diumenge, 23 d’agost del 2015

Recuperar les rutes antifeixistes


Llibertat.cat 13/08/2015 Manel Fantassin
Quan he demanat rutes nord-pirinenques per visitar durant les vacances, que em permetin seguir les gestes de la resistència contra el nazi-feixisme, de seguida he aconseguit  prop d'un centenar d'indrets, entre les Corberes i el massís d’Alvèrnia , amb indicació d'on hi ha plaques commemoratives i amb tota mena d'explicacions. Tanmateix, al final he decidit cercar el mateix a casa nostra, però sense gaire èxit. Només he trobat un gran potencial històric patriòtic amb poca senyalització i escàs condicionament per ser visitat. Entenc que els principals impulsors de la memòria històrica haurien de ser els ajuntaments, juntament amb el Govern català, però també la societat civil. D'això darrer n'hi ha molt a Catalunya, però no podem menysvalorar els efectes de tants anys de repressió espanyola contra el record del nostre passat, de manera que sovint  aquestes entitats veuen limitades aquestes accions a simples commemoracions i poca cosa més.

Hi ha molta història a casa nostra, com arreu, però no sempre sabem gestionar-la. La recuperació de determinades troballes, com trinxeres, refugis antiaeris i búnquers, ha impulsat de vegades el condicionament d'una ruta turística.  En saben més, però, al nord de l'Albera, on s'acostuma a cercar a partir d'una temàtica prèviament definida, com la Ruta dels Càtars, per exemple. En el cas català, i en relació a la resistència contra el feixisme espanyol i els seus aliats, hi ha moments molt importants que podríem recuperar de la mateixa manera. D'entrada se m'acut tot allò que pot recordar  l'heroisme de les Cadenes d'Evasió (1939-1944); també alguns escenaris pirinencs de les Guerrilles Urbanes Llibertàries (amagatalls de Quico Sabaté a Costoja de Vallespir, a Banyoles, llocs on hagué enfrontaments amb la Guàrdia Civil, la detenció de “Floreal” a Cotlliure..), o les Guerrilles Rurals Llibertàries.

1963 Són executats al garrot vil els anarquistes F. Granado i J.Delgado


Llibertat.cat 13/7/15
1963 Són executats al garrot vil els anarquistes Francisco Granado i Joaquin Delgado

El 29 de juliol de 1963 es van col·locar dues bombes a Madrid, una a la Direcció general de Seguretat i l'altra a la Delegació de Sindicats, sense que la seva explosió provoqués víctimes, encara que sí múltiples ferits.

Dos dies després foren detinguts els anarquistes Francisco Granado i Joaquin Delgado, que tot i no tenir cap relació amb les accions del 29 de juliol, el 13 d'agost de 1963 foren condemnats a mort en una sentència dictada per un consell de guerra, que va veure la causa pel sumaríssim i qualificà els fets de delicte terrorista. Ambdós foren executats el 17 d'agost d'aquell any per mitjà de garrot vil.

Per saber-ne més:

dijous, 13 d’agost del 2015

El 13 d'agost de 1940 va ser detingut Lluís Companys


Museu d'Història de Catalunya 13/8/15
El 13 d'agost de 1940 va ser detingut Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, per la Gestapo per ordre de les autoritats espanyoles amb col·laboració de membres de l'ambaixada espanyola a França.  

Segons l'historiador Josep Benet, Companys no va ser detingut per la Gestapo sinó per la policia militar alemanya, és a dir, la Wehrmacht. 

Pedro Urraca Rendueles va ser present a l'operació de detenció del president Lluís Companys, a la Bretanya, li féu el primer interrogatori a la presó de la Santé de Paris i el custodià fins a Madrid.

dimecres, 12 d’agost del 2015

Homenatges populars a Moncho Reboiras, independentista gallec assassinat per la "Dictadura franquista"

 
Aquest 12 d'agost es compleixen quaranta anys del seu assassinat
 
Libertat.cat 10/08/2015 
Diverses organitzacions polítiques i una comissió popular convoquen nombrosos actes a Galiza en memòria de Moncho Reboiras, independentista revolucionari gallec, assassinat el 12 d'agost de 1975 per la policia franquista. Aquest any, les diferents activitats es concentraran en tres llocs significatius de la seva vida: Imo, on va néixer, va viure fins als 9 anys i està enterrat; Vigo, on es va criar i va començar la seva militància política i sindical i el Ferrol, on va caure abatut per les bales del feixisme espanyol.

En la nit de l'11 agost de 1975, la Brigada Polític Social més 300 efectius policials van voltar l'apartament clandestí en el qual es trobava el militant i dos companys. Moncho, que carregava un arma, els va facilitar la fugida durant el primer enfrontament, en el qual resulta ferit. Després d'hores de persecució pels carrers de Ferrol, la policia aconsegueix localitzar-ho. Reboiras fa front a l'enemic fortament armat amb metralletes i gasos lacrimogens. Amb tres bales en la seva esquena, mor dessagnat al portal n.º 27 del carrer A Terra.

Moncho Reboiras tenia 25 anys quan el van assassinar, tres mesos abans de la mort de Franco. El context polític que li va tocar viure en els anys setanta va estar marcat per la fi agònica de la dictadura, que va produir una forta inestabilitat econòmica, social i política, però que va mantenir intacte el seu aparell de criminalització i repressió. El poble gallec va respondre amb protestes populars massives a la reestructuració d'un sistema que incloïa retallades, explotació laboral i la fi de l'agricultura en favor d'una industrialització tardana.

En el món rural, els camperoles es van rebel·lar davant els intents de destrucció d'una manera de vida i una cultura: la campanya d'insubmissió contra les injustes quotes empresarials; les “guerres agràries” com la del sector làctic, o les mobilitzacions contra les expropiacions, com la d'As Encrobas. Fruit d'aquestes protestes van sorgir organitzacions i sindicats agraris. Les ciutats van experimentar un fort creixement de la classe obrera que va protagonitzar les vagues a Vigo, on van participar més de 30.000 persones, i Ferrol, on la policia va matar a dos treballadors, Amador i Daniel. Lluites obreres i camperoles que van desafiar la Dictadura de Franco i que van anar fortament reprimides.

Moncho Reboiras va destacar per la seva activa participació en l'agitada lluita polític-revolucionària contra la dictadura. En 1969, s'incorpora a la Union do Pobo Galego (UPG), organització nacionalista i marxista fundada en 1964, i ràpidament comença a assumir forts compromisos: al principi, li encarreguen l'articulació del Front Cultural amb el qual impulsa la defensa organitzada de la cultura i la llengua; per finalment, fer-li responsable de la creació d'un front armat que pogués acompanyar i enfortir la lluita d'alliberament nacional.

Com a militant obrer, la seva vivència de les dures condicions laborals de la classe treballadora li va portar a participar i organitzar les vagues de 1972 a Vigo i Ferrol, des de les quals va impulsar la construcció del moviment sindical gallec. Mentre que com internacionalista, va contribuir a la creació d'aliances amb Euskal Herria, Portugal, Irlanda o Veneçuela, valent-se de les estructures organitzatives dels exiliats gallecs.

Des de la seva mort, l'esquerra ha rendit durant aquests 40 anys el merescut homenatge a qui amb el seu exemple de lluita, lliurament i compromís per l'alliberament nacional del nostre País ha alimentat les lluites i l'organització de l'esquerra independentista gallega.

Per això, Moncho Reboiras viu en les lluites populars contra un Estat colonitzador que pretén la destrucció de la nostra cultura i la nostra llengua; que saqueja les nostres fonts de riquesa; que no permet el desenvolupament del nostre sistema productiu; que ens condemna a la desocupació, la precarietat, la pobresa o l'exili; que ens nega el dret a ser, a expressar-nos, a autogovernar-nos; que busca l'anul·lació de les nostres lluites i de la nostra memòria històrica.

Avui com ahir, el moviment independentista gallec segueix estant fortament perseguit, criminalitzat i reprimit per l'Estat espanyol. En l'actualitat, cinc militants estan preses i dispersades en presons espanyoles: quatre condemnades a penes entre 8 i 12 anys per delictes de terrorisme, i un altre a l'espera de judici. Des de Terra Alliberada ens vam sumar als homenatges en memòria de revolucionari gallec Moncho Reboiras, i en aquesta data tan emblemàtica volem recordar també als nostres companys Maria, Antom, Edu, Raul i Teto, els qui seguint l'exemple de Moncho, mantenen intacte el seu compromís amb la causa independentista gallega. Amb dignitat i enteresa enfronten la presó, la tortura, la dispersió a milers de quilòmetres de les seves cases, famílies, amics, i un règim d'aïllament que pretén anul·lar-los com a persones i subjectes polítics.

dilluns, 3 d’agost del 2015

Elisa García: la miliciana que tothom va oblidar


L'impacte que va provocar veure moltes dones vestides de soldades amb les armes a la mà i l'impacte del veïnat per la mort de la miliciana Elisa han anat perdent força vençuts per una visió masculina de la història

diumenge, 2 d’agost del 2015

La foto del rei del saló de plens de Torredembarra es redueix a mida carnet


Prospera la moció de la CUP tot i els vots en contra de Ciutadans, el PP i Unió

Naciódigital - Guillem Bargalló - Torredembarra 1/8/15
El ple d'aquest divendres a Torredembarra tenia fins a 21 punts, tres qüestions sobrevingudes i precs i preguntes. La sessió ha començat amb més de tres quarts d'hora de retard perquè s'ha allargat la comissió informativa prèvia. I, aquest ple ha tingut dues cares: les mocions de caràcter ideològic, lligades a l'anomenat procés català, i les que feien referència a Torredembarra, on totes les que han entrat a plenari s'han aprovat per unanimitat. Dos plens, doncs, en una mateixa sessió, una tònica que podria seguir en els pròxims mesos, quan les eleccions catalanes i espanyoles també marcaran les sessions municipals.

La primera proposta debatuda, i probablement, la més mediàtica, era la que proposava reduir la fotografia del rei Felip VI a mida carnet. La llei obliga a tenir-la penjada al saló de plens, però no especifica les dimensions de la imatge. Toni Sacristan, regidor cupaire ha desplegat el seu argumentari per defensar la proposta, que ha comptat amb el suport de l'Alternativa Baix Gaià i Esquerra. Avui Democràcia s'ha abstingut argumentat que són una formació municipalista, mentre que la regidora convergent Anna Magrinyà hi ha acabat votant a favor, mentre que Joel Navas, d'Unió ha votat en contra, així com el Partit Popular i Ciutadans.

El principal debat ha estat entre Toni Cruz i Toni Sacristan, al voltant de la figura del Rei, sobretot la de Joan Carles i fins i tot s'ha debatut sobre la seva participació al 23-F. El PSC també ha volgut marcar el seu caràcter republicà, tot i que s'ha acabat abstenint, de manera que la moció s'ha aprovat amb 8 vots a favor l'abstenció dels socialistes i Rosa Maria Guasch i el vot contrari popular, de Ciutadans i de Navas.

Toni Sacristan ha tancat el debat "regalant" al consistori la imatge de Felip VI mida carnet, amb la voluntat que el canvi de fotografia "no suposi cap despesa per a l'Ajuntament de Torredembarra".