diumenge, 30 de desembre de 2012

Mor Joaquim Soms, compositor i combatent

Sons de la Mediterrània 30/12/2012
Autor de més de 600 sardanes, entre elles "Catalans a l'Alcàrria"
El passat divendres 28 de desembre va morir a Pineda de Mar Joaquim Soms. Tenia 98 anys i deixa escrites una gran quantitat de sardanes, entre elles "Catalans a l'Alcàrria", l'himne dels catalans que van lluitar amb l'exèrcit republicà al front de Guadalajara durant la Guerra Civil.
Joaquim Soms va néixer el 14 de maig de 1914 a Pineda de Mar. Va estudiar harmonia i composició, i sent adol·lescent ja dirigia el Cor Infantil de l’Agrupació Teatral Pinedenca, segons informa la Federació Sardanista.
En esclatar la Guerra Civil va incorporar-se a la 33 Divisió del IV Cos d’Exèrcit, destinat a la comarca de l’Alcàrria, a Guadalajara. Allà hi va formar una banda de música i posteriorment una cobla, i allà, concretament a Brihuerga l’any 1938, va compondre la sardana “Catalans a l’Alcàrria”, que es va convertir en un himne i un estímul pels combatents catalans destinats a l’Alcàrria i en general per a tots els catalans combatents a l’exèrcit del Centre de l’EPR, l’Exèrcit Popular Regular republicà. “Catalans a l’Alcàrria” es va estrenar el mateix 1938 al Teatro Calderón de Madrid; quan pocs mesos després va acabar la guerra, aquesta peça li va comportar més d’un any de presó en camps de concentració franquistes, en ser considerada “himne separatista”, segons informa el Foro por la Memoria de Guadalajara.
Compositor prolífic i combatent per la memòria
Però Soms va continuar component, signant més de 600 sardanes i diversos centenars d’havaneres. Algunes de les seves altres sardanes més conegudes s´no “Tona de Llavaneres”, “Aires tossencs”, “A l’ombra del campanyar” o “Monestir de Breda”. Entre molts altres premis, va rebre el Premi Sardana a la Popularitat de 2007.
Als anys vuitanta, Soms va formar amb altres excombatents catalans l’associació de veterans “Catalans a l’Alcàrria”, i va visitar els pobles de Brihuerga, Gárgoles i Abánades; a pesar del suport popular que hi van trobar, a cap d’aquests llocs van tenir cap homenatge institucional.
L’octubre de 2011, integrants del Foro por la Memoria de Guadalajara van visitar-lo a Pineda de Mar, on van gravar-lo interpretant “Catalans a l’Alcàrria” i van fer-li una interessantíssima entrevista sobre les seves vivències.
Joaquim Soms serà enterrat aquest diumenge 30 de desembre a les 13 h a l’Església de Pineda de Mar.
Fotos i video del Foro por la Memoria de Guadalajara

dimecres, 26 de desembre de 2012

La guerra aèria a Catalunya (1936-1939​)

Catalunya (1936-1939) de David Gesalí Barrera, David Íñiguez Gràcia

Durant la Guerra Civil, Catalunya fou l’escenari d’una guerra sense treva on s’experimentaren noves tàctiques i estratègies, tant al camp de batalla com a la rereguarda. La voluntat de resistència republicana, mancada de recursos, hagué de fer front a les forces franquistes, que aplicaren una sofisticada maquinària bèl·lica contra tot el territori. En aquest context, a partir de 1937, el país viqué un setge aeri permanent a càrrec de la aviació franquista, potent i organitzada, que es desplegà fins el darrer dia de la guerra.
La guerra aèria a Catalunya (1936-1939) constitueix una crònica visual que proporciona una acurada selecció d’imatges inèdites, representatives i de qualitat, però sobretot pretén ser un llibre d’investigació històrica on es desvetllen episodis i fets relacionats amb l’aviació a la Guerra d’Espanya rescatats de l’oblit. Per primera vegada es presenta la guerra aèria emmarcada en una perspectiva global i amb tota la seva complexitat: les estratègies existents en el rerefons dels bombardeigs, la defensa del territori, la fabricació i adquisició d’armes... L’anàlisi dels grans esdeveniments de la campanya aèria a Catalunya i la seva documentació s’alternen amb microhistòries d’alguns dels protagonistes, que els autors han pogut reconstruir gràcies a un treball de recerca històrica de més d’una dècada.
Al rigor acadèmic de David Gesalí i David Íñiguez i a l’anàlisi sistemàtica de l’obra, se suma la passió dels autors per l’aeronàutica i la història; el conjunt fa que La guerra aèria a Catalunya (1936-1939) esdevingui un eina que facilita les claus per a la comprensió d’aquest fenomen complex i amb moltes variables.

La Libreria de Cazarabet
www.cazarabet.com/lalibreria
libreria@cazarabet.com

dissabte, 22 de desembre de 2012

"Tal como lo vi". La colectividad de Cerdanyola/Ripollet 1936

Reedició ampliada i amb llicència Creative Commons d'un dels llibres de José García, "Carreta", el secretari de la col·lectivitat agrària de Cerdanyola del Vallès i de Ripollet el 1936. Una orientació, des d'un antic model social i econòmic, per construir en col·lectiu una alternativa al Capitalisme.

Per fer-ho, iniciem una campanya de micromecenatge, crowfunding en diuen, per fer possible aquesta reedició, com es va fer la original: sense subvencions, feta per la gent. Aquí teniu l'enllaç per si voleu col·laborar i/o compartir.
Descripció del projecte
"Esta colectividad que nos ocupa, de la que formé parte y que dejó una profunda huella en mí, por su gran riqueza humana y social, fue una realización del pueblo por el pueblo mismo" José García Sánchez, Carreta

UN LLIBRE PER APRENDRE DEL PASSAT I PER CONSTRUIR EL FUTUR
Com funcionava una col·lectivització del 1936? Realment va ser una revolució social? Reeditarem un llibre esgotat i gairebé oblidat. Una oportunitat única per conèixer l'experiència des de dins.

El procés d'autogestió protagonitzat pel moviment obrer a la Catalunya del 1936 va afectar principalment les indústries, fàbriques i tallers. D'agràries van haver-hi poques, i la de Cerdanyola-Ripollet va ser una d'elles. I comptem amb un testimoni de primera mà que ens descriu la seva existència, el seu funcionament, els seus pros i els seus contres. Així doncs, des de la perspectiva de la història local, coneixerem amb exactitud i entendrem el que va ser un procés revolucionari a casa nostra.

Aquest llibre és també un homenatge a la memòria i a la lluita emancipatòria encapçalada per l'anarquisme, que va fer realitat enmig d'una guerra contra el feixisme, els somnis de llibertat i equitat social reivindicats des de principis del segle XX.

UNA REEDICIÓ COL·LECTIVA I AMPLIADA
Un llibre que manté les característiques de l'original: una reedició popular, sense subvencions, feta per la gent. Amb un doble valor: recuperar el llibre en sí pel seu valor històric i al mateix temps reivindicar l'autoorganització, en un moment actual de frau (no de crisi!), per recuperar les nostres vides al marge de l'actual sistema capitalista.

La reeedició anirà acompanyada amb un apèndix documental, a partir de diferents arxius i de la recerca amb fonts orals, i un recull fotogràfic per acreditar la redacció original.

Llibre original en castellà, prologat per Joan Martínez Alier, i apèndix documental en català i castellà.

dissabte, 15 de desembre de 2012

Presentació del llibre "El Penedés sota les bombes"

 
El dimecres 19 de desembre, a dos quarts de 8 del vespre i al Foment Vilanoví de Vilanova i la Geltrú, es presentarà el llibre EL PENEDÈS SOTA LES BOMBES. CRÒNICA D'UN SETGE AERI, de Ramon Arnabat, David Íñiguez, Adrián Cabezas i David Gesalí.
 
Durant la primavera de 1937 els penedesencs van començar a veure ploure bombes amb impotència damunt les seves cases, fàbriques, camps de conreu, platges, ports, estacions de ferrocarril i carreteres, sense poder distingir en alguns casos quins objectius perseguia l’aviació agressora.

Tot i que el front era lluny, a l’Aragó, el perill i les amenaces venien del mar i del cel, dels bombardeigs marítims i, sobretot, aeris.

De fet, fins l’ocupació franquista de finals de gener de 1939 aquesta situació no tindrà cap mena d’aturador, amb intervals de major i de menor intensitat. Bombardeigs emparats en la foscor o be a plena llum del dia; amb formacions d’esquadrilles de bombardeig, patrulles o aparells solitaris; en vol rasant o a gran altitud llençant bombes de divers tipus i potencial destructiu.

Pel que fa a les coordenades temporals, els atacs es van produir tant si el front de guerra encara estava lluny de Catalunya en els primers mesos de 1937, o si aquest s’apropava al territori, durant el gener de 1939.

Tots ells van ser constants i s’identificà els agressors amb els noms més diversos, Sabatetes o Isidrus, Paves, Junkers, trimotors, ..., molt sovint incorrent en la imprecisió i l’error en la identificació dels bombarders. De fet, i com veurem, al Penedès s’hi van viure atacs de pràcticament totes les modalitats existents al llarg de la guerra i amb bombarders que be podien ésser potents avions trimotors o bimotors i, també hidroavions.

Què havia succeït per a que es produís aquest fet tan aclaparador durant més de vint mesos? Quins eren els suposats objectius? Quants atacs es van produir? Quanta gent hi va morir?

diumenge, 9 de desembre de 2012

Petició per recuperar la història de l'antifranquisme de Sant Andreu de Palomar

 
Per tal de recuperar la història de l'antifranquisme, el moviment obrer i de les dones lluitadores de Sant Andreu, estic buscant informació, documentació i fotos dels següents esdeveniments cabdals per a la història contemporània del nostre país i que s'esdevingueren al nostre poble:

1. Tancada de Motor Ibérica, durant el juny de 1976
2. Funeral de Manuel Fernandez Marquez (9-4-73), assassinat per la policia a Sant Adrià.
3. Funeral de Salvador Puig Antich (8-3-74), assassinat al garrot vil.

Tots tres episodis a la parròquia de Sant Andreu de Palomar.
 
Gràcies
Jordi Rabassa Massons

dijous, 6 de desembre de 2012

El xalet de Puigcerdà. Solidarita​t sota les bombes

 
El xalet de Puigcerdà. Solidaritat sota les bombes de Jordi Finestres
 
Un capítol de la nostra història ple d’emoció, tragèdia i èpica.
Una història commovedora que relata la fundació de Plan al 1937, una ONG dedicada a apadrinar nens i nenes víctimes de la Guerra Civil. Un relat extraodinari sobre les persones que la van fer possible, però sobretot sobre aquells nens perduts entre l’horror de la guerra i retrobats gràcies a l’amor i la generositat.
Un relat humanitari, desconegut fins ara i d’alt interès històric.
La història inèdita de John Langdon-Davies, que narra com l’ONG més antiga del món neix a Catalunya l’any 37.
 
Jordi Finestres (Manresa, 1974) és periodista, especialitzat en l’àmbit de la comunicació esportiva i política i també de la divulgació i investigació històrica a la revista Sàpiens. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació, tant en premsa com a la televisió. Ha publicat més d’una vintena de llibres, la majoria dels quals, centrats en temàtica històrica i en l’esport.

La librería de Cazarabet

www.cazarabet.com/lalibreria

diumenge, 2 de desembre de 2012

Presentació del nou llibre de Miquel Izard: “Que lo sepan ellos y no lo olvidemos nosotros: el inverosímil verano del 36 en Cataluña”

 
 de Biblioteca
Estem molt contents de poder-vos anunciar la presentació del nou llibre del nostre usuari i benvolgut amic Miquel Izard, Que lo sepan ellos y no lo olvidemos nosotros: el inverosímil verano del 36 en Catalunya, que tindrà lloc el proper dia 4 de desembre, a l’Aula Gran de la Facultat de Filosofia, Geografia i Història a les 19 hores.
 
Professor emèrit d’història de la Universitat de Barcelona, Izard ha escrit, després llarg temps de profundes investigacions, un estudi sobre que va passar l’estiu de 1936 a la Catalunya anarquista i republicana. Es tracta d’un estat de la qüestió sobre el procés revolucionari iniciat el juliol de 1936 , amb anècdotes, curiositats i dades dels canvis en la vida quotidiana catalana durant l’única revolució anarquista de la història. Es centra en les col·lectivitzacions de fàbriques, les noves formes d’educar, i en els canvis en la moral de l’època, deixant de banda la visió d’alguns historiadors que asseguren que només hi va haver assassinats i incendis d’esglèsies.
 
Us recomanem la seva lectura i us animem a que assistiu a la presentació que anirà a càrrec, entre d’altres, d’Albert Planas i Serra, historiador del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI), també usuari i bon amic del CRAI Biblioteca Pavelló de la República.

dijous, 29 de novembre de 2012

Acte de lliurament de 15a edició del Premi 'Romà Planas i Miró' de memorials populars

Ajuntament de la Roca del Vallès i l'Associació d'Amics de l’Arxiu de la Memòria Popular
El Jurat Popular del Premi “Romà Planas i Miró” de memorials populars ja ha triat les 5 obres finalistes del certamen organitzat anualment per l’Arxiu de la Memòria Popular, una iniciativa de l’Ajuntament de la Roca del Vallès, que enguany ha arribat a la 15a edició.
L’acte de lliurament es farà el proper dissabte 1 de desembre, en ocasió de la Festa Major de Sant Sadurní.
 
Les obres finalistes són:
-AUTORA: Pseudònim GIULIANA CATALANO, de Barcelona
TITOL : NOSALTRES ELS JULIANS
SÍNTESI: L’any 1948 la família de l’autora –pare, mare, germana gran i ella d’un any d’edat- marxa d’Orsera, ciutat italiana de la Venècia Júlia de la península d’Istria, després de greus esdeveniments ocorreguts al final de la II Guerra Mundial que culminen al cap d’un temps amb l’annexió d’aquesta zona a la Iugoslàvia de Tito. La seva família, com moltes famílies d’Els Julians, se’n van a viure a Fertilia, una ciutat de Sardenya de la zona de l’Alguer. Aquesta ciutat, iniciada pel govern de Mussolini va quedar inacabada, Els Julians la van construint amb molt de treball i van procurant sentir-s’hi bé. L’autora parla de moltes persones de Fertilia -familiars, amics i veïns- en la seva vida quotidiana. Són unes vivències plenes de sentiment i amb el regust de la sensació d’exili. Quan és gran té l’oportunitat d’anar a Catalunya, estudia llengua i literatura catalanes, coneix el que serà el seu marit i s’hi queda a viure amb el sentiment de pertànyer també, a aquesta terra.
 
-AUTOR: Angel INFANTE MASCLANS, de Barcelona
TÍTOL: MI VIDA SEGÚN YO
SÍNTESI: L’autor neix a Barcelona. La seva família es veu amb la necessitat de canviar de casa per causes econòmiques i, també per la guerra, de Barcelona van a viure a Olot, després a Les Planes i finalment retornen a Barcelona. Una bona part de la infància i joventut la passa en vivendes on s’hi acull més d’una família, ens descriu com era la convivència. Comença de ben jove a treballar i amb el temps es va convertint en una persona desperta i seriosa i que també, sap fer amics. De gran va treballant en diferents impremtes, s’enamora, es casa i lluitant per una millor qualitat de vida s’associa i funda una impremta pròpia que li portarà sovint maldecaps.
 
-AUTORA: Margarita SABORIT GADEA, de Granollers
TÍTOL: MEMORIA DE UNA NIÑA DE LA GUERRA
SÍNTESI: La història de l’autora quan era una nena i una adolescent està plena de moments tristos i difícils. Neix en una família molt humil que s’il·lusiona per viure en una casa d’autoconstrucció a la zona de Montjuic, Barcelona. Mentre hi viuen comença la guerra civil i es traslladen a Figueres, un dels seus records més punyents és el patiment que li causaven els bombardejos. La vida familiar fa un tomb amb el pare absent que ha anat a la guerra i ha mort. La mare va quedant abatuda, ha de treballar molt per mantenir la família i arriba a tractar malament a la filla. La noia ha de cuidar molt dels seus germans i la mare decideix portar-la a un centre de menors regentat per monges, del qual per causes alienes serà expulsada. Retorna al treball a la llar, aquest cop cuidant la germana petita. Quan és gran, viu moments de tensió quan s’enamora del que serà el seu marit i pare del seu fill i la seva filla.

-AUTOR: Joan SAMPER ROSALEN, de Palau-Solità i Plegamans
TÍTOL: UNA VIDA QUE FUÉ..25 ANYS DE SINDICALISME
SÍNTESI: L’autor comença escrivint sobre el que sent i fa en la residència d’avis on està internat. Escriu sobre un període de 25 anys de la seva vida de sindicalista, comença essent enllaç sindical l’any 1973 en el sindicat anomenat vertical, però el seu sentit crític el fa considerar que el sindicalisme és una altra cosa i un cop mort el general Franco s’afilia a la UGT. Descriu el seu treball, les lluites, els èxits i els fracassos que van succeint en el seu treball sindical. Té també, un apartat dedicat a la seva filla Silvia que mort jove i que el deixa molt entristit. Més endavant ell anirà a la residència d’avis on hi ha la seva dona malalta i passarà per situacions personals difícils.
 
-AUTOR: Fortunato PEÑA PEÑA, de Valle de Tabladillo (Segovia)
TÍTOL : COSTUMBRES I TRADICIONES

dimarts, 27 de novembre de 2012

El monument de la plaça de la Creu. L'ombra allargada dels "Fets de Solivella"

 
El monument de la plaça de la Creu. L'ombra allargada dels "Fets de Solivella". Josep Maria Sans i Travé
Aquest llibre recull la situació de Solivella després de l’ocupació franquista. S’hi repassen les diverses actuacions dels primers ajuntaments, la recuperació de les restes dels seus coreligionaris i la conservació de la seva memòria a través de l’erecció de monuments com ara el de la plaça de la Creu, i de làpides i creus als llocs on foren morts. El treball se cenyeix d’una manera específica a exposar el sorgiment de la idea de la construcció del monument, l’escenari polític d’aleshores i la problemàtica que va generar la seva construcció. Finalment, l’autor exposa el seu criteri sobre els monuments anomenats “franquistes”. El monument de la plaça de la Creu ha estat despullat de tots els continguts i convertit en un munt de pedra, ordenat però asèptic, que no té gairebé cap sentit ja que, a més, hi manca la corresponent explicació sobre la seva erecció i les recents intervencions.

Josep Maria Sans i Travé. Llicenciat en història medieval per la UB i doctor en lletres i filosofia per la Universitat de Bolonya. Ha estat professor en diverses universitats. Ha estat cap del Servei d’Arxius de la Generalitat de Catalunya, director general del Patrimoni Cultural i des del 1992 és director de l’Arxiu Nacional de Catalunya. És membre de diverses associacions culturals i forma part de diversos comitès, consells de direcció o patronats de revistes, institucions i fundacions. Ha publicat diversos llibres i treballs sobre el notariat català, els ordes religiosomilitars catalans, el monestir de Vallbona, la Conca de Barberà i Solivella.

La Librería de Cazarabet

dilluns, 26 de novembre de 2012

Granollers, ciutat bombardejada

Granollers. Refugio antiaéreo de la Guerra Civil. aj
 
Traducció Estació Collserola
La capital del Vallès Oriental organitza un itinerari guiat per les zones bombardejades durant la Guerra Civil, el Museu i el refugi antiaeri

Vallès Oriental, 2012.11.23
Granollers- lavanguardia.com. - La ciutat de Granollers recorda els bombardejos que va patir durant la Guerra Civil espanyola amb un itinerari guiat que s'inicia al Museu de Granollers, visitant el refugi de la plaça de Can Sínia, plaça Maluquer i Salvador, amb final a Can Jonch, on s'ubica el Centre de Cultura per la Pau. El recorregut té una durada de dues hores i cal fer la reserva prèvia.

Granollers, com altres ciutats de l'estat espanyol, va patir els bombardejos de l'aviació italiana i alemanya que donaven suport als "revoltats", deslleials a la República. La Vanguardia es va fer ressò de l'acció. L'entrada de l'aviació en la guerra va posar en pràctica una nova estratègia militar, que després seria àmpliament utilitzada en la Segona Guerra Mundial i fins a l'actualitat: atacs indiscriminats sobre la població civil de la rereguarda.

El mes de març de 1938, la ciutat de Barcelona va patir atacs aeris continuats durant tres dies. Poc després, les bombes caurien sobre Granollers. A les 9.05 del matí del dimarts 31 de maig de 1938, cinc avions italians Savoia-S 79, amb base a l'illa de Mallorca i al servei del general Franco, van bombardejar Granollers. L'atac va durar un minut i va causar nombrosos morts i ferits, així com la destrucció del centre de la ciutat.

divendres, 23 de novembre de 2012

Refugi antiaeri de la Societat Coral La Lira de Sant Andreu a Barcelona

Plano refugi 469
 
Refugis antiaeris de Barcelona - Josep Maria Contel
El subsòl de la societat Cultural i Esportiva La Lira de Sant Andreu de Palomar a Barcelona, en el carrer Coroleu, 15, amaga un refugi antiaeri construït durant la passada Guerra Civil, per tal de protegir als socis que es trobessin a l’entitat durant els bombardejos que es pogueren produir.
El refugi de La Lira és una petita construcció, que malgrat ser coneguda per molts socis de l’entitat ha passat gairebé desapercebuda a través del temps, generant al mateix temps el dubte de si allò era un refugi o una fresquera.
Un dubte raonable per uns, però poc consistent davant d’altres elements que s’han tingut de tenir en compte:
Primer, segons el seu president Enric Capdevila, els socis més antics sempre havien parlat de refugi; segon la seva construcció és com la de altres refugis; i tercer el pogué disposar d’un plano del refugi 469, construït en l’edifici de La Llum Andreuenca, més coneguda com “La Rosa” en el mateix carrer Coroleu, 40-42, pocs metres més enllà i de característiques similars.
Malgrat ser dos construccions gairebé iguals hi ha dues grans diferències, la primera que el refugi 469 tenia dues entrades mentre que el de La Lira només en tenia una i la segona que el de “La Rosa” era una mica més gran. La resta era igual galeria de mina, amb una petita sala amb volta i amb una taula rodona i un banc circular ambdues coses fetes d’obra.
Pel que fa al refugi de La Lira, a aquest s’accedeix per una escala d’uns vint graons, en un recorregut de 180 graus, per tal de protegir l’interior de les ones expansives de les explosions de les bombes, a continuació segueix una galeria de mina de 0,70 metres d’ampla per uns 9,00 metres de llarg que condueix a una petita estança de 2,17 metres de diàmetre per una alçada de 2,73 metres al vèrtex i a una profunditat d'uns 5,50 metres.
Aquest petit habitacle disposa de tres cavitats obertes a les parets, amb la funció d’armaris d’entre un metre i metre dotze d’amplada per uns cinquanta quatre centímetres de fondària i seixanta centímetres d’alçada. També hi ha una taula rodona d’un metre de diàmetre i un banc circular de trenta un centímetre, en el qual hi ha adossat un petit dipòsit d’aigua.
La funció d’aquest refugi, vista la seva estructura, segurament va estar més pensada per donar servei als membres de la junta directiva, per pogué seguir les seves reunions en un lloc més segur en cas de bombardeig.
El fet de que només disposes d’una entrada el deixava fora del registre de refugis que primer va obrir l’Ajuntament de Barcelona i va continuar la Junta de Defensa Passiva de Barcelona, ja que estava fora del que establia la normativa.
Amb el pas dels anys i l’aparició d’alguns refugis que no estaven registrats i de diferents investigacions que han aportat noves dades, aquest refugi se suma a altres de privats o familiars construïts arreu de Barcelona i no registrats per diferents motius.
Pel que fa als refugis de La Lira i de “La Rosa” hi ha moltes possibilitats que els dos fossin construïts pels mateixos obrers.
 

Dimarts 27, presentació d’un web sobre els mestres de la República a Manresa, i conferència del pedagog Gregorio Luri

 
memoria.cat
El dimarts 27 de novembre, a les 19:00 h, l'Associació Memòria i Història de Manresa presentem el nostre darrer projecte: el web “Els mestres de la República a Manresa. Trajectòries, pedagogies i depuracions”.
La presentació anirà a càrrec de Joan Maria Serra. Tot seguit, l'assagista i pedagog Gregorio Luri parlarà de “L'escola republicana, una experiència avortada”.
L'acte tindrà lloc a l'Auditori Fundació Caixa Manresa (La Plana de l'Om, 5).
Aquest web s’ha creat per rescatar de l’oblit els noms dels mestres de la República i els seus mètodes pedagògics, que continuen essent encara avui dia un referent. El web aplega més de 2.000 documents, la majoria inèdits, molts dels quals il·lustren el procés de depuració que van patir els docents republicans durant el franquisme.

dilluns, 19 de novembre de 2012

Catalunya bombardejada al Garraf

 
El Consell comarcal del Garraf acull l’exposició itinerant “Catalunya Bombardejada”. Amb motiu del 75è aniversari dels bombardeigs sobre la població civil i les infraestructures catalanes durant la Guerra Civil espanyola, des del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya han volgut recuperar aquests episodis amb mirades renovades i fer-ne una especial difusió, en el marc de les polítiques públiques de memòria.
 
Inauguració: Dijous, 29 de novembre a les 18h, amb una conferència de Ramon Arnabat i David Íñiguez sobre "Els bombardeigs franquistes al Garraf".
 
Dates: del 29 de novembre de 2012 al 8 de gener de 2013
Lloc: Masia d’en Cabanyes, Vilanova i la Geltrú
Horaris: de Dilluns a Divendres de 9 a 14h. Dissabtes d’ 11 a 14h.

Cicle cinefòrum: El documental històric a l'aula

Memorial Democràtic
2012: 21 de novembre
2013: 23 de gener, 20 de febrer i 20 de març
Sala d'actes del Departament d'Ensenyament
Via Augusta, 202, Barcelona
'El documental històric a l'aula' està orientat al professorat de secundària interessat en l'ús didàctic dels documentals històrics i té com a objectiu donar a conèixer aquests documentals com una eina per treballar a l'aula.
El curs, que va començar a l'octubre, posa a l'abast del professorat cinc documentals històrics explicats pels mateixos directors que els han dut a terme, i se'ls lliurarà una proposta didàctica per treballar-los a l'aula. Els documentals es presentaran per ordre cronològic des de la Guerra Civil, la repressió, l'exili i la deportació, el franquisme i la transició. Mitjançant els documentals històrics es treballen no només continguts històrics sinó també altres qüestions com el vessant investigador del professional en ciències socials: la recerca històrica, les entrevistes i la memòria oral. En paral·lel, es tractaran aspectes relacionats amb el llenguatge audiovisual.
Els documentals que serviran com a base del treball són:
21 de novembre 2012:Repressió franquista. Sumaríssim 477. M. Dolors Genovés.23 de gener 2013Exili i deportació. El comboi dels 927. Montserrat Armengou i Ricard Belis.
20 de febrer 2013Franquisme i dones. Presó de les Corts. Marc Almodóvar i Fernando Hernández.
20 de març 2013Transició. La transició democràtica.
Les propostes didàctiques que es presentaran en aquestes sessions aniran a càrrec de Ramon Breu. El curs ha estat organitzat pel Memorial Democràtic i CESIRE CERES -Centre Específic de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa en l'àmbit d'humanitats, ciències socials i filosofia- del Departament d'Ensenyament amb el suport de Cinescola.

dijous, 15 de novembre de 2012

IV Jornades de la Importànci​a de la Memòria "L'escola a Catalunya: de la República a la Dictadura 1931-1953​" Santa Maria de Palautorde​ra


Ajuntament de Santa Maria de Palautordera
Els dies 23 i 24 de novembre tindrà lloc a La Quadra, Sala Cultural una nova edició de les Jornades de la Importància de la Memòria, concretament la 4a. edició.
Sota el títol: "L'Escola a Catalunya: de la República a la Dictadura (1931-1953)" s'han programant un seguit d'exposicions, conferències i projeccions per a tractar aquesta etapa històrica del nostre país i del nostre poble.

dimarts, 13 de novembre de 2012

Lleida, 75 anys després del bombardeig del Liceu Escolar

 
Traducció Estació Collserola
La massacre de la Aviazione Legionaria Italiana va causar la mort de mig centenar d'alumnes i diversos professors al 1937

Lleida - 2012.11.12 - Xavi Francès
Va decidir la meteorologia. El 2 de novembre de 1937, els núvols que cobrien la localitat tarragonina de Flix decidir el futur de mig centenar d'alumnes i diversos professors del Liceu Escolar de Lleida. En principi, les forces aèries revoltades tenien com a objectiu la localitat tarragonina, però, els núvols que la van cobrir van fer que Lleida fos l'objectiu dels bombardejos. Encara no se sap si va ser per casualitat o el Pla B va ser premeditat. Durant el bombardeig que va patir la ciutat aquest dia, part del Liceu Escolar va quedar destruït provocant la mort de cinquanta nens i alguns professors. En el mateix atac, al Mercat de Sant Lluís també va patir les conseqüències i han mort moltes dones i nens que esperaven la seva obertura.
Fins fa pocs anys, es va creure amb total seguretat que la Legió Còndor va ser la causant d'una de les crueltats més macabres a les quals s'ha vist sotmesa la capital del Segrià. No obstant això, un estudi realitzat pels periodistes Jordi Guardiola i José Carlos Miranda han deixat al descobert que el terror feixista no arribava d'Alemanya, sinó de la Aviazione Legionaria Italiana.
Josep Piró, un dels supervivents del bombardeig en plena Guerra Civil a Lleida, que aleshores tenia dotze anys relata: "Sobre les 15.30 hores de la tarda van començar els bombardejos. Van ser minuts i hores de patiment sota la runa del que havia estat el nostre estimat col · legi. Vam aconseguir sortir sans i salvats ple de pols i terra. Va ser el primer bombardeig dels feixistes contra població civil desarmada. El primer de molts altres que han passat a la posteritat. Esperem que no es repeteixi ".
Després de 75 anys, Lleida segueix rememorant la història amb l'objectiu de fer un exercici de record per no caure en els errors del passat. Mai es podrà aclarir si el bombardeig va ser una casualitat o no, el que sí quedarà per a la història és que el Liceu Escolar de Lleida, fundat el 1906 per Frederic Godàs i Victorina Vila, va suposar una mostra de modernitat entorn d'un país i una ciutat obsoletes. Els seus principis eren basats en la igualtat, la llibertat, l'ajuda mútua i el saber compartir, aspectes que actualment ja es marquen en les directrius de les escoles.
El 26 d'abril de 1937 a Gernika va ser immortalitzat per Picasso, pel que la seva projecció universal ha estat molt més gran a la tragèdia de Lleida. Tanmateix, des de la Paeria s'intenta immortalitzar el moment amb una escultura en el que va ser la seu del Liceu, inaugurada el 2006 i que porta per nom Memòria, Dignitat i Vida.
En total, la població lleidatana sufió voltant de 250 baixes civils en el que va ser la pitjor massacre moderna de la història de la ciutat. "Els valors de la llibertat, la democràcia, la família i l'educació són els que va representar al Liceu Escolar", relata Àngel Ros, alcalde de Lleida. "Esperem que no tornin a succeir tragèdies d'aquest tipus i que l'educació segueixi creixent en democràcia".

Acte d'homenatge als alumnes supervivents en
la matança de 1937 a la Paeria
 

“Tornar a la fàbrica”: nou documental de TV3 Televisió de Catalunya amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

 
12 de  Biblioteca
Fa uns quants mesos TV3 Televisió de Catalunya va emetre el documental Tornar a la fàbrica. Es tractava d’un repàs a la història dels obrers de la desapareguda fàbrica Pegaso (ENASA) de Barcelona, i més concretament, a les dures lluites que es van succeir al llarg dels anys seixanta i principis dels setanta per aconseguir millorar les seves condicions laborals.
L’origen d’aquest treball es troba en la voluntat d’Antonio Castán i Santiago Medina, treballadors jubilats de la Pegaso (ENASA), de no oblidar i aconseguir que la societat actual tampoc oblidi el que va representar la lluita contra la dictadura franquista des de les fàbriques i en unes condicions realment difícils.
En primer lloc, van entrevistar a 59 ex companys de feina i de lluita i després van recopilar tanta documentació escrita i fotogràfica com els va ser possible.
L‘any 2011 van fer donació al CRAI Biblioteca Pavelló de la República del total del material recollit. Tant les monografies com les publicacions periòdiques estan ja incorporades al catàleg i s’està treballant amb l’inventari d’arxiu. Les 59 entrevistes constituiran l’embrió del projecte de fonoteca digital del CRAI Biblioteca que s’anirà ampliant progressivament amb altre material sonor dipositat en els seus fons.
Us recordem que des de la pàgina web del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República s’accedeix a tots els documentals emesos per TV3 amb la nostra participació.
Us animem a consultar-la!

diumenge, 11 de novembre de 2012

Documental "Conxita Badia no existeix"

 
Ajuntament de Barcelona- Notícies 30/10/12
"Conxita Badia no existeix", òpera prima de la besnéta de la soprano Conxita Badia, la directora Eulàlia Domènech. El documental descobreix aquesta dona de talent desbordant, un referent d'entrega, compromís i amor a la música al llarg de 60 minuts que recuperen part de la memòria històrica de Catalunya, retratant la vida musical d'abans de la Guerra Civil i l'exili cultural posterior.
 
El documental ha estat seleccionat al Festival Internacional In-Edit de Cinema Documental Musical de Barcelona i s'ha projectat al cinema Aribau Club 2 Sales de Barcelona, també al Palau de la Música Catalana i s'emetrà per Televisió de Catalunya, que l'ha coproduït.
 
Més informació a www.conxitabadia.cat

VI Jornades d'Arxivers Sense Fronteres

 
Associació d'Arxivers de Catalunya 5/11/12
Els propers 16 i 17 de novembre tindran lloc, al Museu Marítim de Barcelona, les VI Jornades d'AsF, amb el títol "Arxius, Identitat i Exili".

La asistència a les Jornades és lliure i gratuïta, encara que les places són limitades. Per a inscriure-s'hi només cal emplenar el formulari que trobareu al peu d'aquesta pàgina i fer-nos-ho arribar per correu postal o bé a través de l'adreça asf@arxivers.org
 
 

dissabte, 10 de novembre de 2012

Biblioteca Social d’Olot un projecte del Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-AIT d’Olot

Bloc de la Biblioteca del Pavelló de la República
8/11/12
Avui us volem informar d’un projecte que ens ha agradat i segur us pot interessar!
Es tracta de la Biblioteca Social d’Olot, un projecte cultural impulsat pel Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-AIT d’Olot.
Partint de l’objectiu de tenir els seus fons catalogats i ordenats, aquesta idea s’ha anat ampliant per encabir una biblioteca digital amb un miler de llibres principalment d’autors llibertaris i actualment editen traduccions i edicions pròpies.
Aquesta biblioteca, especialitzada en temàtica obrera, social, històrica i cultural i ubicada a la seu del sindicat a la Plaça Cinema Colon d’Olot, és oberta a que tothom pugui fer-se’n soci i disposar dels seus fons.
A la seva web podeu consultar tots els fons organitzats per temàtiques, la Biblioteca Digital amb llibres en format pdf i revistes i publicacions periòdiques digitals, les traduccions i edicions pròpies i el seu bloc, on van informant d’activitats relacionades amb la biblioteca i amb el món llibertari.
Us animem a fer-hi una ullada!

dilluns, 5 de novembre de 2012

Commemoració dels 50 anys de la fundació de l'Amical de Mauthausen i altres camps

 
Barcelona, ​​9, 10 i 11 novembre 2012Divendres, 9 nov-20:00 h: Presentació del documental sobre els andalusos en els camps nazis: La memòria de les cendresAmb la intervenció de:• Àngel del Río, co-guionista i delegat a Andalusia de l'Amical de Mauthausen• Eduardo Montero, director del documental• Rosa Toran, historiadora i presidenta de l'Amical de MauthausenLloc: Centre Cívic Sala Maria Aurèlia Capmany (Carrer del Regomir, 3. Barcelona)
Dissabte, novembre 10
-17:30-19:00 h: Taula rodona: La deportació republicana: història, literatura, ètica i artA càrrec de:• Ramon Arnabat, historiador i professor de la Universitat Rovira i Virgili• Jordi Font, director del Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera• Miguel Morey, catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona• Vicenç Villatoro, escriptor i president de l'Institut Ramon Llull• Moderadora: Rosa Toran, historiadora i presidenta d'Amical de Mauthausen i altres camps-19:30 h Acte de desgreuge i reconeixementAmb la intervenció de:• Rosa Toran, historiadora i presidenta de l'Amical de Mauthausen• Thomas Punkenhofer, alcalde de Mauthausen.• José Alcubierre, deportat a Mauthausen• Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial DemocràticLloc: Centre Cívic Sala Maria Aurèlia Capmany (Carrer del Regomir, 3. Barcelona)
Diumenge, novembre 11-11:00 h Recepció a l'Ajuntament de Barcelona. Benvinguda per part de l'alcalde a la comitiva de l'AmicalAmb la intervenció de:• Rosa Toran, historiadora i presidenta de l'Amical de Mauthausen• Thomas Punkenhofer, alcalde de Mauthausen• Daniel Simon, president de l'Amicale de Mauthausen de França• Andreas Baumgartner, secretari general del Comitè Internacional de Mauthausen• Walter Hofstätter, regidor de cultura de Mauthausen i president de l'associació Perspektive Mauthausen• Xavier Trias, alcalde de Barcelona-12:00 h Assemblea General de SocisLloc: Centre Cívic Sala Maria Aurèlia Capmany (Carrer del Regomir, 3. Barcelona)-14:00 h Dinar a l'Hotel Orient (la Rambla, 45. Barcelona)-16:30-19:00 h Acte d'homenatge i commemoració• Intervenció d'Edmon Gimeno, deportat a Buchenwald• Presentació del centenari del naixement de Joaquim Amat-Piniella, a càrrec d'un representant de l'Ajuntament de Manresa• Lectura de textos de l'obra KL Reich de Joaquim Amat-Piniella• Concert amb una selecció de Músiques de l'Holocaust i Cançons dels brigadistes, a càrrec del Quartet Brossa
-Lloc: Casal del Metge. Tapineria 10. Barcelona
Nota: En el marc del 44 Congrés de la Amicale de Mauthausen, dedicat a Mauthausen, dans l'exil espagnol, Madeleine Mateu i Rosa Toran intervindran en la jornada d'estudi que es realitzarà el 16 de novembre a l'ajuntament de París. El mateix dia, a la Biblioteca Central de Terrassa, a les 19:00 h. es presentarà el llibre de Joan M. Calvo, Itinerarios e identidades. Republicanos aragoneses deportados a los campos nazis.

dijous, 1 de novembre de 2012

Ciclo de pel·liculas dirigides per Ken Loach a L'Hospitalet de Llobregat

La XIC ens convida el proper 7 de novembre a veure i el posterior debat del film de Ken Loach "Tierra y libertad".

Al Centre Cultural Collblanc-La Torrassa
c/ Mare de Déu dels Desemparats nº 87 L'H de Ll.

diumenge, 28 d’octubre de 2012

Crònica de l'acte de presentació de la querella argentina a Barcelona y Catalunya

video


Traducció Estació Collserola


Lloc: Centre Cívic La Masia de la Guineueta (Nou Barris, Barcelona)
Organitzat per Mª José Barreiro López de Gamarra, familiar d'afusellats, querellant i Agustín García Clavé fill d'exiliat desaparegout a la II Guerra Mundial, nascut a la URSS.
Presentació fotogràfica de Salvador Aleman Macia


Amb un ple gairebé absolut, l'advocada Ana Messuti va començar afirmant que l'objectiu de la querella argentina contra el franquisme no és un altre que el d'aconseguir "una mica de justícia", i va afegir "no es podrà fer tota la justícia per tants crims com aquí s'han comès, els criminals franquistes mai pagaran pels seus crims ja que la pena mai serà proporcional al delicte que van cometre perquè nosaltres no som assassins ni torturadors"- amb aquestes paraules, l'advocada argentina reconeixia davant un aforament d'unes 150 persones, moltes d'elles víctimes directes i indirectes de la repressió feixista espanyola, la brutalitat dels crims comesos durant la dictadura del general Francisco Franco.

Messuti va manifestar que "la universalitat de aquests crims - diem que són universals perquè delictes similars es segueixen cometent en moltes parts ia Espanya també perquè moltes persones continuen desaparegudes - produeix una indignació també universal, la gravetat fa que no puguem permetre que els delictes prescriguin; aquesta universalitat espacial i temporal fa que sempre s'hagin de perseguir " i ha insistit que "tots els estats han de combatre la impunitat, a més del propi estat espanyol que té problemes polítics per fer-ho a causa de la Llei d'Amnistia ".

La jurista va observar que molts estats "que compleixen les prescripcions internacionals sobre economia, en canvi, els costa molt complir i assumir les prescripcions de drets humans que ells mateixos van signar" i va llançar una pregunta a l'aire "com podem viure en un ordenament jurídic en què un que ha robat un cotxe va a la presó però un que ha matat o torturat centenars de persones t'ho pots trobar al bar prenent un cafè?"

Messuti va fer un recorregut sobre com es va iniciar la querella a Buenos Aires. El primer querellant es va presentar en el bufet l'any 2009, era Darío Rivas - qui actualment té 93 anys - fill d'un alcalde socialista republicà que va ser detingut i assassinat pels revoltats. Rivas va dir als advocats argentins: "a Espanya no es pot fer res, què es pot fer aquí?" Seguidament, una a una es van anar personant totes les associacions de drets humans de l'Argentina, més La Asociación por la Recuperación de la Memoria Histórica que dirigeix ​​a Espanya Emilio Silva i, posteriorment, unes cinc o sis persones a títol individual.

Però Ana Messuti explica que els querellants s'han multiplicat a partir de la sentència que al febrer de 2012 "absol el jutge Garzón però condemna a la Justícia espanyola a no perseguir els crims del feixisme".

L'advocada informa que actualment es produeix una mitjana d'una querella per dia i que a Espanya més de 60 associacions de la Memòria s'han unit en pro de la querella argentina sota la denominació de AQUA (Red ciutadana de apoyo a la querella argentina ).

L'advocada va ser rotunda: "presentant la querella exerceixen vostès un dret que tenen, no es tracta d'un obsequi, no és cap favor que la justícia els fa, es fa en l'exercici del principi de Jurisdicció Universal, la querella està molt ben fonamentada i emparada pel Dret Internacional ". El bufet que el porta a terme és líder en casos de Drets Humans, és el mateix que es va ocupar del Pla Còndor, del judici al militar i torturador argentí Adolfo Scilingo, dels judicis dels nadons desapareguts a Argentina ...

La jurista argentina va remarcar que aquesta querella ha marcat jurisdicció perquè abans només la família directa podia querellar però en aquest cas, en tenir en compte el temps transcorregut durant el qual a les víctimes la justícia sempre els ha estat negada, qualsevol familiar podrà fer-ho, independentment del grau de parentiu: "si no fos així, estaríem deixant guanyar als feixistes que, amb el temps, pretenen que es perdi la memòria". (Diferents modalitats de participació en la causa argentina contra la repressió franquista).

Durant aquest acte de presentació, Anna Messuti va estar acompanyada a la taula per Pere Fortuny, president de L'Associació Pro-Memòria Als Immolats per la Llibertat a Catalunya i per la reportera de TV3 Montse Armengou, autora amb el periodista Ricard Belis d'Els nens perduts del franquisme (2002) el primer reportatge realitzat a Espanya sobre les víctimes infantils de la repressió franquista. La presentació va córrer a càrrec del professor de la UNED Salvador López Arnal que va afirmar com el silenci i l'encobriment segueixen regnant a tot l'Estat espanyol i, com a mostra, va recordar que el principal centre de detenció i tortura a Barcelona durant el franquisme, la comissaria emplaçada a Via Laietana, segueix funcionant com si res hagués passat, sense una sola placa en memòria de tantes víctimes allà torturades i sense un sol torturador jutjat ni empresonat.

Pere Fortuny, de forma breu i concisa, va posar de manifest amb diversos exemples com a Espanya el franquisme i els seus delictes se segueixen tapant: "Ni Alemanya ni Itàlia conserven monuments feixistes per motius artístics, aquí sí, Joan Carles I atorga títols nobiliaris a personalitats franquistes, incloses la dona i la filla del dictador, potser en agraïment al fet que va ser nomenat per ell com el seu successor, l'Església Catòlica espanyola mai ha demanat perdó per la seva participació directa en el règim i en la repressió que va perpetrar tants crims contra la Humanitat ; l'Estat espanyol, amb la llei de la Memòria Històrica, ha bloquejat totes les vies de reparació ". I va acabar afirmant la necessitat que es produeixi la rehabilitació jurídica d'aquells que van ser assassinats i torturats.

La periodista Montse Armengou ha explicat que va ser a Argentina, durant la realització del documental Argentina punt i seguit, on va aprendre el significat de la universalitat dels crims contra la Humanitat. Allà, van suprimir la Llei del punt final i la Llei d'obediència deguda i asseure a la banqueta no només als militars sinó també a representants de l'Església catòlica que havien estat còmplices de la dictadura.

Armengou va afirmar que "la situació de les víctimes a Espanya és tremenda a tots els nivells, judicial, polític i moral, és indignant que l'única reparació que tinguin sigui aparèixer a la televisió i explicar-ho" i va advertir que com a conseqüència de tants crims silenciats durant dècades es produeix un trauma transgeneracional que afecta tota la societat i que es tradueix en "aquest duel col · lectiu que anem arrossegant".

La periodista, que prepara un documental sobre la Vall dels Caiguts, on milers de republicans van ser enterrats sense el coneixement ni el consentiment de les seves famílies, va sostenir que "els grans exhumadores van ser els mateixos franquistes que van treure les seves víctimes de les fosses on les enterrar per portar-les al Vall dels Caiguts".

Abans de concloure la seva intervenció, Armengou va afegir "és una vergonya que, si tan espanyols se senten els governants actuals, hagin de venir de fora al rescat de les víctimes espanyoles i de la Memoria.        

Isabel Cadalso          


divendres, 26 d’octubre de 2012

Acte/conce​ntració a Plaça Urquinaona​ ds 27-N, 17-18h · Feines i serveis socials per a tothom! El feixisme no és la solució!

Acte/concentració a Plaça Urquinaona, Barcelona, dissabte 27 de novembre, 17-18h
Després ens podem sumar a la mani en defensa de l’educació
Convoca: Unitat contra el feixisme i el racisme
Amb el suport del Comitè d’Empresa de Telefònica Bcn i Fedelatina
Amb intervencions d’un membre del Comitè d’Empresa de Telefònica Barcelona i de Javier Bonomi, Fedelatina
Es començarà la distribució dels 30.000 exemplars de la nova octaveta d’UCFR, Aturem el feixisme!!
El partit feixista, Plataforma per Catalunya (PxC) ha convocat una concentració davant de Telefònica a Portal de l'Àngel, el dissabte 27 d'octubre a les 18h, sota el lema: “El treball primer per als de casa”.
Queda clar en la seva argumentació que l’acció no té res a veure amb protegir les condiciones laborals, ni amb oposar-se a la privatització i la subcontractació. La seva proposta és clarament racista. L’Anglada diu que “em fa veritablement molta pena i llàstima passar per una obra i veure com la majoria dels treballadors són moros, negres o sud-americans”. La retòrica “obrerista” que fan servir quan els convé no ha de confondre ningú; els nazis als anys 20 i 30 també deien que defensaven els obrers, però al pujar al poder van destruir els sindicats i van intensificar l’explotació.
És millor fer aquesta feina per aturar els feixistes mentre són pocs, que no pas esperar i permetre que es converteixin en una amenaça molt més gran. Per aquest motiu, s’ha convocat aquest acte.