dimarts, 29 de novembre del 2011

Peces-Barba justifica el bombardeig a Barcelona del 1934 perquè la Generalitat havia proclamat la República Catalana

30 de enero de 1938; niños muertos por los efectos de los bombardeos sobre la población civil
 Archivo fotográfico del Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona
tribuna.cat / 28 de novembre del 2011
El 'pare' de la constitució espanyola hi torna recordant "el escándalo de los bombardeos": "hubo que bombardear muchas veces Barcelona, la última en el año treinta y cuatro". I demà, aquestes lamentables declaracions no seran portada...

El ponent de la Constitució Gregorio Peces-Barba ha justificat el bombardeig contra Barcelona el 1934 perquè la Generalitat havia proclamat la República Catalana "dins d'una confederació ibèrica que s'havien inventat". En una entrevista al 'Diario Progresista', el jurista ha recordat la polèmica que van generar les seves lamentables afirmacions fent mofa dels bombardejos a Barcelona i, lluny d'arreglar-ho, s'ha empastifat novament.

"Luego estuvo lo del escándalo de los bombardeos. -ha dit Peces-Barba- Hubo que bombardear muchas veces Barcelona, la última en el año treinta y cuatro. ¿Y por qué el general Batet hizo aquello? Pues porque la Generalitat había proclamado la república catalana dentro de una confederación ibérica que se habían inventado". El catedràtic ha afegit que els "sectors radicals de Catalunya tenen molt poc sentit de l'humor", en referència a les reaccions que van generar les seves paraules al congrés d'advocats de Cadis.

En l'entrevista, que s'ha publicat aquest dilluns, Peces-Barba ha dit que "Catalunya mai seria independent d'Espanya i que, si es donés la circumstància, mai podria entrar al mercat comú". Segons ell, seria així perquè "altres països tindrien problemes similars i l'efecte contagi podria ser molt perillós per França, per Itàlia, per Alemanya, per Bèlgica...".

Gernika i ETA

Dies després de les seves polèmiques declaracions a Cadis, el catedràtic i pare de la Constitució va dir que "no es el mateix" fer broma amb els bombardejos de Barcelona que amb els de Gernika o els assassinats d'ETA.

Exposició "La Bolsa de Bielsa, el final de la República a l´Aragó". Barcelona (Espai Antoni Miró Peris)


La Farinera del Clot
01/12/2011 inauguració a les 20h
Del fons fotogràfic del Museu de Bielsa

Exposició que recupera la història de la Bolsa de Bielsa. Les imatges mostren el paisatge històric i social en el que va tenir lloc l'últim episodi bèl·lic entre l'exèrcit nacional i el republicà al front d'Aragó. La presentació de l’exposició anirà a càrrec de l’historiador Antonio Gascón, autor del llibre La Bolsa de Bielsa. El mateix dia, es durà a terme la conferència, De l’ofensiva confederal sobre Saragossa a l’esfondrament del front d’Aragó a càrrec de Marc Medir Navarro.

lloc: Espai antoni Miró Peris
Sant Martí
Pl. Carme Monturiol 10
T. 934 507 013
L1-Navas
preu: gratuït
organitza: Espai Antoni Miró Peris

Conferencie
Bolsa de Bielsa: DE L’OFENSIVA CONFEDERAL SOBRE SARAGOSSA A L’ENFONSAMENT DEL FRONT D’ARAGÓ (JULIOL 1936- ABRIL 1938)

01/12/2011 20h

Xerrada sobre la Bolsa de Bielsa a càrrec de Marc Medir Navarro

lloc: Espai Antoni Miró Peris
preu: Gratuït
organitza: Espai Antoni Miró Peris

dimarts, 22 de novembre del 2011

Jornades 'Catalunya i Itàlia. Memòries creuades, experiències comunes'

Les jornades tindran lloc, els dies 25 i 26 de novembre, al Museu d’Història de Catalunya

25 i 26 de novembre

Museu d'Història de Catalunya
Plaça Pau Vila, 3
Barcelona

Programa

Organitzades per l’Associació AltraItalia i el Memorial Democràtic, aquestes jornades que acollirà el Museu d’Història de Catalunya aborden la relació entre Catalunya i Itàlia al llarg del segle XX. Una relació que ha estat especialment intensa a partir d’unes experiències comunes que, paradoxalment, no han generat unes memòries compartides. En aquest sentit, la memòria de la intervenció feixista, al igual que les dels combatents antifeixistes d’aquelles terres que vingueren aquí, alguns d’ells capdals en la construcció de la República italiana construïda després de la Segona Guerra Mundial, no va ser incorporada en la memòria pública de l’antifeixisme italià. L’evidència què a Catalunya i a Espanya es va assajar una guerra també entre italians, que fou pròleg de la guerra civil posterior a l’Itàlia dels anys quaranta, i el fet què aquesta intervenció tingués un marcat caràcter ideològic, anterior al pacte amb l’Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial, entraven en plena contradicció amb algun dels mites sobre els que es va construir la memòria antifeixista italiana. Aquesta entenia la guerra dels anys quaranta com una guerra de “liberazione” i no entre italians feixistes i italians antifeixistes, al igual que entenia que el poble italià s’havia vist portat a una guerra agressiva i amb un marcat caràcter ideològic, que no volia, per l’aliança entre Hitler i Mussolini. Elements que entraven en contradicció amb la memòria de la Guerra Civil espanyola.

De la mateixa manera, la memòria de la Guerra Civil espanyola construïda durant el franquisme i també en etapes més recents, va obviar la memòria de la intervenció feixista italiana en aquest conflicte bèl·lic. La seva inclusió hagués fet difícil la reducció de la memòria pública d’aquest període a una guerra entre germans, a un desastre sense més, obviant els valors i els projectes socials i polítics que es trobaven en joc en la mateixa. El reconeixement de la intervenció de les potències feixistes, que s’erigirien en les protagonistes de l’inici a la Segona Guerra Mundial al costat dels sediciosos, hauria suposat una caracterització més clara del propi franquisme. En aquest marc, la reflexió entorn de la memòria de la guerra civil, del franquisme i de l’antifranquisme en les experiències europees compartides ha de ser una de les claus de la construcció de les memòries democràtiques de la nostra societat.

Les jornades volen contribuir a la construcció de les memòries democràtiques d’ambdós països, per cercar el seu mutu enfortiment en l’articulació dels necessaris camins de memòria a nivell europeu. És en aquest marc, i en els espais d’experiències compartides, on s’ha de situar l’experiència comú de l’emergència de les crisi de les memòries públiques viscudes des dels anys noranta fins avui i els nous reclams de memòria.

dissabte, 19 de novembre del 2011

Rutes antifranquista per l’Hospitalet

20 de novembre de 2011, a les 11.00 h

Lloc de sortida: Dr. Matí i Julià 33 (davant la biblioteca Josep Janés)

Les Rutes Antifranquistes de l‘Hospitalet són una activitat gratuïta, amb places limitades. El 20 de novembre, l’espai Can Riera organitza una ruta guiada per Collbanc i la Torrassa.Inscripcions: Tel. 93 403 29 97 o a/e cultura.memoria@l-h.cat.

Can Riera acull un centre d’interpretació, de documentació i de recursos pedagògics concebut per donar a conèixer el període històric que va de la Segona República a la transició democràtica i, en especial, la participació de l’Hospitalet en la lluita antifranquista en les darreries del franquisme i durant la Transició.

Butlletí Memòria Democràtica

dissabte, 12 de novembre del 2011

Jornada d'Homenatge als Maquis Barcelona 2011

negrestempestes
Les Jornades d’Homenatge al Maquis es fan, dins del marc de la XIV Marxa en Homenatge als Maquis, per recordar la resistència llibertària antifranquista i revolucionària, que durant la llarga dictadura van causar grans problemes al règim totalitari de Francisco Franco, l’església catòlica i als poders empresarials i financers de torn, lluitant per la llibertat, la justícia i, en aquest cas, per l’anarquia.

El Maquis va ser una guerrilla anarquista, tant ofensiva com defensiva degut a la seva situació estratègica prop de la frontera amb França que feia que no haguessin de fugir simplement a la muntanya i que va estar donant suport durant molts anys a la dissidència espanyola.

Generalment actuaven allà d’on eren originaris, ja que els contactes, coneguts i companys els havien fet a escola, a la feina, allà on havien viscut. Això fa que també hi hagués guerrilla urbana dedicada a fer accions i expropiacions a les ciutats.
És per això que des de fa cinc anys s’organitzen activitats en homenatge a aquells que van lluitar contra un règim del que sembla que encara no ens haguem deslliurat del tot. I és per això que enguany us presentem un seguit d’activitats en la seva memòria:

Degut a la pluja del passat diumenge, la ruta es canvia de data:
Diumenge 13 de novembre, 11h, plaça del Bonsuccés: Cinquena Ruta d’Homenatge als Maquis.
Dilluns 14 de novembre, 19h, Centre Social de Sants (c/ Olzinelles, 30): “Els Maquis a Catalunya 1939-1963”. (A càrrec de Ricard de Vargas Golarons) Presentació debat i projecció del documental.

divendres, 11 de novembre del 2011

El fiscal acorda obrir la fossa d'un nen robat a Barcelona

L'objectiu de l'exhumació és comparar l'ADN del fetus amb el de la mare que ha denunciat la desaparició

ElPeriódico.cat / Dijous, 10 de novembre del 2011 - J. G. ALBALAT / Barcelona
El fiscal de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, ha acordat, per primera vegada a Espanya, l'obertura i exhumació de la fossa d'un suposat nen robat, que es portarà a terme en un cementiri de Barcelona en les pròximes setmanes, segons han dit fonts judicials.

Amb l'exhumació es busca comparar l'ADN del fetus o de la criatura que s'aixequi de la fossa per comparar-lo amb el de la dona que ha denunciat la desaparició, d'acord amb el protocol establert.

A l'obertura de la fossa hi assistiran representants de la família denunciant, una unitat de la Guàrdia Civil, i personal de la Fiscalia de Barcelona que, per ordre de la Fiscalia General de l'Estat, és qui ha organitzat l'aixecament.

Segona meitat del segle XX

Es tracta d'una dels suposats robatoris de nounats en clíniques durant la segona meitat del segle XX, als pares del qual es comunicava la mort i eren entregats a altres famílies.

El 27 de gener més de 200 afectats van presentar a la Fiscalia General de l'Estat un demanda col·lectiva per sol·licitar l'obertura d'una investigació penal a nivell estatal sobre els seus casos, encara que finalment la Fiscalia va rebutjar obrir una causa general i es va instar els demandants a presentar una denúncia individualitzada davant els jutjats dels llocs on suposadament es van produir els delictes.

Ha mort la veterana comunista Trinidad Gallego

PCC 11/11/11
Membre de Dones del 36
TRINIDAD GALLEGO PRIETO . Va néixer el 28 d’octubre del 1913. Va viure sempre amb la seva mare i la seva àvia com a figura paterna. Quan era petita no tenia consciència de les diferències de classes socials. Va anar a l’escola i va ser educada amb la màxima llibertat que era possible en aquell temps. Va tenir moltes feines i sempre va aprendre a buscar-se la vida ella sola.A casa seva gairebé no parlaven de temes de política. Però el 1934, i com a conseqüència de la “Revolució d’Octubre”, un cosí de la Trini li va demanar ajuda per auxiliar els fills de les lluitadores que van ser empresonades a Astúries. Va col·laborar, doncs, amb les socialistes per refugiar-los a Madrid. A poc a poc es va adonar de les diferències tant ideològiques com socials de la gent que l’envoltava, o sigui, els seus veïns. El 1935 ingressa al Partit Comunista. A la feina observava totes les injustícies de les monges i, amb altres infermeres, el 1936 va crear el “Comité de Enfermeras”. Durant tota la guerra va estar a l’hospital de sang amb els ferits de la guerra. La seva lluita en aquest conflicte bèl·lic va ser curar ferits, organitzar l’hospital i atendre els desesperats.El 13 d’abril del 1939 un veí la va denunciar i les tres, la Trini, la seva mare i la seva àvia, van ingressar a la presó de Ventas. Van ser jutjades i condemnades a 30 anys. Les van traslladar a la presó d’Amorebieta (Biscaia). El setembre del 1941 van sortir indultades i van ser desterrades. La seva mare i la seva àvia van anar a un pis que la Trinidad va trobar per a elles (quan va sortir la seva àvia de la presó tenia 90 anys). Ella va anar a treballar a Alacant. La tornen a detenir el febrer del 1942 per les seves activitats clandestines organitzant el Partit Comunista d’Espanya. La condemna és la mateixa que l’anterior. Va estar a la presó fins el 1945. En sortir, aconsegueix feina a Baena (Còrdova) i Alcahuete de la Sierna (Jaén). En aquest període, auxilià uns guerillers que eren a la muntanya.El gener del 1947 la van detenir un altre cop per auxili a bandolers. Malalta, la traslladen un altre cop a la presó de Ventas el 1948, on li arriba la notícia de la mort de la seva àvia i de la seva mare. En total, passa set anys en diferents presons treballant d’infermera i llevadora. A totes les presons on s’està les condicions són terribles: ni sanitat, ni menjar, ni higiene...només cançons i balls per evitar el fred i la gana. El 1951 arriba a Barcelona. Va viure en molts pisos però al final es va instal·lar definitivament a Nou Barris. Van ser temps difícils plens de por i ella, que no volia lliurar-se arribada a aquest punt, només pensava a menjar i sobreviure. La Trinidad va ser una dona molt valenta, culta, intel·ligent, exigent, amb sentit de l’humor i sense por a la mort. I el que ella mai no va fer és oblidar ni perdonar tot el que li havien fet a la seva àvia.

dimecres, 9 de novembre del 2011

Dia 8 de novembre, fa 61 anys que va morir el meu avi Jaume Grau Casas, esperantis​ta i escriptor

Jordi Grau:
Bon dia a tothom.
Sóc el nét gran d’En Jaume Grau Casas i fill del seu fill Jordi.
Encara que això és un congrés d’esperanto no us parlaré de la faceta esperantista del meu avi -“Gramàtica” i “Kataluna Antologio”
(http://lacomunidad.elpais.com/jgraug/2008/2/18/kataluna-antologio-18-02-2008-), entre moltes altres obres- perquè no sóc esperantista ni sé esperanto. I probablement molts de vosaltres sabeu d’aquesta faceta de l’avi molt més que no jo i no es tracta de recitar-ne els títols. Si teniu curiositat vaig fer-ne una entrada a la viquipèdia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Grau_Casas)
Les meves paraules aniran dedicades a la desfeta de la meva família paterna, bàsicament des del 1934 al 1950, desfeta que explica que ningú no hagi seguit amb l’esperanto. Amb poques paraules l’avi se n’anà a l’exili durant 9 anys i tornà a Espanya per morir-se, a València el 8 de novembre del 1950.
Els avis es van casar el 23 d’abril del 1929 i precisament la meva iaia Angelina era filla de l’esperantista Artur Domènech i l’avi el germà vuit anys més menut que el Josep Grau.
Era secretari de l’Ajuntament de Sant Quintí de Mediona i també duia comptabilitats i correspondència amb l’estranger per a una fàbrica de sabates.
Van tenir, els anys 30 i 34, dos fills, Jordi i Montserrat.
Home d’esquerres I catalanista militant va ser detingut en ple Bienni Negre el 1934 arran d’un míting que donà des de l’Ajuntament de Terrassa. Desconec quantes setmanes o mesos va passar a la Model. El 1935 es va repetir la història i l’estada a la Model. Fruit en són sengles “Records de la presó” publicats a diaris de l’època.
Havent guanyat el Front popular el febrer del 1936, els militars traïdors comencen la guerra el 17 de juliol a Ceuta i Melilla. L’avi participa activament a la lluita a la reraguarda a Barcelona (anava a fer 40 anys).
Ja sabem com ens agrada de barallar-nos entre nosaltres a l’esquerra. Suposo que l’enfrontament entre el PCE i part del PSOE amb CNT i POUM el va tornar a dur a la presó el 1938. Neixen uns altres “Records de la presó: 1938”.
Bombardejos i caiguda de Barcelona el gener del 39. Dies abans l’avi se separa de la familia (no sabrem mai si s’equivocà fugint) i passa el Pirineu a finals del gener del 39.
No sé si va vagar gaire per la muntanya (és conegut que mentre negociava el que quedava de Govern de la República a Figueres unes 150.000 persones sobrevivien al Pirineu).
Quan entra a Argelers comença el calvari de 5 anys en camps de concentració (1939-1944) i 4 anys a Tolosa de Llenguadoc (1944-1948). El 1948 torna a Barcelona. Conta mon pare que quan es van retrobar el pare (Jaume) li parlava de vostè al seu fill Jordi de 18 anys.
Què havia passat mentrestant a Barcelona i al Sud de França?
Deixàvem l’avi creuant la frontera i la iaia i els dos nens (9 i 5 anys encara no fets) a Barcelona. La iaia va haver de treure endavant la família mentre els nens estudiaven i abans que no es posessin a treballar (mon pare als 14 anys). De primer van viure tots junts a casa de la germana gran de l’avi, la tieta Montserrat, que cosia i cosia, i anys més tard se separaren: mon pare es quedà amb la seva tieta Montserrat i la iaia i la meva tieta Montserrat anaren a casa de la meva besàvia Rosa. Als papers dipositats a Sabadell –després en parlaré- hi ha correspondencia, enviada o no i rebuda, de la família.
Tornem a l’avi, que és de qui hem vingut a parlar. Creua la frontera en allò que els francesos en diuen “Retirada” i rau temporalment a Argelers, després d’haver parat al primer poble francés de Port Bou (Cervère). Com que, tot i tenir 42 anys, no està bé físicament el destinen a feines més intel·lectuals o d’intendència. Al seu llibre de poemes “Ulisses en el fang. 1939-1944” en dóna testimoniatge (http://lacomunidad.elpais.com/jgraug/posts ). Crec que és un llibre literàriament prescindible però com a testimoni d’aquells anys malviscuts, impagable.
D’Argelers el traslladen a Bram. I aquí em detinc uns segons perquè hi vaig estar l’estiu del 2009 amb la historiadora francesa Marie-Hélène Meléndez.
Desolador pensar que allí, en el que en deien “baraques” hi van arribar a viure 40.000 persones enmig del no-res. Avui no queda més que un tríptic dedicat als morts i les restes d’una via de tren on els uns arribaven per quedar-s’hi i els altres, els jueus, camí d’Auschwitz, ja tots sabem a què. On ara hi ha un formós camp de gira-sols aleshores hi havia el cementiri (ara traslladat al veí poble de Mont-Réal). (https://picasaweb.google.com/110248341793065489999/CampsConcentracioFrancaBram ).
Aquell mateix 1939 el van traslladar al Camp d’Intéllectuels de Montolieu. No hi queda més que una plaqueta. (https://picasaweb.google.com/110248341793065489999/CampPerAIntelLectualsDeMontolieu )
I després altra vegada a Bram.
Al llarg del cinc anys va estar, que ens consti, als següents camps:

Argelers, Bram, Montolieu, Camp Hospital Récébedou. 4-IV-41/6-X-42. Camp Penitenciari Nexon. 8-X-42/26-III-43.nCamp inaptes Séreilhac. 27-III-43/21IX-43. Château Tombebouc. 22-IX-43/8-IX-44. I, per fi, en llibertat, Tolosa de Llenguadoc, des de finals del 1944 al 1948.

Durant tot el temps va seguir escrivint obres inèdites, que están dipositades a l’Associació Catalana d’Esperanto amb seu a Sabadell.
Hi cabria destacar els diaris del camps: un memorial de les seves estades de valor inestimable. Les obres escrites i inèdites de l’època coincideixen els títols amb els del camps. A part de reflexions, teatre, esperanto.
Un fet que a mi m’ha tocat endins. En havent publicat a internet el llibre “Ulisses en el fang” (inèdit excepte el primer poema), el nét d’un dels retratats es va posar en contacte amb Marie-Hélène i amb mi: per fi havia sabut on, quan i com va morir el seu avi desaparegut (14.- A la memòria de JOSEP ARIAS BRINGOLA, mort de tuberculosi a la seva barraca la nit del 10 de març del 1939.).
Doncs per fi, lliure però malalt del cor, arriba l’avi a Barcelona el 1948 i es reuneix tota la família més de nou anys més tard. La germana de la iaia s’havia casat amb un home de Caudete de las Fuentes (València) amb certs contactes al Règim i li va oferir a la cunyada Angelina (la iaia) una porteria amb dret a habitatge. Així doncs el matrimoni es trasllada el 1949 a València i viu en un pis fins que els donen la porteria, ironia del destí a la Avenida de José Antonio. Els fills, Jordi i Montserrat, ja treballant tots dos romangueren a Barcelona.
I ara ve la incògnita. L’avi traballava a la “Hispano Anbtologio”. Es passava hores traduint del castellà a l’esperanto. Aquella obra o esborrany més o menys parcial va ser a la porteria i ningú no sap què se n’ha fet.
El 8 de novembre del 1950 l’avi rebé una visita i una mala noticia sobre l’esperanto i se sentí malament. A la tarda moria: li faltaven 24 dies per a fer el 54 anys d’edat.
Immediatament els seus dos fills es traslladaren a València i hi viuen des d’aleshores.
Aquí podría acabar la història d’una desfeta familiar, d’una de tantes històries de postguerra, mort, exili, repressió o presó.
Però no. La tardor del 1960 o l’hivern del 1961 una delegació arribada de Tolosa de Llenguadoc va venir a València i va tornar l’obra inèdita de l’avi, que és a Sabadell, dins d’una maleteta (que jo guardo), una cistella de vímet, i unes quantes caixes. Considero que bona cosa d’aquesta obra seria avui publicable i és avui consultable: hi ha bona part de la història del camps francesos de concentració a Catalunya, Aude (Carcassona) i rodalies de Tolosa.
Aquesta és la història d’un intel·lectual espertantista, catalanista i d’esquerres que va néixer en una porteria al Carrer Pau Claris de Barcelona i va morir en una porteria a la Avenida de José Antonio 76 de València.

Res més. Gràcies.

Presentació del documental 'Virgilio Leret. El Caballero del Azul'

L'acte tindrà lloc el 23 de novembre, a les 7 del vespre, al Museu d'Història de Catalunya

El documental Virgilio Leret, El caballero del Azul ha estat patrocinat per la Fundación Aena i la cadena de televisió pública basca Euskal Telebista i en la seva realització ha col·laborat la Universitat Pública de Navarra.

L’obra recrea la trajectòria d’aquest militar i aviador històric, que servia als territoris del Marroc en el moment de l’alçament feixista i que es va mantenir lleial a la República, cosa que el va portar a ser possiblement el primer oficial executat pels sediciosos un cop esclatada la guerra civil, poc després del 18 de juliol del 1936.

En la presentació del reportatge sobre la figura de l’aviador estarà present la seva filla, Carlota Leret, que estava a Melilla amb els seus pares el 17 de juliol de 1936, i que resideix a Veneçuela des de fa molts anys.

Virgilio Leret, a més del seu paper com a militar republicà, també té un lloc important en la història de l’aviació ja que va dissenyar un motor a reacció, original i revolucionari per a la seva època, que va anomenar Mototurbocompresor de Reacció Continua. L’aviador va arribar a patentar la seva creació, però la guerra civil va malmetre el projecte.

dimarts, 8 de novembre del 2011

1960 – 1980. Transicions i canvis a les terres de parla catalana

VIII Congrés de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana

1960 – 1980. Transicions i canvis a les terres de parla catalana
10, 11 i 12 de novembre de 2011

Museu d'Història de Catalunya / Citilab de Cornellà de Llobregat
 
Programa:
Dijous, 10 de novembre.

Auditori del Museu d'Història de Catalunya (Pl. Pau Vila, 3. Barcelona)

-19.00 h Obertura del congrés

-19.30 h Conferència inaugural. Jordi Borja (UOC): "La ciutadania productora dels canvis i de les transicions"

Divendres, 11 de novembre

Citilab (Pl. Can Suris, s/n. Cornellà de Llobregat)

Àmbit 1. Ideologia, cultura i identitats

-9.30 h. Ponència. Carles Santacana (UB): "Noves idees i praxi cultural en una societat en canvi sota la
dictadura"

-10.45 h. Ponència. Sebastià Serra (UIB): "La producció cultural i la difusió de les idees, de la dictadura a la democràcia a les Illes Balears"

-11.30 h. Relació de comunicacions. Enric Prat (CEMS-UPF)

Àmbit 2. Moviments socials

-16.00 h. Ponència. Jaume Botey (UAB): "Església i moviments de resistència antifranquista a Catalunya".

-16.45 h. Ponència. Xavier Domènech (UAB): "Moviments socials, societat civil i canvi polític a Catalunya".

-17.30 h. Relació de comunicacions. Mercè Renom (CEMS-UPF i CECBLL)

-18.30 h. Conferència. Andreu Balent: "Visió amb compromís des de la Catalunya del Nord (1967-1977)"

Dissabte, 12 de novembre

Citilab (Pl. Can Suris, s/n. Cornellà de Llobregat)

Àmbit 3. Associacionisme i sociabilitat

-9.30 h. Ponència. Josepa Cucó (UV): "Sociabilitats de gènere: descobertes i noves conquestes"

-10.45 h. Ponència. Montserrat Duch (URV): “Sociabilitat popular a la Catalunya del segon franquisme: espais de llibertat en construcció”

-11.30 h. Relació de comunicacions. Marc Andreu (historiador i periodista)

-12.30 h. Taula rodona. Moderador: Ramon Arnabat (URV)

dilluns, 7 de novembre del 2011

Memorimage VI Festival Internacional de Cinema de Reus

La cerimònia d'inauguració del Festival Memorimage tindrà lloc el dimecres 9 de novembre a les 20:00 hores al Teatre Bartrina de Reus.

Durant la cerimònia tindrà lloc la presentació del festival de la mà de la seva directora Anna Marquès amb la presència dels membres del jurat, programadors i directors de les pel·lícules convidades.

L'assistència a la inauguració és gratuïta, però és necessari confirmar l'assistència enviant un correu electrònic a npoch@reus.cat  o trucant al 977 010 228 de 11:00 a 14:00 hores.

Aforament limitat.

CLOENDA

L’entrega dels premis tindrà lloc durant la cerimònia de cloenda el dissabte 12 de novembre a les 20:00 hores al Teatre Bartrina de Reus.

L'assistència a la cloenda és gratuïta, però és necessari confirmar l'assistencia enviant un correu electrònic a npoch@reus.cat  o trucant al 977 010 228 de 11:00 a 14:00 hores.

Aforament limitat.

dissabte, 5 de novembre del 2011

Cicle d'activitats sobre memòria històrica 'Vilafortuny (1930-1940)'

Fins al 12 de desembre

Vilafortuny (Cambrils)

Butlletí Memòria Democràtic​a
L'Ajuntament de Cambrils organitza a Vilafortuny, fins al 4 de desembre, el cicle d'activitats sobre memòria històrica Vilafortuny (1930-1940). El Museu Molí de les Tres Eres acull, fins al 23 d'octubre, l'exposició Preludi de l'última batalla, produïda per l'associació No jubilem la memòria.
Diumenge 6 de novembre, l'Ajuntament proposa la ruta històrica comentada per Vilafortuny, en bicicleta i cotxe.

Per últim, diumenge 4 de desembre s'inaugurarà, a la placeta de la Concepció, la senyalització dels espais de la guerra civil a Cambrils.