dimarts, 31 de desembre del 2013

Febrer de 1939. 75 anys de l'entrada dels feixistes a Tordera


El dia 1 de febrer del 2014 l'Assemblea d'Unitat Popular de Tordera per segon any consecutiu organitzarem uns actes d'homenatge a les víctimes del franquisme. Cal destacar que el 2 de febrer del 2014 farà 75 anys de l'invasió de Tordera per par dels feixistes "traïdors", un trist i tràgic dia de l'història del nostre poble que va representar per la majoria de la nostra població 40 anys d'una criminal dictadura genocida i el tràgic fi de les llibertats republicanes i un retrosses criminal sense precedents amb drets socials, laborals, etc...

(Febrer de 1939 a 2014, 75 anys de l'entrada dels feixistes a Tordera).

Data: Dissabte 1 de febrer del 2014.


Població de Tordera. Local Emili Vendrell, C/ Ciutadans nº16.

19:15h a 20:30h. Lectura d’un manifest d'homenatge a les víctimes del Franquisme:

David Musquera i Carina Taberner de “l'AUP de Tordera”.


Discursos:

- Un / Una representant del sindicat “C.O.S”.

- Eudald Calvo, de l’Organització “C.U.P”. Membre del Consell Comarcal del Maresme.

- Un / Una representant de l'organització juvenil “ARRAN”.

- Xerrada – Col.loqui.

20:45h a 21:45h. Sopar popular: A 6 euros per persona. Els tiquets es poden comprar als punts que marca la pg web www.cuptordera.tk. Beguda, aperitiu variat, pa amb tomàquet i botifarra. Per postres galetes amb cafè o cafè amb llet.

21:45h a 22:45h. Concert: “Marc Ràmia”, cantautor.

dilluns, 23 de desembre del 2013

El magnicidi d'ETA que fa plorar Franco

Carrero Blanco, mà dreta de Franco i aspirant a perpetuar el règim, moria fa 40 anys en l'atemptat que va fer volar a una altura de trenta metres el seu Dodge en flames

Autor/s: David Portabella (El Punt Avui)
VilaWeb 22/12/13
Si, un any més, ha estat fidel a la tradició que ell perpetua, Leoncio Calle Pila haurà acudit al peu del fastuós monument del passeig marítim de Santoña (Cantàbria) que recorda Luis Carrero Blanco com a “fill predilecte” i entonarà el Cara al sol. “Jo ja vaig dir un dia que si tenien collons que ens diguessin el dia i l'hora en què vindrien a enderrocar el monument, que m'hi trobarien a mi armat, que jo perdria el pèl, però algú més també”, va amenaçar anys enrere Leoncio Calle Pila, regidor del Moviment Falangista d'Espanya que sosté el PP a l'alcaldia de Santoña. A cinc-cents quilòmetres de la seva Santoña natal, avui fa quaranta anys l'almirall Carrero Blanco, president del Consell de Ministres de Franco, era fidel a la rutina d'acudir a missa de nou a l'església de Sant Francesc de Borja de Madrid. En el camí de tornada, el seu cotxe oficial, un Dodge 3700 GT, va enfilar el carrer Claudio Coello fins que, a l'altura del número 104, la càrrega explosiva de 100 quilos que ETA havia col·locat al subsòl va fer volar el cotxe ja calcinat fins a una altura de trenta metres. El magnicidi va estovar Franco fins al punt de fer-li vessar les primeres llàgrimes en públic.

Segons el testimoni dels membres d'ETA de l'escamot Txikia que Eva Forest va recollir a Operació Ogre, el que va donar peu a idear el magnicidi era la rutina invariable de Carrero. La idea inicial va ser segrestar el ja president del Consell de Ministres i oferir un bescanvi de presos amb els membres d'ETA del Procés de Burgos. “Els era més fàcil assassinar-lo”, resumia ja en democràcia Teo Uriarte, llavors pres a Burgos.

Presa la decisió, els membres d'ETA del Txikia van llogar un soterrani al 104 del carrer Claudio Coello a partir del qual van excavar un túnel fins al centre de la calçada per dipositar-hi l'explosiu. El fet que ETA no hagués protagonitzat encara atemptats de pes –havia assassinat el guàrdia civil José Pardines Arcay i el torturador Melitón Manzanas el 1968– i la proximitat amb les ambaixades dels Estats Units i del Regne Unit van abonar des del primer moment la guspira de la conspiració. Curiosament, la vigília de la seva mort, Carrero rebia Henry Kissinger a Madrid. Un dels primers a tenir accés a les actes de la cita Kissinger-Carrero, l'historiador Charles Powell, sempre ha sostingut que la mà dreta de Franco era un aliat de Washington en la renovació de les bases nord-americanes i que els Estats Units no podien tenir interès a fer –o deixar– desaparèixer Carrero, però els mateixos fills han predicat l'especulació. “És que et poses a pensar que maten tot un president del govern i com si no passés res i no és normal, jo no em crec que fos només ETA”, repetiria la filla, Carmen Carrero-Blanco Pichot.

Abans de dedicar-li les primeres llàgrimes, Franco va enviar Carrero a Estoril a donar la notícia a Joan de Borbó que hi hauria una monarquia sense Joan de Borbó i que l'elegit per a la successió seria Joan Carles, a qui va promocionar quan Franco jugava al suspens amb altres noms com ara Carles Hugo de Borbó Parma. En la mort de Carrero, l'actual rei Joan Carles va regalar a la vídua la ploma amb la qual va firmar l'acceptació de príncep i, en el funeral, es va confessar als fills: “Com no havia de ser avui amb vosaltres... Si jo sóc a Espanya pel vostre pare!”

diumenge, 22 de desembre del 2013

dissabte, 21 de desembre del 2013

Sol.licitut Certificat d'Apostasia

Molts ciutadans, quan arriben a la majoria d’edat, es troben formant part d’una confessió religiosa que mai han escollit i que no s’adiu amb les seves idees. Perquè aquestes persones puguin regularitzar la seva situació i evitar que les confessions religioses treguin profit de la seva passivitat és possible exercir el legítim dret a l’apostasia.

Per a obtenir més informació, pots baixar-te aquest document on s’explica en detall la història de l’apostasia a Espanya, situació actual, les reaccions de l’esglèia, com funciona a l’extranger, exemples d’altres religions, etc.

Sol.licitar el Certificat d’Apostasia a Ateus de Catalunya
Nosaltres, conscients que la demanda social del reconeixement del dret a l’apostasia i compromesos amb la llibertat de consciència, proposem als ciutadans i ciutadanes que, després del seu abandonament de la fe, puguin disposar d’un document que acrediti aquest extrem.


Demanar a l’Esglèsia catòlica la Declaració d’Apostasia (sistema tradicional)
Mitjançant aquesta declaració d’Apostasía l’interessat entra al intricat joc canònic i sol · licita a l’Església catòlica que li consideri apòstata, algunes vegades sense èxit. Actualment hi ha poc suport legal i l’Església catòlica posa moltes traves, depèn del bisbat / arquebisbat que et toqui.

S’emplena aquest model de carta (català, castellà) i s’envia, per correu certificat, a la seu de la diòcesi a la qual pertany el lloc de la teva residència, indicant en l’exterior del sobre “Referència: apostasia” i adjuntant una fotocòpia del DNI (no cal enviar una còpia de la partida baptismal ja que aquesta informació ja la tenen ells).

És recomanable acudir, aproximadament un mes després d’enviar la sol · licitud, a la parròquia on es va rebre el baptisme i comprovar si al marge d’observacions (dades marginals) han anotat la vostra voluntat d’apostatar. Per saber les dades del bisbat / arquebisbat de qualsevol diòcesi així com les dades de les seves parròquies pots consultar el següent “mapa eclesiàstic” amb el llistat de totes les diòcesis d’Espanya.

El comitè de TVC convoca una aturada coincidint amb el missatge de Nadal del rei d'Espanya

Serà el 24 de desembre · També ha anunciat una jornada d'aturades parcials pel 31 de desembre, 'que poden afectar totes les franges del dia'

VilaWeb 20/12/13 Autor/s: ACN
El comitè d'empresa de Televisió de Catalunya ha convocat una aturada pel dia 24 de desembre, concretament a l'espai d'entre les 20:50 i les 21:30 hores, que coincideix amb el tradicional missatge televisat de Nadal del rei espanyol Juan Carlos de Borbó. També, han convocat una altra jornada d'aturades parcials pel dia 31 de desembre, 'que poden afectar totes les franges del dia, a l'espera que siguin concretades', segons ha puntualitzat el comitè de la televisió pública catalana.

Les dues jornades d'aturades parcials es van anunciar aquest dijous en assemblea general per denunciar l'externalització de la gestió de la publicitat; la proposta de contracte programa, que preveu un 'ampli ventall de possibles externalitzacions'; 'l'insuficient'aportació pública per al 2014 per complir la funció de servei públic, i la rebaixa salarial que s'ha proposat en la negociació del nou conveni col·lectiu.

dijous, 19 de desembre del 2013

ERC demanarà a la jutge argentina que jutja el franquisme anar a Espanya a prendre declaració

El diputat d'ERC Joan Tardà, a la porta del Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal nº1 de Buenos Aires
Traducció Estació Collserola
El seu advocat diu que la querella per a reparar a Companys té "expectatives favorables"

diumenge, 15 de desembre del 2013

SOS Racisme recorrerà l'absolució de García Albiol en el cas dels pamflets xenòfobs

Traducció Estació Collserola
L'entitat critica que la sentència doni a entendre que el discurs de l'odi és acceptable en un context de campanya electoral

Benoît Cros eldiari.es 13/12/13
Xavier García Albiol (PP) encara haurà d'esperar per a saber si han acabat els seus problemes amb la justícia. SOS Racisme ha decidit recórrer la decisió d'absolució de l'alcalde de Badalona en el cas dels pamflets xenòfobs que vinculaven als gitanos romanesos amb la delinqüència. L'entitat antirracista, que actua com acusació popular en el cas, va anunciar aquest dijous que interposarà un recurs d'apel·lació davant l'Audiència provincial de Barcelona abans del 27 de desembre. 

L'associació no està d'acord amb la interpretació que el jutge fa del díptico -que Albiol va repartir juntament amb la presidenta del partit, Alicia Sánchez-Camacho- i de les seves posteriors declaracions. "La sentència dóna a entendre que, durant una campanya electoral, es pot fer ús del discurs de l'odi", va criticar Jose Peñin, portaveu de SOS Racisme. "Aquest missatge pot tenir conseqüències socials molt greus", va afegir. En la seva sentència, el jutge va indicar que Albiol "no va incitar directament a ningú a fer gens, ni de bon tros a cometre un delicte" però va admetre que els fullets "incitaven a votar-lo en les pròximes eleccions" . 

El magistrat també va reconèixer que Albiol va cometre un "atac a l'honor" però que aquest no ho va fer amb la voluntat d'injuriar. "La intenció de l'acusat era la de posar de manifest un problema o aconseguir vots o ambdues alhora. Però el que pretenia no era injuriar", va considerar el jutge. "És una visió molt positiva de les intencions" de l'alcalde de Badalona, va afirmar Jose Peñin. "Que ho faci en campanya electoral ho fa encara més greu", va afegir. 

En canvi, SOS Racisme valora positivament que el jutge hagi considerat com provats els fets detallats per l'acusació durant el judici, Albiol va negar haver pronunciat algunes de les declaracions denunciades per l'entitat. 

Per altra banda, la directora de SOS Racisme a Catalunya, Alba Cuevas, va subratllar "la dificultat" de dur la lluita antirracista a nivell judicial a causa de sentències absolutorias com aquesta. "Ens posa en perill i desprotección", va apuntar. En judicis anteriors, el Tribunal Suprem va absoldre les llibreries Kalki i Europa que estaven acusades de difondre missatges nazis. Segons SOS Racisme, aquestes sentències fan una interpretació "restrictiva" de l'article 510 del Codi Penal. En el cas de l'alcalde de Badalona, l'entitat considera que hi ha motius suficients per a anar en contra de la jurisprudència del Suprem al veure's afectats "els valors de convivència".

15 Desembre 1992: Pedro assassinat per un policia a L'H

15 Desembre 2013: 21 anys després, seguim exigint justícia Manifestació unitària contra els abusos de poder 

Plataforma Pedro Álvarez 
A les 12h,  a L'Hospitalet va tenir lloc el 21º homenatge a Pedro Álvarez on es va tornar a omplir de flors per a recordar el seu assassinat en 1992 per un polici.

A les 17h a la P. Sant Jaume, a Barcelona es tornarà a omplir de gent que segueix exigint els seus drets, a pesar de les oïdes sordes de la Justícia. Mai callaran.

divendres, 13 de desembre del 2013

Comunicat de la Comissió de Memòria Històrica del Col·legi d’Advocats de Barcelona

Imatge d'internet traduïda per la Estació Collserola
Declaració:

Davant les declaracions de l’advocat Carlos Rey Gonzalez, ex auditor militar en el consell de guerra fet contra Salvador Puig Antich,  la Comissió de Memòria Històrica del Col·legi d’Advocats de Barcelona vol fer constar:

1.- Que el col·legi d’advocats de Barcelona com a Corporació es va manifestar en contra del procés i de la imposició de la pena de Mort a Puig Antic el 1974, i va mobilitzar  institucions i personalitats de l’àmbit internacional, per a demanar que no s’apliqués. I també en relació a la pena de mort que es va imposar a Jon Paredes Manot “Txiki” el 1975.

2.- Reafirmem  que la legalitat franquista de repressió política a través dels  consells de guerra i processos del TOP, era contraria als més elementals drets humans i els que conformen el dret de defensa.

3.- Que llavors com ara, la pena de mort era i és injusta i contrària als drets humans proclamats per les Nacions Unides i per tant és inacceptable, com es fa en les declaracions del senyor Carlos Rey, considerar que la pena de mort pugui ser un mitjà legítim o just.

4.- Entenem que no és acceptable la banalització que en les declaracions es fa d’aquell Consell de guerra. També  mostrem el desacord amb les resolucions del Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, negant-se a prendre en consideració la revisió d’aquell procés per la necessària reparació de les víctimes d’una dictadura.

5.- Reafirmem l’exigència que s’anul·lin els processos i consells de guerra polítics del franquisme, tal com ho exigeix el Comitè dels Drets humans de les Nacions Unides.

Barcelona  el 12 de novembre de 2013

Comissió de Memòria Històrica.
Col·legi d’Advocats de Barcelona.

dijous, 12 de desembre del 2013

Presentació del llibre "La postguerra a Mataró (1939-1952)"

Acció Massiva Informativa contra el feixisme al barri de Riu Sud


Plaça Ricard Bonet i Carreras (Santa Coloma de Gramenet)
Dissabte 14 de desembre a les 11:00h.

Comissió Antifeixista 27 de Gener
La Comissió Antifeixista 27 de Gener us convoca a tots i totes a la segona Acció Massiva Informativa contra el feixisme, que farem al barri de Riu Sud.

L'acció consistirà en anar pels carrers del barri en grups grans, entregant fulls informatius, enganxant cartells antifeixistes i informant a veïns i veïnes del perill que suposa Plataforma per Catalunya a la nostra ciutat.

Quedem el dissabte 14 de desembre a les 11 del matí, a la plaça Ricard Bonet i Carreras, davant l'escola Fray Luis de León.

Us hi esperem a tots i totes.

Lluitem contra el feixisme!!!

L'advocat de Camacho en el cas Método 3 va redactar la sentència de Puig Antich

Carlos Rey justifica el seu paper en el judici perquè la pena de mort "fa 40 anys potser era justa"

Carlos Rey González és el discret advocat penalista que representa Alícia Sánchez-Camacho en en el cas de l'espionatge polític de l'agència Método 3, arxivat aquesta setmana. Té un passat sucós. L'any 1974 era capità auditor del cos jurídic de l'Exèrcit franquista i va ser el vocal ponent (és a dir, el redactor únic) de la sentència que, després d'un consell de guerra, va condemnar el militant antifranquista Salvador Puig Antich a morir al garrot vil. Rey no se'n penedeix. 

dimecres, 11 de desembre del 2013

Albiol, absolt pel repartiment de pamflets que vinculaven romanesos i delinqüència


Traducció Estació Collserola
L'alcalde de Badalona va reconèixer haver usat frases "inadequades" en els díptico. Sánchez-Camacho ho celebra: "Tots els quals han perseguit al PPC han fracassat" 

Barcelona. (Agències) 11/12/13.- El jutge ha absolt a l'alcalde de Badalona (Barcelona), Xavier García Albiol, que estava acusat d'un presumpte delicte de provocació a l'odi i a la discriminació pel repartiment de fullets electorals que vinculaven als gitanos romanesos amb la delinqüència de la ciutat, han explicat a EuropaPress fonts judicials. 

En un apunt del seu Twitter recollit per EuropaPress, l'alcalde ha dit que es troba "molt feliç" per la sentència del Jutjat Penal 18 de Barcelona sobre el cas dels dípticos que va repartir al costat de la líder del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, el 24 d'abril de 2010 per diversos barris de Badalona, i posteriors declaracions en mitjans de comunicació en la mateixa línia. Albiol, a més, ha aprofitat l'oportunitat per a criticar que el judici per xenofòbia ho "van muntar els de SOS Racisme de la mà de ICV i PSC". 

Albiol va reconèixer en el seu interrogatori durant el judici el 20 de novembre que havia utilitzat frases "inadequades" sobre gitanos romanesos, però va reiterar que els problemes que segons ell causen són dades objectives. 

Sánchez-Camacho ho celebra: "Tots els quals han perseguit al PPC han fracassat" 
Després de conèixer la notícia, la presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, ha celebrat l'absolució i ha assegurat que la sentència demostra que "tots aquells que han volgut perseguir al PP a Catalunya han fracassat". "És una extraordinària notícia per al PP de Catalunya que tots aquells que ho han volgut atacar, perseguir i menysprear han fracassat i van a seguir fracassant", ha manifestat en roda de premsa en el Senat, en la qual també ha assegurat que ella mateixa s'ha encarregat de traslladar-li la notícia al president del Govern, Mariano Rajoy. 

Segons ha defensat la líder dels 'populars' catalans, "per mal que els malgrat alguns a Catalunya", el PPC representa a mitjan milió de catalans així com "la centralidad política i la defensa dels valors democràtics del principal partit d'Espanya". 

5 de desembre al 1920 es començà a aplicar a Barcelona la Llei de Fugues

Havia estat un dia de vaga general en protesta per la deportació d'una trentena de militants anarcosindicalistes a la Mola de Maó (Menorca). Cap al tard, un escamot de cenetistes apostats en un lloc estratègic del Camp de l'Arpa van obrir foc contra uns piquets de la Guàrdia Civil que patrullaven la zona.

Els guàrdies van poder detenir Gregori Daura i Raduà, el qual van portar a la comissaria fortament emmanillat, però a mig camí, darrera de la plaça de toros de la Monumental, i segons la nota que va aparèixer en la premsa, va intentar fugir i aleshores la Guàrdia Civil el va abatre. 

Així Gregori Daura i Raduà va ser la primera víctima de l'aplicació d'aquesta “Llei de Fugues”, un sistema que a partir d'aquell dia, sota les ordres dels generals Martínez Anido com a governador civil i Miguel Arlegui com a cap superior de policia, s'aplicarà molt sovint. Malgrat tot, creient que era mort, el van portar al Dipòsit judicial de l'Hospital Clínic de Barcelona, on els metges van descobrir que encara era viu i van aconseguir salvar-li la vida.

Comunicat d'UCFR respecte a l’absolució de Xavier García Albiol

Lamentem la decisió judicial en el cas de Xavier García Albiol. Saludem l’esforç de SOS Racisme pel seu intent d’acabar amb la impunitat del racisme, mitjançant els tribunals. El cas demostra, una vegada més, les mancances de les lleis vigents a l’Estat espanyol i de l’actual sistema judicial davant el racisme i el feixisme. El fet de permetre la “llibertat d’expressió” per atacar i insultar una part de la població contrasta amb la voluntat del PP de limitar la llibertat d’expressió en molts altres àmbits.
Però, donat que sembla que es permet difondre octavetes que diuen mentides respecte a la gent romanesa o gitana, suposem que no tindrem problemes si difonem octavetes que expliquin veritats respecte al PP i al propi García Albiol. Fets rellevants no falten, des de declaracions de contingut xenòfob fins a connexions amb el franquisme… Properament, parlarem amb les entitats de Badalona adherides a UCFR per mirar de posar en marxa aquesta iniciativa.
Unitat contra el feixisme i el racisme, Barcelona, dimecres, 11 de desembre

diumenge, 1 de desembre del 2013

Recuperant la memòria històrica: Memorial de l'Exèrcit Popular de Pujalt

Veure galeria fotogràfica
Traducció Estació Collserola
Un museu per a comprendre millor el que va representar la Guerra Civil en la societat catalana 

La Vanguardia  28/11/13 Ramon Navarro Riquelme - Terrassa, Barcelona
En les proximitats de Pujalt (Alta Anoia) es troba el Memorial de l'Exèrcit Popular de la República, un espai històric, reconstruït recentment i dotat d'un museu on es reviu la història més recent de Catalunya, recordant la guerra civil espanyola des del vessant de l'organització i la vida dels seus soldats. S'ha construït un museu i s'han estudiat i reconstruït bona part de les restes arquitectòniques de la base d'instrucció que es poden visitar en una plàcida caminata pels boscos de Pujalt, un recorregut cultural, arqueològic, patrimonial i històric obert a tots els àmbits ciutadans, des de visites de grups escolars a particulars i turisme familiar per a comprendre millor el que va representar la Guerra Civil en la societat catalana. 

Per a entendre i conèixer els fets de la creació d'aquest exèrcit popular, ens remuntem a la primavera de 1938. Franco ha enfonsat el front d'Aragó arribant al Mediterrani per Vinaròs i Alcanar, provocant la divisió del territori republicà en dos. El govern de la Segona República amb el propòsit de defensar el territori català promou una àmplia i profunda reorganització de les unitats militars presents a Catalunya. 

A partir d'abril de 1938, el nou front segueix la línia dels rius Ebre, Segre i Noguera Pallaresa, des del mar fins a la frontera amb França. La desmoralització era present en tots els nivells en la retaguardia catalana. Durant la primavera de 1938 arriben A Pujalt contingents del XVIII Cos de l'Exèrcit per a crear la qual seria base d'instrucció d'aquest exèrcit popular. 

La base d'instrucció es planifica amb una instal·lació militar de nova planta amb el suport logístic que podia oferir el poble de Pujalt que en aquells moments disposava d'energia elèctrica, telèfon i edificis per a ser utilitzats immediatament. L'elecció d'aquest emplaçament també es va deure a la proximitat de l'aigua i a la bona comunicació per carretera amb Cervera i Calaf. Pujalt quedava a mitjan camí entre el front i les grans ciutats de la retaguardia catalana. 

Les seves instal·lacions contaven amb barracots, latrines, refugis antiaéreos subterranis, tendes de campanya, cuines, cases, defenses antiaéreas, teatre en el Bosc dels Obacs, així com d'una gran zona esportiva amb camp de futbol, pista d'atletisme, pista americana, dutxes i també safarejos amb un canal de 50 metres en el sector de Tusquella, i a dos quilòmetres el camp de tir que encara conserva les trinxeres dels blancs. 

En aquests moments, s'està promovent una campanya per part de grups particulars i de l'Ajuntament de Pujalt, per a seguir recuperant i restaurant les antigues instal·lacions. 

divendres, 29 de novembre del 2013

Inaugurada l’exposició “Pau Casals i el compromís amb la pau

Imatge de Pau Casals del  fons d’arxiu
CRAI Biblioteca Pavelló de la República

El 27 de novembre s’inaugura al Teatre del Liceu una exposició sobre Pau Casals i els bombardeigs que va patir la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil.  Es podrà veure fins al 7 de gener del 2014 i està produïda pel Memorial Democràtic amb la col·laboració del Gran Teatre del Liceu, el Conservatori del Liceu i la Fundació Pau Casals.

“Pau Casals i el compromís amb la pau. El concert del Liceu a favor de les víctimes dels bombardeigs de guerra”  es fa ressò de l’activitat solidària i en pro del salvament de vides que féu el cèlebre músic del Vendrell. A través de fotografies, objectes i records posa en relleu una de les facetes menys conegudes del compositor i músic català, l’anhel de pau i harmonia entre els homes del món.

Pau Casals és un referent de la música mundial i un símbol de la pau. Va destacar pel seu compromís amb la democràcia, la llibertat i la solidaritat. Una mostra d’aquesta solidaritat va ser el concert que va oferir el 19 d’octubre de 1938, al Gran Teatre del Liceu en benefici de les víctimes de la guerra i dels bombardejos. 

Aquest concert, en el qual interpretà L’Atlàntida, fou el seu últim concert a Catalunya abans de marxar a l’exili.

En el 75è aniversari d’aquell concert, el Gran Teatre del Liceu tornarà a escoltar L’Atlàntida, la composició de la qual s’estén al llarg de mig segle: des de la primera idea que aflora en Manuel de Falla pels volts del 1926 fins a la “versió de Lucerna” definitiva, que signa Ernesto Halffter l’any 1976 que té el seus origen en el poema èpic de Jacint Verdaguer, premi especial dels Jocs Florals de Barcelona del 1877 i obra de referència de la Renaixença.

El CRAI Pavelló de la República ha col·laborat en aquest merescut homenatge al músic català amb la cessió de dos cartells de la nostra col·lecció:

Us recordem que al nostre fons d’arxiu podeu trobar documentació sobre la figura de Pau Casals i l’exili.
Les persones interessades en l’exposició poden concertar una visita guiada al Liceu que inclou la mostra, o bé han de contactar amb el Memorial Democràtic, o trucar al telèfon 93 567 17 00.

Trasllat de les restes de l'escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella de Barcelona al cementiri de Manresa


Divendres 29 de novembre de 2013
Cementiri de Manresa

Memorial Democràtic
Com a colofó de l'any Amat-Piniella, impulsat per l'Ajuntament de Manresa, i del qual el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya és membre de la Comissió Honorífica, es procedirà a retornar físicament i simbòlica les restes de l'autor de K.L. Reich a la seva ciutat natal, Manresa, d'on va ser desterrat pel franquisme.

El Memorial Democràtic en col·laboració amb l'Ajuntament de Manresa col·locarà dues plaques d'homenatge al cementiri manresà per commemorar el centenari el seu naixement i el retorn de les seves restes.

dimecres, 20 de novembre del 2013

Presentació de Catalunya Laica

Presentación de CATALUNYA LAICA - EUROPA LAICA.   
 
ET CONVIDEN AL COL·LOQUI
Laïcitat i llibertat de consciència Desmantellament progressiu de la democràcia, dels drets civils i de l'Escola Pública 
 
Francisco Delgado. Presidente de Europa Laica
El dimecres, 27 de novembre a les 19:00 hores
Centre Civic Casinet d´Hostafrancs
        C/ Rector Triadó, núm. 53 
(Metro: L1: Hostafrancs / L3: Tarragona / L3 y 5: Sants Estació)
 *Se adjunta tarjeta
Pulsar sobre la imagen para ampliar.

dimarts, 19 de novembre del 2013

Adhesió de l'Ajuntament de Mollet del Vallès a la causa a Argentina

 
Companys, 
 
He pogut aconseguir de l'Ajuntament de Mollet del Vallès la seva adhesió a la campanya de l'Argentina.
 
Pere Fortuny 
19/11/2013 

Presentació a Barcelona del llibre d'Angel Belza

El proper dijous, dia 21, el Fòrum Altaïr a les 19,30 h.,(Gran Via de les Corts Catalanes, 616) programa un acte inusual. L’ Ángel Belza és un bon coneixedor de la Rúsia en la que  visqué; però la seva experiència no va ser precisament turística. Com altres Nens de la Guerra fou evacuat a Leningrad quan tenia deu anys. Els seu relat autobiogràfic Memorias de un niño en Rusia 1937-1957 il·lumina les circumstàncies d’una època i un país; però, sobre tot, fa entenedor un període de la història que no hem d’oblidar.

Presentarà el llibre el mateix autor, acompanyat de l’editor de Paradiso Gutenberg,  Valentín Carrera i de Juan Barceló, que ho farà en representació de la Asociación Guerra y Exilio (AGE).
Pep Bernadas

Homenatge a Ferrer i Guàrdia, Ascaso i Durruti


El diumenge 24 de novembre al Cementiri de Montjuïc homenatge a Ferrer i Guàrdia, Ascaso i Durruti davant de les seves tombes amb motiu del 77 aniversari de la mort de Durruti al front de Madrid.

Salut,

Ferran Aisa
www.vaixellblanc.blogspot.com

"Dona i República. V Jornades de la Importancia de la Memòria"


A Santa Maria de Palautordera (Barcelona), 22 i 23 de novembre

dissabte, 16 de novembre del 2013

El Ministeri de Defensa homenatja el responsable de l'aviació de Franco durant la guerra

Alfredo Kindelán Duany cap dels serveis d'aviació
El ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenés, va inaugurar dimarts unes jornades de l'exèrcit de l'aire en homenatge al general de brigada Alfredo Kindelán Duany, cap dels serveis d'aviació i comandament dels atacs aeris durant la guerra del 1936-39 a les ordres del general Francisco Franco. Per aquest càrrec, Kindelán era també el màxim comandament de la legió alemanya Cóndor i l'aviació legionària italiana. 

Segons explica el diari Público, el 1988, amb Narcís Serra com a ministre de Defensa, es va crear la càtedra que porta el nom del cap de l'aviació de Franco i, des d'aleshores, cada any se celebra un seminari en honor seu dedicat al 'debat, estudi i intercanvi d'idees sobre els afers relacionats amb la doctrina aèria'. El rei Juan Carlos és el president d'honor d'aquesta càtedra Kindelán.

divendres, 8 de novembre del 2013

Xerrada-debat sobre l'assassinat d'Agustín Rueda: memòries de la transacció democràtica i la repressió postfranquista


Aquest dissabte 9 de novembre a les 19h al CSO La Otra Carboneria, xerrada-debat sobre la mort d’Agustín Rueda, llibertari assassinat a la presó. 35 anys després, recabem la memòria històrica!

NI OBLIT NI PERDÓ! 
Ponents:
- Maria Rueda, germana.
- Manel Tirado, amic.
- Juan Pedro, col·lectiu Amics d’Agustín Rueda.
- Andrés Grima, company de cel·la.
- Joni D., autor de “Grups autònoms: una crònica armada de la transició democràtica”

Hi haurà sopador vegà i musiqueta fins les 2:00h. Us esperem.

Ruta contra el feixisme a Barcelona

Dissabte, 9 de novembre, 17h
Punt d’inici: Jardinets de Gràcia (Metro Diagonal (L3, L5); FGC Provença)
Ruta guiada amb explicacions, per tal que no s’oblidi la brutalitat del feixisme, ni la història de la lluita antifeixista.
Durant la ruta, quan no hi hagi parlaments, hi haurà batucada.
Recorregut:
  • Jardinets de Gràcia: Pel tancament de la llibreria nazi “Europa” i en record a l’Anna Frank
  • Cinc d’Oros, Diagonal: recordem la lluita antifranquista
  • Rosselló i Bailén: els bombardejos durant la guerra civil
  • Rosselló i Independència: Pel tancament del centre nazi Tramuntana i per rebutjar el neofeixisme!
  • Rogent i Mallorca: resistència civil contra el feixisme durant la guerra
  • Final de la ruta i invitació a baixar fins a les barraques de la Festa Major del Clot (Parc del Clot)
Organitzen:
Unitat contra el feixisme i el racisme
Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya
SOS Racisme
Materials per baixar i imprimir:
Cartell · Octavetes (2 x DIN A5)

diumenge, 3 de novembre del 2013

Concentració: feixistes ni a les casernes ni enlloc


Aquest dimecres 6 de novembre a les 18:30h concentració antifeixista a la Plaça Orfila de St. Andreu de Palomar. Barcelona

NO HI FALTEU

I Jornades de la Memòria Històrica a Sant Celoni


8 de novembre Sant Celoni (Vallès Oriental)
 
Sàpiens-.
L'Ajuntament de Sant Celoni ha organitzat les primeres Jornades de la Memòria històrica, que porten per títol 'L’èxode després d’una guerra'. Al llarg del mes de novembre es faran diverses activitats relacionades amb els exiliats de la guerra civil en diversos equipaments de la vila. A continuació detallem el programa d'actes:

8 novembre, divendres, 7 del vespre, Sala Bernat Martorell (Can Ramis)
Presentació de les jornades a càrrec de Fina Ferrando, historiadora i membre del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Sant Celoni.
Conferències:
- L’exili català. Resistència i deportació, a càrrec Rosa Toran, historiadora i membre de l’Amical de Mauthausen i altres camps.
- La poesia catalana de l’exili i Mercè Rodoreda: dos estudis, a càrrec de Jordi Julià, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Tot seguit, inauguració de l’exposició 'La Retirada. Exili', febrer del 1939, sobre el pas dels exiliats per Prats de Molló. Amb la presència de Remei Picart, presidenta d’Òmnium Cultural Vallès Oriental

9 novembre, dissabte, 7 del vespre, Sala Petita de l’Ateneu.
Teatre: 'L’abanderat. El bibliobús del front'
L’obra fa present la tasca del bibliobús promogut pel Servei de Biblioteques del Front. Contenia més de 2.000 llibres i 750 fullets i revistes que s’oferien als soldats del front.
Intèrprets: Rizoma Teatre. Obra escrita i dirigida per Núria Navarro Teixidó.
Espectacle gratuït

10 novembre, diumenge, 12 del migdia, Cementiri Municipal
Reposició de la placa 'En record de totes les persones de Sant Celoni que van morir o patir a causa de la Guerra Civil' al monòlit de l’entrada del cementiri.
Interpretació musical a càrrec de l’Escola Municipal de Música

14 novembre, dijous, 7 del vespre, Biblioteca de Sant Celoni l’Escorxador
Presentació de la revista SÀPIENS i conferència: Els reptes de la divulgació històrica. El paper de SÀPIENS en la recuperació de la memòria històrica, a càrrec de Sònia Casas, cap de redacció de la revista.

15 novembre, divendres, 7 del vespre, Sala Bernat Martorell (Can Ramis)
Conferències:
- El Museu Memorial de l’Exili: entre la preservació de la memòria i la divulgació històrica, a càrrec de Jordi Font, director del MUME (la Jonquera).
- Celonins a l’exili. Primera aproximació, a càrrec de Josep M. Abril, historiador i membre del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Sant Celoni.

Exposició: La Retirada. Exili, febrer 1939.
Can Ramis, del 9 al 24 de novembre
Horari: dissabtes de 6 a 8 del vespre, diumenges i festius de 12 a 2/4 de 2 del migdia i de 6 a 8 del vespre.
La mostra tracta del pas pels camps de refugiats de Prats de Molló, camí de l’exili.
Produïda per l’Associació Prats Endavant, de Prats de Molló (França) i feta itinerar per Òmnium Cultural Baix Montseny.

La CUP denuncia la cessió d'un terreny a la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios a Barcelona


Diu que el Consorci de la Zona Franca cedirà gratuïtament un terreny de 5.000 metres quadrats a les antigues casernes de Sant Andreu

VilaWeb 31/10/13
La CUP del Districte de Sant Andreu denuncia que l'Ajuntament de Barcelona, mitjançant el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, cedirà gratuïtament un terreny de cinc mil metres quadrats, ubicat a les antigues casernes de Sant Andreu, a la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios perquè realitzin 'activitats de tipus sociocultural'.

Corbera d'Ebre homenatja les Brigades Internacionals al recuperat lloc de comandament republicà de la Cota 402

Els germans Almudever, Vicent a l'esquerra i Josep a la dreta, abans del descobriment de la placa que homenatja els brigadistes internacionals a la Cota 402 (Jordi Marsal/ACN)
Vicent Almudéver, excombatent de 96 anys, recorda la seva participació a la Batalla de l'Ebre i reivindica la memòria històrica 

Un turó elevat pocs quilòmetres al nord del municipi de Corbera d'Ebre (Terra Alta), la Cota 402, es va convertir en el lloc escollit pel comandant de la 35 Divisió de l'exèrcit republicà, Pedro Mateo, per dirigir, durant els primers dies de la Batalla de l'Ebre, l'ofensiva per prendre Gandesa. 75 anys després, entitats i excombatents han tornat a aquest espai per homenatjar als brigadistes internacionals que van prendre part en l'episodi bèl·lic després que l'Associació Cota 402 hagi finalitzat la recuperació de l'estructura defensiva i de trinxeres. Entre ells, Vicent Almudever, soldat de la 3a Divisió, ara amb 96 anys, que ha reivindicat la importància de mantenir viva la memòria històrica. 

reusdirecte.cat 01/11/2013 Corbera d'Ebre.- Jordi Marsal
Ha estat un retrobament amb un passat encara latent, un acte també carregat d'emocions i sentiments però, sobretot, de reivindicació de la memòria històrica com la més potent arma intel·lectual per tornar a evitar la repetició del passat. S'han vist onejar nombroses banderes republicanes i comunistes, amb la falç, el martell i l'estrella. Soldats vestits d'època passejaven per les trinxeres, amb peces d'artilleria i metralladores situades per l'ocasió. Diverses parades oferien munició, indumentària i estris recuperats de l'època, a mode de mercadet.

Vicent Almudever i el seu germà, Josep, han estat els encarregats de descobrir la placa commemorativa per homenatjar les Brigades Internacionals, membres de les quals van combatre en aquest mateix indret, integrats en les brigades XI, XIII i XV, a les ordres del comandant Mateo. Al final, tots han cantat la Internacional, amb un curiós predomini de la versió en llengua francesa.


Nascut a França de pares valencians, Vicent camina encara amb pas ferm i un admirable vigor entre els pinars i trinxeres de la Cota 402. Allí hi va combatre 75 anys enrere, quan formava part de la 31 Brigada Mixta de la 3a Divisió, comandada per Manuel Tagüeña, que integrava soldats espanyols i internacionals. "Mira, una paella però sense llenties", comenta, divertit, a la seva acompanyant, quan passa pel costat d'un dels espais museïtzats amb utensilis del front.


"El nostre combat continua"

De tarannà entusiàsticament optimista, Almudever es mostra decidit a portar la seva lluita per la memòria històrica i contra aquells que malden per erosionar-lo o ocultar-la fins que les forces li ho permetin. I per això ha vingut a la Cota 402. "Representa la nostra història, el nostre combat, que continua, perquè el que fem és treballar per la memòria històrica i podeu estar segurs que el món sencer se n'assabenta. Ens entrevisten de tot arreu. El que vam viure aquí ho relatarem per tot el món. Mentre puguem", argumenta.


dimecres, 30 d’octubre del 2013

Cedeixen 5.000 metres quadrats d’espai de les casernes de Sant Andreu a una associació d’antics legionaris

BTV notícies.cat 29/10/13
El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) ha cedit de manera "temporal i gratuïta" una parcel·la de 5.000 metres quadrats a la Germandat d'Antics Cavallers Legionaris de Barcelona per a activitats socioculturals. El consorci també ha cedit espais menors als Mossos d'Esquadra i a l'associació Sant Andreu Cricket Club. 

El consorci va adquirir el 2004 les antigues casernes al Ministeri de Defensa. Va pagar 83 milions d’euros per un espai de 81.000 metres quadrats de sostre per a diferents usos. La intenció és comercialitzar-los, tot i que mentre això no arriba, el CZFB ha decidit cedir de manera “gratuïta i temporal” diverses parcel·les.

L’espai més gran, d’uns 5.000 metres quadrats, el cedeix a la Germandat d’Antics Cavallers Legionaris de Barcelona, que tindrà una zona per fer activitats socioculturals al passeig de Santa Coloma. El consorci ha cedit 2.000 metres quadrats més a la Generalitat per poder habilitar un espai d’aparcament a la comissaria que els Mossos d’Esquadra tenen al carrer de Santa Coloma.

El primer camp d’entrenament de criquet
El Sant Andreu Cricket Club serà el beneficiat de la tercera de les donacions de terreny de les antigues casernes. En aquest espai de 1.500 metres quadrats s’hi construirà el primer camp d’entrenament d’aquest esport a tota la ciutat. El solar està situat a la confluència dels carrers Gran de Sant Andreu i de Palomar.

diumenge, 27 d’octubre del 2013

"El tresor de la República al Castell de Sant Ferran"



Conferència d'Alfons Martínez (Doctorand de la UB)

La Cate, Figueres

Dijous 31 d'octubre a les 20'15h
 
Dins el cicle de conferències "Episodis de la història de Figueres"


Organitza: IEE, La Cate i Òmnium Cultural

Barcelona homenatja les Brigades Internacionals en el 75è aniversari del seu comiat

Foto: @neusbonet
Els màxims representants d'ERC, EUiA, ICV, PSC, CONC i UGT, juntament amb el batlle de la ciutat, recorden els milers de brigadistes de tot el món que van defensar la república

VilaWeb 26/10/13
Com cada any per aquestes dates, el monument a les Brigades Internacionals que hi ha a la boca nord del Túnel de la Rovira de Barcelona ha rebut representants de partits, associacions i particulars per a homenatjar els milers de voluntaris de tot el món que van decidir participar en la guerra del 1936-1939 en favor de la república i contra les forces sedicioses del general Francisco Franco. L'homenatge d'enguany, a les onze del matí, era especial perquè dilluns farà setanta-cinc anys del multitudinari i emotiu comiat dels brigadistes a Barcelona, on la dirigent comunista Dolores Ibárruri va qualificar-los de 'llegenda, exemple de solidaritat i herois de la democràcia'.

Tot i això, molts desmobilitzats van patir repressió als seus països o, senzillament, van tornar a agafar les armes contra el feixisme en la Segona Guerra Mundial.

L'homenatge d'avui consistia en les intervencions dels secretaris generals de partits i sindicats que representen actualment algunes de les formacions que van acomiadar el 28 d'octubre de 1938 les Brigades Internacionals als carrers de Barcelona: Oriol Junqueras d'ERC, Josep Nuet d'EUiA, Joan Herrera d'ICV, Pere Navarro del PSC, Joan Carles Gallego de Comissions i Josep M. Álvarez d'UGT. També hi ha actuat el Quartet Brossa i els membres del musical Goodbye Barcelona, que es representa aquests dies al Teatre del Raval i que va justament del comiat de fa setanta-cinc anys. L'acte s'ha tancat amb els representants de l'Associació d'Amics de les Brigades, el Memorial Democràtic i el batlle de Barcelona, Xavier Trias. També hi eren brigadistes britànics, a més d'un grup de ciclistes del club Clarion, fundat el 1895 a Anglaterra, alguns membres del qual van formar part de les Brigades Internacionals i van morir a la guerra.

Pedalant en memòria de les Brigades Internacionals
Pedalada a pedalada, superant desnivells i el cansament acumulat, un grup de ciclistes del veterà club anglès Clarion ha volgut reivindicar la memòria dels tres joves companys seus de club que van perdre la vida lluitant contra el feixisme a la guerra del 1936-1939 i també de les Brigades Internacionals, de les quals formaven part. Durant nou dies han recorregut els sis-cents quilòmetres del trajecte entre Bilbao i Barcelona, per arribar a l'acte d'avui. Amb la seva acció també volien reconèixer la població catalana i espanyola per haver plantat cara al feixisme i haver defensat la democràcia davant la passivitat internacional.

Lluint un maillot amb els colors de la bandera tricolor de l'Espanya republicana, guarnida a les mànigues amb el lema antifeixista 'No pasarán', eren mitja dotzena de ciclistes, homes i dones de diferents edats. Representaven el National Clarion Cycling Club, un club que va arribar a tenir més de vuit mil socis que va néixer al final del segle XIX per organitzar sortides de lleure i fomentar l'activitat esportiva vinculada al ciclisme a la Gran Bretanya. Quan va esclatar la guerra, tres dels seus membres no van dubtar a deixar la família i la feina per defensar els valors que encarnava la lluita contra el feixisme i la defensa de la legalitat republicana.

El viatge de Bilbao a Barcelona ha estat l'homenatge del club a aquests joves socis de poc més de vint anys que van deixar la vida en llocs com Madrid i l'Ebre, les restes dels quals no s'han pogut localitzar.

Entre els ciclistes hi havia el veterà Charles Gibson, que a més de soci del club Clarion és tresorer de l'International Brigade Memorial Trust, una organització dedicada a preservar i difondre la memòria dels lluitadors antifeixistes vinguts de tot el món: 'La meva impressió d'aquest viatge és que la gent recorda molt més la guerra, que valora molt el sacrifici de les Brigades Internacionals ajudant el poble espanyol a defensar la democràcia. A la Gran Bretanya, actualment, hi ha cada vegada més memorials dedicats a commemorar les víctimes de la Guerra Civil espanyola. És un capítol de la història que no pot ser oblidat i s'ha de recordar, per no veure com els feixistes tornen a pujar.'

El recorregut ciclista reivindicatiu no era una iniciativa nova en la història del Clarion. Va ser precisament l'any 1938, en plena guerra, quan dos socis del club van organitzar una marxa amb bicicleta de Glasgow (Escòcia) a Barcelona, amb l'objectiu de recollir fons per ajudar els nens refugiats bascos. Fa cinc anys, l'entitat va commemorar aquesta acció amb un primer viatge amb bicicleta que va acabar a la capital catalana.