro y calderilla. Uno de los maltratos era hacerle recoger tierra y ponerla en un cabazo que volvían a tirar, y así una y otra vez. Durante su detención no se le permitió tener contacto con el exterior ni con los otros detenidos. Hasta el día 18 de septiembre no se le permitió cortarse los cabellos ni afeitar-se, cosa que no hacía desde su detención en la Baule.

Al llegar a Barcelona su hermana Ramona observó que tenia los pies hinchados por los golpes recibidos y las numerosas manchas de sangre seca de la ropa por las numerosas heridas provocadas por las torturas que padeció.

Companys fue detenido maltratado, torturado y ejecutado por ser el presidente de Cataluña. En el ensañamiento ejercido sobre su persona el franquismo quería denigrar y destruir lo que el representaba el gobierno y el pueblo de Catalunya. Los malos tratos a los que fue sometido no tienen punto de comparación con los que sufrieron los detenidos que en aquel momento estaban en estas dependencias.

Companys sabía que él encarnaba la defensa de los ideales republicanos y de libertad, y por ello su vejación era un acto contra todos estos ideales que el supo defender hasta el último momento.

En el día de hoy firmó una declaración que se aportó a las actuaciones del Consejo de Guerra. Ella se afirma i defiende su actuación como presidente de Cataluña y en la parte final recoge que “declara y reconoce que siempre ha hecho todo lo posible para el triunfo de la causa que defendió.”

Companys supo mantener en todo momento una actitud de dignidad sabiendo que en el se quería denigrar al gobierno y al pueblo de Catalunya, así en su testamento escrito poco antes de ser fusilado decía:

“La meva persona no podía esperar una fi més digna. Per Catalunya! i lo que representa de Pau, Justícia i Amor. Lluís Companys”

“Mi persona no podía esperar un fin más digno. Por Cataluña! y lo que representa de Paz, Justicia y amor. Lluís Companys.”

Angel Osorio y Gallardo político y abogado de Companys en el proceso sobre los hechos del 6 de octubre escribió:

“Las balas acribillaron tu cuerpo pero tu pensamiento, tu sentimiento y tu gloria no hay balas que los acribillen.”

El presidente Nehru dijo:

“lo que se hizo con el Presidente de Cataluña Lluís Companys es uno de los crímenes mas monstruosos que registra la historia de la humanidad.”

El crimen de Companys y el resto de crímenes del franquismo son crímenes contra la humanidad y como tales no prescriben y deben ser investigados. Hacerlo es una necesidad para reafirmar las bases democráticas de esta sociedad.

La defensa de la libertad y la dignidad de las víctimas no admite titubeos, exige una acción política y de la justicia, clara sin complejos.

Han pasado 70 años de su muerte. Mientras que el gobierno alemán y el gobierno francés han asumido su responsabilidad por la muerte de Companys y han pedido disculpas al pueblo de Cataluña, el gobierno español no ha hecho nada.

Exigimos que el gobierno y la más alta instancia del estado hagan un acto inequívoco y claro de reconocimiento al President Companys , al gobierno y al pueblo de Cataluña por aquel crimen.

Como decía el cantante de Alcoi Ovidi Montllor “ja no ens almenten molles. Ja volem el pa vencer.” “Ya no nos alimentan migas. Ahora queremos el pan entero.”

Exigimos que de una manera clara se proceda a la anulación de todos los procesos del franquismo por motivos políticos.

Si nuestra justicia considera que las leyes de punto final no impiden la justicia universal para poder perseguir los criminales de chile y Argentina, como opone la Ley de Amnistía a la investigación de los crímenes del franquismo, las desapariciones o la simple anulación de procesos?. En que quedamos?.

Saludamos a Chile y Argentina por la lección que ha dado al estado español en la persecución de los crímenes de las dictaduras. Especialmente la justicia Argentina que ha dado un paso para exigir lo que la justicia española es incapaz de hacer. Esperamos que el gobierno español responda claramente a la petición de los tribunales argentinos de si hay causas que investiguen las desapariciones del franquismo, Con vergüenza tendran que decir que no.

Hoy homenajeamos a Companys, su persona y lo que representaba como Presidente de Catalunya y en el a todos los antifranquistas que padecieron detención y tortura en estas dependencias.

La señora Esperanza Aguirre no nos ha permitido hacer este acto en el interior de este edificio y intenta esconder los crímenes cometidos aquí, llamándole “Palacio de Correos”. Una muestra de la voluntad de esconder y maquillar el horror franquista. Un acto de afrenta contra las víctimas. Es como si a un campo de concentración lo llamáramos campamento de verano.

Una sociedad para fortalecer sus cimientos democráticos, necesita condenar de manera inequívoca los crímenes de la dictadura y reparar las víctimas. Como decía la cónsul alemana en un acto de homenaje a Companys, la sociedad alemana tiene claro que la referencia es la democracia y no el nazismo, y por esto no dejan de condenar los crímenes del nazismo y a reparar a las víctimas, jurídica y económicamente.

Es necesario ya que de una manera clara el estado repare de manera solemne el crimen cometido en la persona del president Companys y proceda a anular este proceso y todos los demás procesos políticos del franquismo, y que se cumpla el deber de verdad, justicia y reparación para todas las víctimas antifranquistas sin distinción de ideología..

L'oblit de la presó de dones de les Corts


Segurament moltes de les persones que passen cada dia per davant d'un dels grans magatzems de l'avinguda Diagonal de Barcelona desconeixen que allà hi va haver la presó de dones de les Corts durant la Guerra Civil i part de la dictadura. Gràcies a les reivindicacions d'historiadors i familiars d'algunes d'aquelles recluses, l'Ajuntament de Barcelona hi posarà, ben aviat, una placa commemorativa.

dissabte, 18 de setembre del 2010

La Comissió de la Dignitat homenatja Lluís Companys a Madrid



L'acte recorda les tortures que va patir ara fa setanta anys en una cel·la de la Dirección General de Seguridad

Vilaweb Dissabte 18.09.10

La Comissió de la Dignitat continua homenatjant la figura del president Lluís Companys en el setantè aniversari del seu afusellament. Després del primer gran acte, el 13 d'agost passat al municipi bretó d'Ar Baol, on policies nazis i enviats franquistes el van detenir l'agost de 1940, el calendari d'actes continua avui a Madrid. La Comissió ha convocat una concentració davant l'antiga Dirección General de Seguridad, l'edifici on fa setanta anys Lluís Companys va ser retingut després d'ésser deportat per les autoritats alemanyes. Es té constància que als calabossos va ser vexat i torturat per la policia i alguns dirigents franquistes, que el van visitar. S'hi va estar des de la fi d'agost fins el 2 d'octubre. Davant l'actual seu de la vice-presidència de la Comunitat de Madrid a la Puerta del Sol, i amb la presència de dos centenars llargs de persones arribades amb tren i autobús, ha intervingut a migdia l'escriptor Ignasi Riera, en nom de la Comissió, i ha llegit un manifest i un poema de Pablo Neruda. També han parlat membres de les entitats memorialistes que s'hi han adherit, entre els quals hi ha grups sobre la memòria històrica de Madrid. Tots els discursos han reclamat no descansar fins a anul·lar totes les penes del franquisme, i s'ha repudiat que el congrés espanyol no hagi donat suport a aquesta petició just la setmana passada. Al final de l'acte s'ha fet una ofrena floral en memòria de Companys i de totes les persones que van ser detingudes i torturades a la Dirección General de Seguridad, tot i que la Comunitat de Madrid no havia donat permís als organitzadors.

'1940-2010 Lluís Companys 70 anys sentenciat'

El d'avui és el segon dels actes d'enguany, que volen fer memòria dels setanta anys de la deportació, el judici i l'afusellament franquista de Companys, amb la màxima participació ciutadana possible. Segons Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat, la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'estatut confereix als actes d'homenatge un relleu especial i obliga, més que mai, a reafirmar la dignitat del president Companys, de les institucions catalanes i dels símbols nacionals.

En el cas de Companys, la reivindicació persisteix, atès que el govern espanyol encara no ha anul·lat el procés judicial que el va sentenciar a mort, malgrat aprovar la llei de la memòria històrica espanyola, i tampoc ha demanat perdó a Catalunya, a diferència dels governs francès i alemany. Més, Josep Cruanyes demana a la Generalitat que sigui al lloc que li pertoca i exigeixi l'anul·lació, sense subterfugis.

Els actes d'octubre a Barcelona

Els actes continuaran el 15 d'octubre, amb unes solemnes exèquies cíviques, obertes a tothom, a l'església de Sant Agustí de Barcelona, on s'havia reunit l'Assemblea de Catalunya. A les exèquies, Hilari Raguer exposarà qui era Companys, es llegiran poemes i escrits de Companys i l'Orquestra de l'Empordà, ensems amb la Polifònica de Puig-reig, interpretarà el Rèquiem de Mozart.

El dia 17 es farà un gran acte cívic al castell de Montjuïc. Un gran nombre de corals participaran en la restitució de la bandera catalana que hi col·locà el president Companys el 1936, prop d'on l'havien d'afusellar. Durant el matí les corals cantaran en racons de la muntanya i a migdia s'hissarà la bandera i els centenars de cantants participants interpretaran el 'Cant de la senyera', en homenatge, també, al poeta Joan Maragall, en el cent cinquantè aniversari del seu naixement.

dimecres, 15 de setembre del 2010

El Congrés espanyol rebutja una moció d'ERC per aconseguir la nul·litat del judici a Lluís Companys


Amb els vots en contra de PSOE i PP i l'abstenció de CiU

directe!cat. 14 de setembre de 2010- 21:16 h
El Congrés ha rebutjat amb el vot en contra de PSOE i PP una moció d'ERC que reclamava a l'executiu espanyol 'les actuacions jurídiques i polítiques pertinents per anular la sentència del judici sumaríssim al president de la Generalitat Lluís Companys', i per reparar el seu honor. Els republicans no han acceptat una esmena del PSOE que reiterava el 'caràcter il·legítim' de totes les sentències polítiques de la Guerra Civil i la dictadura i considerava anul·lada la de Companys perquè 'ha estat expulsada de l'ordenament jurídic'. La Comissió de la Dignitat celebra dissabte un acte a Madrid davant l'antiga Direcció General de Seguretat, on Companys va ser detingut i torturat fa setanta anys.

La moció ha arribat a votació després que la setmana passada el ministre de Justícia espanyol, Francisco Caamaño, argumentés la negativa del seu executiu a fer les modificacions necessàries per a la nul·litat en el fet que la Llei de la Memòria Històrica ja va privar de 'tot efecte jurídic' la sentència que va condemnar Companys abans que fos afusellat el 18 d'octubre de fa 70 anys. Segons Caamaño, en declarar 'il·legítimes' les sentències, aquestes ja es consideren nul·les.

Els republicans, però, han emplaçat el govern espanyol a incloure a l'article 3 de la Llei de la Memòria Històrica un punt que declari expressament la nul·litat perquè aquesta sigui de ple dret 'sense que subsisteixi cap aparença de legalitat o validesa', i també a que habiliti el procediment administratiu necessari perquè el Consell de Ministres expedeixi el corresponent certificat de nul·litat als efectes legals procedents.

El diputat d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha recordat al govern espanyola que 'per molt que passin els anys' la reivindicació per la nul·litat del judici del president de la Generalitat 'no es difuminarà'. 'És absurd que pretenguin posar tanques a aquesta demanda', ha dit, 'perquè va unida al progrés dels valors democràtics' i 'ha quedat assentat internacionalment que els crims contra la humanitat no prescriuen ni poden quedar immunes'.

Tardà ha recriminat al PSOE manca de valentia i no ha donat per bons els arguments del govern espanyol. 'Si la declaració d'il·legitimitat de la Llei de la Memòria Històrica ja suposa la nul·litat de les sentències, perquè no fan un pas endavant i modifiquen la Llei perquè quedi clar que aquestes sentències queden anul·lades de ple dret', ha dit.

Modificació de quatre lleis

A més de la Llei de la Memòria Històrica, la moció d'ERC també reclamava modificacions de la Llei d'Enjudiciament Criminal i la Llei Processal Militar per incorporar entre els requisits per a una revisió de sentència la declaració d'il·legitimitat. A més, instava l'executiu de Zapatero a reformar la Llei Orgànica del Poder Judicial per atorgar la legitimació activa al govern espanyol per interposar recurs –directament o a través de la fiscalia- per a la revisió de les sentències declarades legítimes.

El diputat del PSC Daniel Fernández –que va ser ponent de la Llei de la Memòria Històrica- ha recordat que la llei 'declara el caràcter radicalment injust de totes les condemnes i sancions' i la 'il·legitimitat' dels tribunals, i ha apuntat que la família de Companys ja va exercir el dret a exercir una declaració de reparació i reconeixement personal.

Els republicans han rebutjat una esmena presentada pel PSOE que reiterava el 'caràcter radicalment injust de totes les condemnes i sancions' per raons polítiques o ideològiques, i la 'il·legitimitat dels tribunals' de la Guerra Civil i el franquisme, però no incorporava cap petició de modificació per fer possible la nul·litat del judici de Companys.

El text dels socialistes apuntava també que el Congrés 'constata' que la Fiscalia General de l'Estat ha declarat que en el cas de Lluís Companys les sentències dictades 'són inexistents i nul·les de ple dret sense que subsisteixi cap aparença de legalitat o validesa, perquè han estat expulsades de l'ordenament jurídic'.

Abstenció de CiU

El portaveu de CiU Jordi Xuclà ha apuntat que la seva formació dóna valor a la declaració d'il·legitimitat que es va incorporar a la Llei de la Memòria Històrica i a la declaració del fiscal de l'Estat que declara nuls de ple dret els judicis que han estat considerats il·legítims. CiU, que s'ha abstingut al segon punt de la proposta, ha anunciat que presentarà una nova iniciativa perquè el Poder Judicial emeti certificats de nul·litat dels judicis.

El diputat del PP Jorge Fernández Díaz ha assegurat que la millor llei de la Memòria Històrica va ser la Constitució i que els fets que van envoltar l'assassinat de Companys 'no són en absolut les de la societat espanyola d'avui en dia'. 'En canvi', ha dit, 'sembla que les preocupacions d'alguns estan més a prop del que va passar fa setanta anys que no el d'ara'.


Coincidint amb el 70è aniversari de l'afusellament de Companys, que es compleix el pròxim 18 d'octubre, la Comissió de la Dignitat ha organitzat una concentració davant la Direcció General de Seguretat (actual seu de la presidència de la Comunitat de Madrid a la Puerta del Sol), edifici on va ser retingut i torturat. A l'acte, on assistiran representants de diverses entitats, es farà una ofrena floral.

dissabte, 11 de setembre del 2010

Exposició 'La lluita per la democràcia al Penedès, 1969-1979' i cicle Memòria Democràtica al Penedès


Exposició 'Lluita per la democràcia al Penedès, 1969-1974'
De l’1 al 19 de setembre
Espai Memorial Democràtic
Via Laietana, 69
Barcelona

Conferència i taula rodona 'El món agrari i la primavera republicana al Penedès, 1931-1936'
Dijous, 9 de setembre, 19 h

Conferència 'L’última defensa de Barcelona i itineraris de memòria democràtica al Penedès'

A càrrec de Ramon Arnabat i Jordi Farré

Dimecres, 15 de setembre, 19 h
Espectacle 'Cançons d’ahir per la memòria d’avui'

Amb Cesk Freixas i Sílvia Montells

Dijous, 16 de setembre, 19 h
L’exposició és un recorregut històric que explica la lluita per la democràcia a una comarca catalana: l’Alt Penedès, entre 1969 i 1979. Amb fotografies, documents i textos, retrata el règim franquista, la resistència, el moviment obrer, el moviment pagès i els moviments veïnals. La lluita per la democràcia al Penedès, 1969-1979 ha estat comissariada per Ramon Arnabat i Jordi Farré, i organitzada per l’Institut d’Estudis Penedesencs i Vinseum amb el suport del Memorial Democràtic.

El 9 de setembre, a les 19 h, tindrà lloc, en el marc de l’exposició, la conferència La segona república i les problemàtiques al món agrari a càrrec d’Andreu Mayayo, catedràtic de la UB. Posteriorment, hi haurà una taula rodona moderada per l’historiador Ramon Arnabat. Hi participaran els historiadors Ricard Conesa, Salvador Campamà, Núria Jané i Àngels Parés.

El 15 de setembre, els comissaris de l’exposició oferiran la conferència L’última defensa de Barcelona i itineraris de memòria democràtica al Penedès. L’avanç del front al Penedès durant la guerra civil va topar amb la última resistència de l’exèrcit republicà a les muntanyes d’Ordal. Avui, aquest lloc de resistència democràtica es converteix en espai de memòria, fruit del projecte de creació dels Itineraris de Memòria Democràtica del Penedès.

Una altra activitat en el marc de l’exposició serà el concert de Cesk Freixas Cançons d’ahir per la memòria d’avui, amb l’actriu Sílvia Montells. L’espectacle, que vincula cançons de Freixas amb peces de la Nova Cançó, es podrà veure el 16 de setembre, a les 19 h.

dimecres, 8 de setembre del 2010

Tardà: 'Les sentències il·legítimes com la de Companys han de ser nul·les de ple dret'


esquerra.cat
Dimecres, 8 de setembre de 2010
Tardà: 'Les sentències il·legítimes com la de Companys han de ser nul·les de ple dret'
El diputat d'Esquerra, Joan Tardà ha reclamat avui la nul•litat del judici a Companys i ha emplaçat al ministrea incloure que les sentències il•legítimes siguin nul•les de ple dret a l'article 3 de la Llei de memòria històrica.
Dimarts vinent el Congrés votarà una moció en aquest sentit, que segons Tardà serà 'la prova del cotó' sobre
la voluntat del Ministeri de reparar la memòria de Companys.
Tardà ha interpel•lat el ministre de Justícia, Francisco Caamaño sobre el reconeixement de la nul•litat de lasentència del Tribunal Militar que va condemnar a mort el president Lluís Companys. Tardà creu que si lasituació de reparació de la memòria de Companys és tal com diu el ministre, aquest 'no tindrà cap problema' en acceptar que a l'article tres de la Llei de memòria històrica s'afegeixi que les sentències que són il•legítimes siguin nul•les de ple dret. 'Aquesta és la prova del cotó', segons Tardà, per veure el compromís del govern espanyol.
Tardà ha assegurat que 'qui va col•laborar amb el franquisme ara és cap d'Estat, ha tingut una altra oportunitat, que ara se li nega a Lluis Companys, l'únic president democràtic afusellat pel franquisme i acusat, encara ara, de rebel•lió'. 'No es donen compte que amb aquestes contradiccions, que ja es coneixen com el model espanyol d'impunitat, estem fent molt mal servei a les generacions presents i futures', s'ha preguntat Tardà lamentant la situació i ha instat al ministre a reparar aquesta situació.

dimarts, 7 de setembre del 2010

Nova pàgina i video de la Mesa de Catalunya d'*Entitats Memorialistes reivindicant justícia per a les víctimes per Pena de Mort i l'anul·lació dels processos judicials del feixisme espanyol




Les nostres víctimes

Totes les víctimes del feixisme, tots els lluitadors antifeixistes represaliats pel franquisme, són les nostres víctimes. Nosaltres mateixos som víctimes de la dictadura per què el dolor i la necessitat de justícia ha passat de generació a generació superant el silenci i la por. La Transició, per la que encara transitem, va oblidar els nostres familiars i amics, i a molts de nosaltres que vam lluitar contra la dictadura. Va oblidar la legalitat democràtica republicana i van adoptar com seva aquesta monarquia constitucional hereva del règim. Es van oblidar dels drets humans i sota una fictícia reconciliació, on els vençuts tornaven a perdre i els colpistes no havien de passar comptes pels seus crims, tot caminava cap l’oblit d’una gent lluitadora, que va patir totes les formes d’injustícia i terror imaginables. El genocidi no reconegut dels nostres antifeixistes ens porta a lluitar amb tota la nostra empenta pels seus drets.

Cada mes estem a la plaça de Sant Jaume demanant: Veritat, Justícia i Reparació. I també l’anul·lació dels judicis del franquisme. Judicis il·legals, de tribunals il·legals, d’un estat il·legal, que va gosar representar farses de judicis fent seure a la banqueta dels acusats els innocents, defensors de la legalitat democràtica, opositors legitimats a la dictadura.

Totes les víctimes són nostres, però al nostre cor portem unes molt especials, es tracta dels nostres familiars, dels nostres companys i companyes. Aquestes víctimes són les protagonistes d'aquest bloc que és una part de la nostra història personal. Dels fets, que podem llegir en aquest petit homenatge, han passat, en alguns casos, 7 dècades i encara hem de continuar exigint justícia pels vius i pels morts.

Nosaltres, les víctimes, ens preguntem fins a quan continuarà la impunitat del franquisme?. Fins a quan?

dijous, 2 de setembre del 2010

Tretzena concentració per La Veritat, La Justticia i La Reparació a Barcelona



Crisi de Memòria

La memòria surt tímidament als carrers, està simbòlicament als museus, apareix de vegades als mitjans de comunicació com un recordatori, com una efemèride més, com una data a recordar al calendari. Però, és aquesta la memòria que volem? o desitgem una memòria sinònim de veritat, justícia i reparació, la que ha de venir dels tribunals de justícia, la que han de fer per obligació moral els representants dels ciutadans al Congrés de Diputats a través de la promulgació de lleis justes?. Sí, volem aquesta darrera, però de moment aquí només hem trobat portes tancades i barrades a la justícia per als lluitadors per les llibertats. La crisi i les retallades arriben també al reconeixement dels defensors de la legalitat democràtica, així el deute continua pujant sense cap intenció de pagar el que devem a tants i tants antifeixistes i a tantes víctimes dels colpistes.

Del nostre calendari no s’esborra cap aniversari, ni anònim, ni els dels que tenen un nom a la història. Així no oblidem que el proper 27 de setembre farà 35 anys que van assassinar Baena, Sánchez-Bravo, García, Txiki i Otaegi. Els darrers afusellats del franquisme, que no les seves darreres víctimes, perquè els anys que van batejar com a Transició va haver-hi centenars de morts, alguns a mans d’una policia encara en blanc i negre, en una situació política hereva de la dictadura. Víctimes de segona que no tenen dret ni al reconeixement social de la seva lluita, un dret fonamental dels pobles, el dret a defensar-se dels estats totalitaris.

Crisi política, ètica, moral, social, crisi de valors, crisi de democràcia, noves dictadures invisibles que no ens poden guanyar la batalla dels drets humans, de la veritat, la justícia i la reparació d’unes víctimes que són d’avui, que són la nostra responsabilitat i com un exercici de no repetició per no haver-nos de trobar un dia en la seva pell, perduts, oblidats, incompresos, sense dret a la més elemental justícia, infravalorats, relegats a l’estadística dels llibres d’ història.

A aquesta Barcelona de postal i moderna, aparador de disseny, que exhibeix fotos de la policia abans de carregar al costat del monument a la “Victoria” dels feixistes. Obelisc que encara no ha tornat a ser el que va ser, un homenatge a l’insigne Pi i Margall, ubicat dins la rotonda de la plaça Joan Carles I. Molt significatiu, la monarquia filla del franquisme trepitjant altra cop la República. Una Barcelona que compra a uns grans magatzems a la Diagonal on abans estava la presó de dones de Les Corts sense que cap vianant tingui coneixement d’aquest fet. A aquesta Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, el dissabte 25 de setembre ens tornarem a manifestar, a demanar Veritat, Justícia i Reparació, a exigir l’anul·lació dels judicis del franquisme i a lluitar, com ho van fer les nostres víctimes, per la memòria que volem per a ells.

CONTRA LA CRISI DE LA MEMÒRIA. SETEMBRE DE LLUITA PELS DRETS DE LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME.

1es jornades de recreació històrica a Corbera d'Ebre



Benvolguts amics.

Us fem arribar el cartell de les 1es Jornades de Recreació Històrica, que tindrà lloc a Corbera d'Ebre, els dies 4 i 5 de setembre.

El preu és de 5 euros, hi haurà actes al Poble Vell i al Casal Municipal, amb aquest preu també hi ha la possibilitat de visitar la sala d'exposició LA TRINXERA .

El dinar i el sopar va a part, no és necessari apuntar-se, el mateix dia es podrà fer-ho a un preu raonable.

SALUT!