diumenge, 27 de setembre del 2015

Fugint de l'Holocaust. Catalunya i els refugiats jueus de la Segona Guerra Mundial



Museu d'Història de Catalunya
La història desconeguda de milers de jueus i jueves que escaparen de l’Holocaust travessant el Pirineu català durant la Segona Guerra Mundial. Al Museu d'Història Catalunya, fins al 18 d'octubre

Sis dels nou milions de jueus que vivien a Europa moriren a conseqüència de la persecució endegada pel règim nazi, tant a Alemanya com als territoris ocupats pel seu exèrcit durant la Segona Guerra Mundial, en el que és el major genocidi de la història humana.

El col·laboracionisme en la repressió feixista de la postguerra a Manresa

El 24 de gener de 1939 les tropes feixistes van entrar victorioses a la ciutat de Manresa. Desprès de 3 anys de guerra part de la població veia la fi de la guerra com la fi a les penalitats i la misèria, però de seguida es va demostrar que la «pau» només seria pels vencedors.

La postguerra a Manresa no va diferir de la resta de municipis de l’Estat: disminució del nivell de vida i la repressió política, ideològica i social. Aquesta repressió va ser selectiva alhora que sistemàtica perquè havia de contribuir en fonamentar el nou règim polític, social i econòmic. Selectiva, es va procedir en identificar, capturar i jutjar/castigar a tota persona que s’hagués significat amb l’anterior règim polític republicà com en la revolució social de les organitzacions obreres, camperoles i polítiques. Sistemàtica; va afectar a tots els nivells, des de totes aquelles persones sospitoses de ser contràries a la “Causa Nacional”, depuracions de funcionaris públics, confiscació de pisos i locals de famílies o entitats polítiques i sindicals, fins a dones vídues o familiars d’exiliats i desapareguts. Unes 1.821 persones, van sofrir privació de llibertat en presons, camps de concentració o treballs forçats en batallons de treballadors. La repressió també podia suposar perdre la feina o no poder circular lliurament sense el corresponent permís de les autoritats. La gran majoria de persones privades de llibertat eren homes, aquest fet no s’explica més perquè els homes havien combatut al front o participaven més a la vida política, sinó que la repressió que el règim va sotmetre a les dones tenia altres formes al marge de la reclusió, lligades a la concepció tradicional de família, on la dona havia de tenir cura de la llar i dels fills.

Xerrada “La Barcelona revolucionaria de 1936″

Barricada a la plaça de Sant Pere, 19 de juliol de 1936

Tot Història Associació Cultural

Xerrada “La Barcelona revolucionaria de 1936″ per Josep Pimentel, Divendres 16 d’octubre a les 19,30h al Pati Llimona

Cicle de Xerrades #femhistòria #femBarcelona al Pati Llimona 

Divendres 16 d’octubre a les 19:30h – “La Barcelona revolucionaria de 1936″ per Josep Pimentel, autor del llibre Barricada, Una història de la Barcelona Revolucionaria. 

“Barcelona, durant els mesos d’estiu de 1936, va ser un laberint de barricades, desmuntant només aquelles que dificultaven el pas de circulació. Aportaven control, defensa i autonomia a aquests barris proletaris. Mentre la ciutat estigués poblada d’elles, el control continuaria en mans del poble, un poble en armes, i la ciutat protegida per les seves barricades en la qual els somnis i anhels d’aquests desposseïts van ser possibles”

Lloc: Centre Cívic Pati Llimona. C/ Regomir, 3 – Barcelona.

Activitat oberta i gratuïta

Organitza Tot Història Associació Cultural amb la col·laboració de l’Institut de Cultura de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i el Centre Cívic Pati Llimona

 

diumenge, 20 de setembre del 2015

El 27-S farà quaranta anys dels darrers afusellaments del franquisme

L'indret on va ser afusellat «Txiqu», a tocar del cementiri de Collserola | Fons de Josep Sellarès
 l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès li vol aixecar un monument en el mateix lloc on fou afusellat
  • El setembre de 1975 van ser executats tres militants del FRAP i dos d'ETA
  • Juan Paredes Manot, "Txiqui", fou afusellat a tocar del cementiri de Collserola després d'un judici sense garanties
  • La dictadura vivia els seus mesos finals enmig del descrèdit i la condemna internacional

dissabte, 12 de setembre del 2015

El govern declara el 15 d'octubre de 2015 Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió franquista

Ofrena floral del govern a la tomba del president Companys, el 15 d'octubre passat al Fossar de la Pedrera de Montjuïc Foto: ORIOL DURAN
  • La data coincideix amb el 75è aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys

  • L'acord dóna compliment a la Llei del Memorial Democràtic i altres resolucions del Parlament 

El govern ha acordat declarar el 15 d'octubre de 2015 Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura franquista. La data coincideix amb el 75è aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys, el màxim representant institucional del país i únic president escollit democràticament de l'Europa occidental que ha estat executat pel feixisme.

La Generalitat es compromet a adoptar les mesures necessàries per donar coneixement públic d'aquest acord a les diverses institucions catalanes i als ciutadans i organitzacions. En especial, a comunicar-ho a víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista i les seves famílies, així com a entitats memorialistes.

L'acord del Consell Executiu dóna compliment a la Llei 13/2007, de 31 d'octubre, del Memorial Democràtic, i, en especial, a la referència que s'hi fa en el preàmbul al necessari reconeixement memorial a totes les víctimes. També respon a les nombroses resolucions del Parlament de Catalunya en relació amb la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista.

L'acord té en compte l'existència de pluralitat de memòries, que han de ser reconegudes sense ressentiments i de forma constructiva, i les diverses iniciatives que s'han posat en marxa per a l'esclariment de la veritat i la reparació moral i simbòlica de totes les víctimes i supervivents.

Així mateix, s'ajusta a les nombroses resolucions i informes dels diversos organismes de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), i en particular a l'informe amb data 22 de juliol de 2014 del relator especial de l'ONU sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, després de la seva visita a Catalunya al gener de 2014.

dissabte, 5 de setembre del 2015

Homenatge a la XV Brigada Internacional


L’associació Lo Riu
L’any 2011, gracies a l’arxiu de fotografies de ALBA (Abraham Lincoln Brigade Archives), L’associació Lo Riu de La Fatarella va identificat la localització exacta dels llocs de comandament durant l’agost del 38 de la XV Brigada Internacional i d’un dels seus Batallons mes emblemàtic, el Bº58 mes conegut com Batalló Lincoln, ja que estava composat principalment per voluntaris americans i comandats pel cèlebre Milton Wolff.

Tots dos emplaçaments estan situats en llocs de difícil accés. El de la XV B I a uns 300 metres de la carretera de Pinell a Gandesa, mentre que el lloc de comandament del Batalló es troba al mateix crestall de la Serra de Pandols, just sota la cota 641 i sorprenentment a pocs metres de la primera línea de foc situada a la disputada i famosa pels seus combats acarnissats, cota 666. 

El 20 de setembre, a pocs dies de commemorar-se el 77è aniversari de la retirada de les brigades internacionals, l’associació Lo Riu de La Fatarella, ha organitzat un acte d’homenatge en memòria dels combatents de la XV brigada. Un parell de visites guiades a llocs emblemàtics on la XV Brigada va tenir un paper molt destacat, la Serra de Pandols i la Serra de La Fatarella.

Un monument oblidat
Al mig de la Vall Closa a la Serra de Pandols hi ha un monument erigit, en plena batalla de l’Ebre, per el batallo de sapadors de la XV brigada, aquest monument de formigó amb forma escalonada i piramidal vol retre homenatge als soldats morts que van destacar en algun fet de guerra.

L’any 2000 un grup de voluntaris aficionats a la historia, encapçalats per Angel Archilla, van restaurar aquest monument que es trobava en molt mal estat de conservació, qui sap si gracies  a ells avui podem recordar els 37 noms escrits al formigó.

El programa 

El dia 20 de setembre a les 9:00 es farà la concentració de participants a l’estació d’autobusos de Gandesa, des don s’anirà amb vehicles particulars fins la carretera de Gandesa al Pinell de Brai per iniciar a les 10:00 la visita guiada. 

Es visitarà la cova de comandament de la XV brigada on es plantarà la bandera d’aquesta unitat, la cova que va servir d’hospital on s’hi realitzaven les primeres cures, per finalitzar al monument dels internacionals on es farà una ofrena floral i s’explicarà les biografies dels soldats que allí estan escrits També es faran fotografies comparatives, amb la participació de membres de grups de recreació històrica. 

Desprès es farà un dinar de germanor al restaurant de La Fatarella Per la tarda, desprès del dinar, la visita serà a les fortificacions del final de La Batalla de l’Ebre a La Fatarella, on el novembre del 38 els soldats de la XV brigada van plantar cara a les tropes franquistes per frenar el seu avanç i poder facilitar així la retirada ordenada del que quedava de l’exèrcit de l’Ebre per el pont de ferro de Flix.

El preu de l’assegurança es de 3 € per als no socis i gratuït per als socis de l’associació Lo Riu

The Abraham Lincoln Brigade Archives

Es la col·lecció mes nombrosa e important per a l’estudi de la participació dels voluntaris dels Estats Units a la GCE. Inclou les ponències de mes de 200 voluntaris, histories orals, pel·lícules, fotografies, cartells i el registre dels microfilms que van ser traslladats a la Unió Soviètica desprès de la GCE.

Sota la supervisió de Harry W.Randall Jr., la unitat fotogràfica de la XV Brigada Internacional va ser la encarregada de documentar les activitats de la brigada durant la GCE. La col·lecció consta de 1.832 imatges que van ser enregistrades durant el període compres entre l’agost de 1937 i setembre del 1938 i capta la vida quotidiana dels voluntaris tan en combat com als campaments d’entrenament. A mes la col·lecció documenta les assemblees politiques, congressos, celebracions i les activitats quotidianes de la població Española.

Harry W. Randall Jr. Va néixer al desembre de 1915 a Spokane, Washington. Quant va esclata la GCE Randall es va allistar en las Brigades Internacionals. Va sortir de NY amb el vaixell Georgic el 12 de juny de 1937 i va arribar a Espanya el 1 de juliol de 1937. Va fer el curs de capacitació de Sergent amb el Batalló Mackenzie-Papineau al camp d’entrenament de Tarazona i es va convertir amb el Cap de la unitat de Fotografia de la XVBI. Va lluitar fins la retirada de les forces voluntàries internacionals, tornant als EEUU en el vaixell Ausonia el 20 de desembre de 1938. 


La unitat de fotografia de la XV BI va ser la encarregada de crear un registre fotogràfic per a ser publicat en el butlletí de la Brigada de Voluntaris per la Llibertat i per a la seva distribució als mitjans de premsa dels Estats Units, Anglaterra i Canada. Les fotografies tenien l’objectiu de aixecar la moral dels voluntaris i fomentar la solidaritat i el recolzament a l’exercit república a l’estranger. A mes del propi Randall, la unitat estava composada pels fotògrafs Benjamin Katine, Anthony B. Drossel i el tecnic de laboratory William H.Oderaka. L’equip va tenir total llibertat de moviments i així va poder fotografiar imatges a la primera línea de foc. Al igual que la resta de Brigada, el laboratori va ser una unitat mòbil que es va veure sovint obligada a avançar o retrocedir en un curt espai de temps, fet que va produir que en mes d’una ocasió l’equip es tingues que abandonar o perdre.

dimarts, 1 de setembre del 2015

Homenatge a Josep Lluís Facerias, guerriller llibertari


En l'aniversari del seu assassinat en una emboscada a Verdum, Districte de Roquetes (avui Nou Barris) de StAP, el 30 d'agost de 1957 

En Josep Lluís Facerias, llibertari, guerriller, o 'maquis', durant la dictadura franquista, va ser atret amb falsa informació cap a la cruïlla dels carrers Pi i Molist, Passeig Verdum i Passeig Urrútia i allà va ser tirotejat quan hi arribava en bicicleta.

Dos nens que cullien caragols al llavors descampat ho varen presenciar tot i contradiuen la versió que va donar la policia.