divendres, 29 de novembre del 2013

Inaugurada l’exposició “Pau Casals i el compromís amb la pau

Imatge de Pau Casals del  fons d’arxiu
CRAI Biblioteca Pavelló de la República

El 27 de novembre s’inaugura al Teatre del Liceu una exposició sobre Pau Casals i els bombardeigs que va patir la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil.  Es podrà veure fins al 7 de gener del 2014 i està produïda pel Memorial Democràtic amb la col·laboració del Gran Teatre del Liceu, el Conservatori del Liceu i la Fundació Pau Casals.

“Pau Casals i el compromís amb la pau. El concert del Liceu a favor de les víctimes dels bombardeigs de guerra”  es fa ressò de l’activitat solidària i en pro del salvament de vides que féu el cèlebre músic del Vendrell. A través de fotografies, objectes i records posa en relleu una de les facetes menys conegudes del compositor i músic català, l’anhel de pau i harmonia entre els homes del món.

Pau Casals és un referent de la música mundial i un símbol de la pau. Va destacar pel seu compromís amb la democràcia, la llibertat i la solidaritat. Una mostra d’aquesta solidaritat va ser el concert que va oferir el 19 d’octubre de 1938, al Gran Teatre del Liceu en benefici de les víctimes de la guerra i dels bombardejos. 

Aquest concert, en el qual interpretà L’Atlàntida, fou el seu últim concert a Catalunya abans de marxar a l’exili.

En el 75è aniversari d’aquell concert, el Gran Teatre del Liceu tornarà a escoltar L’Atlàntida, la composició de la qual s’estén al llarg de mig segle: des de la primera idea que aflora en Manuel de Falla pels volts del 1926 fins a la “versió de Lucerna” definitiva, que signa Ernesto Halffter l’any 1976 que té el seus origen en el poema èpic de Jacint Verdaguer, premi especial dels Jocs Florals de Barcelona del 1877 i obra de referència de la Renaixença.

El CRAI Pavelló de la República ha col·laborat en aquest merescut homenatge al músic català amb la cessió de dos cartells de la nostra col·lecció:

Us recordem que al nostre fons d’arxiu podeu trobar documentació sobre la figura de Pau Casals i l’exili.
Les persones interessades en l’exposició poden concertar una visita guiada al Liceu que inclou la mostra, o bé han de contactar amb el Memorial Democràtic, o trucar al telèfon 93 567 17 00.

Trasllat de les restes de l'escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella de Barcelona al cementiri de Manresa


Divendres 29 de novembre de 2013
Cementiri de Manresa

Memorial Democràtic
Com a colofó de l'any Amat-Piniella, impulsat per l'Ajuntament de Manresa, i del qual el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya és membre de la Comissió Honorífica, es procedirà a retornar físicament i simbòlica les restes de l'autor de K.L. Reich a la seva ciutat natal, Manresa, d'on va ser desterrat pel franquisme.

El Memorial Democràtic en col·laboració amb l'Ajuntament de Manresa col·locarà dues plaques d'homenatge al cementiri manresà per commemorar el centenari el seu naixement i el retorn de les seves restes.

dimecres, 20 de novembre del 2013

Presentació de Catalunya Laica

Presentación de CATALUNYA LAICA - EUROPA LAICA.   
 
ET CONVIDEN AL COL·LOQUI
Laïcitat i llibertat de consciència Desmantellament progressiu de la democràcia, dels drets civils i de l'Escola Pública 
 
Francisco Delgado. Presidente de Europa Laica
El dimecres, 27 de novembre a les 19:00 hores
Centre Civic Casinet d´Hostafrancs
        C/ Rector Triadó, núm. 53 
(Metro: L1: Hostafrancs / L3: Tarragona / L3 y 5: Sants Estació)
 *Se adjunta tarjeta
Pulsar sobre la imagen para ampliar.

dimarts, 19 de novembre del 2013

Adhesió de l'Ajuntament de Mollet del Vallès a la causa a Argentina

 
Companys, 
 
He pogut aconseguir de l'Ajuntament de Mollet del Vallès la seva adhesió a la campanya de l'Argentina.
 
Pere Fortuny 
19/11/2013 

Presentació a Barcelona del llibre d'Angel Belza

El proper dijous, dia 21, el Fòrum Altaïr a les 19,30 h.,(Gran Via de les Corts Catalanes, 616) programa un acte inusual. L’ Ángel Belza és un bon coneixedor de la Rúsia en la que  visqué; però la seva experiència no va ser precisament turística. Com altres Nens de la Guerra fou evacuat a Leningrad quan tenia deu anys. Els seu relat autobiogràfic Memorias de un niño en Rusia 1937-1957 il·lumina les circumstàncies d’una època i un país; però, sobre tot, fa entenedor un període de la història que no hem d’oblidar.

Presentarà el llibre el mateix autor, acompanyat de l’editor de Paradiso Gutenberg,  Valentín Carrera i de Juan Barceló, que ho farà en representació de la Asociación Guerra y Exilio (AGE).
Pep Bernadas

Homenatge a Ferrer i Guàrdia, Ascaso i Durruti


El diumenge 24 de novembre al Cementiri de Montjuïc homenatge a Ferrer i Guàrdia, Ascaso i Durruti davant de les seves tombes amb motiu del 77 aniversari de la mort de Durruti al front de Madrid.

Salut,

Ferran Aisa
www.vaixellblanc.blogspot.com

"Dona i República. V Jornades de la Importancia de la Memòria"


A Santa Maria de Palautordera (Barcelona), 22 i 23 de novembre

dissabte, 16 de novembre del 2013

El Ministeri de Defensa homenatja el responsable de l'aviació de Franco durant la guerra

Alfredo Kindelán Duany cap dels serveis d'aviació
El ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenés, va inaugurar dimarts unes jornades de l'exèrcit de l'aire en homenatge al general de brigada Alfredo Kindelán Duany, cap dels serveis d'aviació i comandament dels atacs aeris durant la guerra del 1936-39 a les ordres del general Francisco Franco. Per aquest càrrec, Kindelán era també el màxim comandament de la legió alemanya Cóndor i l'aviació legionària italiana. 

Segons explica el diari Público, el 1988, amb Narcís Serra com a ministre de Defensa, es va crear la càtedra que porta el nom del cap de l'aviació de Franco i, des d'aleshores, cada any se celebra un seminari en honor seu dedicat al 'debat, estudi i intercanvi d'idees sobre els afers relacionats amb la doctrina aèria'. El rei Juan Carlos és el president d'honor d'aquesta càtedra Kindelán.

divendres, 8 de novembre del 2013

Xerrada-debat sobre l'assassinat d'Agustín Rueda: memòries de la transacció democràtica i la repressió postfranquista


Aquest dissabte 9 de novembre a les 19h al CSO La Otra Carboneria, xerrada-debat sobre la mort d’Agustín Rueda, llibertari assassinat a la presó. 35 anys després, recabem la memòria històrica!

NI OBLIT NI PERDÓ! 
Ponents:
- Maria Rueda, germana.
- Manel Tirado, amic.
- Juan Pedro, col·lectiu Amics d’Agustín Rueda.
- Andrés Grima, company de cel·la.
- Joni D., autor de “Grups autònoms: una crònica armada de la transició democràtica”

Hi haurà sopador vegà i musiqueta fins les 2:00h. Us esperem.

Ruta contra el feixisme a Barcelona

Dissabte, 9 de novembre, 17h
Punt d’inici: Jardinets de Gràcia (Metro Diagonal (L3, L5); FGC Provença)
Ruta guiada amb explicacions, per tal que no s’oblidi la brutalitat del feixisme, ni la història de la lluita antifeixista.
Durant la ruta, quan no hi hagi parlaments, hi haurà batucada.
Recorregut:
  • Jardinets de Gràcia: Pel tancament de la llibreria nazi “Europa” i en record a l’Anna Frank
  • Cinc d’Oros, Diagonal: recordem la lluita antifranquista
  • Rosselló i Bailén: els bombardejos durant la guerra civil
  • Rosselló i Independència: Pel tancament del centre nazi Tramuntana i per rebutjar el neofeixisme!
  • Rogent i Mallorca: resistència civil contra el feixisme durant la guerra
  • Final de la ruta i invitació a baixar fins a les barraques de la Festa Major del Clot (Parc del Clot)
Organitzen:
Unitat contra el feixisme i el racisme
Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya
SOS Racisme
Materials per baixar i imprimir:
Cartell · Octavetes (2 x DIN A5)

diumenge, 3 de novembre del 2013

Concentració: feixistes ni a les casernes ni enlloc


Aquest dimecres 6 de novembre a les 18:30h concentració antifeixista a la Plaça Orfila de St. Andreu de Palomar. Barcelona

NO HI FALTEU

I Jornades de la Memòria Històrica a Sant Celoni


8 de novembre Sant Celoni (Vallès Oriental)
 
Sàpiens-.
L'Ajuntament de Sant Celoni ha organitzat les primeres Jornades de la Memòria històrica, que porten per títol 'L’èxode després d’una guerra'. Al llarg del mes de novembre es faran diverses activitats relacionades amb els exiliats de la guerra civil en diversos equipaments de la vila. A continuació detallem el programa d'actes:

8 novembre, divendres, 7 del vespre, Sala Bernat Martorell (Can Ramis)
Presentació de les jornades a càrrec de Fina Ferrando, historiadora i membre del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Sant Celoni.
Conferències:
- L’exili català. Resistència i deportació, a càrrec Rosa Toran, historiadora i membre de l’Amical de Mauthausen i altres camps.
- La poesia catalana de l’exili i Mercè Rodoreda: dos estudis, a càrrec de Jordi Julià, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Tot seguit, inauguració de l’exposició 'La Retirada. Exili', febrer del 1939, sobre el pas dels exiliats per Prats de Molló. Amb la presència de Remei Picart, presidenta d’Òmnium Cultural Vallès Oriental

9 novembre, dissabte, 7 del vespre, Sala Petita de l’Ateneu.
Teatre: 'L’abanderat. El bibliobús del front'
L’obra fa present la tasca del bibliobús promogut pel Servei de Biblioteques del Front. Contenia més de 2.000 llibres i 750 fullets i revistes que s’oferien als soldats del front.
Intèrprets: Rizoma Teatre. Obra escrita i dirigida per Núria Navarro Teixidó.
Espectacle gratuït

10 novembre, diumenge, 12 del migdia, Cementiri Municipal
Reposició de la placa 'En record de totes les persones de Sant Celoni que van morir o patir a causa de la Guerra Civil' al monòlit de l’entrada del cementiri.
Interpretació musical a càrrec de l’Escola Municipal de Música

14 novembre, dijous, 7 del vespre, Biblioteca de Sant Celoni l’Escorxador
Presentació de la revista SÀPIENS i conferència: Els reptes de la divulgació històrica. El paper de SÀPIENS en la recuperació de la memòria històrica, a càrrec de Sònia Casas, cap de redacció de la revista.

15 novembre, divendres, 7 del vespre, Sala Bernat Martorell (Can Ramis)
Conferències:
- El Museu Memorial de l’Exili: entre la preservació de la memòria i la divulgació històrica, a càrrec de Jordi Font, director del MUME (la Jonquera).
- Celonins a l’exili. Primera aproximació, a càrrec de Josep M. Abril, historiador i membre del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Sant Celoni.

Exposició: La Retirada. Exili, febrer 1939.
Can Ramis, del 9 al 24 de novembre
Horari: dissabtes de 6 a 8 del vespre, diumenges i festius de 12 a 2/4 de 2 del migdia i de 6 a 8 del vespre.
La mostra tracta del pas pels camps de refugiats de Prats de Molló, camí de l’exili.
Produïda per l’Associació Prats Endavant, de Prats de Molló (França) i feta itinerar per Òmnium Cultural Baix Montseny.

La CUP denuncia la cessió d'un terreny a la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios a Barcelona


Diu que el Consorci de la Zona Franca cedirà gratuïtament un terreny de 5.000 metres quadrats a les antigues casernes de Sant Andreu

VilaWeb 31/10/13
La CUP del Districte de Sant Andreu denuncia que l'Ajuntament de Barcelona, mitjançant el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, cedirà gratuïtament un terreny de cinc mil metres quadrats, ubicat a les antigues casernes de Sant Andreu, a la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios perquè realitzin 'activitats de tipus sociocultural'.

Corbera d'Ebre homenatja les Brigades Internacionals al recuperat lloc de comandament republicà de la Cota 402

Els germans Almudever, Vicent a l'esquerra i Josep a la dreta, abans del descobriment de la placa que homenatja els brigadistes internacionals a la Cota 402 (Jordi Marsal/ACN)
Vicent Almudéver, excombatent de 96 anys, recorda la seva participació a la Batalla de l'Ebre i reivindica la memòria històrica 

Un turó elevat pocs quilòmetres al nord del municipi de Corbera d'Ebre (Terra Alta), la Cota 402, es va convertir en el lloc escollit pel comandant de la 35 Divisió de l'exèrcit republicà, Pedro Mateo, per dirigir, durant els primers dies de la Batalla de l'Ebre, l'ofensiva per prendre Gandesa. 75 anys després, entitats i excombatents han tornat a aquest espai per homenatjar als brigadistes internacionals que van prendre part en l'episodi bèl·lic després que l'Associació Cota 402 hagi finalitzat la recuperació de l'estructura defensiva i de trinxeres. Entre ells, Vicent Almudever, soldat de la 3a Divisió, ara amb 96 anys, que ha reivindicat la importància de mantenir viva la memòria històrica. 

reusdirecte.cat 01/11/2013 Corbera d'Ebre.- Jordi Marsal
Ha estat un retrobament amb un passat encara latent, un acte també carregat d'emocions i sentiments però, sobretot, de reivindicació de la memòria històrica com la més potent arma intel·lectual per tornar a evitar la repetició del passat. S'han vist onejar nombroses banderes republicanes i comunistes, amb la falç, el martell i l'estrella. Soldats vestits d'època passejaven per les trinxeres, amb peces d'artilleria i metralladores situades per l'ocasió. Diverses parades oferien munició, indumentària i estris recuperats de l'època, a mode de mercadet.

Vicent Almudever i el seu germà, Josep, han estat els encarregats de descobrir la placa commemorativa per homenatjar les Brigades Internacionals, membres de les quals van combatre en aquest mateix indret, integrats en les brigades XI, XIII i XV, a les ordres del comandant Mateo. Al final, tots han cantat la Internacional, amb un curiós predomini de la versió en llengua francesa.


Nascut a França de pares valencians, Vicent camina encara amb pas ferm i un admirable vigor entre els pinars i trinxeres de la Cota 402. Allí hi va combatre 75 anys enrere, quan formava part de la 31 Brigada Mixta de la 3a Divisió, comandada per Manuel Tagüeña, que integrava soldats espanyols i internacionals. "Mira, una paella però sense llenties", comenta, divertit, a la seva acompanyant, quan passa pel costat d'un dels espais museïtzats amb utensilis del front.


"El nostre combat continua"

De tarannà entusiàsticament optimista, Almudever es mostra decidit a portar la seva lluita per la memòria històrica i contra aquells que malden per erosionar-lo o ocultar-la fins que les forces li ho permetin. I per això ha vingut a la Cota 402. "Representa la nostra història, el nostre combat, que continua, perquè el que fem és treballar per la memòria històrica i podeu estar segurs que el món sencer se n'assabenta. Ens entrevisten de tot arreu. El que vam viure aquí ho relatarem per tot el món. Mentre puguem", argumenta.