dimarts, 29 de juny del 2010

Primera aproximació a Estanislau Ruiz Ponsetí




Biblioteca del Pavelló de la República

Josep Portella i Coll, un dels nostres usuaris -a qui vam dedicar fa uns mesos el post Propera aparició d’una biografia d’Estanislau Ruiz Ponsetí-, ha fet donació a la nostra biblioteca de dos exemplars de Llibre d’exilis (1), obra que recull les biografies dels menorquins Liberto Callejas, Marçal Pascuchi i Estanislau Ruiz Ponsetí.

La Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta obra facilitant l’accés i la reproducció de la documentació existent al Fons personal Estanislau Ruiz Ponsetí, ja que Portella i Coll fa temps que està elaborant una biografia d’aquest personatge, que es preveu poguem trobar a les llibreries el proper mes de desembre.

Trobareu més informació sobre aquest llibre i la sèrie d’exilis que inicia en aquest article. Des del bloc volem donar les gràcies a Portella i Coll pel seu donatiu i animar-lo en la seva recerca.

Tots i totes a la manifestació del 30 del juny contra les retallades del gobern de Zapatero - Resistència Antifeixista


El 30 d'aquest mes (dimecres) CC.OO i UGT han convocat una manifestació a les 18:30h a la plaça Urquinaona de Barcelona en contra de les retallades del Gobern social feixista del Zapatero. Al final, acaben per treure's la careta social i amistosa per acabar defensant els drets dels empresaris. On esta ara el "talante" del Sr. Zapatero?

Els ciutadans de Catalunya tenim molt que dir en aquesta situació tan especial. Estem cansats de tantes mentides per part dels polítics, estem cansats de que sempre tinguem que pagar els treballadors els abusos dels empresaris i demés calanya. El futur de la juventut de Catalunya trontolla cada vegada que el Gobern del Sr. Zapatero fa una retallada al seu futur.

Des de Resistència Antifeixista us invitem a participar en el bloc republicà que es farà, junt amb altres associacions republicanes, per el dimecres dia 30 de juny. Porteu les vostres banderes republicanes perquè la gent vegi que som milers de treballadors republicans que diem... PROU a les retallades del Gobern servil de la patronal.

Visca la república dels treballadors!!!!


Us convoquem a tots i totes a les 18:00h davant del quiosc d'Urquinaona amb les vostres banderes republicanes.

Salut i força!!!

diumenge, 20 de juny del 2010

Terrassa: Cicle de cinema republicà i per la recuperació de la memoria: La represió del franquisme contra les dones



Cinema Catalunya a les 9 del vespre. 22 de juny: Que mi nombre no se borre de la historia. 29 de juny: La parrillera

Kaosenlared
Cinquè cicle de cinema republicà i per la recuperació de la memoria amb el tema: La represió del franquisme contra les dones

Si haguéssim de descriure amb una sola paraula la política del franquisme cap a la població derrotada a la guerra, segurament escolliríem la repressió.

L’endemà de l’intent de cop d’estat, Mola afirmava: “Hay que sembrar el terror..hay que dar la sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros. Todo aquel que ampare u oculte un sujeto comunista o del Frente Popular, será pasado por las armas”.

Pocs dies després de l’inici de la guerra, en una entrevista amb el periodista nord-americà Jay Allen, i davant l’afirmació de Franco: “Salvaré a España del marxismo al precio que sea”, el periodista li va preguntar: “¿Eso significa que tendrá usted que fusilar a media España?” La resposta va ser contundent: “Repito, cueste lo que cueste”

La repressió va començar ja durant la guerra amb les execucions a la reraguarda de les tropes franquistes i va continuar al llarg de tota la vida del dictador.

Es va dirigir de forma indiscriminada a dones i homes però les paraules de Millán Astray deixaven veure que hi havia diferencies:”Nuestros valientes legionarios han demostrado a los rojos cobardes lo que significa ser hombre de verdad. Y, a la vez, a sus mujeres. Esto es totalmente justificado porque estas comunistas y anarquistas predican el amor libre. Ahora por lo menos sabrán lo que son hombres de verdad y no milicianos maricones”.

Les dones, no només van patir tortures, empresonaments, judicis sumaris i afusellaments com els homes amb qui havien compartit la lluita. Elles van ser violades, vexades públicament – rapades, passejades nues pels carrers després de prendre oli de ricí , emplomades, ...- van ser empresonades, i en ocasions afusellades, estan embarassades o amb fills petits, que desprès els hi eren arrabassats en complir els tres anys.

Aquest acarnissament no només va ser pel fet de ser dones, si no pel que aquelles dones van representar en el trencament del seu paper tradicional. Van assumir responsabilitats i lideratges en la lluita per la defensa de les llibertats, avançant en el camí de la igualtat. I això el feixisme no els hi perdonava. Nosaltres no ho podem oblida.

Dia 22 de juny a les 9 del vespre

Que mi nombre no se borre de la historia

Ponent: Javier Ruiz, president de la Fundación Domingo Malagón

Tot just acabada la guerra, amb la caiguda de Madrid, les Juventudes Socialistas Unificadas -JSU- intenten reorganitzar-se sota la direcció de José Peña, un xicot de 21 anys. Quan es detingut, l’obliguen sota tortures a donar tots els noms que coneix. Aixó, juntament amb la infiltració d’un policia anomenat Roberto Conesa ( mes conegut com superagente Conesa durant la transició) fan que pràcticament tota la organització sigui detinguda.

Entre els detinguts hi ha les que més endavant seran conegudes com “Las trece rosas”. Tretze noies entre 18 i 29 anys que van ser torturades a comissaria, engarjolades a la presó de Las Ventas, jutjades en judici militar, condemnades a mort i afusellades la matinada del 5 d’agost del 1939 conjuntament amb 43 companys més.

--------------------------------------------------------------------------------

Dia 29 de juny a les 9 del vespre

La parrillera

Ponent: Maria del Mar Tellez, presidenta del Foro Ciudadano para la recuperación de la memoria historica de Cordoba

Manuela Díaz Cabezas “ La parrillera”, després de ser detinguda per ajudar als maquis, entre els que s’hi trobava el seu marit, va ser apallissada, vexada i torturada. Malgrat tot no van aconseguir que denuncies a ningú.

L’assetjament a que estava sotmesa per la guàrdia civil la va empènyer a fugir a la muntanya i incorporar-se a la guerrilla.. Allà va tenir el seu fill i, poc després, va perdre al seu marit en un enfrontament amb la guàrdia civil.

Finalment, al desembre de 1944, tot el grup va ser capturat. A ella li van commutar la pena de mort i va sortir de la presó al 1961. Els seus companys van ser executats.

Viatge involuntari a la Catalunya impossible. Tres periodistes oblidats i l'espectre d'Eugeni Xammar, de Quim Torra


Recorregut apassionat pel periodisme català republicà.

Viatge involuntari a la Catalunya impossible és un recorregut apassionat i apassionant per la història del periodisme català. Barrejant realitat i ficció, l’autor reconstrueix un món extingit, el de la premsa catalana d’abans de la guerra. Un món en què uns periodistes escrivien amb llibertat, compromesos amb el seu país i el seu temps.

Amb l’excusa de l’elaboració d’un llibre sobre Eugeni Xammar, s’expliquen tres vides trencades per l’exili i engolides per l’oblit, les de Lluís Capdevila, Àngel Ferran i Francesc Madrid. Amb ironia i tendresa, desfila davant nostre la història d’un país que volia ser culte, civilitzat i cosmopolita. Un projecte que va esdevenir impossible.

“Eugeni Xammar va dir, a l'exili: "Tractant-se de les coses de Catalunya, jo no prenc precaucions". He acabat adoptant aquesta frase com a divisa del meu pensament polític". (Quim Torra).


Quim Torra (Blanes, 1962) és advocat i editor. Ha publicat Ganivetades suïsses (2007) i Periodisme? Permetin! La vida i els articles d’Eugeni Xammar (2008); a més, ha tingut cura de l’edició de treballs d’Àngel Ferran i Miquel Joseph, de l’epistolari entre Pau Casals i Josep Trueta i d’un recull d’articles sobre el Nadal de 1939, El Nadal que no vam tornar a casa.

divendres, 18 de juny del 2010

Dotzena concentració per la Veritat, la Justícia i la Reparació



74 anys d’impunitat, 74 anys sense justícia. Impunitat per als botxins feixistes, manca de justícia per a les seves víctimes. Molts anys d’espera i pocs anys per a oblidar tant horror. Massa temps ignorant el dolor de centenars de milers i milers de ciutadans i ciutadanes, dels seus fills i néts.

Continuem denunciant que els assassinats comesos, les tortures i tota la resta de violacions dels drets humans dutes a terme durant la dictadura feixista espanyola i l’amnèsica monàrquica transició, constitueixen delictes de lesa humanitat i com a tals són imprescriptibles. Continuem demanant Veritat, Justícia i Reparació per a totes les víctimes del franquisme i l’anul·lació de tots els judicis dels il·legals i repressors tribunals de la dictadura amb les seves condemnes il·legals.

Els defensors de la legalitat democràtica republicana, els antifeixistes que van plantar cara al feixisme espanyol i europeu i totes les víctimes que van patir d’una manera o una altra la repressió de l’aparell torturador i espoliador de la dictadura de l’assassí Franco es mereixen que continuem demanant Justícia.

Per ells i per nosaltres no deixarem de denunciar aquesta situació vergonyosa de desempar, de reivindicar la defensa dels drets de totes les víctimes del franquisme i d’exigir justícia perquè d’una vegada es tanqui el paraigües d’impunitat que ha protegit els feixistes d’ahir i els seus hereus.

dijous, 17 de juny del 2010

Presentació a Barcelona del manifest "Per la ruptura amb el Franquisme i la fi de la impunitat dels crims de la dictadura"


El manifest reivindica la ruptura amb el Franquisme i la fi de la impunitat dels crims de la dictadura i està subscrit per més de 60 entitats. Està convocat un acte públic a Barcelona el divendres 18 de juny a les 19.30h al passeig del Born.

Aquí podeu llegir el manifest: Per la ruptura amb el Franquisme i la fi de la impunitat dels crims de la dictadura

Acte públic d’homenatge a les persones represaliades pel franquisme i en defensa de la ruptura amb la dictadura

divendres 18 de juny a les 19,30h al Passeig del Born (Barcelona)

Hi participaran:

Josep Fontana, historiador i catedràtic emèrit (IUHJVV-UPF)

Josep Maria Pi Janeras, ex-pres polític del franquisme i víctima de la tortura

Diego Paredes Manot, germà de ‘Txiki’, un dels últims afusellats del franquisme

Begoña Casado, de l’Associació Memòria contra la Tortura

Ermengol Gassiot, arqueòleg que ha participat en l’exhumació de diverses foses d’assassinats pel feixisme

A més, La Portàtil FM farà l’acompanyament musical.

Roda de premsa

A la presentació del manifest han parlat dues persones en nom de les seixanta entitats adherides al manifest: Stephanie Pérez, d’Endavant, i Bruno Valtueña Sánchez, secretari general de la CGT de Catalunya. També hi ha parlat Ramón Piqué, de l’Associació Memòria contra la Tortura, i que va ser represaliat pel jutge Garzón el 1992, juntament amb desenes d’independentistes catalans, per tal d’explicar els motius per als quals consideren que no ha de ser aquest jutge el que encapçali la persecució dels crims del franquisme.

A la roda de premsa, Stephanie Pérez ha explicat: "Les entitats que firmem el manifest entenem que per a caminar cap a la plena democràcia cal fer la ruptura pendent amb la dictadura, indispensable per avançar cap a una societat igualitària i cap a la consecució de les llibertats individuals i col·lectives. Les organtizacions que donen suport al manifest perquè reivindiquem la ruptura pendent amb el franquisme i perquè considerem que un tribunal hereu de l’Estat franquista (l’Audiència Nacional espanyola) i qüestionat pels organismes de defensa dels drets humans, amb Garzón al capdavant, no té ni credibilitat ni legitimitat per a jutjar els crims del franquisme".

Al Camp de la Bóta, on el franquisme va afusellar 1.717 persones

La roda de premsa s’ha fet al Camp de la Bóta, un dels indrets on es van afusellar més persones a Barcelona durant els primers anys del franquisme. Hi ha documentat com a mínim l’assassinat de 1.700 persones per part del règim franquista en el lloc on s’ha fet la roda de premsa. Un cop afusellats, els cossos sense vida eren enterrats en fosses comunes a Montjuïc.

Organitzacions i persones adherides al manifest

Entre les seixanta organtizacions signatàries hi ha entitats de la memòria com l’Associació Memòria Contra la Tortura, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya – ARMHC o el Fòrum per la Memòria del País Valencià. A més, hi donen suport un ampli ventall d’organitzacions de l’esquerra política i sindical, entitats socials, a més de col·lectius d’àmbit local. De les entitats que hi donen suport, a la roda de premsa d’aquest migdia hi han assistit representants de la CGT Catalunya, Endavant, la CUP, les JERC, les Joves del PSM (Partit Socialista de Mallorca) i l’Associació Memòria Contra la Totura.

A banda de les organitzacions adherides, més de 300 persones del món acadèmic, cultural, comunicatiu, educatiu, sindical, polític i d’altres àmbits donen suport al manifest. Destaquen les adhesions d’historiadors estudiosos del franquisme com el catedràtic de la UPF Josep Fontana o el professor de la Universitat de Sevilla Francisco Espinosa. A més, també hi donen suport ex-presos polítics del franquisme.

"Cal acabar amb la hipocresia dels qui frenen la justícia amb les víctimes" Bruno Valtueña ha començat recordant la persecució que va patir el sindicalisme per part del règim franquista, i ha lamentat que l’actual sistema polític continuador de la dictadura ara fa reformes laborals contra els drets dels treballadors.

Aquest sindicalista ha reivindicat la necessitat de recuperar la memòria històrica. Ha denunciat que l’Estat espanyol encara no ha signat la Convenció Internacional de Desaparicions Forçoses, precismament perquè això l’obligaria ha investigar i a jutjar els qui van ser-ne resposnables polítics.

El secretari general de la CGT Catalunya ha afegit que "cal acabar amb la hipocresia dels partits polítics que aquí frenen la recerca i la justícia per les vícites del Franquisme". I ha recordat que els historiadors han recollit els noms de 130.000 persones desaparegudes pel franquisme i enterrades en fosses comunes a l’Estat espanyol. Per Bruno Valtueña, "la repressió franquista s’ha d’entendre com a part indissociable del projecte polític franquista i de l’església catòlica".

Finament, Valtueña ha llegit un fragment d’una cançó del cantautor Raimon per subratllar el silenci que hi ha hagut i hi continua havent sobre els crims del franquisme:

"Jo vinc d’un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d’un silenci
que no és resignat,
jo vinc d’un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d’una lluita
que és sorda i constant."

Garzón, un jutge que no va voler investigar denúncies per tortures

Ramón Piqué ha començat la seva intervenció explicant que el 1992 desenes d’independentistes catalans van ser detinguts poc abans dels Jocs Olímpics en l’anomenada Operació Garzón, ja que la va encapçalar aquest jutge. Aleshores, molts dels detinguts van denunciar que havien estat torturats per la policia durant els dies en què havient estat detinguts, però Ramón Piqué (que va ser un d’aquells detinguts), ha lamentat que Garzón no va ordenar que s’obrís cap investigació per aquelles tortures. Anys més tard, però, el 2004, les denúncies per tortures van arribar al Tribunal de Defensa dels Drets Humans a Estrasburg, que va condemant l’Estat espanyol per no haver investigat les denúncies.

És per aquells fets, i també per denúncies per tortures que altres persones han presentat davant del jutge Garzón i que ell no ha volgut investigar, que Ramón Piqué considera que "l’Audiència Nacional espanyola té un paper destacat en la impunitat de què gaudeix la pràctica de la tortura a l’Estat espanyol". A més, Piqué ha recordat que aquest tribunal té arrels franquistes, ja que és hereu del TOP (Tribunal d’Ordre Públic, del franquisme".

Piqué ha lamentat que "30 anys més tard de la mort de Franco, l’Estat espanyol continua apareixent en informes internacionals que denuncien la pràcticta de la tortura". I ha recordat que d’ençà de 2001 a l’Estat s’han presentat fins a 6.000 denúncies per tortures contra agents dels cossos repressius de l’Estat.

Finalment, Piqué ha subratllat que els signataris del manifest no estan d’acord que es jutgi a Baltasar Garzón per voler investigar els crims del Franquisme. Però en canvi, sí que consideren que s’hauria de jutjar Garzón per haver encobert la tortura, tal com denuncien diversos informes internacionals.

Reivindicacions del manifest unitari

D’acord amb tot el que exposa el manifest, Stephanie Pérez ha exposat les reivindicacions que tenen les organitzacions que hi donen suport:

Depurar les responsabilitats polítiques dels crims del franquisme, que a més de les desaparicions i execucions, també contemplen els empresonaments, les tortures, expropiacions de béns a particulars, etc. Derogar la Llei d’Amnistia del 1977 que manté la impunitat.

Decretar la il·legalitat de les mesures repressives del franquisme, com les derivades de la Ley de responsabilidades políticas.

Suprimir l’Audiència Nacional, hereva dels tribunals d’excepció de la dictadura.

Revisar i restituir les propietats confiscades, i aquelles adquirides mitjançant compres forçoses a persones reprimides (mortes, preses, exiliades, etc.).

Reformar de la Llei de la memòria històrica, per tal que faciliti la reparació judicial a les víctimes i no només un reconeixement nominal per via administrativa.

La creació d’un tribunal especial per afrontar aquest procés que ja fa anys que s’hauria d’haver obert contra la dictadura."

 Més informació i recollida d’adhesions col·lectives i individuals: http://fiimpunitatfranquisme.wordpress.com/

Per dubtes o per si voleu les fotografies en millor resolució: fi.impunitat.franquisme@gmail.com

Convoquen:
Alerta Solidària, Associació Memòria Contra la Tortura, Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya – ARMHC, Fòrum per la Memòria del País Valencià, Fundació Andreu Nin, Comissió de la Dignitat, Solidaritat Antirrepressiva de Terrassa, Associació Els Verds Esquerra Ecologista, CAJEI, Casals de Joves de Catalunya, CGT-Catalunya, CJC/Joves Comunistes del Poble Català, Corrent Roig, COS, CUP, En Lluita, Endavant-OSAN, Espai Jove de la Intersindical-CSC, Intersindical-CSC, JERC, Lluita Internacionalista , Maulets, Moviment de Defensa de la Terra (MDT), Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, Revolta Global-Esquerra Anticapitalista de Mallorca, STEI-i (Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament-Intersindical de les Illes Balears), Estrat Jove (Col.lectiu d’estudiants d’arqueologia), Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ), Praxis, Associació de Joves Investigadors en Història i Ciències Socials, Esplais Catalans-Esplac, Acció Autònoma (Terrassa), ARA 9barris, Assemblea de Joves del Camp de Morvedre (AJCM), Assemblea pels Drets Socials de Vilafranca del Penedès, Associació Cultural La Fornal (Vilafranca del Penedès), Ateneu Republicà de Gràcia, CSA La Maranya (Lleida), Casal Can Capablanca (Sabadell), Casal Popular Voltor Negre (Palma). Centre Social “Terra” (Benimaclet), Col·lectiu de Resistència Antifeixista, Dolça Lluita, Col.lectiu Antipatriarcal de la UAB, Dones Llibertàries, Independentistes de la Safor, KaosEnLaRed, Kasal Okupat i Autogestionat Joan Berney (Terrassa), La Barraqueta (Ateneu independentista de Gràcia), Llibertat.cat, Seminari d’economía crítica Taifa, Suport Ponent - web d’informació de Ponent, Trobada Alternativa de Nou Barris, Universitat Comunista dels Països Catalans

Pròxims actes a Barcelona: Presentació de Llibre i paella popular


Benvolguts amics : Aquí us envio dues convocatòries, que precisament són en aquests dos pròxims dissabtes:

1ª-DISSABTE DIA 19, A LES 18.30 HORES, PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "JULIO BLAT LÓPEZ, UN MÀRTIR GALLEC EN EL MONTCADA " Estarà present el seu germà Pedro Blat i Iraida Guerrer ( Cònsol Genera de Cuba a Barcelona) i serà en el Centre Gallec de Rambla Capuchinos nº 35, prop del Liceu

2ª DISSABTE DIA 26, A LES 14.30 HORES, PAELLA POPULAR I SOLIDÀRIA, els BENEFICIS de la qual ANIRAN DESTINATS A LA BRIGADA JOSÉ MARTÍ, QUE MARXA A CUBA EL 4 DE JULIO. S'ADJUNTA CARTELL.

A veure si us animeu i us apunteu, hem de ser mes de 50.

Una abraçada

Constantino
Telèfono de contacte: 660 720 191

dilluns, 14 de juny del 2010

Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück

Amb motiu del 65è aniversari de l'alliberament del Camp Ravensbrück, l'Amical de Ravensbrück amb la col·laboració de la Regidora de Drets Civils organitza aquest homenatge a les deportades al camp de concentració nazi de Ravensbrück en la personade la Neus Català, última deportada viva al nostre pais, coincidint amb el seu 95è aniversari

15 de juny de 2010, plaça del Rei, BCN
19,00h.

divendres, 4 de juny del 2010

Invitació al Concert a Montjuïc



Ens complau convidar-vos al concert-homenatge als morts, que es celebrarà en el Fossar de la Pedrera del cementeri de Montjuïc, el proper divendres dia 11 de juny a les 19,30 hores.


US HI ESPEREM.

Pere Fortuny i Velázquez
President
ASSOCIACIÓ PRO - MEMÒRIA ALS IMMOLATS PER LA LLIBERTAT A CATALUNYA,.

dijous, 3 de juny del 2010

Trobada amb Antonio Romero 5 de juny a les 11 h.



Companys i amics,

El proper dissabte 5 de juny a les 11h. fem una trobada informal amb ex-diputat de IU al Congres del Diputat Antonio Romero, aprofita'n la seva estada a Barcelona, amb associacions i amics republicans per parlar del camí a la Tercera República al nostra país, no es un acte de Partit, serà un debat obert a tothom per posar amb comú les diferents experiències en aquest treball.

Ens agradaria molt contar amb la vostra presencia.

Lloc: carrer Doctor Zamenhof, 16/18 Barcelona-08020

A 3 minuts del metro linea-2, parada Bach de Roda, sortida Fluvia

Actes finals 50 aniversari Quico Sabaté




Benvolguts / Benvolgudes,

Us convidem a visitar el bloc de la Comissió 50 anys Quico Sabaté on trobareu les fotos de com avancen el mural, l'escultura i la remodelació de la tomba d'en Quico Sabaté.

Aquest proper dissabte tindran lloc les respectives inauguracions que culminaran els actes commemoratius del 50 aniversari de la mort en combat del guerriller Francisco Sabate i Llopart, Quico.

Començaran a les 10 hores amb la inauguració de la remodelació de la tomba d'en Quico Sabaté al Cementiri de Sant Celoni. Seguidament s'inaugurarà el mural d'homenatge emplaçat al Pont de Llevant, obra d'en Ricard Geladó i posteriorment l'escultura d'homenatge al maqui.

Adjunt ens plau fer-vos arribar algunes imatges de la feina que hem estat duent a terme aquest darrers dies, però trobareu més imatges al bloc: http://50aniversariquicosabate.blogspot.com

Esperant poder comptar dissabte amb la vostra presència, rebeu una salutació cordial,

Comissió 50 anys Quico Sabaté

dimecres, 2 de juny del 2010

Contra el terrorisme de l’Estat d’Israel: manifestació, dissabte, 5 de juny, 17.30h, Jardinets


La Plataforma Aturem la Guerra i la Campanya contra l’Europa del Capital, la Crisi i la Guerra convoquem el dissabte dia 5 de juny a les 17:30 a una manifestació que sortirà de Jardinets de Gràcia i baixarà per Passeig de Gràcia per protestar enèrgicament contra les recents retallades socials i les polítiques neoliberals imposades des de la Unió Europea i condemnar la repressió, els assassinats i la impunitat internacional del govern d’Israel. El lema de la manifestació serà “Per una Euromediterrània dels Pobles, de la Solidaritat i de la Pau”.

Després dels atacs, assassinats i repressió dels components de la Flota per la Llibertat de Gaza el passat dilluns, els i les manifestants i responent a una convocatòria internacional de mobilitzacions, també mostrarem la nostra ferm condemna de la impunitat internacional de l’Estat d’Israel i el nostre suport solidari per la creació d’una Palestina lliure i en pau.

Es concretaran altres detalls de la protesta a l’assemblea de la Plataforma Aturem la Guerra, dijous 3 de juny, 19.30h, Sodepau, Passatge del Crèdit 7, pral., Barcelona 08002.

La manifestació se celebra al final del cicle de conferències amb l’objectiu de debatre i denunciar les polítiques neoliberals i repressives a la zona Euromediterrània i en els seus diferents països, amb especial importància dels actuals esdeveniments a Palestina.

Les conferències es duran a terme al Centre Cívic la Sedeta (C/Sicília, 321) el dissabte dia 5 de juny de les 10 a les 17 hores i en elles donarem veu als i les protagonistes directes de la crisi a tota la regió euromediterrània així com a les persones que estan lluitant cada dia contra els seus efectes.