dimecres, 28 de setembre del 2011

Presentació de la revista dedicada a la repressió franquista a Andalusia

Cliquear per a veure el programa

Presentació el dissabte 15 d'octubre a les 19h. a Cornellà de Llobregat

Traducció Estació Colserolla
Francisco Ruiz Acevedo
President de l'AMHDBLL

Andalusia, un bany de dolor i sang.

És el meu desig efectuar un breu preàmbul en la presentació d'aquesta revista dedicada íntegrament a la repressió franquista a Andalusia, la meva terra de naixença. En Sevilla vaig passar la meva infantesa i joventut en un marc de postguerra on els meus pares republicans van patir el seu, com punts altres, per a treure endavant als seus quatre fills de la misèria moral i econòmica, de la fam, del terror davant la feroç repressió feixista i de totes les cantinelas que vam ser sotmesos pel nacional catolicisme responsable del cop militar al juliol de 1936 contra la legalitat republicana, que va convertir tots els racons dels pobles andalusos en un bany de dolor i sang impossible d'oblidar.

Els de la meva generació vam créixer en el període més negre de la consolidació del franquisme i del terror implantat per la dictadura i per això vam ser orfes del nostre passat i memòria. Passat i memòria que comencem a reconstruir quan ens vam fer adults en aquesta altra terra, que és Catalunya, en la qual ens hem integrat, han nascuts els nostres fills i que considerem la nostra sense renunciar per res dels nostres orígens. Vam créixer sense altre horitzó que el d'una dictadura fèrria, pobra i solitària. Va ser obligada a partir de zero amb les soles promeses d'un futur que mai se li va oferir. Va arribar tard a tot i pocs han sortit il·lesos i sense greus crebants personals i familiars d'aquells durs anys. Aquesta generació som els fills, els hereus dels quals van donar la seva vida en la defensa de la legalitat de la II República, i que van constituir una generació irrepetible en la història d'Espanya.

En l'explosió migratòria que va patir Catalunya, entre finals de la dècada dels cinquanta i principi dels setanta del segle passat, es van assentar un milió de persones amb un percentatge  elevat de procedència andalusa, fugint de la misèria moral, econòmica i política del règim franquista. La nostra comarca és un viu exemple del que afirmem doncs en l'any 1975 l'emigració va arribar a representar el 70% de la població i en pocs anys va passar de 55.000 a 500.000 habitants. L'últim cens llança una població de 781.749 habitants, major que algunes comunitats autònomes, distribuïts en 30 poblacions dintre d'una superfície de 486,5 Km2.

Aquesta gran massa d'immigrants eren els quals tenien situacions més endèmiques d'injustícia social i econòmica, com a conseqüència dels  latifundis que no van voler invertir en la indústria transformadora dels productes del camp que absorbís la mà d'obra aturada pel que van ser condemnats a l'exili interior. La immensa majoria provenia del agro andalús i extremeño, amb poca o cap formació industrial el que representava per a la burgesia catalana, quan no per al capital estranger, una mà d'obra barata de la qual extreien una considerable plusvàlua. No obstant això i a pesar de les enormes manques que van patir i van suportar és just reconèixer la seva enorme contribució en la lluita antifranquista, la seva adaptació i integració, el que unit al seu treball van ajudar a incrementar la riquesa i la baixa demografia que històricament ha patit Catalunya. Alguns la denominen la novena província andalusa, acabo que solament és assumible quantitativament per aquell temps i no en la realitat present. Les vivències d'infantesa i adolescència i ser expulsats cap a l'exili interior també formen part de la repressió franquista sobre Andalusia. En Catalunya la repressió franquista es va manifestar amb cruesa contra milers d'immigrants combatius que van ser acomiadats dels seus llocs de treball, multados, detinguts, empresonats, torturats, assassinats i que es van manifestar per milers al crit de LLIBERTAT, AMNISTIA I ESTATUT D’ AUTONOMIA en les grans manifestacions a Barcelona, convocada per la ASSEMBLEA DE CATALUNYA els dies 1 i 8 febrer de 1976 .

Durant la dictadura franquista va ser la comarca més combativa de Catalunya on es van desenvolupar els més importants moviments socials antifranquista pels drets dels treballadors, per les llibertats sindicals i democràtiques que van culminar entre 1974-1976 amb tres vagues generals amb uns 80.000 treballadors en el carrer i on l'emigració va jugar un paper fonamental amb un cost de 57 treballadors empresonats. En la comarca del Baix Llobregat poques són les famílies de procedència andalusa que no tenen un familiar represaliado durant el període 1936-1939 sinó també posteriorment, una vegada acabada la guerra, en el llarg període de la dictadura franquista. I quan vam parlar de les mates del feixisme incloem a tots els andalusos exterminats en els camps nazis.

En Andalusia no va haver una guerra, no havia un front definit, sinó un genocidi tal com Déu mana conformi les tropes franquistes anaven ocupant els pobles. No hi ha família que no tingui a una víctima de Franco; uns en fosses comunes, altres en les tàpies dels cementiris, altres en camins, senderes, presons i on anés. Andalusia, va quedar sumida en la desesperació de la barbàrie, tota ella, i especialment els pobles, en alguns fins al 60% de la població. S'uneix a això la misèria, l'emigració, i després de l'esperança de la democràcia arriba la mort mental per part dels diferents governs que ni tan sols fan un mínim símbol per a les víctimes, ni recorden el bany de dolor i sang que va ser Andalusia. N'hi ha prou amb llegir les pàgines d'aquesta revista per a tenir una idea del que va representar la repressió franquista a Andalusia.

Els polítics que van pactar la transició de la dictadura a la democràcia parlamentària i monàrquica van oblidar als quals van donar la seva vida per defensar la legalitat de la II República, a tots els quals van patir la repressió franquista, als homes i dones que van lluitar en condicions molt adverses per derrocar al dictador, a les desenes de milers de desapareguts enterrats en fosses comunes, a les dones vexades i humiliades quan no violades, a tots els exiliats i a tots els quals van ser assassinats en els camps de concentració francesos i alemanys, perquè la fam i la malaltia consentida també és assassinat. És més, la Llei d'Amnistia de 1977 va representar que els vencedors de la guerra civil, és a dir, els quals es van revoltar amb les armes contra la legalitat existent, perdonaven als perdedors i els seus descendents garantint amb això la impunitat de tots els criminals del bàndol feixista. És el que alguns historiadors denominen la justícia al revés. Jo ho denomino ignomínia. Van ser massa els morts per a passar pàgina amb una Llei de punt final, després que Franco vestís de dol a mitjan Espanya. A més per a passar pàgina primer cal llegir-les.

“El passat mai és un refugi confortable al com sigui possible regressar. Però també és cert que ningú s'endinsa en el futur oblidant-se d'on ve”
(Miguel Núñez, La revolució i el desig).

“És necessari rescatar la memòria històrica de les múltiples mentides amb que han volgut enterrar-la”. (Miguel Núñez, La revolució i el desig).

La nostra associació comparteix que la memòria històrica està estretament lligada als valors republicans però aquests valors seran difícils i incompresibles per a les noves generacions sinó coneixen la veritable història del nostre país i de les circumstàncies que es va desenvolupar la transició i les conseqüències que de la mateixa estem experimentant en l'actualitat. És com el peix que es mossega la seva pròpia cua. Dita d'altra manera: “La vida solament pot ser comprensible mirant cap a enrere per a poder caminar cap a davant”.

Considerem que el temari d'aquesta revista té el suficient interès no sol per als quals encara sobrevivim sinó també per als nostres descendents, és a dir les noves generacions. La gran majoria tenen una visió reduïda sobre la repressió a Andalusia i com a màxim posseïxen escassos coneixements del que va ocórrer en els seus respectius pobles d'origen perquè molts dels seus progenitors, davant el terror implantat per la dictadura, van guardar silenci que en algunes famílies encara perdura. Però també per al conjunt dels pobles d'Espanya, per a tots els exiliats i els seus descendents i especialment per a Catalunya doncs un percentatge elevadísimo de catalans són de procedència migratòria.

La guerra no va anar de cap manera entre Catalunya i Espanya sinó de tots els republicans contra el feixisme espanyol. En la batalla de l'Ebre van estar i van morir milers d'andalusos i els quals es van salvar van sofrir el calvari de la retirada, l'exili i els camps de concentració francesos, van participar en l'escamot espanyol i la resistència francesa durant la II Guerra Mundial contra el nazisme i van patir l'horror dels camps d'exterminis nazis.

Finalment volem manifestar que estem en deute i per a ells el nostre més sincer agraïment a tots quants ens han ajudat en la confecció d'aquesta revista i de manera molt especial i destacat a les personalitats que escriuen en la mateixa.

Agraïment que fem extensius als nostres patrocinadors: Ajuntament de Cornellà de Llobregat, de Sant Joan Despi, del Prat de Llobregat, d'Esplugues de Llobregat, La Caixa, La Factoria i Unions comarcals del Baix Llobregat: CC.OO. i UGT.
Cliquear

dilluns, 26 de setembre del 2011

Trobat el cadàver d'un soldat republicà de la batalla de l'Ebre

Traducció Estació Colserolla
Ha estat exhumat durant una excavació arqueològica del departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona

PÚBLICO.ÉS/ EFE Barcelona 25/09/2011
1938. Continua el vessament de sang en la Batalla de l'Ebre durant la Guerra Civil Espanyola. Els soldats d'ambdós bàndols segueixen lluitant en la batalla que, fet i fet, decidirà la guerra.

Entre les víctimes, un cadàver, gairebé intacte, d'un milicià republicà que ha estat recuperat durant unes excavacions arqueològiques realitzades en la línia fortificada de La Fatarella (Tarragona).

Així ho ha informat el professor del departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona Francesc Xavier Hernández Cardona, qui ha explicat que el passat 21 de setembre investigadors de l'Institut del Patrimoni del CSIC i de la seva universitat van començar els treballs arqueològics.

La troballa ha superat les aspiracions dels investigadors que pretenien recuperar dos búnkers de formigó i la identificació de diferents línies de trinxeres de la famosa batalla. Hernández Cardona confirma que els fets documentats tenen relació amb una de les parts "més dures i desconegudes" dels combats de l'Ebre, ocorreguda al novembre del 38.

L'exhumació del soldat ha aconseguit detallar les característiques de la persona i les causes la seva mort. Entre aquests detalles s'ha conegut que el milicià republicà amidava 1,80 metres, calçava un 44 i que va morir per ferides de metralla. El grup d'investigació informa en la nota que possiblement una magrana li va explotar a curta distància i un dels fragments li va partir en dos el fémur dret i fins a nou trossos de metralla van entrar en la seva caixa torácica.

Probablement, explica la nota, l'explosió li va arrencar la mà dreta i li va trencar el cúbito a l'altura del canell, a més de deixar-li el peu esquerre intervinc penjant. Prop del soldat també s'han trobat utensilis d'afaitar, una ampolla de vidre verd i altres objectes que no s'han pogut identificar, a més de fragments de roba de l'uniforme.

Va defensar als seus companys fins a la mort

Segons sembla, l'home va disparar frenèticament contra els enemics que atacaven la posició i va romandre en el seu lloc de combat fins a la mort, protegint la retirada dels seus companys. El professor Hernández, ha afirmat que aquesta excavació ha posat "la pell de gallina" a la gent que ha participat en els treballs perquè el sacrifici d'aquest soldat i el d'uns altres "van salvar milers de vides" i probablement van ser conscients que el que es jugava allí era "el futur en llibertat de molta gent".


diumenge, 25 de setembre del 2011

'14 d'abril. Macià contra Companys', dirigida per Manel Huerga

Vilaweb / 23.09.2011 
'14 d'abril. Macià contra Companys', dirigida per Manel Huerga i estrenada al Festival de Sant Sebastià, és una ficció televisiva camuflada sota l'aparença de documental enregistrat el 1932

Durant tres dies, Catalunya va ser una república sobirana. Si bé s'han repetit desenes de vegades les imatges de la proclamació de la república al balcó de la Generalitat, més desconegut és que aquest episodi cabdal del segle XX va desembocar en un enfrontament entre els dos grans mites de la història contemporània: Macià i Companys. Dues maneres de concebre el catalanisme que, després de 80 anys, prenen més vigència que mai. Estrenada al Festival de Sant Sebastià, '14 d'abril. Macià contra Companys' és una ficció televisiva dirigida per Manel Huerga i amb un guió de Toni Soler que, camuflada sota l'aparença d'un documental suposadament enregistrat el 1932, entrevista els protagonistes d'aquells fets.

- Per què vau escollir un fals documental per parlar d'aquest moment històric?

- Manuel Herga: El guió és del Toni Soler i, per tant, ja ho tenia pensat. M'ho plantejava com un documental. És a dir, fem l'abstracció com si poguéssim entrevistar Macià i Companys però ens comportem com si fóssim periodistes d'ara.

- El color juga un paper important en el film. Es combina el blanc i negre amb les imatges en sèpia.

- Manuel Huerga: La recreacions dels fets que s'expliquen està feta en blanc i negre per marcar una separació. El blanc i negre t'ajuda a simplificar i dissimula la manca de recursos, perquè és una producció força modesta. A més, el blanc i negre recrea l'imaginari d'una època, ens identifiquem més en un període que ens ha arribat en blanc i negre.

- Però s'hi incorporen aspectes ficticis?

- Toni Soler: Sí, forçosament. La part final de la pel·lícula, per exemple, és una reunió a porta tancada entre ministres de la república espanyola i de la república catalana. Sabem què va passar, com va acabar i fins i tot què pensaven els protagonistes però no sabem què es va dir, exactament. Per tant, hem omplert els guions amb sentit comú i valor documental. No volíem fer una ficció fantasiosa.

- Manuel Huerga: I al tractar-se d'una pel·lícula també ens hem pogut permetre unes llicències de tipus eficaç més que sospitós.

- Creieu que l'espectador veurà creïble trobar-se Macià i Companys parlant davant de la càmera?
- Manuel Huerga: Una de les pors que tenia era que els actors resultessin prou creïbles com a subjectes entrevistats. Està força aconseguit. La convenció l'assumeix de seguida i es queda enganxat en el fil de la història.

- Pere Ponce (Lluís Companys): Crec que sí i és un dels principals valors de la pel·lícula! Les intrigues polítiques passen molt de pressa i amb una projecció molt especial i ha estat molt bé situar el present un any després, quan els protagonistes ja poden analitzar els fets des d'una certa distància.

- Són tres dies cabdals per Catalunya però, alhora, són força desconeguts. Coneixem massa poc la història del nostre país?

- Toni Soler: Claríssimament! La troballa va ser casual, llegint el llibre 'L'avi' de l'Alfred Bosch, on es va una biografia novel·lada de Macià. S'explica que Macià i Companys van estar a punt de pegar-se al Palau de la Generalitat i jo no ho sabia! Van ser tres dies de sobirania fictícia de Catalunya i ningú s'ha interessat per saber què va passar! Per això m'hi vaig posar. És un episodi que barreja una certa èpica però carregat d'improvisacions i petites mesquineses polítiques que el fa molt humà. Ho trobo especialment atractiu.

- Manuel Huerga: Jo sabia l'elemental sobre la proclamació de la República a Barcelona però entrar dins les diferències que tenien Macià i Companys i com es va proclamar la República tres o quatre vegades en poques hores dóna quasi una comèdia d'errors.

- El debat entre Macià i Companys encara és vigent i ja han passat 80 anys...

- Toni Soler: De fet, no n'han passat 80 anys. S'ha de restar l'època del franquisme, que va congelar el problema. Franco es pensava que l'havia resolt a base de sang però no va ser així, per desesperació de Franco i els seus successors. Aquesta doble cara del catalanisme encarnada per Macià i Companys es dóna ara mateix. Si se separen, no fan majoria i, per tant, estan condemnades a entendre's, el que genera una contradicció constant. 


- Manuel Huerga: És increïble veure que molts dels personatges, si els posessis un altre nom i una altra cara, són actual. La tensió no només entre Catalunya i Espanya sinó entre la entre els catalanistes, uns que volen viure en una Catalunya federada i uns altres en una independent, és molt vigent. En aquella època, aquestes dues tendències es van ajuntar per fer front a un enemic comú: la monarquia. És insòlit.

- En tres dies, Macià diu que passa de viure el millor dia de la seva vida a viure el pitjor...

- Toni Soler: Macià va viure la seva vida condensada en tres dies i fer-ho amb 70 anys devia ser difícil. Aquests fets demostren que hi ha molta gent que es juga el projecte vital en poques hores. Macià devia estar batallant en sí mateix preguntant-se si estava fent bé. Estic convençut que va morir dos anys després encara amb la recança de què hagués passat si hagués apretat més.

Posar cara a Lluís Companys tampoc deu ser fàcil. Quina ha estat la principal dificultat?

- Pere Ponce: Treballar un personatge històric, tant físicament com psíquicament. Hi ha molt material que et permet aproximar-t'hi i això encara ho fa més difícil, perquè has de triar i enfocar-la cap on t'interessa. En aquest cas, cap a una confrontació entre Macià i Companys.

dilluns, 19 de setembre del 2011

Carta del Consell de Participació del Memorial Democràtic a la Presidenta del Parlament de Catalunya

11 de setembre durant l'ofrena floral al monument
de Rafael Casanova

Barcelona, 13 de setembre de 2011
Molt Honorable Sra. Núria de Gispert i Català
Presidenta del Parlament de la Generalitat de Catalunya
Benvolguda Sra. Núria de Gispert.

Us escrivim després d’enviar, amb anterioritat, dues cartes a la consellera de Governació i Relacions Institucionals i vicepresidenta del Govern, l’Honorable Senyora Joana Ortega, de qui depèn, orgànicament el Memorial Democràtic, sense obtenir-ne resposta. En aquestes missives les entitats memorialistes expressàvem la nostra preocupació per la paralització del Memorial Democràtic. Pensem que la qüestió que ens ocupa és prou greu i ni tan sols hem rebut resposta. A part d’una qüestió de pura cortesia, ens sobta comprovar com s’ignoren les entitats memorialistes, que estem lluitant de manera desinteressada des de fa anys contra l’oblit.

Davant la manca d’interlocució i de la convocatòria dels òrgans de govern del Memorial Democràtic, les entitats hem impulsat la convocatòria, per iniciativa pròpia, del Consell de Participació del Memorial Democràtic. Aquest òrgan s’ha reunit, formalment, el 8 de setembre de 2011, i ha acordat la posició que tot seguit exposem:

El Consell de Participació del Memorial Democràtic, òrgan creat per la Llei 13/2007, de 31 d’octubre, del Memorial Democràtic, i regulat pels estatuts aprovats pel Decret 145/2008, de 15 de juliol, reunit a Barcelona el 8 de setembre de 2011, en ús de les seves funcions, i exercint dins del mandat actual, plenament vigent, d’acord amb les normes esmentades, manifesta que:

El Memorial Democràtic, institució pionera creada per la Generalitat de Catalunya el 2007, constitueix una eina bàsica per a la construcció nacional d’un país. Durant els anys de la dictadura se’ns va sostreure i manipular la nostra memòria històrica, en un intent de destruir la nostra consciència i la nostra identitat. És per això que vam celebrar la creació del Memorial: Catalunya començava a assolir una eina eficaç per recuperar la pròpia història, com ja havien fet molts altres països.

El Consell adverteix un procés de banalització i debilitament del Memorial tant en les disposicions acordades fins avui com en la passivitat institucional respecte del Memorial. Hem de recordar que l’art. 1.1 de la Llei 13/2007 defineix el Memorial com una “entitat de dret públic dotada de personalitat jurídica pròpia, i plena capacitat d’obrar […]”. Així mateix, en aquest article, apartat 3, s’estableix que el Memorial “[…] es coordina amb els altres organismes de la Generalitat en el desenvolupament d’actuacions [….]”. No obstant això, aquest plantejament institucional ha quedat destruït per les disposicions acordades pel Govern, que han debilitat greument el principi de jerarquia normativa que caracteritza una administració democràtica. Així resulta del Decret 326/2011, de 26 d’abril, de reestructuració del Departament de Governació i Relacions Institucionals, que revela sense embuts una reducció del rang i la rellevància institucional del Memorial Democràtic. En efecte, l’art. 53 d’aquest Decret converteix el Memorial en una entitat dependent de la Subdirecció General de Memòria i Pau, a la qual s’atribueix, en substitució del mateix Memorial, “facilitar la vehiculació de la relació i coordinació de la Generalitat amb el Memorial Democràtic”, a més d’altres disposicions que expressen clarament la finalitat exposada. Així, es descriuen funcions d’aquesta Subdirecció General que en la Llei estan expressament atribuïdes al Memorial i que buiden el contingut competencial d’aquest últim a favor d’un organisme d’un rang institucional molt inferior. Així resulta dels apartats a, b, c, d i g de l’art. 53 del Decret esmentat. Tot apunta, doncs, a una progressiva destrucció de la institució del Memorial que es reforça amb afirmacions tan improcedents com injustes des de la Subdirecció General actual en el sentit que el Memorial és “una institució de tothom” i que funcionarà “amb l’ànim de no dividir”, afirmacions que comporten una desqualificació objectiva de l’etapa anterior del Memorial. Sobretot, quan encara queda pendent l’anul•lació del Consell de Guerra que va condemnar a mort Manuel Carrasco i Formiguera, que el Sr. Duran i Lleida, com a portaveu de CiU, va sol•licitar en el Congrés dels Diputats el 28 de juliol de 2005.

En aquests moments, a més, veiem amb molta preocupació gestos i declaracions del Govern actual que apunten cap a un menysteniment o una greu desvirtuació del projecte del Memorial Democràtic. La pèrdua de la seu de Via Laietana com a “centre estable”, segons els termes de la Llei, la no-convocatòria dels òrgans de govern, la manca de nomenament de nou director (ja fa més de mig any de la destitució de l’anterior) i les manifestacions reiterades d’un Memorial “neutralista”, sense “bons ni dolents” (com si la dictadura i les seves funestes conseqüències no haguessin existit), ens omple de neguit i preocupació. La manca d’interlocució tampoc ens ha permès confirmar o desmentir, directament amb els responsables actuals, aquests auguris. El darrer anunci efectuat, que és el trasllat del Memorial a un lloc de difícil accés, com és el castell de Montjuïc, tampoc ha estat objecte de comunicació o consulta. D’altra banda, s’està tramitant al Parlament, a través d’una de les lleis anomenades “òmnibus”, una reducció de la composició del Consell de Participació, adduint motius econòmics, tot i que la participació dels membres és totalment altruista.

El Consell de Participació del Memorial Democràtic, en conseqüència, adopta els acords següents:

1. Exigir al Departament la convocatòria immediata dels òrgans de govern del Memorial —Junta de Govern, Consell Assessor i Consell de Participació—, així com també del Comitè Tècnic per a la Recuperació i la Identificació de Persones Desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura Franquista i la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. El Govern de Catalunya no pot prescindir d’escoltar i dialogar amb els representants del sector mitjançant els organismes vigents creats per llei. Les lleis no es poden ignorar; s’han de complir.

2. Exigir de manera immediata el nomenament d’un nou director del Memorial, mitjançant la convocatòria d’un concurs públic transparent i amb criteris professionals i científics. En aquest sentit, manifestem la nostra preocupació per la paràlisi actual de la institució atesa la manca de directrius i de direcció. Volem reconèixer la valuosa tasca que ha desenvolupat i està desenvolupant la plantilla tècnica del Memorial, i demanem que tingui continuïtat des d’una perspectiva professional. Sense direcció i equip —i òbviament sense pressupost—, el Memorial no pot assolir la seva missió.

3. Exigir el manteniment i el desenvolupament del Projecte del Memorial Democràtic, d’acord amb la llei que el va crear, preservant el seu caràcter integral i, per tant, mantenint la gestió unitària, en una única institució, sense dispersió o transferències a altres organismes, de totes les seves funcions actuals, tant les relacionades amb els aspectes commemoratius, de reconeixement i dignificació, com les relacionades amb aspectes patrimonials, de recerca o documentació (de la Xarxa d’Espais a les indemnitzacions, passant per les subvencions a entitats; els programes museogràfics, pedagògics, de documentació i de recerca; la dignificació i el cens de fosses, etc.). Es tracta, per tant, de consolidar i potenciar un Memorial Democràtic participatiu, rigorós, plural, científic, sense sectarismes, però amb una voluntat inequívoca de reivindicar i difondre la lluita dels demòcrates contra la dictadura franquista i per la recuperació de les llibertats.

4. Exigir un procés de diàleg previ, en el marc dels organismes del Memorial i amb les entitats del sector, en relació amb la nova seu del Memorial Democràtic. D’entrada, i sense desmerèixer la proposta del castell de Montjuïc, que hem conegut pels mitjans de comunicació i que té indubtables atractius des del punt de vista patrimonial i simbòlic, hem de dir que ens sembla absolutament inadequada per raons d’accessibilitat i de visibilitat. El Memorial necessita una seu cèntrica, visible, capçalera de la Xarxa d’Espais del territori, que permeti l’accés fàcil a les entitats, visitants, escoles i usuaris, a les exposicions, jornades, tallers escolars, reunions i actes que es programin, així com al Centre de Documentació.

Per presentar-vos els nostres arguments, i per conèixer de primera mà quin és el capteniment real del Govern en relació amb el Memorial Democràtic, us demanem, amb caràcter d’urgència, una entrevista personal, atès que les nostres cartes anteriors adreçades a la vicepresidenta no han obtingut, com ja hem dit, cap resposta.

Atentament.
Enric Pubill, President del Consell de Participació del Memorial Democràtic
Anna Sallés, Vicepresidenta
Rosa Toran, Portaveu

diumenge, 18 de setembre del 2011

Xerrada a l'IES Palau Ausit de Ripollet de Josep M. Massons

Brigades Internacionals. Josep M. Massons

Recull en dos vídeos de la xerrada a l'IES Palau Ausit de Ripollet de Josep M. Massons, cirurgià a les Brigades Internacionals.
maimes.cat

Actes al voltant de l'exposició 'POUM 75 anys d'història' a Barcelona


-Conferència 'Dones i Revolució'

El Museu d'Història de Catalunya acull el 21 de setembre, a les 19 h, la conferència Dones i Revolució, organitzada per la Fundació Andreu Nin, dins del marc de l'exposició POUM. 75 anys d'història.

Moderadora: Mª Teresa Carbonell, presidenta de la FAN.

Participants: Cristina Simó, historiadora i Pelai Pagès, comissari de l’exposició POUM.

Invitada especial: Teresa Rebull, militant del POUM i pionera de la Nova Cançó.

-Conferència 'Orwell i l’edició completa d’Homenatge a Catalunya'

El Museu d'Història de Catalunya acull el 22 de setembre, a les 19 h, la conferència Orwell i l’edició completa d’Homenatge a Catalunya, organitzada per la Fundació Andreu Nin (FAN), dins del marc de l'exposició POUM. 75 anys d'història.

Moderador: Andy Durgan, historiador britànic.

Participants: Miquel Berga i Bagés, prologuista de l’obra; Ferran Aïsa, especialista del moviment llibertari i Fernando Casal, responsable de la il·lustració de l’obr

dilluns, 12 de setembre del 2011

Col·loqui Internacional 'De l'exili a la deportació'

Del 3 al 6 d'octubre de 2011
Museu d'Història de Catalunya
Plaça Pau Vila, 3, Barcelona

A la fi de la Guerra Civil, centenars de milers d’espanyols creuaren la frontera amb França fugint del feixisme i foren internats en camps de concentració. Amb l’avançament de l’exèrcit alemany, el maig de 1940 molts d’aquests espanyols i catalans van caure en mans dels nazis. Prop de 40.000 van ser integrats en companyies de treball a França i Alemanya. La gran majoria van ser internats en Stalags com a presoners de guerra i uns 10.000 van ser dirigits als camps de concentració de Mauthausen, Dachau, Buchenwald, Sachsenhausen, Bergen-Belsen, Ravensbrück, Treblinka, Auschwitz o Neuengamme. Més de la meitat van morir als camps. El Govern franquista se’n desentengué, ja que foren considerats “rojos que no eren espanyols”.

Aquest col·loqui, que s’emmarca dins d’un projecte europeu amb suport de la UE, pretén situar en el panorama internacional l'episodi de la deportació espanyola en els camps nazis. També pretén reflexionar sobre la construcció de la democràcia a Europa des del període d’entreguerres fins als nostres dies per a fomentar una ciutadania europea conscient dels valors dels drets humans i de la democràcia.



Memorial Democràtic

divendres, 9 de setembre del 2011

Mor l'historiador Josep Termes als 75 anys

El catedràtic és el pare de la investigació sobre el moviment obrer

El Periódico.cat / Divendres, 9 de setembre del 2011
Josep Termes, catedràtic d'Història Contemporània i pare de l'estudi del moviment obrer català, ha mort aquest divendres a l'edat de 75 anys, segons ha confirmat la Universitat Pompeu Fabra.

Josep Termes (Barcelona 1936-2011) va ser una personalitat destacada en el camp de l'estudi del moviment obrer català dels segles XIX i XX, a més de ser promotor de diverses plataformes culturals i polítiques, i un dels historiadors més reconeguts de Catalunya.

Fill de pagesos de la Terra Alta emigrats a Barcelona, es va llicenciar en Farmàcia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Va ser professor d'aquesta mateixa universitat, de la qual va ser expulsat el 1966 per motius polítics, i va participar en l'equip que va formar l'Autònoma de Barcelona (UAB) el 1968.

Posteriorment, va ser catedràtic d'Història Contemporània a la UB i a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), així com membre de diverses plataformes culturals, com l'Institut Universitari Jaume Vicens Vives, des d'on va desenvolupar els seus estudis sobre el moviment obrer i la seva vinculació amb el catalanisme polític.

Va militar al PSUC des de molt jove, però va abandonar el partit el 1974 per diferències en la línia ideològica, al criticar el dogmatisme marxista. Va ser confundador de la revista Recerques (1970) i va estar molt vinculat a L'Avenç (1977).

Voluntat didàctica

En les seves investigacions repassa amb voluntat didàctica esdeveniments i moviments com el moviment llibertari a Espanya, el paper de la societat burgesa en el nacionalisme català, la guerra francoprussiana, la fi de l'URSS i el comunisme de final del segle XIX. A més, va aprofundir en la història de la Catalunya popular vinculada al catalanisme, va combatre les tesis sobre l'origen burgès del catalanisme i es va centrar en dues èpoques fonamentals de la història de Catalunya: el Sexenni Revolucionari (1868-1874) i la II República.

L'historiador va ser reconegut en moltes ocasions i va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 1990 i amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2006. Entre les seves obres destaquen Anarquisme i sindicalisme a Espanya: La Primera Internacional, Històries de la Catalunya treballadora, El nacionalisme català. Problemes d'interpretació, Les arrels populars del catalanisme i Història del moviment anarquista a Espanya (2011), que va ser la seva última publicació.

L’AVENÇ s’uneix a les mostres de condol per la desaparició de l’historiador Josep Termes i Ardèvol (Barcelona, 1936).

Termes va estudiar Lletres (1957-62) a la Universitat de Barcelona, on es va especialitzar en història contemporània, al mateix temps que ingressava en el PSUC, partit que va abandonar el 1974 per les discrepàncies que mantenia dins el comitè d’intel·lectuals. Va mostrar-se, d’aleshores ençà, fortament crític amb el dogmatisme marxista. A recer de l’obra de Casimir Martí, Orígenes del anarquismo en Barcelona, va començar a estudiar el moviment obrer, particularment l’anarquista, a la Catalunya i l’Espanya dels segles XIX-XX. Aquesta dedicació, iniciada a la tesina (1965) i continuada a la tesi (Anarquismo y sindicalismo en España. La Primera Internacional, 1864-1884, 1972), l’ha culminat fa ben poques setmanes amb una voluminosa obra de síntesi publicada per L’Avenç: Història del moviment anarquista a Espanya, 1870-1980 (edició en castellà a RBA).

Cofundador de la revista Recerques (1970), Termes va estar vinculat des de la seva aparició a L’Avenç (1977). La seva obra s’ha caracteritzat per la voluntat de revisar algunes de les interpretacions sobre la història contemporània de Catalunya, i en particular sobre el caràcter burgès del catalanisme, a partir sobretot d’una ponència que va presentar el 1974 al Col·loqui d’Historiadors sobre “El nacionalisme català. Problemes d’interpretació”, llavor dels seus estudis sobre el catalanisme popular, al qual va retornar en llibres com Les arrels populars del catalanisme (1999) i altres.

Arran de l’aparició del seu darrer llibre a L’Avenç, la revista va mantenir-hi una llarga entrevista que podeu llegir aquí, i on afirmava que “en el fons, jo he fet història per nostàlgia ambiental. Nostàlgia de l’ambient on vaig néixer: barri obrer, juliol de 1936, gent extremament polititzada [...] per a mi història i vida han anat molt juntes”.

Video de Vilaweb

Es reuneix el Consell de Participació del Memorial Democràtic per defensar aquesta institució


En una convocatòria oberta a entitats de la Memòria s'ha reunit el Consell de Participació del Memorial Democràtic per respondre a les últimes actuacions del Govern i per defensar aquesta institució.

Avui, 8 de setembre, s’ha reunit el Consell de Participació del Memorial Democràtic en la Fundació Cipriano García.

Davant la política adoptada pel Govern respecte a la memòria democràtica i després de les darreres notícies sobre el trasllat del Memorial Democràtic al Castell de Montjuïc aquest mes d’agost, s’ha decidit fer una convocatòria oberta a entitats i associacions de la memòria.

El Consell de Participació es va assabentar pels mitjans de comunicació del trasllat de la seu de la institució a Montjuïc, sense tan sols tenir la deferència de comunicar la notícia al President del Consell de Participació en funcions, ni a cap de les entitats que fa anys treballen per la recuperació de la memòria històrica i que formen part del Memorial Democràtic. És aquest un pas més en una política d'intentar reduir el Memorial a un ens sens vida. Després del tancament de la seu del Memorial a Via Laietana el Govern ha decidit col·locar-la en un lloc turístic, allunyat de la ciutat i mal comunicat. Darrera de tot això hi ha una voluntat de buidar el Memorial de l’esperit amb que va ser creat i de fer creure a la societat catalana que la seva tasca de memòria era esbiaixada i partidista, tal com ha declarat la pròpia senyora Vicepresidenta Joana Ortega.

No hem d’oblidar que va haver persones que van defensar la legalitat democràtica des de diferents opcions polítiques i que van patir per aquest motiu la repressió franquista i unes altres persones que van atacar-la, i no es poden equiparar en un memorial creat per defensar justament la memòria democràtica.

Que aquest Memorial Democràtic continuï desenvolupant les tasques que ha dut a terme fins ara seria un fet de normalitat i de maduresa democràtica que ens honoraria a totes i tots, senyores i senyors del Govern.

Defensem el Memorial Democràtic, defensem la memòria democràtica i no volem la seva seu al Castell de Montjuïc. Animem a totes les associacions i als particulars que estiguin a favor de la recuperació de la memòria històrica i creguin en els valors que aquesta recuperació representa per a la nostra societat, ara més que mai, que recolzin el Memorial i que facin difusió de la situació que pateix en aquest moment.

dilluns, 5 de setembre del 2011

Convocatòria reuniò del Consell de Participació del Memorial Democràtic ampliat


Estimados amigos:
Como miembro del Consell de Participació y a instancia de su Presidente Enric Pubill os remito esta amplia convocatoria dada la gravedad de la situación del Memorial Democratic cuya finalidad, por parte de la Consellera de la Generalitat Joana Ortega, es no solo desvirtuar y diluir el contenido del mismo sino también su liquidación. Es por ello que todas las Entidades memorialistas, Universitarias, asociaciones, personalidades y cuantos estén interesados estemos presentes en esta convocatoria para con ello tomar las iniciativas pertinentes y ejercer las medidas de acción y presiones necesarias.

Para ello enviaré en varios bloques (unos 400 email) para que a su vez lo remitáis a todos vuestros contactos. Es una batalla política que no podemos ni debemos pasar por alto.

Un fuerte abrazo.

Paco Ruiz Acevedo
Presidente de la AMHDBLL
-------------------------------------------------------------------------
Consell de Participació del Memorial Democràtic
Barcelona
31 d'agost de 2011

Benvolgudes i benvolguts,

En la reunió que vam mantenir el passat 18 de juliol entitats de memòria històrica, la majoria representades en el Consell de Participació, vam analitzar la situació en que es troba el Memorial Democràtic i vam acordar redactar un comunicat denunciant la paràlisi de la institució, la marginació dels òrgans de govern, l'absència de nomenament de director i el perill en que es troben les polítiques públiques de memòria per l'acció del govern de la Generalitat. També es va acordar tornar-nos a reunir el mes de setembre per concretar accions orientades a redreçar una situació que considerem inacceptable.

El mes d'agost, en plenes vacances, ens hem assabentat pels mitjans de comunicació del trasllat de la seu de la institució al Castell de Montjuïc, sense ni tan sols comunicar-ho al President del Consell de Participació en funcions ni a cap de les entitats que fa anys treballen per la recuperació de la memòria històrica i que formen part del Memorial Democràtic; un pas més en aquesta política d'intentar reduir el Memorial a una peça de museu, a un -tal com es deia en la declaració del 18 de juliol- “souvenir turístic”. Per si quedaven dubtes dels autèntics objectius del govern, les declaracions de la consellera Ortega en el sentit que històricament no hi ha bons ni dolents i que el Memorial havia donat fins ara una visió políticament esbiaixada (s'ha d'entendre a favor dels demòcrates) són prou aclaridores.

Davant d'aquesta situació, i d'acord amb la Vicepresidenta i la Portaveu del Consell, us proposem celebrar la reunió que vam acordar el passat 18 de juliol, el proper dijous 8 de setembre, a les 19 hores al local de la Fundació Cipriano García (CCOO), Via Laietana.16,

Amb la seguretat de comptar amb la vostra presència rebeu una salutació molt cordial.

Enric Pubill, President
Anna Sallés, Vicepresidenta
Rosa Toran,  Portaveu

diumenge, 4 de setembre del 2011

Esparraguera durant la II República 1931 - 1936


Benvolgudes i benvolguts:

Aquest setembre, la C14A (Comissió 14 d'abril), organitzem una sèrie de dues conferències dedicades a la II República i la Guerra Civil.

La primera sota el títol: "ESPARREGUERA durant la II REPÚBLICA 1931-1936", serà a càrrec del senyor Josep Paulo, historiador, arxiver i cronista oficial de la Vila d'Esparreguera. Tindrà lloc a la Sala d'actes de Can Pasqual el dia 16 de setembre de 2011 a les 20.00 hores.

Esteu totes i tots convidats i esperem contar amb la vostra inestimable presència.

Fins aleshores, rebeu una abraçada.

Salut!

Manel Ruiz
David Urgelés
-copresidents-

Publicat per Comissió 14 d'Abril Esparraguera

divendres, 2 de setembre del 2011

Homenatge a Quico Sabaté 8 de setembre, L´Hospitalet de Llobregat


Dijous, 08 de setembre · 20:30 - 23:30
L´Hospitalet de Llobregat
Plaça Constitució

Homenatge a Quico Sabaté, un dels maquis que continua lluitant un cop acabada la Guerra civil, fou assassinat pel sometent a Sant Celoni.

A les 20:30 concentració a la plaça de la constitució.

A les 22:45 lectura del manifest i canvi del nom de la plaça constitució per el de plaça Quico Sabaté.

Organitza:
Maulets

Col•laboren:
Cup
SEPC L´Hospitalet de llobregat
Casal Popular i independentista de L’Hospitalet.

dijous, 1 de setembre del 2011

II Jornades de Recreació de la Guerra Civil de Corbera d'Ebre els dies 3 i 4 de setembre

El museu privat La Trinxera de Corbera d’Ebre organitzarà el primer cap de setmana de setembre, els dies 3 i 4, la segona edició de les a l’emblemàtic espai del Poble Vell. El seu propietari, Pere Sanz, ha comptat amb l’ajuda de diversos col•laboradors i el suport de l’Ajuntament de Corbera d’Ebre i el Patronat del Poble Vell, entre d’altres entitats.

L’eix central de les jornades serà la Fira d’Objectes Militars i Col•leccionisme, i un seguit de diorames que representaran escenes de la Guerra Civil Espanyola com si es tractés d’un campament.

L’organització espera la participació d’una dotzena d’expositors a la Fira procedents de Tarragona, Barcelona i la Comunitat Valenciana. Pel que fa als diorames, aquests es nodriran essencialment de l’ingent fons del museu La Trinxera, que disposa d’una àmplia col•lecció de vestits militars del conflicte, peces d’artilleria, antitancs, bombes d’aviació, obusos i, fins i tot, vehicles. Un autobús i diversos vehicles d’època d’altres col•leccionistes s’incorporaran als diorames.

A diferència de les recents jornades de recreació celebrades a Faió, a Corbera d’Ebre no es recrearan combats de la batalla de l’Ebre.

Les jornades obriran portes el dissabte 3 de setembre, a les 10.00 hores, al Poble Vell.

L’entrada costarà 5 euros i inclourà la visita no només a la Fira i als diorames sinó també a les activitats que es realitzaran a l’interior del Poble Vell durant el dia.

En aquest sentit, a partir de les 18.00 hores se celebraran a l’interior de la remodelada església del Poble Vell un seguit de conferències amb experts del conflicte bèl•lic. Intervindran, entre altres, l’historiador flixanco Josep Sánchez Cervelló i el director del Centre de Documentació de la Batalla de l’Ebre, Francisco Cabrera Castillo.

A les 21.00 hores, el mateix espai acollirà un aperitiu i un ball popular.

L’endemà, diumenge, el recinte tornarà a obrir portes de 10.00 a 14.00 hores.

Tots els veïns que vagin vestits d’època tindran dret a accedir de manera gratuïta a l’interior del recinte.

A banda dels diorames instal•lats al Poble Vell, el museu LaTrinxera obrirà les portes de 10.00 a 21.00 hores dissabte i de 10.00 a 14.00 hores l’endemà diumenge per visitar l’exposició permanent.
 
Partit Republicà d'Esquerra