dimarts, 28 d’abril del 2015

diumenge, 26 d’abril del 2015

Interroguen a un pilot italià de 101 anys per crims de la Guerra Civil


Traducció Estació Collserola
És la primera vegada que la justícia ha pres declaració a un militar per crims contra la humanitat durant el conflicte. Les autoritats italianes donen per contestades les peticions del jutjat de Barcelona
 
Cadena SER - Montse Riart - 24/4/15
Per primera vegada la justícia ha pres declaració a un militar pels crims contra la humanitat durant la Guerra Civil espanyola. Segons ha pogut saber la Cadena SER es tracta d'un pilot de l'aviació italiana de 101 anys d'edat.

La capital catalana va viure els atacs aeris més cruents els dies 16, 17 i 18 de març de 1938 amb un miler de morts, 1.500 ferits i desenes d'edificis destruïts

El tinent pilot Luigi Gnechhi va declarar davant la policia judicial italiana el 23 de gener passat, segons van confirmar a la Cadena SER fonts diplomàtiques. Aquest home, a qui es va poder identificar després que fos condecorado per les autoritats italianes, té 101 anys. Segons ha pogut saber la Cadena SER, l'ex militar va reconèixer que havia estat destinat a Espanya per l'aviació italiana durant els anys que es va bombardejar Barcelona però va negar haver participat en aquest capítol, que va deixar unes 2.500 víctimes, entre morts i ferits.

El pilot, que va comparèixer acompanyat d'advocat i com imputat per un delicte de lesa humanitat i crims de guerra. Va explicar que va estar sis mesos a Espanya però va assegurar que només havia fet missions aèries de reconeixement del territori, que mai va participar en cap bombardeig i que no sobrevoló Barcelona en cap moment.

Nova Experiència Centelles

Traducció Estació Collserola
 
Arqueología del Punt de Vista
El pròxim diumenge, 10 de maig tindrà lloc una nova Experiència Centelles. La cita serà a les 10h del matí en la confluència dels carrers Diputació i Llúria.
Experiència Centelles suposa la gran oportunitat d'escudriñar una fotografia ja històrica -per ventura una de les més conegudes d'Agustí Centelles- precisament, en el mateix lloc on aquesta va ser realitzada. Des d'aquest mateix lloc, els assistents podran també escoltar les preguntes que emanen de les fotografies quan són observades en el mateix escenari on van succeir.

Explicarem a més amb la inestimable participació de Sergi Centelles, qui aportarà anècdotes i records del seu pare, el fotògraf Agustí Centelles.

Serà un intens diàleg, en el qual sorgiran molts interrogants: Per què hi havia allí un fotògraf? Què havia succeït? Què estava passant en el moment de prendre les fotos? Què anava a succeir a continuació? Com es va assabentar el fotògraf del que allí havia passat? D'on venia? On va anar després? Quantes fotos va prendre en aquell precís lloc? Quan temps? Hi va haver altres fotògrafs allí? Què succeeix quan arriba un fotògraf a l'escenari d'un conflicto?

Segur que vostès tenen encara moltes més preguntes. No es perdin l'oportunitat de formular-les-hi en un escenari, tan quotidià com singular, en la pròxima Experiència Centelles. Els esperem!

Aquests són les dades:

Data: Diumenge, 10 de maig de 2015

Hora: 10h

Lloc: Cantonada del carrer Diputació amb Llúria, Front nº. 284 (veure mapa).

Durada aproximada: 2h

Preu: 10 euros

Inscripcions:
info@arqueologiadelpuntdevista.org

Arxiva la denúncia a l'alcalde de Tortosa per no retirar monument franquista


Traducció Estació Collserola
20-04-2015 EFE
El Tribunal Suprem ha arxivat la denúncia per delictes de desobediencia i denegació d'auxilio contra l'alcalde de Tortosa i senador de CiU, Ferran Bel, per no retirar el monument de la localitat que commemora la victòria nacional en la batalla de l'Ebre en la guerra civil.

El denunciant, l'advocat Eduardo Ranz, va exposar en el seu escrit que el monument és de simbología feixista, pel que incompleix la Llei de Memòria Històrica, que imposa als ajuntaments prendre les mesures oportunes per a retirar aquest tipus de símbols.

El denunciant exposa que en el municipi de Tortosa existeix un monument de simbología feixista, alçat per a commemorar la victòria del bàndol nacional durant la batalla de l'Ebre,

Segons el denunciant s'incompleix l'article 15.1 de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, coneguda com "Llei de Memòria Històrica", que imposa l'obligació als ajuntaments d'establir les mesures oportunes per a la retirada d'aquest tipus de símbols i monuments.

A més, afegia en la seva denúncia que l'ajuntament no havia elaborat un catàleg de vestigis relatius a la guerra civil i la dictadura, el que vulneraria l'article 15.3 de la referida Llei 52/2007.

Aquests fets, segons Ranz, eren constitutivos d'un delicte de desobediencia i denegació d'auxilio de l'article 410 del Codi Penal i, subsidiariamente, d'una falta contra l'ordre públic de l'article 634 del mateix text legal.

L'acte de la sala penal del Suprem explica que el delicte de desobediencia castiga a les autoritats o funcionaris públics que es neguessin obertament a donar el degut compliment a resolucions judicials, decisions o ordres de l'autoritat superior.

En aquest cas, argumenta, en els fets denunciats no es relata que s'hagués ordenat a l'alcalde, de forma directa i expressa, que en compliment de la Llei de Memòria Històrica retirés el monument objecte de controversia.

De la mateix manera, la denúncia no diu que l'alcalde s'hagués negat a donar compliment a aquesta ordre prèvia.

L'existència d'ordre expressa i la negativa posterior al seu compliment són elements necessaris per a apreciar el delicte de desobediencia, és a dir, per a atorgar rellevància penal als fets, afegeix la resolució.

Estrena a TV3 "Els internats de la por"

 
Maltractaments físics i psíquics, abusos sexuals, explotació laboral, pràctiques mèdiques dubtoses.....
 
Després de “Els nens perduts del franquisme” i “Torneu-me el fill”, un nou documental sobre la infància i la joventut com a víctima del franquisme.
 
Dimarts 28 d’abril al Sense Ficció.
                  TV3, 21.50 h. 

Fins ben entrada la democràcia, milers de nens i nenes continuaven tancats en internats.

Col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d'Auxilio Social es van convertir en una mena de presó per a aquests infants.

Allà van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses.

Avui destapen aquest passat ocult i silenciat. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats
 
MONTSE ARMENGOU
Sense Ficció
Àrea Documentals TV3
c/ de la TV3 s/n. 08970 Sant Joan Despí
+34 93 4999497 / 692084205
 

diumenge, 19 d’abril del 2015

El FC Barcelona dóna el tret de sortida a l’Any Sunyol

Josep Sunyol, el president afusellat
Josep Sunyol va dirigir el club entre 1935 i 1936, any en què va ser afusellat per un escamot de les tropes franquistes
 
Sàpines - Oriol Gracià9 d'abril de 2015
El 6 d’agost de 1936, Josep Sunyol i Garriga, diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya i president del FC Barcelona, circulava amb cotxe per la serra de Guadarrama —a una seixantena de quilòmetres de Madrid— amb el periodista Pere Ventura, un tinent i el xofer.

CUP Capgirem Barcelona recol·loca la placa de la vaga de la Canadenca

CUP Capgirem Barcelona recol·loca la placa de la vaga de
la Canadenca
A més a més, exigeix la seva restitució definitiva
 
Llibertat.cat 16/04/2015
Fa un dies, a causa de les obres de remodelació que s’estan duent a terme al Parc de les Tres Xemeneies, la placa commemorativa de la vaga de La Canadenca va ser retirada, i a dia d’avui, l’Ajuntament encara no l’ha reinstal.lada. La CUP Capgirem Barcelona la va recol·locar tot just fa una setmana en un exercici de preservació de la memòria històrica de les classes populars catalanes.

Memòria antifeixista i republicana a Mataró

 
Una vuitantena de persones van participar a l'homenatge als brigadistes internacionals morts a Mataró durant l'anomenada Guerra Civil
 
Llibertat.cat 13/4715
El passat iumenge 12 d’abril el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró va celebrar un acte commemoratiu amb el lema “Justícia, Memòria, Unitat”, que va comptar amb la participació de la CUP, i el seu cap de llista Juli Cuéllar.

Dietaris de l’exili: Al camp de Sant Cebrià i a París amb els presidents Irla i Tarradellas

Ressenya d'Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP de Mataró

Llibertat.cat 12/4/15
El llibre de 219 pàgines ha estat editat per Pagès editors de Lleida, el 2013. El text és bàsicament el dietari de Víctor Torres i Perenya (1915-2011), durant la seva etapa com a secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, durant el mandat del President J.Irla (1948-1954). La seu del Govern de la Generalitat a París era al número 10, del  carrer Washington.

Banyoles s'organitza per retirar plaques franquistes

 
Arran ha iniciat una campanya perquè el Pla de l'Estany sigui una comarca 'lliure de franquisme'          
 
Banyoles és la primera ciutat gironina i la quarta catalana amb més símbols franquistes a les façanes dels seus edificis. És per això que l'organització juvenil Arran Pla de l'Estany s'ha proposat agafar escales i posar-se a retirar les plaques a cop d'escarpa i martell. 

Emotiu homenatge a Barcelona als afusellats per la dictadura franquista en el Camp de la Bota

 
La República.es 21/4/15
Aquest dissabte 11 d'abril va tenir lloc en la ciutat de Barcelona un homenatge als republicans afusellats per la dictadura franquista.

El cementiri de TGN acull l'homenatge a les víctimes de la repressió franquista

Acte d'homenatge a les víctimes de la repressió franquista a la fossa comú del cementiri de Tarragona.
Foto: ACN.
Un representant de l'Arquebisbat recrimina la legitimació del govern de Franco per part de l'Església en l'homenatge a la víctimes republicanes
 
| 12/04/2015
Reconciliació. Aquesta ha estat la paraula més significativa de l'homenatge a les víctimes de la repressió franquista que, per cinquè any, s'ha celebrat a la fossa comú del cementiri de Tarragona. És el segon cop que representants de l'Arquebisbat de Tarragona participen en l'acte que, aquest any, ha servit d'avantsala al congrés sobre 'Església i Franquisme' que se celebrarà a la URV aquesta setmana. El mossèn Francesc Xammar ha explicat que el congrés té per objectius «la claredat història, la justícia i la reconciliació». Xammar ha tingut dures paraules per contra el paper de la jerarquia eclesiàstica durant la dictadura de Franco i ha criticat que legitimés el seu poder i els seus crims.

Entrevista i vídeo de la 2ª jornada de recuperació dels Búnquers de Blanes


 
16 abr. 2015
Entrevista a Victor Catalan a cadena COPE explicant la jornada organitzada per Joves d'Esquerra Verda amb Alternativa Jove, amb imatges de blanesaldia.com i fotos dels assistents a la jornada.

L'Ajuntament de Vilanova s'adhereix a la "Xarxa Mai Més"

 

Blog del projecte BUCHENWALD 17/4/15
El Ple de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, ha aprovat aquest dilluns 13 d'abril, per unanimitat, l'adhesió a la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme , Mai Més" , i el suport al Projecte Buchenwald, que impulsa la Amical.

La bandera espanyola no dura ni un dia a l'Ajuntament de Calldetenes

 
Uns desconeguts l'han robat aquesta nit · El consistori l'havia col·locada 'per imposició de l'estat espanyol'
 
VilaWeb 17/4/15
L'Ajuntament de Calldetenes (Osona) va decidir ahir de penjar la bandera espanyola a la façana de la casa de la vila 'després d'esgotar totes les vies legals'. Amb tot, aquesta nit uns desconeguts se l'han enduta, segons que han explicat a l'ACN fonts municipals. L'ajuntament ha interposat una denúncia als mossos d'esquadra i, de moment, no té intenció de penjar-ne cap més. Al costat de la bandera, el consistori va penjar un cartell on es podia llegir 'la bandera espanyola oneja en aquest ajuntament per imposició de l'estat espanyol i en contra de la voluntat de la majoria de Calldetenes'. A més, el batlle, Marc Verdaguer (CiU), haurà de pagar una multa de 1.500 euros  'a càrrec del seu patrimoni personal', segons una sentència.

El PP no va a l’homenatge als republicans represaliats pel franquisme

Una imatge de l'homenatge als republicans (Foto: Parlament)
 
El portaveu adjunt ho atribueix a “problemes d’agenda”
 
e-noticies.cat 14 d'Abril de 2015
El Partit Popular de Catalunya (PPC) no ha assistit a l’acte d’homenatge als republicans represaliats pel franquisme que ha celebrat aquest migdia el Parlament, coincidint amb el vuitanta-quatrè aniversari de la proclamació de la república catalana pel president Macià.

Teresa Rebull: “Aquests nanos de la CUP parlen com la gent del POUM”

 
«Jo sóc radical contra el feixisme. També sóc radical per la independència de Catalunya.», deia Teresa Rebull fa tot just dos mesos a Cesc Prat, un dia fred d’hivern en una trobada al seu taller de pintura. Ara la Teresa ens ha deixat, però queda el seu record, la seva lluita, les seves cançons.

dijous, 16 d’abril del 2015

II Jornada de Recuperació dels Búnquers de la Guerra Civil a Blanes

Túnel d'accès a un dels búnquers / JFG
Túnel d'accès a un dels bùnquers/ JFG
 
Ahir 11 d'abril es va realitzar en sessions de matí i tarda, entre les 10 i les 20 hores, la Segona Jornada de Recuperació dels Búnquers de la Guerra Civil, que es van construir a Blanes per fer front a un hipotètic atac per mar del bàndol franquista.

 

La crida que van realitzar perquè se sumessin persones per treballar en la recuperació dels búnquers va comptar amb aproximadament uns 80 voluntaris, la gran majoria joves. El treball que van efectuar va consistir a extreure la terra i brutícia acumulada en els túnels, així com iniciar la recuperació del tercer búnquer, situat en la paret del tram de l’Avinguda Europa, a prop del CAP de La Plantera.

A primeres hores de la tarda, aprofitant el descans per realitzar l’esmorzar, Míguel Míguel va recordar als presents la peripècia vital de Sebastià Piera i Llobera, militant històric del PSUC que va morir el 8 de març de 2014 als 97 anys, a Ajaccio (Còrsega).
 
Les eines i grups electrògens utilitzats en els treballs de recuperació van ser cedides per l’Ajuntament de Palafolls i un constructor local ja que l’Ajuntament de Blanes es va oposar a la cessió del material que habitualment utilitzen les brigades municipals.

Es va recordar la trajectòriva vital de l'històric militant comunista Sebastià Piera / Facebook de Víctor Catalan

Es va recordar la trajectòria vital de l’històric militant comunista Sebastià Piera / Facebook de Víctor Catalan
Igual que el passat any, vaig assistir com voluntària en els treballs de recuperació, en la foto al costat de dos companys de Blanes asseguts sobre l'entrada del niu d'ametralladoras

diumenge, 12 d’abril del 2015

22 anys de l'assassinat del jove Guillem Agulló

22 anys de l'assassinat del jove Guillem Agulló
 
El millor homenatge, continuar la lluita.

Només un dels seus assassins va entrar a la presó i només 4 anys. Els altres que van ajudar-lo, no. L'Estat sempre ha protegit als nazis perquè els necessita per frenar el moviment antifeixista/anticapitalista.
 
AMB EL FEIXISME TOLERÀNCIA ZERO!!

divendres, 10 d’abril del 2015

IV Festa per la República a Sant Boi


Botifarrada Republicana a Montgat


Homenatge a les víctimes de la repressió franquista a Tarragona

 
Com cada any, l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona (AVRFT), ha organitzat un homenatge a les víctimes inhumades a la fossa comuna del cementiri de Tarragona.
 
Hi participaran Montserrat Giné, presidenta de l’AVRFT; Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, i representants de l’Ajuntament de Tarragona, d’altres institucions i d’entitats memorialistes.
 
Data:  12.04.2015  a les 12:00h.                 
               
Cementiri de Tarragona
Carretera del Cementiri, s/n                                   

Acte d'homenatge als republicans assassinats

Monument en el Parlament de Catalunya als Immolats per la Llibertat

C O N V O C A TÒ R I A

Senyor/a

Una vegada més us convidem a l'acte d'homenatge als republicans assassinats per ordre del criminal de guerra el general Franco, que tradicionalment venim organitzant conjuntament amb el Parlament de Catalunya, el proper dia 14 d'abril a les 13 hores.

dimarts, 7 d’abril del 2015

El Cineclub Sabadell i Sabadell per la República commemoren el mes republic

Concentració republicana a la plaça Sant Roc, l’any passat, amb motiu de l’abdicació de Joan Carles I. Autor: David B
 
iSabadell.cat 6/4/15
Amb motiu de l’aniversari de la proclamació de la Segona República, el dia 14 d’abril, l’entitat Sabadell per la República i el Cineclub Sabadell emeten dues pel·lícules al voltant d’aquesta temàtica. Així, juntament amb la tradicional reivindicació del carrer de la República i el sopar republicà, Sabadell commemora aquest any aquesta efemèride amb noves activitats.
 
El programa comença aquest mateix dimarts a les 19.30 al Casal Pere Quart amb la projecció de la pel·lícula Las maestras de la República. L’assistència és gratuïta.

Navàs tindrà les primeres stolpersteine de l'estat espanyol

 
Navàs.cat 2/4/15
Les Stolpersteine són unes plaques individualitzades que recorden als deportats als camps nazis. Fins avui n’existeixen més de 28.000 a diferents països europeus. Les 5 primeres que s’instal·laran a l’Estat espanyol seran a Navàs (Bages), el 9 d’abril, dedicades als 5 deportats republicans del municipi, impulsat per l’ajuntament.

dilluns, 6 d’abril del 2015

Desfilada de legionaris filofranquistes a L'Hospitalet de Llobregat

L'Hospitalet de Llobregat.
El Divendres Sant, van desfilar i van protestar per no haver-ho pogut fer en altres municipis catalans
 
Malgrat les prohibicions de desfilar en ciutats catalanes com Palafolls o Badia del Vallès, els legionaris espanyols han tornat a exhibir-se aquesta Setmana Santa, concretament a L'Hospitalet de Llobregat.

Els ‘legionarios’ segueixen a Sant Andreu malgrat l’acord de l’Ajuntament de Barcelona de fer-los fora

'Legionarios' desfilen al solar de les casernes de Sant Andreu el novembre de 2013
/Jordi Borràs
L’entitat paramilitar, que manté contactes regulars amb apologetes de l’exèrcit nazi, agrupa excandidats ultres i un capellà falangista 
 
Directa.cat - Cèlia Castellanos, Bertran Cazorla  2/04/2015
Els retrats de Francisco Franco i de Millán Astray, fundador de la legió i oficial de l’exèrcit feixista a la guerra de 1936 al 1939, segueixen penjant a les antigues casernes de Sant Andreu de Palomar gairebé un any i mig després de l’Ajuntament de Barcelona, seguint les protestes veïnals, aprovés un acord per fer fora l’entitat paramilitar d’aquest espai. La Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona ha estat expulsada de les processons de Setmana Santa on participava, però malgrat que l’acord municipal segueix ocupant aquest indret, que és propietat del Consorci de la Zona Franca, presidit per l’alcalde Xavier Trias i vicepresidit pel delegat especial de l’estat, Jordi Cornet, del PP.

Es destapa un nou refugi antiaeri de la Guerra Civil Espanyola

 
L’Atles de Refugis de la Guerra Civil Espanyola a Barcelona, és un llibre editat per l’Ajuntament de Barcelona on hi ha 1400 refugis censats, 1300 més petits construïts per ciutadans i 100 de municipals on hi cabien milers de persones. El número 173 apareixia marcat al carrer del Ripollès, sense especificar a quina alçada. Unes obres de reurbanització de la zona l’han posat al descobert.

diumenge, 5 d’abril del 2015

L'alcalde de Tortosa es compromet a fer una consulta sobre el monument franquista del riu Ebre en el proper mandat

 
En una entrevista a l'ARA fa una setmana, Ferran Bel es mostrava partidari de no destruir-lo

Camp de Concentració d'Horta

Edifici de Llevant del Camp de Concentració d'Horta *

Memòria dels barris 17/6/11
Història gràfica dels barris del Districte Horta-Guinardó
* L’edifici de Llevant que hi havia en el que avui dia és el Campus de Mundet, va ser utilitzat com a camp de concentració per l’exèrcit del general Franco en finalitzar la Guerra Civil. Tot i que s’anuncià el seu tancament el gener de 1940, es va mantenir en funcionament fins al mes d’abril. El llibre d’Aram Monfort, Barcelona 1939: El camp de concentració d’Horta «intenta respondre interrogants fonamentals entorn a l’ocupació i repressió militar exercida durant el primer any de postguerra»

2a jornada de recuperació de la memòria històrica

 
Víctor Catalan Casas - La Guerra Civil a Blanes. Projecte de Recuperació de la Memòria Històrica
Joves d’Esquerra Verda i Alternativa Jove organitzen una jornada de voluntariat per recuperar i restaurar els búnquers de la Guerra Civil a Blanes, que es durà a terme dissabte 11 d’abril.
 
Després que el ple de febrer de 2014 de l'Ajuntament de Blanes aprovés catalogar els búnquers com a Bé Cultural d’Interès Local, Joves d’Esquerra verda, amb la col·laboració d’Alternativa Jove, han presentat la segona jornada de treball per recuperar els búnquers de la Guerra Civil a Blanes, i per aquest motiu, busquen voluntaris i voluntàries per col·laborar-hi, després d'una primera edició en la que van participar un centenar de persones, principalment joves.
 
El dissabte 11 del proper mes d'Abril, de 10:00h del matí, a 18:00h de la tarda es portaran a terme els treballs, que consistirà en un bloc de dues hores i mitja pel matí, i dues més per la tarda, per tal de netejar, buidar de runes i deixalles els interiors, netejar els creixements vegetals que hi ha hagut a l’interior, i netejar les pintades, moltes d’elles racistes i feixistes, per completar l'obertura del 2n ramal d'un bunquers i passadís sota el bosc de més de 30 metres després que en la primera jornada quedés obertes dues entrades. Tanmateix, es treballarà en l'obertura d'un dels nius de metralladora que dóna a la penya sobre el barri de La Plantera.
 
Entre el bloc de matí i tarda, hi haurà dinar i la presentació del llibre biogràfic sobre Sebastià Piera "El Soldat de Pandora", a càrrec de Miguel Díaz. Piera va exiliar-se en acabar la  Guerra Civil i va ser retingut als camps de concentració francesos. Va marxar com a refugiat a Rússia, on s'allistà a l'Exèrcit Roig, combatent al Front Soviètic en la defensa de Moscou, i posteriorment al Caucas. Va tornar el 1947 a Catalunya, on va ser detingut i torturat. Va fugir a París, on va ser deportat a Còrsega. Sebastià Piera va morir el 8 de març de 2014, i un any després JEV i AJ volen retre-li un petit homenatge en el marc de les jornades de recuperació de la memòria històrica.
 
Les jornades tenen com a objectiu recuperar el patrimoni i la memòria, així com la preservació del simbolisme que suposen aquestes construccions de resistència contra el franquisme. Aquesta segona jornada és un compromís adquirit entre les voluntàries i l'organització en l'edició anterior per tal de continuar els treballs i acabar engegant un itinerari de la memòria històrica que ressegueixi els vestigis i fets més destacats de la guerra civil a Blanes.
 

dimecres, 1 d’abril del 2015

Kafeta Solidària amb el Donbass


Catalunya dedica 2015 a Neus Català, última supervivent espanyola de Ravensbrück

 
Traducció Estació Collserola
  • És l'última espanyola supervivent del camp de concentració de Ravensbrück.
  • L'actriu Mercè Arànega i el director Josep Maria Miró portaran la seva vida al Grec.
  • La Generalitat vol posar de relleu la seva figura i la de les persones que van sofrir les conseqüències de la guerra i la dictadura franquista.
EFE  01.04.2015
Catalunya dedica 2015 a Neus Català que, a punt de complir cent anys, és l'última espanyola supervivent del camp de concentració de Ravensbrück, amb un programa d'actes entre els quals destaca una adaptació teatral sobre la seva vida que podrà veure's en el Festival Grec. L'actriu Mercè Arànega donarà vida a Neus Català en l'obra Un cel de plom, escrita per Carme Martí i dirigida per Josep Maria Miró.
 
És un referent i un testimoniatge de totes les dones que van lluitar en la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial
 
La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha presentat aquest dimecres aquest programa per a celebrar l'Any Neus Català, que ha descrit com un reconeixement a la figura d'aquesta supervivent de la barbàrie nazi "i per extensió -ha dit- a totes les persones que van sofrir les conseqüències de la guerra i la posterior dictadura franquista".

Es presenta una federació de divuit col·lectius anarquistes de Catalunya

 
L'any 2013, diversos grups de tendència llibertària comencen a veure la “necessitat” de trobar un espai d’organització, coordinació i trobada. És així com neix la Federació Anarquista de Catalunya, formada per divuit col·lectius
 
Dilluns passat, les xarxes socials s’omplien de solidaritat arran de la detenció de 37 persones en el marc de l’operació Pinyata, instruïda per l’Audiència Nacional espanyola. Paral·lelament, l’etiqueta #PotserEtsAnarquista va inundar Twitter. Es tractava de l’inici de la campanya comunicativa de la FAC, la Federació Anarquista de Catalunya, que es presentava públicament –casualment– aquest mateix dilluns.
 
Formada per divuit col·lectius anarquistes de tot Catalunya amb “la voluntat de treballar colze a colze i de tirar endavant la lluita llibertària” com a punt comú, la FAC es coordina sota els principis de llibertat, igualtat, solidaritat i suport mutu. I es declaren contra l’autoritarisme, el principi de propietat privada, l’Estat, les institucions i estructures religioses, l’heteropatriarcat, el racisme i la xenofòbia i l’especisme.