diumenge, 27 de febrer del 2011

Generació TOP, Memòria i Justícia contra la impunitat i l'oblit


Memòria i Justícia

Contra la impunitat i l'oblit 

Enguany fa trenta anys de la legalització de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, els orígens de la qual es remunten als anys 60, i que va centrar el seu objectiu a rehabilitar i rescatar de l’oblit les milers de persones que van sofrir la repressió franquista. Durant aquests anys, l'Associació ha impulsat la recuperació d'una memòria històrica que trenqués el silenci darrere el qual s'ha volgut ocultar el terror de la dictadura. Un punt d’inflexió en aquesta perspectiva fou l’acte que va celebrar al Liceu, el 22 d’abril del 2002, un gran homenatge als detinguts, torturats, empresonats i assassinats pel feixisme que va culminar amb la lectura de la declaració en què es reclamava la creació del Memorial Democràtic: una institució pública que havia de garantir als ciutadans i les ciutadanes el coneixement d’aquell combat com a llegat irrenunciable, especialment per a les noves generacions, “perquè és la història d’aquest país, és la història del seu país” i perquè sense aquella lluita no es pot entendre la consecució de les llibertats democràtiques.

Volem posar l'èmfasi en el fet que la dictadura va ser molt llarga, fins l’any 1977, mitjançant una repressió sistemàtica contra qualsevol forma de dissidència o oposició. Una violència institucional abocada a impedir les llibertats democràtiques sense que cap dels seus protagonistes (polítics, militars, policies, jutges, poders econòmics, Església) mai no hagin assumit cap responsabilitat. Una dictadura a la qual s’enfrontaren, des de bon principi, militants antifeixistes que, amb la seva lluita heroica, n’impugnaren el contingut i l’existència, patint per això una gran repressió. Tanmateix la lluita va seguir durant “el desarrollismo” i fins i tot després de la mort de Franco, quan es volia continuar la dictadura malgrat que ja no hi era el dictador.

Els anys 60 i 70, milers i milers de persones, joves en gran part, procedents de molts sectors -estudiantils, intel·lectuals, jurídics, fins i tot religiosos, i especialment obrers-, van donar un nou impuls a la lluita per la llibertat. Moltes d'elles van patir l’acció dels tribunals militars, dels estats d’excepció i del TOP, el tribunal especial que entre 1963 i el gener de 1977 va incoar 22.600 procediments judicials i va processar més de 50.600 persones per “delictes” com ara manifestarse, reunir-se, fer vaga, constituir i participar en sindicats, formar part d’un partit il·legal, –és a dir, de qualsevol partit- o simplement atrevir-se a pensar en veu alta.

Fins ara l’acció memorial ha posat l’èmfasi, amb tota justícia, a vindicar l’acció dels militants antifeixistes de la postguerra. Creiem arribat el moment de vindicar la memòria d’aquest antifranquisme dels anys 60 i 70 -que hem englobat, gràficament, sota la denominació de “Generació TOP”- per tal que el seu testimoni constitueixi un incentiu més en el compromís permanent de lluita per la llibertat i la justícia social a la Catalunya i el món actuals, motius pels quals vàrem lluitar i que, malauradament, no només estan lluny de ser assolits en la seva plenitud sinó que es troben amenaçats per la imposició de nous valors conservadors.

Per tot això convoquem un acte de reivindicació de la memòria dels represaliats pel Tribunal de Orden Público i de totes les persones que no es van resignar i van lluitar contra la dictadura i per les llibertats democràtiques i nacionals de Catalunya durant aquells anys –la “Generació TOP”- i, en conseqüència, un acte de denúncia de la impunitat i l’oblit.

Exigim l'anul·lació de les sentències emeses pel TOP i per tots els tribunals franquistes, il·legítims per origen i naturalesa. El seu manteniment és signe d'un dèficit democràtic inacceptable.

Animem les noves generacions, les d'avui i les del futur, a continuar la lluita i el seu compromís en defensa dels valors democràtics i la justícia social, tan amenaçats avui, i que per tant, ara més que mai, cal proclamar i reivindicar.

Associació Catalana d’Expresos Polítics Desembre 2010


Col·laboració econòmica per a la seva publicació: 2100-3035-64-2102745995 (referència: TOP)

Desena celebració del Dia d’Andalusia a l’Ateneu


Marinaleda:

Un exemplaritzant ajuntament autogestionari, a càrrec de Juan Manuel Sánchez Gordillo, alcalde de Marinaleda.
 Es realitzarà una sessió musical anomenada “Lorca: passaport Granada-Barcelona-Llatinoamèrica”, a càrrec de la soprano Elisabet Gimeno i de la pianista Viviana Salisi. I un recital poètic, de Petra Jiménez del Grup Teatral Lauta.
Organitzador: Ateneu Barcelonès.
Dia i hora: 28/02/2011 - 19.30 hores.

Lloc: Sala d'actes.

Preu: Entrada lliure.

dissabte, 26 de febrer del 2011

L'Ajuntament tanca la seu del Memorial Democràtic


-L'edifici presenta deficiències en les mesures de seguretat i ventilació

-L'immoble ja havia rebut requeriments des del 2006, quan hi havia la conselleria d'Interior

25/02/11 17:04 - Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona ha ordenat el tancament de la seu del Memorial Democràtic a través d'un requeriment municipal per incompliment de mesures de seguretat i ventilació.

L'immoble, situat a la via Laietana 69 de Barcelona, i on actualment hi treballen 24 persones i s'hi celebren exposicions obertes al públic, no compleix la normativa en quant a normes de seguretat. Així mateix, l'edifici, a parer del consistori, presenta deficiències pel que fa a la ventilació.

Els treballadors d'aquesta institució ja s'han trobat aquesta tarda amb un avís de tancament i se'ls ha informat que avui ja no podrien accedir als seus llocs de treball. De moment, seran reubicats a la direcció general de Relacions Institucionals, a l'Avinguda de la Diagonal. També s'està buscant espais per acollir les exposicions permanents del Memorial Democràtic, mentre que les xerrades i les conferències es faran a la sala d'actes del departament de Governació.

L'edifici, que anteriorment havia estat seu de la conselleria d'Interior, presentava deficiències almenys des del 2006, any en que es va presentar el primer requeriment que exigia adequar l'edifici a la normativa de seguretat vigent.

Un retol a la porta de l'edifici informa que l'espai “romandrà tancat per adequar-lo a la normativa municipal i de seguretat”. El cartell adreça al web memorialdemocratic.gencat.cat per a noves informacions sobre la nova ubicació de les activitats i exposicions programades.

El Memorial Democràtic pertany a la Generalitat de Catalunya i és una institució pública que té per finalitat la recuperació i el foment de la memòria democràtica durant el franquisme.

dimarts, 22 de febrer del 2011

Inauguració del monument de les quatre columnes de Puig i Cadafalch



PROGRAMA


Parlaments:

Blanca Serra, Coordinadora de La Xarxa d’Entitats

Enric Padrosa, Secretari i Fundador de La Xarxa d’Entitats

Excm. Sr. Jordi Hereu, Alcalde de Barcelona

Molt Honorable Sr. Artur Mas, President de la Generalitat

Actuació musical

Actuació castellera

INAUGURACIÓ DEL MONUMENT DE LES QUATRE COLUMNES DE PUIG I CADAFALCH

27 de febrer a les 11:30 a Montjuïch, Barcelona

Aquest monument representa les quatre barres de la bandera catalana i es restitueix en homenatge als homes i dones patriotes catalans de tots els temps
 

1928

dilluns, 21 de febrer del 2011

La Guerra Civil a Cambrils centrarà un nou itinerari didàctic pels alumnes de l'ESO i Batxillerat



Revista Cambrils Diari digital 17 febrer '11 Raquel Samaniego  

El Nucli Antic de Cambrils es convertirà de nou en l'epicentre d'una nova activitat didàctica dirigida als joves d'ESO i de Batxillerat. Es tracta d'un projecte que pretén donar a conèixer els fets succeïts a Cambrils durant la Guerra Civil, en ubicacions com el carrer de Sant Plàcid, on hi va haver diferents bombardejos, a la plaça d'Espanya, on es feia el racionament, o el carrer de les Creus, on es va construir un refugi. D'aquesta manera, el Museu d'Història i l'Arxiu Municipal continuen fomentant el coneixement històric local a través de treballs a l'aula i visites guiades als llocs protagonistes.

El director del Museu d'Història, Gerard Martí, i l'arxivera municipal, Montserrat Flores, van explicar ahir al matí totes les característiques d'aquest nou projecte, que es presenta com una continuació del cicle Memòria de la Pau, realitzat el passat curs per joves de sisè de primària i tercer d'ESO. 'Cambrils en temps de guerra', que és com s'anomena aquest nou itinerari, es començarà a fer com a prova pilot i es preveu que, pel curs 2011 - 2012 tots els centres educatius locals puguin realitzar-lo. Durant l'itinerari, que podria durar aproximadament una hora i mitja, els alumnes disposaran de material didàctic com fotografies, CDs amb gravacions de l'època, i diferents documents trobats de la Guerra Civil, tal com va mostrar ahir Gerard Martí públicament.

Des del Molí de les Tres Eres fins el carrer de les Creus

L’itinerari educatiu 'Cambrils en temps de guerra' s’inicia al Molí de les Tres Eres, on es realitza una introducció general. Després es dirigeix a diferents indrets del Nucli Antic com el Col·legi La Salle, la plaça de l'Església, la Rectoria i Casa del Cardenal, la plaça d'Espanya, el carrer de Sant Plàcid o la Cooperativa Agrícola de Cambrils. En aquest itinerari es descobrirà la població refugiada, la confiscació o col·lectivització d’edificis, els bombardejos a la població civil, la construcció de refugis, la distribució del racionament, la persecució per motius religiosos o ideològics i l'exili que van patir alguns habitants de Cambrils. Finalment, l'itinerari acaba amb la visita del refugi del carrer Creus on, a partir dels objectes que s'hi van trobar i que es conserven al Museu d'Història de Cambrils, s'observaran les condicions de la població en el moment d'utilitzar-los. Els testimonis recollits en els darrers anys ajudaran a comprendre aquests continguts.
Suport del Memorial Democràtic de la Generalitat

Per poder realitzar aquest projecte s’ha comptat amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya que ha aportat 11.543 euros al Museu d’Història de Cambrils que, conjuntament amb l’Arxiu Municipal de Cambrils del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Cambrils, ha fixat els continguts i ha encarregat els treballs a l’empresa Auriga Serveis Culturals. A més de crear l’itinerari, s’ha editat un quadern per al professorat i un plànol de suport a l’alumne. Properament també es disposarà d’una versió digital on es podrà accedir als continguts de l’itinerari.

L'alcalde de Cambrils, Robert Benaiges, va dir, durant la presentació del projecte, que som "hereus d'aquella situació i és per això que hem de tenir un coneixement directe de la nostra història des d'un àmbit pedagògic". Per la seva banda, el regidor de Cultura i Patrimoni, Joan Recasens, explicava que "és molt important la realització d'aquest projecte perquè la societat líquida i virtual en la que vivim ha de conèixer d'on venim i què és el que vam tenir".

diumenge, 13 de febrer del 2011

Dissetena concentració per la Veritat, la Justícia i la Reparació



Totes les víctimes del feixisme, tots els lluitadors antifeixistes represaliats pel franquisme són les nostres víctimes. Tots nosaltres, els hereus d’aquestes persones, som víctimes de la dictadura perquè sentim el seu dolor i la necessitat de justícia, que ha passat de generació en generació superant el silenci i la por. Pors o indiferència que els diversos governs no han volgut que superi una societat, disposada en molts casos, a solidaritzar-se amb moltes causes conseqüència de la violació dels drets humans, mentre passa de puntetes sobre la seva pròpia història de terror, que no es pot soterrar perquè encara és viva.

La Transició, per la que encara transitem, va oblidar els nostres familiars i amics, i a tots nosaltres, molts del quals no van ser víctimes pasives sinó que van lluitar contra la dictadura i ho continuen fent. Aquesta transició va oblidar la legalitat democràtica republicana i va adoptar com seva aquesta monarquia constitucional hereva del règim que van imposar els feixistes. Es va oblidar dels drets humans i sota una fictícia reconciliació, on els vençuts tornaven a perdre i els colpistes no havien de passar comptes pels seus crims, tot caminava cap l’oblit d’una gent lluitadora, que va patir totes les formes d’injustícia i horror imaginables. Aquesta transició, que encara transita per sobre de les nostres ferides no tancades, va camí, si no hi ha un canvi de rumb, d’una democràcia fictícia que no voldrà fer justícia a milers de ciutadans d’aquest estat, farts d’esperar, escenificant, com fins ara, la seva manca de maduresa.

El genocidi no reconegut dels nostres antifeixistes ens porta a lluitar amb tota la nostra empenta pels seus drets, per això estem cada mes a la plaça de Sant Jaume demanant: Veritat, Justícia i Reparació, i l’anul·lació dels judicis del franquisme. Judicis il·legals, de tribunals il·legals, d’un estat il·legal, no ens cansem de repetir-ho, que va gosar representar farses de judicis fent seure a la banqueta dels acusats els innocents, defensors de la legalitat democràtica, opositors legitimats a la dictadura, en una tragèdia humana de la que encara patim les conseqüències.

Totes les víctimes són nostres, però al nostre pensament portem unes de molt especials, els nostres familiars, els nostres companys i companyes. Aquestes víctimes són les protagonistes de la concentració del proper dissabte 26 de febrer, són part de la nostra història personal que volem compartir amb tots vosaltres. Han passat, en alguns casos, 7 dècades i encara hem de continuar exigint justícia pels vius i pels morts, que ja no poden aixecar les seves veus més que a través de les nostres. Les farem volar molt alt, serà un clam de justícia, ho farem ben fort i sense repòs, i quan ens quedem sense veu, llavors, cridarem amb el cor.

Elles, les víctimes, es pregunten fins a quan continuarà la impunitat del franquisme. Nosaltres, les víctimes, exigim que aquesta s’acabi, ja!

Punt i final a la impunitat. Veritat, Justícia i Reparació. Anul·lació judicis franquisme.

dissabte, 12 de febrer del 2011

Alcaldes de CIU sol·liciten no enterrar el Memorial Democràtic


Governació diu que reestructurá l'ens aquest mes i que no desapareixerà

Els alcaldes de Figueres, Santi Vila, i de Sort, Agustí López, ambdós militants de Convergència, s'han mostrat a favor que el Govern català preservi el Memorial Democrátic, la institució inaugurada en 2008 pel tripartitt destinada a recuperar la memòria des de la Segona República a la transició. La vicepresidenta Joana Ortega, va destituir al gener al director del Memorial, Miquel Caminal, i a la directora general de la Memòria Demócrática, María Jesús Bono, i l'organisme està ara escapçat.

Fa dues setmanes, Ortega va acusar a Iniciativa d'haver-se apropiat de la paternitat de les víctimes i va lliscar que l'ens podria passar de 40 a 10 empleats. Vila, que va ser professor d'Història en la Universitat de Girona, es va reunir abans-d'ahir amb Ortega per a defensar la labor del Memorial, encarnada en el Museu del Exili. Más distant, l'alcalde de Sort, que alberga un museu-presó, va ratllar de bona l'actuació del Memorial i va confiar, amb les reformes necessàries, en la seva continuïtat. El Memorial viu ara instal·lat en la provisionalitat i solament té garantida la seva programació fins a març. L'agenda preveu la inauguració el dia 20 d'un centre d'interpretació sobre el franquisme en L'Hospitalet -està prevista l'assistència d'Ortega-; el 23, la presentació en la Filmoteca del documental 69/78 prescrit, i el dia 24, una exposició sobre com es van utilitzar als represaliados de la dictadura en la construcció de la fàbrica de Seat. Ahir mateix, es va confirmar que se celebrarà al març el congrés Espais de la Memòria de Barcelona, que preveia el concurs abans del seu nomenament del conseller Ferran Mascarell.

La resta està en l'aire. La institució, com les de la resta de la Generalitat, solament pot utilitzar el 30% de la seva partida per la pròrroga dels pressupostos i aquesta suma es prorratea en 12 partides. La direcció general de la Memòria Democràtica, que desapareix, i el Memorial van tenir en 2010 un pressupost de 7,8 milions. El 50% es va destinar a sufragar projectes i la Xarxa d'Espais de la Memòria, que conta amb 70 punts, inclosos els museus. La xarxa conté tres àrees: la zona de l'Ebre, dels Pirineus i La Jonquera. "El Memorial en cap cas va a desaparèixer, però sí es va a redimensionar", van assenyalar fonts de Governació, que van confirmar que a la fi de mes es reestructurarà agrupat en una única direcció general amb una reducció de pressupost i personal.

Governació considera l'alarma creada injustificada i entén que al Memorial ho defensen historiadors i també els municipis com un reclam turístic que els aporta ingressos. Malgrat això, Santi Vila, alcalde de Figueres, va explicar que volia transmetre a Ortega la labor de la institució. "M'he implicat profundament en el museu de l'Exili de La Jonquera. Amb la crisi haurà un correctiu", va dir Vila que va advocar per no deixar languidecer el Memorial: "No és un organisme de partit, és del país i hauria de ser més independent del Govern".

La junta de govern del Memorial conta amb quatre historiadors designats pel Parlament, entre ells Joan Culla i Josep Maria Solé Sabaté. "Suposo que la crisi farà aprimar a la institució. Sóc partidari que segueixi amb totes les correccions. No hi ha cap país en el món que no tingui memòria", va dir Solé Sabaté. Culla va recordar que el Memorial va néixer amb el consens del tripartitt i CIU i va defensar la seva continuïtat encara que va assenyalar que seria "grotesc" que no sofreixi retallades quan els hi ha en educació i sanitat. Culla va subratllar els treballs "extremadament útils" en temes com el mapa de fosses i la identificació del cens dels símbols franquistes i va negar que la institució hagi estat sectaria: "Potser no ha fet un esforç suficient per a llevar-se el sambenito que és una mica de la gent del PSUC. Però solament és un matís. No una crítica frontal". Molt crític, Andreu Mayayo, historiador designat per ICV, va ser contundent. "El Memorial va néixer amb una llei del Parlament i si no els agrada que la deroguin", va afirmar per a agregar: "M'agradaria que m'aclarissin si pensen nomenar a un director, què pensen fer amb el programa aprovat per a tot l'any, que està en l'aire i amb tot el personal".

dijous, 10 de febrer del 2011

La canallada italiana


Associació Altra Italia BCN

El 13 de febrer de 1937 el vaixell de guerra italià “Eugenio di Savoia” va actuar el primer dels reiterats bombardeigs amb què va atacar la població de Barcelona al llarg de la guerra civil.

La responsabilitat italiana d’aquest atac va ser posada a la llum només 70 anys després, mentre en la làpida de la plaça Sant Felip Neri - l’únic lloc de Barcelona que mostra encara les ferides dels bombardeigs de
saturació duts a terme per l’aviació legionària italiana - aquesta responsabilitat és encara generalitzada al conjunt de l’exèrcit franquista.

L’Associació Altraitalia, dins la campanya de promoció de la denúncia a l’estat italià pels bombardeigs de la ciutat condal, us convida a participar a un acte de commemoració que tindrà lloc a la

Plaça Sant Felip Neri el proper diumenge, dia 13 de febrer, a les 13,30 hores.

A Sant Jaume a les 12 (acte contra Berlusconi)


Més info:
www.altramemoria.org/

Denuncia

‘La memòria històrica italiana a Espanya’

Que l’estat italià demani perdó!

La intervenció de les tropes i armes enviats per Mussolini va ser decisiva en el triomf de la insurrecció militar de Franco. L’Aviazione Legionària va realitzar els primers bombardejos de saturació dirigits explícitament a assassinar i terroritzar la població civil d’una gran ciutat (Barcelona). Per aquells crims i per la violació de la legalitat internacional l’estat italià mai ha pagat compensacions ni tan sols demanat disculpes. A diverses ciutats, com a Arezzo o Trieste, fins i tot es mantenen o s’inauguren espais dedicats a membres de les tropes feixistes que van participar a la “Guerra d’Espanya”.

Per construir una nova europa dels pobles sobre valors compartits s’ha de restablir la veritat històrica.

I per fer-ho cal obligar l’estat italià a assumir les seves responsabilitats institucionals.

Participa a les nostres campanyes i contacta’ns adreçant una e-mail a memoria@altraitaliabcn.org


diumenge, 6 de febrer del 2011

De la Diagonal a Nou Barris, el llarg exili de la República


La República va tornar als carrers de Barcelona el 17 de maig de 1986, només vuit dies després que el general Franc fos descavalcat del seu cavall en el pati d'armes del castell de Montjuïc para ser dut al contigu Museu Militar. El dictador va ser descavalcat amb el màxim sigil, amb tot just mitja dotzena de testimonis i sense la presència de càmeres. Separar el genet del cavall va ser imprescindible per a introduir-los en el museu. El simbolisme dels dos fets va més enllà de la mera coincidència de dates, perquè l'autor de les dues escultures era el mateix: Josep Viladomat.
La República va anar a parar a un magatzem municipal del carrer Wellington quan va ser retirada de l'obelisc de la Diagonal, encara que això es va saber molts anys després, perquè es creia que havia estat fosa. I encara va passar uns quants anys més en altre magatzem. Quan finalment va tornar al carrer va ser situada en la plaça de Sóller, pas previ a la ubicació definitiva en la plaça Llucmajor. Sobre una peanya dissenyada pels arquitectes Heli Pinyó i Albert Viaplana, l'escultura, de quatre metres i mig d'altura i uns 1.500 quilos de pes, presideix una de les places principals de Nou Barris, el districte més combatiu de Barcelona. Als peus de l'estructura de ferro figura el medalló de pedra amb el rostre de Pi i Margall.

El regidor Lluís Reverter -un dels pocs socialistes que en aquells temps no ocultava les seves simpaties monàrquiques- va ser el primer a intentar rescatar a la República del seu ostracisme, en 1980. Va proposar que fos instal·lada en el pati de l'Ajuntament i també va estudiar retornar-la a la part superior de l'obelisc de la Diagonal, sense desmuntar l'escultura de Marès. Cap de les idees va prosperar i l'obra no va sortir del magatzem fins a 1983. I ho va fer per a viatjar fins a Madrid, on va ser exposada en la mostra "Catalunya en l'Espanya moderna".

El motiu pel qual l'escultor que va modelar la República es va avenir a crear un monument dedicat a Franco té la seva història. Josep Maria Hortes, Jaume Fabre i Pere Bohigas expliquen en "Els monuments de Barcelona" una rocambolesca peripècia que els havia narrat el mateix escultor i que estava relacionada amb una multa de tràfic que li van imposar en una visita a Espanya (Viladomat residia a Andorra). La iniciativa va partir de l'alcalde Josep Maria de Porcioles, que era també jutge d'Andorra. A pesar de les reticències de Viladomat, Porcioles es va sortir amb la seva i l'estàtua es va col·locar en el pati de Montjuïc en 1963. L'escultor va aprofitar un error en el procés de fosa per a esborrar la seva signatura i posar en el seu lloc el nom del fonedor.

divendres, 4 de febrer del 2011

"Generació TOP"


Benvolgudes i benvolguts

Com sabeu fa molt de temps un grup de gent de l’Associació d’expresos estem treballant amb aquest tema.
Us adjunto el Manifest i dates per reservar a les vostres respectives agendes.

Primer. Ja tenim data definitiva: 1 de març a les 19,30

Segon. Ja tenim espai: L’Auditori, (sala de 500 persones).

Tercer. Us adjuntemtem el Manifest, i us demanem l’adhesió al manifest i la col·laboració econòmica

La propera setmana us enviem el tarjetó amb el programa.

Salut
l’Associació Catalana d’Expresos Polítics


MEMÒRIA I JUSTÍCIA
CONTRA LA IMPUNITAT I L'OBLIT

Enguany fa trenta anys de la legalització de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, els orígens de la qual es remunten als anys 60, i que va centrar el seu objectiu a rehabilitar i rescatar de l’oblit les milers de persones que van sofrir la repressió franquista. Durant aquests anys, l'Associació ha impulsat la recuperació d'una memòria històrica que trenqués el silenci darrere el qual s'ha volgut ocultar el terror de la dictadura. Un punt d’inflexió en aquesta perspectiva fou l’acte que va celebrar al Liceu, el 22 d’abril del 2002, un gran homenatge als detinguts, torturats, empresonats i assassinats pel feixisme que va culminar amb la lectura de la declaració en què es reclamava la creació del Memorial Democràtic: una institució pública que havia de garantir als ciutadans i les ciutadanes el coneixement d’aquell combat com a llegat irrenunciable, especialment per a les noves generacions, “perquè és la història d’aquest país, és la història del seu país” i perquè sense aquella lluita no es pot entendre la consecució de les llibertats democràtiques.

Volem posar l'èmfasi en el fet que la dictadura va ser molt llarga, fins l’any 1977, mitjançant una repressió sistemàtica contra qualsevol forma de dissidència o oposició. Una violència institucional abocada a impedir les llibertats democràtiques sense que cap dels seus protagonistes (polítics, militars, policies, jutges, poders econòmics, Església) mai no hagin assumit cap responsabilitat.

Una dictadura a la qual s’enfrontaren, des de bon principi, militants antifeixistes que, amb la seva lluita heroica, n’impugnaren el contingut i l’existència, patint per això una gran repressió.

Tanmateix la lluita va seguir durant “el desarrollismo” i fins i tot després de la mort de Franco, quan es volia continuar la dictadura malgrat que ja no hi era el dictador.

Els anys 60 i 70, milers i milers de persones, joves en gran part, procedents de molts sectors -estudiantils, intel•lectuals, jurídics, fins i tot religiosos, i especialment obrers-, van donar un nou impuls a la lluita per la llibertat. Moltes d'elles van patir l’acció dels tribunals militars, dels estats d’excepció i del TOP, el tribunal especial que entre 1963 i el gener de 1977 va incoar 22.600 procediments judicials i va processar més de 50.600 persones per “delictes” com ara manifestarse, reunir-se, fer vaga, constituir i participar en sindicats, formar part d’un partit il•legal, –és a dir, de qualsevol partit- o simplement atrevir-se a pensar en veu alta.

Fins ara l’acció memorial ha posat l’èmfasi, amb tota justícia, a vindicar l’acció dels militants antifeixistes de la postguerra. Creiem arribat el moment de vindicar la memòria d’aquest antifranquisme dels anys 60 i 70 -que hem englobat, gràficament, sota la denominació de “Generació TOP”- per tal que el seu testimoni constitueixi un incentiu més en el compromís permanent de lluita per la llibertat i la justícia social a la Catalunya i el món actuals, motius pels quals vàrem lluitar i que, malauradament, no només estan lluny de ser assolits en la seva plenitud sinó que es troben amenaçats per la imposició de nous valors conservadors.

Per tot això convoquem un acte de reivindicació de la memòria dels represaliats pel Tribunal de Orden Público i de totes les persones que no es van resignar i van lluitar contra la dictadura i per les llibertats democràtiques i nacionals de Catalunya durant aquells anys –la “Generació TOP”- i, en conseqüència, un acte de denúncia de la impunitat i l’oblit.

Exigim l'anul•lació de les sentències emeses pel TOP i per tots els tribunals franquistes, il•legítims per origen i naturalesa. El seu manteniment és signe d'un dèficit democràtic inacceptable.

Animem les noves generacions, les d'avui i les del futur, a continuar la lluita i el seu compromís en defensa dels valors democràtics i la justícia social, tan amenaçats avui, i que per tant, ara més que mai, cal proclamar i reivindicar.

Associació Catalana d’Expresos Polítics Desembre 2010
Col•laboració econòmica per a la seva publicació: 2100-3035-64-2102745995 (referència: TOP)

dijous, 3 de febrer del 2011

Documentació del Pavelló de la República al llargmetratge “Al final de la escapada”



Albert Solé ha dirigit “Al final de la escapada” un llargmetratge documental dedicat a la vida, i també a la mort de Miguel Núñez, veterà dirigent del PCE i del PSUC i lluitador antifranquista que va morir poc després del rodatge a l’edat de 88 anys.

Miguel Núñez va ser repetidament empresonat i es va convertir en un dels herois de la lluita antifranquista per la seva resistència a les tortures, però “Al final de la escapada” vol ser també el testimoni lúcid i sincer de la seva darrera lluita pel dret a morir dignament, com ell mateix diu “el derecho a apearse de la vida”, això sí, sempre amb aquell punt sorneguer ben lluny de qualsevol tipus de dramatisme.

La Biblioteca del Pavelló de la República ha facilitat la reproducció de nombrós material documental pel llargmetratge, vegeu-ne una mostra: “Milicias de la cultura…”, “Ingresemos todos en el ejército voluntario“, “El analfabetismo ciega el espíritu…”.

Bloc de la Biblioteca del Pavelló de la República

La Guerra Civil a la comarca del Tarragonès



Montserrat Duch, Jordi Piqué Padró i Joan Serrallonga Urquidi

La Guerra Civil a la comarca del Tarragonès és el segon volum de la col·lecció Quaderns del Tarragonès, impulsada pel Consell Comarcal del Tarragonès. En aquest volum participen la historiadora Montserrat Duch i els historiadors Jordi Piqué i Joan Serrallonga, que amb els seus treballs ens apropen a fets històrics que no ens són tan llunyans i que han marcat el desenvolupament de la societat catalana. Aquest és un treball de recerca i divulgació de la història més recent que dins l’àmbit local és una eina de cohesió ciutadana. Els bombardejos a Tarragona i comarca durant la Guerra Civil (1937-1939), de Jordi Piqué, explica l’impacte causat sobre Tarragona i els pobles de la comarca, què varen significar per a la població civil, per a l’economia, etc. Guanyar la guerra, fer la revolució: les catalanes sota la Guerra Civil (1936-1939), de Montserrat Duch, explica com van canviar els papers socials de les dones en la conjuntura bèl·lica a la rereguarda i al front. Els darrers sis mesos de Guerra a Tarragona i Comarca, de Jordi Piqué, tracta els aspectes que incidien negativament sobre el Tarragonès: l’escassedat de queviures, els bombardejos sistemàtics, la mobilització militar general… Refugiats i desplaçats, de Joan Serrallonga, explica de quina manera es va imposar el terror a una població indefensa que es va veure obligada a marxar; quina funció va tenir la societat civil i les institucions. A Supervivència i repressió a la postguerra Montserrat Duch explica com les estratègies de supervivència van haver de recórrer al servilisme en una societat marcada per la misèria i la por, sota la mirada vigilant de l’Església i dels cossos i les forces de seguretat del Nuevo Estado de Franco.

Montserrat Duch. Nascuda a Tarragona (1959),  és professora titular d’Història Contemporània a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili. Doctora en Història per la Universitat de Barcelona (1987). Ha publicat els llibres: Reus i el Baix Camp durant la IIª República, (1989). La Cooperativa Obrera Tarraconense. Consum, treball i lleure a Tarragona (1904-1965) (1993). El Camp de Tarragona: República, Reforma i Crisi. 1931-1936, (1994). Reus sota el primer franquisme, (1996). La dictadura franquista: Reus 1939-1975, (2003). Els treballs i els dies, (2003). Ha participat en obres col·lectives com ara «Els dies del franquisme» dins Símbols i mites a l’Espanya contemporània, (2001). «Diàlegs culturals Catalunya-Espanya: controvèrsies i acords al segle» dins Catalunya en la confi guració política d’Espanya, (2005).

«La transició a Catalunya» dins El franquisme a Catalunya. La lluita per la democràcia i l’autogovern, (en premsa). En les seves línies de recerca s’hi troben la Història de les dones, les Polítiques de memòria i els usos públics de la història així com la Història del temps present: franquisme i transició democràtica. Ha participat en congressos amb comunicacions com ara «El paper de la dona al nacionalisme burgès» (1984). «Guerra i revolució a la memòria popular», (1986). «Socialisme i moviment cooperatiu», (1986). «Toponímia franquista en democràcia» ( 2002). «Relaciones sociales de género en el catalanismo político». (2004). «Historia, Memoria y política: Una ecología de la memoria en la transición democrática española, 1976-1982» (2005).

Jordi Piqué Padró. És cap del Servei d’Arxiu i Documentació Municipal de l’Ajuntament de Tarragona des de l’any 2004. Amb anterioritat, durant dotze anys i com a funcionari del Cos de Titulats Superiors Arxivers de la Generalitat de Catalunya, fou director de l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona. Ha cursat els estudis del Mestratge d’Arxivística de la Universitat Autònoma de Barcelona i de Gestió d’Institucions Culturals de l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses. En aquest àmbit, exerceix la docència i compta amb diverses publicacions específiques d’arxivística i gestió de documents.

Com a historiador, és Doctor en Història per la Universitat Rovira i Virgili i ha estat investigador del Centre d’Història Contemporània de Catalunya. És autor, entre d’altres, de La crisi de la rereguarda. Revolució i guerra civil a Tarragona (1936-1939) (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998), d’Anarco-col·lectivisme i anarco-comunisme. L’oposició de dues postures en el moviment anarquista català (1881-1891) (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989), obra per la qual obtingué el 7è Premi Salvador Seguí i Francesc Layret d’Anàlisi Sindicalista i 75 anys d’ensenyament professional a Tarragona. De l’Escola del Treball a l’IES-SEP Comte de Rius (1928-2003).

És coautor dels llibres Tarragona: la imatge i el temps, Tarragona 1950-2000. Itinerari Visual, Els alcaldes de Tarragona (segles XIX-XX) i Catàleg de les cartes reials i dels lloctinents generals (1321-1734).

Ha coordinat, entre d’altres, les següents obres: Franquisme a les comarques tarragonines, El segle XX a Tarragona, Guerra Civil a les comarques tarragonines (1936-1939), La Segona República al Camp de Tarragona (1931-1936), La memòria dels mitjans de comunicació. Fonts documentals per a l’estudi dels mitjans de comunicació a Tarragona. També ha col·laborat i ha publicat en revistes com L’Avenç, El Contemporani i El Temps.

És president del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, director de les col·leccions Publicacions del Cercle i Microhistòria d’Arola Editors.